Brief history of MNAC (National Art Museum of Catalonia)

Barcelona from the Stairs of MNAC

The MNAC contains works of art from the 10th to the 20th century. 1000 years of art's history in one museum. The different collections at the National Art Museum of Catalonia offers a complete exhibition including all the artistic disciplines (sculpture, painting, drawing, engraving, posters, as well as photography and coin collections) inside a great example of architecture. It aims to give a vision of art in Catalonia throughout history, from the Romanesque period to modern times, and the avant-garde movement. The collection features works by famous artists such as El Greco, Velázquez, Fortuny, Gaudí, Casas, Rusiñol, Picasso, Dalí, Miró & Tàpies. The Museum is housed in the National Palace of Montjuïc, which was built for the International Exposition of Barcelona held in 1929. The Palace, after being remodelled by the italian architect Gae Aulenti, has become one of the most symbolic buildings of the city. Whorthy to include the audioguide with your entrance ticket. It helps to focus on the collection of Masterpieces. I will try to be brief! Following the art history timeline, the visit starts with the mural painting fresco of St. Climent de Taüll Apse. It's generally considered one of the most outstanding Romanesque paintings from the 12th century, showing a combination of different biblical visions that present us with Christ at the Last Judgement: the Apocalypse. 

Fresco of St. Climent de Taüll Apse (MNAC)

The next style is the Gothic from the latest 13th century to the 15th. One of the best examples of sculpture is the Head of Christ, atributted to Jaume Cascalls (14th century) remarkable for its dramatic affect and naturalist style. The cultural background from the 16th to 18th century in Catalonia is poor and almost non-existent. The most valuable artworks during the period of Renaissance, Baroque and Neoclassical style had been produced by famous european artists such as El Greco, Zurbarán, Fragonard or Goya. In the 19th century, a period of cultural recovery began in Catalonia with the Realism of Fortuny and The Vicarage exhibited in Paris (1870) representing a Spanish Wedding. The 20th century is without any doubt, one of the most creative times in Catalonia's artistic history, thanks to the new influences coming from Europe. The beginning of the 20th century was characterized by the movement called Modernisme, with wide and large variety of well known artists such as Casas, Rusiñol, Nonell, Mir, Utrillo, the brothers Joan & Josep Llimona, Blay, Arnau and Riquer among others. The museum dedicates the entire 2nd floor to discover paintings, sculptures, furniture, jewelry and stained glass of the best artists from that period. It's too difficult to recommend just one piece, because the Modern Style was the perfect integration of all the artistic disciplines working together to create a new conception of art, more creative, social & patriothic. Finally, the collection ends with the avant-garde. Starting in the 30's of the 20th century, the avant-gardes represented a pushing of the boundaries. Notable artists were Julio González and Pablo Gargallo in sculpture; meanwhile Picasso, Dalí and Miró were the best painters. During the 2nd catalan avant-gardes, the most famous artists were Subirachs, Cuixart and Tàpies.

Picasso et Dalí, des artistes prodigieux, des musées fascinantes

Demoiselles d'Avignon (Picasso, 1907) au MOMA

Le mois dernier, je vous ai parlé du modernisme, le mouvement artistique catalan plus social que culturel au début du XX siècle. Je vous ai parlé aussi des nos artistes, dont beaucoup d'eux sont partis s'installer en France. Tel avait été le cas de grands peintres comme Ramon Casas ou Santiago Rusiñol. Laisse moi vous parler cette fois de Picasso et Salvador Dalí, qui se sont aussi installés à Paris. Toutes les nouveautés parisiennes trouvaient vite leur épicentre de l'Art Nouveau et la ville fut le rendez-vous des artistes, des poètes et de musiciens. Des liens solides se nouaient entre les meilleurs artistes européens et en 1904, Picasso (né à Málaga en 1881) s'installe à Montmartre dans l'atelier du Bateau-Lavoir. C'est en 1907 qu'il peint Les Demoiselles d'Avignon (de la rue Avinyó de Barcelone), un tableau audacieux et révolutionnaire, sa première ouvre du Cubisme. En 1936, la guerre civil éclate en Espagne et son peinture devient plus sombre. Il dénonce avec Guernica, le drame de cette ville basque anéantie par un bombardement aérien allemande, à la solde de Franco. Les dernières années de Picasso ont été caracterisées par la réinterpretation des tableaux des grands maîtres comme Vélazquez ou Manet. Le 8 d'avril 1973, Picasso meurt à Mougins, à l'âge de 92 ans, 10 ans après l'ouverture d'un musé dedié à ses oeuvres à Barcelone. Le musée Picasso de Barcelone c'est le plus visité de la ville, après le musé du FCB, avec 1'6 milion des visiteurs en 2011.

Persistence de la mémoire (Dalí, 1931) au MOMA

D'autre part, au début des années 1920, les surréalistes se rencontraient régulièrement à Paris, dans un environnement qui met l'accent sur Dalí. Un des plus célèbres peintres du XXè siècle, considéré des principaux représentants du surréalisme. Né à Figueras en 1904, Il s'installe à Paris vers le 1927. Le jeune Dalí admirait profondément Picasso, qui avait 25 ans de plus que lui et qui resta un référence constante pour Dalí, admiré et rival au même temps. Les thèmes qu'il aborda le plus fréquemment furent le rêve, la sexualité, sa femme Gala et la religion. La persistance de la mémoire est l'une de ses toiles les plus célèbres, réalisé en 1931. Dalí et Gala quittèrent Port Lligat en 1936 et Ils se sont installés en l'Italie fasciste. Plus tard, encore à Paris et lors de l'entrée en guere de la France en 1939, ils embarquèrent pour New York. En 1941, Dalí expose son première rétrospective au MOMA, où se trouve aujourd'hui son célèbre tableau persistence de la mémoire et Demoiselles d'Avignon de Picasso. En 1949, le couple rentre en Catalogne sous la dictadure franquiste. En 1960, Il commença à travailler sur son théâtre-musée, dans sa ville, Figueras. C'était son plus grand projet où il y consacra la plus grande partie de son énergie. Dalí meurt à Figueras, le 23 janvier 1989, à l'âge de 84 ans. Il fut inhumé dans la crypte de son théâtre-musée, le musée le plus visité de la Costa Brava, avec 1'4 milion des visiteurs en 2011. Atention le parisien! Un expo lui est dédiée au Centre Pompidou du 21 novembre au 25 mars. 200 oeuvres sont réunies! Je rêve d'y foncez! Quelle envie, le parisien! 

Un passeig nostàlgic per la Barcelona modernista del 1900

Exposició a la Sala Parés, Carlos Vázquez (1903)

Si pogués reviure un moment de la nostra història, de ben segur que triaria el 1900. Els inicis del segle XX no eren moments fàcils ni pacífics, però aquella transformació a nivell europeu s'intuïa fascinant. Europa es trobava inmersa amb el repte urbanístic dels famosos Eixamples. El segle precedent s'havia caracteritzat per la invasió de fàbriques a les principals ciutats europees, tota una revolució de la indústria i del transport. La febre industrial havia provocat un augment massiu de les ciutats i del moviment obrer, cada cop més exigent i revolucionari, el qual reclamava millors condicions laborals i en definitiva, poder-se beneficiar del progrés tecnològic que començava a néixer als tombants del nou segle. Mentre Europa discutia quin model d'eixample implantar a les seves ciutats, amb figures com Howard a Londres, Haussmann a París o Cerdà a Barcelona, en el camp de les arts, el nou segle XX també apuntava canvis sorprenentment originals. D'ençà de l'Exposició Universal de Barcelona, un nou moviment artístic s'obria camí a Catalunya. Es tractava del modernisme, que s'inspirava dels corrents artístics que revolucionaven les arts d'aquells temps a Regne Unit amb el Modern Style; a París, nucli artístic de l'època, amb l'Art Nouveau; a Itàlia amb el Floreale i Alemanya amb el Jugendstil. Artistes catalans com Ramon Casas i Santiago Rusiñol trobaren a París, l'ambient idoni per autorealitzar-se i al tornar a Barcelona, van fundar "Els 4 gats". Una taverna bohèmia inspirada en "Le chat noir" parisí, que fou l'epicentre artístic del moment a Barcelona. Tots aquells artistes com el jove Picasso en pintura, Granados i Albéniz en música, Eusebi Arnau en escultura o Joan Maragall en literatura, van ser els precursors del Modernisme a Catalunya. Un nou art nacional que s'emmirallava d'influències europees i que esdevindria una reacció renovadora amb connotacions polítiques. Tots ells, van aprendre molt aviat a combinar harmoniosament les seves arts a l'arquitectura d'aleshores, on despuntava Lluís Domènech i Montaner, Antoni Gaudí i el jove Josep Puig i Cadafalch. El tombant de segle suposà també, un moment important de reafirmació de la identitat nacional. Els artistes procuraven plasmar el segell català a les seves obres, mentres que la pintura modernista es preocupava per una temàtica més social, tant de denúncia com de sàtira o fins i tot, publicitària, acostant-se als canvis que provocava el capitalisme. Si tingués la oportunitat de passar una jornada amb algún d'aquells grans artistes del modernisme, no sé pas qui triaria. M'hauria agradat conèixer la introspectiva personalitat del geni català per excel·lència, Antoni Gaudí, l'humor de Rusiñol i Ramon Casas assistint a una de les seves famoses festes modernistes al Cau Ferrat de Sitges, passejar en tranvia per Barcelona i visitar les obres del gran mestre Domènech i Montaner al barri de St. Pere, intuïnt el que aviat es convertiria en l'obra modernista més fascinant del món: el Palau de la Música Catalana, sublim mosaic de l'art total que integra totes les disciplines artístiques i tots els ambits de la cultura. Què bonic seria poder participar en una de les tertúlies dels 4 gats, acompanyada pel piano d'Albéniz i els primers retrats de Picasso adornant les parets. Com desitjaria endinsar-me per uns moments en aquell fascinant món dels tombants de segle i experimentar com es deuria viure en un palauet modernista de l'Eixample burgès. Viure envoltada d'una família benestant com per exemple, els Güell, estudiant música i assistint a concerts o viatjant a París cada dos per tres. Qui s'hauria imaginat en aquell moment que, 120 anys més tard, Barcelona es convertiria en un museu modernista a l'aire lliure i una de les ciutats més famoses i turístiques del món.

Fires, Mercats, Festes i Tradicions a Catalunya

Els Saballuts (castellers de Sabadell)

Catalunya és terra de celebracions constants per a tots els gustos i edats. Les fires són reunions anuals i els mercats s'acostumen a celebrar setmanalment. Originàriament les fires tenien un caràcter religiós i van començar a guanyar importància a l'època medieval, on destacaven les fires agrícoles i ramaderes. Des del s. XII, ja tenim constància de les primeres fires a Catalunya que, mica en mica, van començar a entrar en decadència amb l'arribada de la industrialització, les exposicions internacionals i les fires de mostres dels segles XIX i XX. Actualment, han decaigut molt però es procura mantenir viva la tradició celebrant fires i mercats associats amb grans festes on la música, la dansa i la gastronomia hi juguen un paper fonamental. Seguint el calendari, trobem que a la tardor és temps de Fires Agrícoles i Ramaderes. Els cavalls, el bestiar boví i oví comencen a baixar de les muntanyes pirenaiques on hi han estat pastant tot l'estiu. La Fira de Bestiar de Peu Rodó a Salàs de Pallars és força popular, d'orígen medieval animada amb activitats relacionades amb els cavalls o la Fira de Bestiar de Bòssost on s'exhibeixen els millors exemplars de la contrada per subastar. La tardor i l'hivern és moment de Fires Medievals com la de Peratallada o la de Vic i multisectorials com la Fira de Sant Lluc a Olot i Ulldecona, on n'és patró. A la tardor, el Penedès celebra la Gran Fira agrícola i ramadera de Sant Sadurní d'Anoia, juntament amb el Cavatast. Al llarg de tot l'any trobem fires dedicades als productes del camp i com que ara és temps de verema, a Vilafranca celebren la Fira de la vinya i el vi. També tenim tota una colla de Fires d'artesania i d'antics oficis, com La Fira del Sabó de Montgai (Noguera), la Fira d'en Rocaguinarda a Olost, que commemora l'activitat del famós bandoler del s. XVII amb mostra d'antics oficis artesanals, ramaderia i cercaviles (*veure vídeo). Fires Gastronòmiques dedicades als productes naturals i artesanals com la Fira de la Coca i el Mató de Montserrat, la Fira de la Ratafia de Besalú, la Fira del Bolet i les Herbes remeieres a Castellterçol i la cèlebre fira del torró i la xocolata a la pedra d'Agramunt, amb degustacions, elaboració en directe del torró, mostra d'oficis antics, etc. A més, hi ha tot un seguit de fires marcades pel calendari litúrgic com el Mercat del Ram a Vic, la Fira de Santa Llúcia a la Plaça de la Catedral de Barcelona, la Fira dels Reis a Igualada, la Fira dels avets d'Espinelves o la Fira del Gall a Vilafranca, abans de Nadal. Apart, no hem d'oblidar les fires de temàtica diversa com la Diada de Sant Jordi amb la Fira del llibre i la rosa arreu de Catalunya el 23 d'abril o la de Sant Narcís a Girona. Pel que fa a les festes i tradicions, cal tenir present que el llegat cultural català abarca molts segles de pràctiques i costums molt diverses. La raó de ser d'aquestes festes provenen sovint de tradicions paganes o religioses, dictades pel calendari litúrgic. N'hi ha que commemoren miracles com la Festa de la Misteriosa llum a Manresa o la Festa de Sant Medir a Gràcia, festes que ens recorden antics oficis com la diada dels raiers al Pallars Sobirà o la Festa dels Traginers de Balsareny el dia de Sant Antoni Abat o dels 3 tombs (17/1) que també és en diverses localitats catalanes on es beneeixen els animals. Altres festiviats ens recorden llegendes com la de Sant Jordi, amb la Setmana Medieval a Montblanc o la Festa dels Moros i Cristians a Lleida. Relacionades amb el cicle litúrgic, en tenim una bona colla. Començant per Nadal, destaquen les representacions d'Els Pastorets a diverses localitats catalanes. Les festes de Carnaval són populars a Torelló, Solsona, Vilanova i Sitges; la Quaresma es llueix amb La Passió d'Olesa i Esparreguera i quan arriba Setmana Santa, hi ha nombroses activitats. Dijous i divendres Sant, processons del Via Crucis, les més famoses són les de Tarragona i dels manaies de Girona, sense oblidar la famosa Dansa de la Mort de Verges, originada durant l'epidèmia de pesta del s. XIV. Diumenge de Pasqua se celebren les cantades de caramelles i tot seguit arriben les festes de Corpus, on destaquen les alfombres de flors i danses de gegants i capgrossos. Un dels espectacles folklòrics més impressionants de Catalunya és la Patum de Berga. Un cop arriba l'estiu, celebrem la revetlla de Sant Joan amb coca, cava, petards i fogueres, així com un seguit de festes que ens recorden els temps de Segar i Batre el Blat, o plantar l'arròs al Delta. L'estiu és temps d'enviar els ramats a la muntanya on s'hi quedaran fins setembre i gaudim dels mesos de Festa Major a la majoria dels pobles de Catalunya. Manifestacions de música i dansa n'hi ha hagut sempre a tots els pobles de Catalunya on no hi falten les sardanes, les havaneres acompanyades d'un bon cremat, o els castellers acompanyats d'una gralla, tradició única al món, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, com la Patum.

Essential Montserrat: Nature, Spirituality & Culture

Montserrat has traditionally been considered Catalonia's most famous mountain range and it's the second most touristic place in Catalonia, after her capital, Barcelona. According to statistical reports, Montserrat received more than 2 million of visitors last year. Her genuine silhouette explains her name: Montserrat means Jagged Mountain. The highest peak is called Sant Jeroni (1.230 m/high) where the panoramic view of the landscape worths the effort to climb to the top. Everywhere in Montserrat is protected by Montserrat's Natural Park which offers a largest variety of flora, fauna and plenty options of sport activities like trekking or hiking. Additionally, Montserrat is a focus of spirituality and culture far from the XIth century thanks to the monastery and our Lady Moreneta (the black madonna) who has been venerated by pilgrims and visitors from all over the world. She's the patron saint of Catalonia and it's possible to visit her inside the Basilica. The history of Montserrat starts in 888, when a couple of shepherds found the "carved in wood Mother of God" in the mountain and then, Abbot Oliba of Ripoll founded the monastery in 1025. One of the most exciting experiences during the visit of Montserrat is definetely the canticles of the Escolania, one of the most ancient children's choirs in Europe. The most famous and emotive song of the choir is called "Virolai" and for us (the catalan people), it becomes one of the most patriotic songs of our land. The little boys of the Escolania sings everyday (check out the schedules here). Besides, it's also interesting to discover the Museum of Art or the Interactive Exhibition which offers an insider's view of how the Benedictine community of Montserrat is organised. Before leaving, don't forget to taste the catalan traditional fresh cheese (Mató de Montserrat). To get to Montserrat from Barcelona, take the FGC from Plaça Espanya to Monistrol de Montserrat and then, transfer to the rack railway till the monastery.

Yes, We CAT・２０１２年９月１１日のバルセロナの顕現

バルセロナの顕現の中で私達の従兄弟達

地下鉄の中で子供たちも準備していました！

バルセロナの真ん中にカタルーニャの独立なフラグ

昨日、１１日９月、カタルーニャ人はバルセロナに集まって、印象的な顕現を開きました。カタルーニャ州の色々な街の中でバルセロナはカタルーニャ州都だから、ほとんどみんながバルセロナに来ました。この顕現の始まった時間は午後６時聞いたけど実は朝から街がすごく混んでしまいました。特に、バルセロナの真ん中でカタルーニャ広場とかグラシア通りなどは混んで過ぎて、誰も歩けなかった。ひどい！でも、昨日の顕現は悪くなかった事ではないです。昔からカタルーニャはスペインの州ですがカタルーニャの人たちはスペイン人より、違う文化があり、違う気持ちを持っています。カタルーニャの歴史もスペインの歴史より、違います。１７１４年９月１１日の前、カタルーニャは自分の政府があったけど、カスティヤに対してカタルーニャの人たちは酷い戦争を負けました後、カタルーニャがスペインの州になりました。その時から今、自分の文化やカタルーニャ語の状態が良くなりましたけど、最近、経済危機のせいで悪なりました。スペイン政府はどんどん厳しくなって、カタルーニャ人はとっても疲れました。昨日はカタルーニャ州の国民の休日だったのでこの顕現が開きました。私達はスペインの独立ほうしい。取り敢えず、昨日の顕現の結果まだ分からないけど、今日、私達はとっても幸せ！ほとんど２００万の人たちが顕現に参加していました！印象的な結果でしょう？ここまで以上ですがこちらもロイターの案内や田中龍作ジャーナルの記事。

Ara Lleida!

Claustre de la Seu Vella (Lleida)

Ja tocava! Feia quasi 6 anys que no posava els peus en les boniques Terres de Lleida. La darrera vegada, durant el Fam trip organitzat per l'Agència Catalana de Turisme, només vaig tenir la ocasió de conèixer la capital del Segrià, la Universitat de Cervera i l'Estany d'Ivars. Calia, amb urgència, tornar-hi a refrescar la memòria, empapar-me de les novetats i sobretot, visitar la meva amiga i ex companya de pis i feina a París, a qui dedico aquesta entrada: la Carol Berga. Com que Lleida és la seva terra i a més, treballa a la Oficina de Promoció Turística de la ciutat, qui hauria pogut trobar millor que ella per a descobrir els secrets de la regió? Hem passat uns dies fantàstics malgrat la calor sufocant a quasi 40ºC. M'ha portat al Castell medieval del preciós poble de Montsonís, encara habitat pels seus barons! També hem visitat el museu de joguets i autòmats de Verdú, el Monestir de Vallbona de les Monges que, conjuntament amb Poblet i Santes Creus, forma part de la famosa ruta del Císter. La visita que més em va impresionar fou el Castell de Gardeny, Centre d'Interpretació de l'Orde del Temple, on per fi em va quedar més clar qui eren els templers i a què es dedicaven al llarg del S. XI. També vaig gaudir força del passeig pel centre històric, on hi trobem un dels boulevard comercials més llargs d'Europa (2 km) esquitxat de cases modernistes, edificis medievals com la Paeria, que vol dir Ajuntament i és d'estil romànic civil o la Seu Nova, que vol dir Nova Catedral. La Catedral Vella, principal atractiu turístic de la ciutat es coneix com la Seu Vella i es troba en un dels 2 turons de Lleida. La Seu i el Castell del rei o la Suda, serviren de caserna militar durant tants anys que ens trobem amb un conjunt arquitectònic pràcticament despullat d'elements decoratius. De tota manera, a la Seu Vella no li calen gaires complements més dels que s'han pogut conservar. La magestuositat del seu claustre únic a Europa, situat als peus de l'església, és una gran mostra de la transició del romànic al gòtic. Només ens quedava acabar de gaudir de la jornada turística amb un bon àpat, lleuger i exòtic, al novedós Gastronomik 2.0. a l'estil tokyota, amb pantalles d'última generació enlloc de cartes, amb preus molt raonables i un servei excel·lent. A què espereu per visitar les Terres de Lleida? Busqueu quin tren AVANT us va millor i a gaudir-ne!     

Lleida ・リェイダ州の都市

Montsonís 城のテラス

やっと、８月ですね！いいなぁ〜！カタルーニャではどこでも行ったらすごく暑いですがほとんどの人たちが休暇中だから、大丈夫です。一昨日、速く起きてサンツというの駅に行ったりAvant というの電車に乗ったり一時間後でリェイダ街に着いたりしました。この街はカタルーニャ州都の中で位置が一番西です。海がないので蒸し暑くないし、バルセロナより人口があまりいないし、とっても静かな街です。カロリナという私の友達がリェイダの市民なので彼女は観光ガイドにとして街を見せてくれたから喜びました。一昨日、街の近くに行ったり、彼女の車で運転したり、Montsonís 城を訪問したりしました。この城の男性はまだ城に住んでいて、とても面白かった。城のテラスからモンソニス村の景色はすごく奇麗でした。城の訪問した後、Verdú というの村に行って玩具博物館を訪問しました。午後、Vallbona de les monges というの修道院を訪問しました。修道院の時代は１３世紀だから、ロマネスコ様式ゴチコ様式の間です。それで、この様式の名前は Císter です。カタルーニャではこのような修道院だけでなく、二つもあるんですよ。後、Poblet や Santes Creus もあるんですけどそのテーマのツーアがあるそうですから、興味があれば、Ruta del Císterを押して下さい。取り敢えず、ほとんどの案内はスペイン語か英語だけですから、頑張って下さい！

Cellers, la ruta del Vi i del Cava

Heu visitat mai un celler? Jo tampoc ho havia fet mai fins divendres passat que, em vaig decidir a provar l'experiència de la mà del Catalunya Bús Turístic. Ja quan treballava al Barcelona Bús Turístic (fa 6 anys) recomanava les 3 rutes del programa sense conèixer-ne cap. De les 3 opcions: Vi i Cava, Girona i Dalí o Montserrat i la Colònia Güell; vaig decidir començar per la que em semblava més desconeguda i exòtica. Es a dir, la ruta del Vi i del Cava, dels cellers i de les vinyes. Reservant des de la mateixa web del Catalunya bus turístic o des de Turisme de Barcelona, el descompte és del 10%. La ruta inclou el trasllat, les entrades a 3 cellers diferents amb guia local a cadascún d'aquests i les explicacions adicionals del guia del propi bus. La jornada comença a Plaça Catalunya a les 8h30 per arribar a Jean Leon cap a les 10h. Un preciós celler on hi trobarem un vi d'autor tant original com el seu fundador, Ceferino Carrión. Per al meu gust, a les 10 del matí encara és massa aviat per apreciar diverses textures de vi negre, amarg i dolç, espès i lleuger, per als més experts i per als més novells que tot just s'estrenen en aquest nou món dels sentits. No obstant, amb el bon clima, les magnífiques vistes de la comarca i l'excel·lència d'un bon vi de qualitat amb D.O. Penedès, cal reconèixer que l'esforç val la pena. La següent visita es dedica al Celler Miguel Torres. Només arribar, un trenet ens endinsa cap a les enormes instal·lacions de producció del vi, des de les vinyes fins a la fàbrica, recorrent el celler i els magatzems. Un cop finalitzat el recorregut, es visita el Museu de la família Torres i es gaudeix d'una breu introducció al món del maridatge. Com combinar un vi negre o blanc amb diversos tipus de formatge? Com distingir un vi sec d'un vi dolç? Totes les respostes es resolen durant la visita guiada, on us ho explicaran tot degustant una modesta però intensa varietat de formatges i vins. Ja per acabar, abans de tornar a Barcelona, la sorpresa final: les Caves Freixenet a la capital del cava, Sant Sadurní d'Anoia. La zona de producció del cava la integren 160 municipis del Penedès i Sant Sadurní d'Anoia ja concentra el 75% del total de la producció. Tant Freixenet com Codorníu, situades en bonics cellers modernistes, són actualment els més dinàmics del sector, amb una producció de quasi 200 milions d'ampolles produïdes anualment. Si encara us falten raons per endinsar-vos al món del vi, el cava i els cellers modernistes, el Caixa Fòrum mostra actualment l'exposició "Cellers: Cooperativisme i Modernisme". Un recorregut per la història del cooperativisme a Catalunya en temps de la Mancomunitat, dinàmica e interactiva. Obert al públic fins les 21h. Voleu més excuses? 

Llegendes de la Barcelona medieval

Cada any, Barcelona celebra les festes de la seva co-patrona Santa Eulàlia la primera quinzena de febrer. Santa Eulàlia, popularment dita "la Laia" era una nena de 13 anys, descendent d'una família rica del s. III. Ella afirmava ser cristiana quan la religió cristiana estava encara molt perseguida i, de la mateixa manera que els nens màrtis "Sant Just i Sant Pastor", va patir el mateix desenllaç. D'ençà de la seva mort per tortura i assassinat, esdevingué patrona de Barcelona al s. IV fins ben entrat el s. XVII. Com a conseqüència d'una greu plaga de llagostes, la ciutat es quedà sense conreus i sense fe en la seva patrona que, afectats per la desgràcia, no s'ho pensaren dos cops abans de substituïr-la per la Mercè. Des d'aleshores, si plou durant les festes de la Mercè, a finals de setembre, diuen que és perque Sta. Eulàlia plora. La podem trobar avui en dia, representada en varies escultures en diversos indrets del barri gòtic, com a la propia baixada que porta el seu nom al final del Carrer Sant Sever, al carrer de la Ciutat o a la Plaça Sant Just i Pastor. Quasi sempre la trobarem amb una palma a la mà, doncs és el símbol dels màrtirs i d'on ens ha arribat fins l'actualitat, la popular expressió de "palmar-la". Passejant pels voltants de la Catedral, si entrem dins del claustre hi trobem 13 oques, una per cadascun dels anys de la petita Eulàlia, recordant també cadascuna de les tortures que va patir fins el dia de la seva mort. El barri gòtic és ple de llegendes de màrtirs, bruixes, jueus i nobles empresaris del nostre passat medieval que, si us desperta la curiositat, estarem encantats d'explicar-vos amb més profunditat, acompanyats d'agradables passejades i sopars medievals. Per a saber-ne més, visiteu la pàgina web d'Itinera plus.   

La Barcelona del S. XIV

Era una ciutat oberta al comerç a través de la Mediterrània, dinàmica e inquieta que bullia d'efervescència. Barcelona era, en aquella època, una ciutat medieval enmurallada desde temps romans i amb una població aproximada de 400.000 ciutadans. Entre ells, vora 4.000 jueus vivien amuntegats al barri del Call (en hebreu: conjunt de carrers) mentre que la resta es trovaben repartits en 4 barris que s'anomenaven burgs. El centre neuràlgic de la ciutat era la Catedral que, envoltada de carrerons i esglésies com la de Sant Just i Pastor, la plaça Sant Jaume i la resta de carrers que avui dia anomenem Barri Gòtic, creixia a un ritme vertiginós. Fou aleshores quan, més enllà de la ciutat enmurallada, la ciutat començà a aglutinar-se en nous burgs adossats sobre els mateixos murs de la muralla, extenent-se i eixamplant-se fins la mar. Així doncs, fora les muralles romanes trobavem els barris de La Ribera, St. Pere, Framenors i el Pi. Cadascun d'aquests burgs s'organitzava entorn a l'església que sovint, donava nom al barri i tots els gremis d'artesans i menestrals acabaren donant nom als carrers. Prop de la Catedral, a la Plaça Sant Just, hi trobem l'església més antiga de Barcelona (els seus orígens la sitúen al s. IV). En aquella plaça, s'hi van torturar i assassinar dos nens, en Just i en Pastor, per haver afirmat la seva fe cristiana i esdevingueren màrtirs. Per això, se'ls hi dedica l'església i la font, considerada també la més antiga de Barcelona (1327). El creixament demogràfic de la Barcelona del s. XIV era tan gran que, sovint les noves edificacions reciclaven les antigues, aprofitant vells murs d'edificis públics o religiosos. Molts comerciants que arribaven a Barcelona o que s'hi havien fet rics després de molts anys treballant als diversos gremis de menestrals i artesans, esdevingueren rics i compraren palaus al carrer Montcada del nou barri de la Ribera. Es tractava de la nova noblesa catalana que començà a rivalitzar amb l'antiga noblesa assentada als palaus del carrer Lledó, al barri de Sant Just. Un exemple que il·lustra l'herencia dels títols nobiliaris a Barcelona fou el cas d'Isabel de Requesens, filla del Lloctinent Galceran de Requesens. La família vivia al Palau Requesens (s. XIII - XV) actual Acadèmia de les Bones Lletres i que, com a conseqüència de la limitada manca d'espai, es construí sobre la muralla romana (s. IV). Segles més tard, aprofitant el pati, s'edificà el palau veí de la rica família Moxó (s. XVIII) el qual avui en dia també es troba obert al públic amb visita concertada prèviament. Més informació: Palau Moxó.

オーストリア国の素敵なウィーン

ヨーロッパを考えれば、どこか考えているのですか？フランスのパリですか？イギリスのロンドンですか？もちろん、世界中ではヨーロッパのイメージはほとんどフランスやイギリスやイタリアだけですがヨーロッパはその国だけでなく色々な面白い国がありますよ。例えば、オーストリアという国は聞いた事がありますか？オーストリアの首都はウィーンです。ウィーンの街はパリに比べてあまり違いないですが歴史は違う。１８６７年〜１９１９年まではウィーンの街はオーストリア・ハンガリー帝国の首都でした。その帝国はフランスの帝国に比べて、もっと強大でした。ちなみに、エリーザベトというオーストリア皇后は聞いたことがありますか？このお姫様はその時代はよく有名になったので６０年前に、面白くて有名な映画が行なわれました。そのよく出来た映画は凄く面白いので、興味があれば、見て下さい。さらに、その映画の音楽はヨハン・シュトラウスという作曲家として不滅されました。１００年前から毎年、１月１日の朝に、ウィーンのオペラ・ハウスで有名なコンサートが行なわれています。その有名なコンサートの一番ワルツはかならず、美しく青きドナウですよ！こちらを押せば、ワルツを聞く事が出来ます。楽しんで下さい！

Disfruta Barcelona ・バルセロナを楽しんで下さい！

Recientemente recibí la visita de un gran amigo, Ignacio Izquierdo, que vino a visitar, fotografiar y conocer Barcelona. Durante su estancia, visitamos juntos el Barrio Gótico, el Borne, parte del Ensanche (Eixample) y una de sus obras maestras, la Sagrada Família. Os invito a pasaros por su blog "Crónicas de una cámara" y descubrir los secretos más ocultos escondidos entre las estrechas callejuelas de la Barcelona más medieval, disfrutando de cada una de las magníficas fotos que ilustran la milenaria historia de mi maravillosa ciudad. 最近、私の友達、イグナシオ君はバルセロナに来て、一緒に楽しい時間を過ごしました。彼はマドリッドの出身ですけど、今回は２回目、バルセロナに来て、仕事を働きながら観光をしていました。私は観光ガイドにとして、私の街の歴史を教えてくれたので彼はよく喜んでいました。今日は彼のブログにバルセロナについて記事を書きました。スペイン語が読めれば、読んで下さい。ホントに面白いですね！

Redescobrint l'Eixample

Tots sabem que l'Eixample és el barri residencial més ample, densament poblat i cèntric de Barcelona. També recordem que el Pla Cerdà era el projecte sobre el qual s'inspiraren per edificar el barri a mitjans del S. XIX, un cop enderrocades les muralles, com a conseqüència de la necessitat d'eixamplar la ciutat que, amb l'increment de població, s'estava quedant petita. Recordem el que ens van explicar a l'escola, el que vam llegir fa temps i podem tornar a consultar quan desitgem però, us heu preguntat mai perquè els carrers es diuen com es diuen? No heu pensat mai, aturats al semàfor, qui deuria ser Enric Granados o Casanova? Seguiu llegint i descobrireu alguns "perquè" de la historia de Barcelona. El centre de l'Eixample és la Rambla de Catalunya. Si ens situem al bell mig de la rambla mirant en direcció al Tibidabo, apreciem la divisió del barri entre la dreta i l'esquerra de l'Eixample. Des de la Plaça Catalunya on néix la Rambla de Catalunya, fins l'Avinguda Diagonal on mor, trobem que els carrers reben el nom de les institucions catalanes (Gran Via de les Corts, Diputació i Consell de Cent), seguidament ens trobem amb els territoris que formaven part de la Corona Catalano-aragonesa (Aragó, València, Mallorca, Provença, Rosselló i Còrsega). Cap a la dreta fins la Sagrada Família, recordem les batalles en que la corona va intervenir (Bruc, Girona, Bailén, Nàpols, Sicília i Sardenya) amb els personatges que hi van participar (Pau Claris, Roger de Llúria, Roger de Flor) mentres que cap a l'esquerra de l'Eixample, trobem a il·lustres personatges de l'època medieval i la Renaixença catalana com Balmes, Enric Granados, Aribau, Muntaner, Casanova, Villarroel, Urgell, Borrell i Rocafort.

Catalunya Jueva ・カタルーニャ州のユダヤ人

Els jueus van arribar a la península Ibèrica al S. I, després de la destrucció del Segon Temple de Jerusalem. Altres diuen que no va ser fins al S. III-IV coincidint amb el declivi de l'imperi romà. Tot i que no podem afirmar amb precisió el seu orígen, està clar que entre els segles XII i XIV, la comunitat hebrea tingué una forta influència sociopolítica, econòmica i cultural a Catalunya. Després de ser expulsats d'Espanya l'any 1492 el seu llegat restà a l'oblit. Recentment, s'han recuperat els principals Calls com el de Girona, Besalú o Barcelona i s'han creat rutes que demostren la gran contribució jueva a la història medieval catalana. La destinació predilecte pels historiadors i estudiosos del llegat jueu a Catalunya és, sens dubte, Girona. La seva comunitat jueva, més nombrosa que la de Barcelona, hi va viure 600 anys i actualment compta amb el famós Centre Bonastruc ça Porta que alberga el Museu d'Història dels Jueus. Molt a prop de Girona ens trobem aviat amb Besalú, poblet dels Pirineus força famós gràcies al seu pont medieval. Besalú també alberga un call jueu amb la particularitat de que conserva intacte el miqvé (els banys). Finalment, Barcelona ofereix visites guiades a través del Call Major, comprès entre els carrers del Call, Banys Nous, Sant Sever i Bisbe. Durant el recorregut, es visita l'interior de la Sinagoga Major de les 5 que hi va arribar a haver entre el Call Major i Menor, de les quals només se'n conserva aquesta, situada al nº5 del Carrer Marlet. Al S. XIII, la Comunitat jueva de Barcelona arribà a tenir 4.000 habitants, a causa de l'increment de jueus expulsats de França, i es creà el Call Menor a fi de donar-los-hi cabuda. En temps de Jaume I el rei decidí tancar els calls cada nit com a mesura protectora contra la discriminació social que culminà, a Barcelona, amb l'avalot del Call del 5 d'agost de 1391. Des d'aleshores i més tard durant la inquisició, els jueus supervivents al setge van ser obligats a convertir-se a cristians o a fugir del país. Actualment, Barcelona disposa de 4 sinagogues en funcionament (2 d'ortodoxes i 2 de reformistes) que atenen les necessitats de la Comunitat Jueva així com la curiositat d'alguns altres a qui els hi interessi el patrimoni cultural jueu a Catalunya. Per saber-ne més: La violència contra els jueus.