Llegendes de la Barcelona medieval

Cada any, Barcelona celebra les festes de la seva co-patrona Santa Eulàlia la primera quinzena de febrer. Santa Eulàlia, popularment dita "la Laia" era una nena de 13 anys, descendent d'una família rica del s. III. Ella afirmava ser cristiana quan la religió cristiana estava encara molt perseguida i, de la mateixa manera que els nens màrtis "Sant Just i Sant Pastor", va patir el mateix desenllaç. D'ençà de la seva mort per tortura i assassinat, esdevingué patrona de Barcelona al s. IV fins ben entrat el s. XVII. Com a conseqüència d'una greu plaga de llagostes, la ciutat es quedà sense conreus i sense fe en la seva patrona que, afectats per la desgràcia, no s'ho pensaren dos cops abans de substituïr-la per la Mercè. Des d'aleshores, si plou durant les festes de la Mercè, a finals de setembre, diuen que és perque Sta. Eulàlia plora. La podem trobar avui en dia, representada en varies escultures en diversos indrets del barri gòtic, com a la propia baixada que porta el seu nom al final del Carrer Sant Sever, al carrer de la Ciutat o a la Plaça Sant Just i Pastor. Quasi sempre la trobarem amb una palma a la mà, doncs és el símbol dels màrtirs i d'on ens ha arribat fins l'actualitat, la popular expressió de "palmar-la". Passejant pels voltants de la Catedral, si entrem dins del claustre hi trobem 13 oques, una per cadascun dels anys de la petita Eulàlia, recordant també cadascuna de les tortures que va patir fins el dia de la seva mort. El barri gòtic és ple de llegendes de màrtirs, bruixes, jueus i nobles empresaris del nostre passat medieval que, si us desperta la curiositat, estarem encantats d'explicar-vos amb més profunditat, acompanyats d'agradables passejades i sopars medievals. Per a saber-ne més, visiteu la pàgina web d'Itinera plus.