夢が実現した『２部分』

２００７年はパリに引っ越して、カタルーニャ政府観光局で働いている間、とても素晴らしい経験をしました。パリに住んでいた期間は一年だけでしがわたしにとってはとても長い時間に感じました。パリではフランス語を学んだり、面白い仕事をしたり、沢山旅行をしたりして、時間があっという間に過ぎました。

東京の私の部屋

ある日、事務所で働いていると、突然、スペイン政府観光局から電話がかかってきました。私は電話を置いた後、世界中にあるスペイン政府観光局のオフィスについて、調べてみて、驚きました。世界には２０以上のスペイン政府観光局の海外オフィスがあり、２年間のインターンシップのポジションが提供されていました。インターンシップのポジションが沢山あったことに興味を持ち、特に東京のポジションに応募したいと思いました。さらに、ちょうどそのとき、スペイン政府観光局のオフィシャルWebサイト『ツアースペイン』ではインターンを募集していました。その選考プロセスは長くて時間がかかるものでした。しかし、私はまだ日本に行けるチャンスがあると思って、嬉しくなりインターンシップに応募しました。

事務所の仲間と友達になりました

パリに住んでいた期間日本についてばかり考えていたので、パリの生活を十分に楽しむことができませんでした。なぜかというとパリに滞在した時、この選考プロセスの準備をしていたためです。日本語の練習に沢山時間が必要でした。また、選考試験を受けるためにパリからマドリッドに２度飛びました。スペイン政府観光局で働くための試験は難しくて時間がかりました。

東京で初めてできた友達

２００７年の初めから２００８年の３月まで、ほぼ一年、最終的に日本に行けるか分からない状況で準備を続けました。もちろん、一生懸命勉強を頑張り、良い返事を待っていました。２００８年３月の終わり、私は当時の彼と一緒に、メノルカ島で旅行をしていました。その時、母から電話がかかってきたのです。車を運転している場合は止めるようにと母に言われて、突然緊張しました。マドリッドから手紙が戻いたけれど、あけてもうよいかと聞かれて、私は『もちろん！』と答えました。

友達と白川語に旅行した時

私は本当に興奮して、ドキドキして、また大変緊張していました。母はその手紙を最初から読み始め、私は彼女の声に耳をかたむけていました。東京港区のスペイン政府観光局で２年間のインターンシップに選ばれました。おめでとうございます！と言われてすぐ、涙があふれました。本当に東京に行けることが信じられませんでした。私は電話を切ってすぐ、彼に抱きついて喜びました。私の夢が実現したのです。

夢が実現した『１部分』

私は子供の頃から、観光が大好きでした。両親はいつも私を旅行に一緒につれていってくれたので、二人とも旅行をすることが好きになりました。そして、旅行をすることは私の趣味になりました。

バルセロナ市内観光バスで働いた期間

しかし、学生の間は、私の仲間が私のことをうらやましがっていたため、自分の旅行についてはあまり話したくありませんでした。友達の多くは夏休みを国内で過ごしていたので、私は自分の経験の方が面白いと思ったので、旅行についてが何も話しませんでした。私の子供時代は仲間よりラッキーだったけれど、恥ずかしく思っていました。

私が初めて飛行機に乗ったのは２５年前の５歳の時でした。家族と一緒にバルセロナからマヨルカ島に旅行をしました。現在は幼い頃から飛行機に乗ることは普通のことですが、８０年代は珍しかったのです。私はその時からずっと、家族と一緒に世界中を旅行してきました。１２歳になったとき、この趣味以外に、日本の漫画が大好きだったので、両親に日本に行かせてほしいとお願いした。そして、１４歳の時に初めて日本に旅行をしました。その旅行は私の夢だったのでとても嬉しかったです。両親のおかげで日本に旅行をすることができて、自分の夢を達成することができました。その旅行は私の予想を超える本当に素晴らしい経験でした。

パリに移住した１年間

スペインに帰国した時から、日本語を学びたいと思うようになりました。高校を卒業してすぐ、漫画家になりたかったのですが、最終的にその趣味をあきらめて、大学の観光学部に入学しました。その期間に観光の勉強をしながら、同時に働いていました。バルセロナ市内の観光バスで、ガイドとして働き、色々な言語を学び、良い経験をすることができました。ただし、英語とかフランス語は毎日話すことができましたが、日本語を話せるチャンスはありませんでした。だから、観光学部を卒業してすぐ日本語学科に入学しました。

素敵なパリ、いつでも恋する

そのとき、私の夢をあきらめたくないと思いました。２２歳で日本語学科を卒業した後、観光バスの仕事をやめて、パリに移住しました。そこで１年間カタルーニャ観光局のプロモーションの仕事をしながら、とても豊かな時間を過ごしました。パリに住んでいた期間、仕事上だけでなく、個人的にも成長することができました。パリで知り合った友達や仕事の仲間からたくさんの影響を受け、時間がとても速く過ぎました。

つづく

Tokyo i l'aventura de Buscar Pis

Anunci d'un apartament sense amoblar a Ebisu d'uns 30m2

Els dies passen a la velocitat de la llum però, per fi, he trobat un moment per escriure una de les entrades que porto rumiant desde fa dies. Aprofitant que aquesta tarda ha començat una tempesta de sorra amb un horrorós vent que encara no sabem d'on ve i no podem sortir de casa, actualitzo el blog! Japó és un gran país per descobrir si encara no heu vingut mai i Tokyo, la imprescindible i fantàstica ciutat que heu de conèixer. Tant si veniu de turistes com d'estudiants i evidentment, si us hi quedeu a viure, us caldrà buscar allotjament. No em dedicaré a recomanar Hotels ni allotjament temporal sinó apartaments, individuals o a compartir, per a tots els que esteu pensant en una estada més prolongada o permanent. Per començar, tenim tot un ventall d'agències inmobiliaries especialitzades on es parla anglès i disposen de pàgina web en varies llengües. Acostumen a ser minúsculs però amb els serveis més imprescindibles. Cap luxe ni racó desaprofitat. Benvinguts a una de les ciutats més cares del món. El metre quadrat a Tokyo és un dels tressors més valorats ja que la manca d'espai i la densitat de població fa que els preus de lloguer es disparin. En la majoria dels casos, exageradament alts e injustos pel servei que es rep a canvi però, segons la inevitable llei de la Oferta i la Demanda, és el preu que dicta el mercat! Que no us extranyi trobar preus entre 70.000 i 90.000 yens (600 - 800 euros) per una habitació amoblada amb mini bany i/o mini cuina privada o a compartir, entre 7 i 20 m2 en ple centre de la ciutat. Es considera centre, dins de la línia circular Yamanote i tot el que es trobi ubicat fora d'aquest perímetre, comença a baixar de preu. Els apartaments es valoren en funció de la distància a peu desde l'estació més propera i de l'any de contrucció de l'inmoble. Com més vell, menys valor i més econòmic. L'antiguitat d'un edifici no es valora com a Europa. Els japonesos volen viure en apartaments com més nous, millor. Per tant, també més cars. Normalment, com més al Nord i més a l'Est de la ciutat, més ecònomic i com més al Sud i a l'Oest, més car. Ex. de zones barates: Ikebukuro, Otsuka, Ojima. Zones cares: Shibuya, Azabu, Ebisu, Hiroo. Podem distingir dues modalitats d'allotjament a grans trets: els apartaments i les Monthly Mansion. Pel que fa al primer cas, normalent es tracta d'un inmoble de construcció antiga on no hi ha més de 2 o 3 pisos d'apartaments, mentre que les monthly mansions són també apartaments però en edificis més moderns i acondicionats, altíssims i amb moltíssim veïns. Doncs bé, després d'un parell d'anys visquent aquí i havent estat en 4 llocs diferents, tant sola com acompanyada, us recomano: 

• Fontana: Apartaments amoblats i amb internet, relativament econòmics i ben equipats a Tokyo i a les afores. Cobreix una amplia zona de la ciutat, no demanen dipòsit de 3 mesos (només un) i el personal és molt atent i eficient. 
• Leopalace21: Monthly mansion econòmiques, tant a Tokyo com a les afores.  
• WabiSabiHouse: La meva actual Guest House, on ocupo l'habitació Haru 4 d'un total de 13. Els espais a compartir són espaiosos i nets. L'ambient és molt internacional i el barri molt agradable. La parada més propera és Nakano Fujimicho (Manunouchi Line) a 7 min a peu. 

Com podeu veure, hi ha varies opcions i preus. Podeu triar viure sols o acompanyats; en un apartament, una monthly mansion o una guest house, al centre o a les afores, amb empresa japonesa o internacional. Vosaltres trieu. Cal tenir en compte que si us embarqueu en l'aventura d'una agència japonesa, us cobrarà reikin (mensualitat de regal) i us demanarà uns 3 mesos de fiança. No estarà amoblat ni tindrà cap tipus de servei com l'Internet (l'haureu de contractar apart) i amb estada mínima de 2 anys. Per tant, us recomano l'agència Internacional però evitant aquelles que s'enfoquen única i exclusivament al client estranger sense acceptar japonesos, com he sentit dir que és el cas de Sakura House. Una de les agències més conegudes entre els estrangers i també més cares. Segons el meu criteri, la gràcia d'una Guest House és poder compartir apartament amb locals i també estrangers, com en la meva que som una pila, però ben avinguts! A WabiSabi som 4 japonesos, 1 americana, 2 anglesos, 1 belga, 1 francès  i dues espanyoles ;) Espero que ho trobeu útil per a començar la recerca i si teniu dubtes, ja sabeu on trobar-me. Sempre és un plaer poder-vos ajudar.  

First day of job as Official Tour Guide

Avui ha sigut un gran dia. Ja m'he estrenat treballant com a guia Oficial! L'esdeveniment, organitzat per EssentiaBCN ha reunit a 359 empleats de Henkel a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc. Des de les 11h fins les 18h, un total de 30 guies oficials, hem dinamitzat una macro-activitat d'incentiu lúdico-esportiva d'allò més emocionant. Música, colors, esports i molt entusiasme han estat els ingredients clau per portar a bon terme aquesta macro dinàmica activitat de Team Building. Els protagonistes, visitants de Barcelona d'arreu del món, s'han mostrat molt participatius i entusiastes. Les proves que han hagut de realitzar no eren pas fàcils, requeríen força concentració, energía i sobretot, molta coordinació i cooperació mútua, malgrat haver de competir entre ells. Tots els participants dividits en grups de colors i equips de l'1 al 6, han jugat a Volley, han pedalejat Kick Bikes fins quedar extenuats, han millorat la seva punteria al tir amb arc i han caminat "tots a una" amb un Trolley Sky! Fins i tot han gravat un vídeo oficial i tants d'altres amateurs com el que us penjo en aquest post. Ens ho hem passat teta! Com a Staff, he de reconèixer que, malgrat no participar en el jocs, m'ho he passat d'allò més bé. Ha sigut boníssim contagiar-me del seu entusiasme i divertidíssim cridar amb ells. Quina jornada tant intensa i quina al·legría haver-me  pogut estrenar treballant com a guia Oficial a 4 dies del meu proper projecte: viatjar a Tokyo a estudiar japonès. Espero que aquest bateig laboral sigui el preludi de tants altres dies màgics i gratificants que m'esperen a partir d'ara. 

ただいま、東京！

みんなさん、今年も宜しくね！もう２０１３年です。時間はあっという間に過ごしたのでびっくり！パーリに住みに行った時から６年前！東京に住みにいった時から５年前だ！ホントに信じられない。スペインに帰ったからほとんど３年が過ぎました。その期間の始め、バルセロナに住みながら色々なことをしていたけど東京に住んでいた２年間に比べて、あまり面白くなくて素晴らしくないことを楽しみなかったと思っていつも『日本に帰りたい！』と考えたので悲しくて難しかった生活だった。どうして？理由分からないけど私の気持ちは日本を考えたと懐かしかった。日本に住んでいたとき、とっても幸せだったのでスペインに帰ったから寂しくてつまらない感じをもっていたかもしれないですがやっとカタルーニャ州のオフィシアル観光ガイドになったり、仕事のおかげで沢山面白い経験を過ごしたり、友達と一緒にヨーロッパで旅行をしたりしたので気持ちがよくになった。今年の目的は去年より、全然ちがう！去年の目的はカタルーニャ州のオフィシアル試験を合格することだった。やっと、全ての試験を合格したので嬉しいですが日本語の試験を不合格してしまった。私の夢は日本人のため、カタルーニャ州のオフィシアル観光ガイドになることだから、今年の目的は日本語を勉強することです。私の日本語能力は最近、すごく忘れてしまったので残念！早く一緒懸命、日本に勉強するために行くつもりだもんね。とりあえず、東京で日本語の学校やゲスト・ハウスかホーム・スティなどを調べています。日本で住んでいる友達をとっても手伝ってくれて私はラッキーだ！日本に着いた日がまだ決まってないけどやっぱり、今月の4週目。スペインで今、観光客があまりこないので日本に旅行のためによい瞬間です。私は学生ヴィサが持ってないので３ヶ月だけあるらしいです。その期間で２月〜４月まで月〜金、毎日午前、４時間日本語のレッスンを受けるつもりです。別に、ホーム・スティの経験かゲスト・ハウスの経験などを楽しみたい！今年もぜひ、５年前の同じように、日本の生活を楽しみに素晴らしい時間を過ごしたい！

面白くて楽しいバルセロナ！

アメリカのお観光客

綱浜に自転車・ツアーの休憩

こんにちは！今月は先月と同じように仕事が忙しいです。バルセロナはどこでもこんでいて、観光客が多い。はっきり、夏ですよ！私の観光会社は『Walking Planets』がバルセロナの新しいツアーを準備しています。取り敢えず、学生のために自転車のツアーを良くしましたけど、この間、別のツアーもできました。例えば、バルセロナのパノラミックのツアーやガウディのツアーとか、良くできました。時々、私は一日中働かなきゃいけないので沢山忙しくてお疲れだけど、良く楽しみますね。それに、バルセロナに来る人は何時もとても優しい観光客だから、私は嬉しいです。最近、沢山アメリカ人がバルセロナに来て、街の一番素敵なことはバルセロナの綱浜ですよ！後は私達の料理「パエリア」か「タパス」も沢山食べます。夏が始まったから、アメリカ人だけでなくフランス人やイギリス人やドイツ人も来て街を良く楽しんでいますね！日本人は沢山いるけど、バルセロナの綱浜に誰もいない（笑）日本人として、街の一番素晴らしいスポットは必ず、ガウディの場所です。特にサグラダ・ファミリアとかグエイ公園などです。私の観光会社は取り敢えず、英語やフランス語やスペイン語のツアーをすることできますが近い将来に日本語でもやりたい！みんなさん、宜しいなら、バルセロナに来る時、連絡して下さいませ！一緒にどこでもバルセロナのツアーをしましょう！私の街はあなた達にお待ちしていますね！

Discovering Barcelona ・Gaudir Gaudí a Barcelona

Ver mapa más grande

Bike Tour @ Port Vell

Egyptian group @ Sagrada Família (by Gaudí)

Com que darrerament estem fent força bike tours amb Walking Planets i molts de vosaltres em pregunteu quina ruta fem, aquí us deixo l'enllaç al mapa de google (a dalt). La nostra ruta sempre és la mateixa. Sortim del carrer Ataülf, on hi tenim Green Bikes i ens posem en marxa cap al Parc de la Ciutadella. La ruta sencera dura 2 hores amb el descans inclòs que, si anem bé de temps, acostumem a fer-lo de 15 minuts. Després de la pausa, al Port Oímpic, enfilem cap a la Barceloneta tot gaudint de les nostres platges i finalitzem de nou al barri gòtic. La veritat és que la brisa mediterrània i el somriure dels estudiants americans m'ajuda molt a treballar motivada i amb passió! També els grups de turistes de totes les nacionalitats que arriben a Barcelona amb ganes d'explorar-la i gaudir-la. L'altre dia, per exemple, vaig guiar i acompanyar una gran família egipcia. Ens ho vam passar d'allò més bé, malgrat les altes temperatures i l'enganxosa humitat que patim últimament, perque quan arriba el capvespre, la platja ens obsequia amb una agradable brisa mediterrania. Lately, I've been riding bikes almost every day. Our company, Walking Planets, offers daily tours from 10 am - 7 pm, departing from Sant Jaume Square. Come to enjoy my city riding a bike! You'll not forget the experience!

Benvingut estiu 2012

Ja han passat 10 dies de la darrera entrada. El temps vola d'ençà que he tornat a reprendre els tours en bici amb Walking Planets. Enyorava llevar-me aviat i fer esport acompanyada d'estudiants americans plens d'optimisme i energia. Trobava a faltar els dies assolellats rostint-me les galtes i espatlles, l'humida brisa del Mediterrani encrespant-me els cabells o la olor dels suprems llom amb formatge del Conesa. He enyorat molt tornar a treballar damunt les green bikes... si es que es pot dir treballar! Qui es podria negar a voltar en aquest bonic escenari que tenim per ciutat? Qui podria rebutjar acompanyar grups de jovent amb ganes de passar-s'ho d'allò més bé? Qui podria evitar encomanar-se el seu somriure mentre queden fascinats per Barcelona? Sincerament, qui no podria estimar aquesta feina? Barcelona es fa estimar i sens dubte, els meus nanos també. I què puc dir de l'equip? Tinc unes jefes plenes de vitalitat que són excel·lents aventureres, igual que els socis que ens lloguen les bicis. Quan em proposen guiar el proper tour, ho gaudeixo tant que més que una feina, sembla la meva afició. Demà a primera hora tornarem a recorrer els carrerons del barri gòtic, les places del Parc de la Ciutadella i tot el front marítim. Últimament ja no em cal anar al gimnàs, tot i que segueixo gaudint de les sessions de Body Balance al Holmes Place, m'ho prenc amb molta més calma. Ja faig prou cardio riding bikes every day.

The Game ・We Walk with Walking Planets & The ting tings

Fa un parell de setmanes, amb Walking Planets, vam realitzar una gimcana pels carrers del barri gòtic. El nostre target sel·leccionat: un grup d'adolescents americans plens d'energia i moltes ganes de gaudir de la nostra ciutat, la nostra història i la nostra cultura. L'activitat, anomenada "The Game" era un concurs on els 5 grups participants es disputaven una sèrie de 5 proves a realitzar en 60 minuts. Les proves a superar estaven ambientades amb els 5 sentits: oída, tacte, gust, vista i olor. Si les superaven totes, la darrera prova seria la del sentit comú (el famós sentit del seny, tan català) i només la prodria realitzar l'equip que arribés primer al punt de trobada. De fet, cap dels 5 equips va ser capaç de superar totes i cadascuna de les proves amb el 100% d'èxit en el temps establert. No obstant, sí que vam premiar l'equip guanyador que, malgrat falléssin alguns punts de la prova del seny, van acabar per convènce'ns que mereixien el premi. Com ho van fer? Aquí us mostro l'enllaç a l'spot promocional de l'activitat realitzat per l'equip de Walking Planets: The Game. Special thanks to the Oleon kids & The ting tings for the great music!     

Llegendes de la Barcelona medieval

Cada any, Barcelona celebra les festes de la seva co-patrona Santa Eulàlia la primera quinzena de febrer. Santa Eulàlia, popularment dita "la Laia" era una nena de 13 anys, descendent d'una família rica del s. III. Ella afirmava ser cristiana quan la religió cristiana estava encara molt perseguida i, de la mateixa manera que els nens màrtis "Sant Just i Sant Pastor", va patir el mateix desenllaç. D'ençà de la seva mort per tortura i assassinat, esdevingué patrona de Barcelona al s. IV fins ben entrat el s. XVII. Com a conseqüència d'una greu plaga de llagostes, la ciutat es quedà sense conreus i sense fe en la seva patrona que, afectats per la desgràcia, no s'ho pensaren dos cops abans de substituïr-la per la Mercè. Des d'aleshores, si plou durant les festes de la Mercè, a finals de setembre, diuen que és perque Sta. Eulàlia plora. La podem trobar avui en dia, representada en varies escultures en diversos indrets del barri gòtic, com a la propia baixada que porta el seu nom al final del Carrer Sant Sever, al carrer de la Ciutat o a la Plaça Sant Just i Pastor. Quasi sempre la trobarem amb una palma a la mà, doncs és el símbol dels màrtirs i d'on ens ha arribat fins l'actualitat, la popular expressió de "palmar-la". Passejant pels voltants de la Catedral, si entrem dins del claustre hi trobem 13 oques, una per cadascun dels anys de la petita Eulàlia, recordant també cadascuna de les tortures que va patir fins el dia de la seva mort. El barri gòtic és ple de llegendes de màrtirs, bruixes, jueus i nobles empresaris del nostre passat medieval que, si us desperta la curiositat, estarem encantats d'explicar-vos amb més profunditat, acompanyats d'agradables passejades i sopars medievals. Per a saber-ne més, visiteu la pàgina web d'Itinera plus.   

La Barcelona del S. XIV

Era una ciutat oberta al comerç a través de la Mediterrània, dinàmica e inquieta que bullia d'efervescència. Barcelona era, en aquella època, una ciutat medieval enmurallada desde temps romans i amb una població aproximada de 400.000 ciutadans. Entre ells, vora 4.000 jueus vivien amuntegats al barri del Call (en hebreu: conjunt de carrers) mentre que la resta es trovaben repartits en 4 barris que s'anomenaven burgs. El centre neuràlgic de la ciutat era la Catedral que, envoltada de carrerons i esglésies com la de Sant Just i Pastor, la plaça Sant Jaume i la resta de carrers que avui dia anomenem Barri Gòtic, creixia a un ritme vertiginós. Fou aleshores quan, més enllà de la ciutat enmurallada, la ciutat començà a aglutinar-se en nous burgs adossats sobre els mateixos murs de la muralla, extenent-se i eixamplant-se fins la mar. Així doncs, fora les muralles romanes trobavem els barris de La Ribera, St. Pere, Framenors i el Pi. Cadascun d'aquests burgs s'organitzava entorn a l'església que sovint, donava nom al barri i tots els gremis d'artesans i menestrals acabaren donant nom als carrers. Prop de la Catedral, a la Plaça Sant Just, hi trobem l'església més antiga de Barcelona (els seus orígens la sitúen al s. IV). En aquella plaça, s'hi van torturar i assassinar dos nens, en Just i en Pastor, per haver afirmat la seva fe cristiana i esdevingueren màrtirs. Per això, se'ls hi dedica l'església i la font, considerada també la més antiga de Barcelona (1327). El creixament demogràfic de la Barcelona del s. XIV era tan gran que, sovint les noves edificacions reciclaven les antigues, aprofitant vells murs d'edificis públics o religiosos. Molts comerciants que arribaven a Barcelona o que s'hi havien fet rics després de molts anys treballant als diversos gremis de menestrals i artesans, esdevingueren rics i compraren palaus al carrer Montcada del nou barri de la Ribera. Es tractava de la nova noblesa catalana que començà a rivalitzar amb l'antiga noblesa assentada als palaus del carrer Lledó, al barri de Sant Just. Un exemple que il·lustra l'herencia dels títols nobiliaris a Barcelona fou el cas d'Isabel de Requesens, filla del Lloctinent Galceran de Requesens. La família vivia al Palau Requesens (s. XIII - XV) actual Acadèmia de les Bones Lletres i que, com a conseqüència de la limitada manca d'espai, es construí sobre la muralla romana (s. IV). Segles més tard, aprofitant el pati, s'edificà el palau veí de la rica família Moxó (s. XVIII) el qual avui en dia també es troba obert al públic amb visita concertada prèviament. Més informació: Palau Moxó.

長い休暇の後で、ちょっと働くべきである

シウタデヤ公園、バルセロナ

でしょう？東京の休暇は素晴らしかったけれど、東京からバルセロナに帰った日から先週にかけて、新しい仕事を探していた。私は幸運な人だから仕事が早く見付かった。実は友達のおかげで新しい仕事の電話がかかってきて、面接しなくても仕事をくれたので嬉しかった。現実の仕事はとっても面白くて簡単ですよ。この仕事はいつも、自転車でツアーをしたり、バルセロナの典型的な場所について説明をしたり、砂浜まで行ったり、そこで１０分の休憩をして終わります。この仕事のお客さんはほとんど、アメリカ人の学生だけど時々、カナダ人とフランス人が来ることもできます。それに、私の説明は英語に限らず、フランス語も出来るので面白いです。ツアーの内容も面白くてのんびり、サイクリング・ツアーが２時間で出来ます。始めに、バルセロナの中心から出かけて、シウタデリヤ公園に行ったり、バルセロネタと言う漁師の地区に行ったり、砂浜まで行ったりします。休憩の後で帰って、途中で、ヴィラ・オリンピカと言う新しい地区に行ってツアーを終ります。この経験は観光客のためにとっても面白いですが私のも楽しいですよ。このツアーについて興味があれば、ここをクリックして下さい。今のところ、この会社は日本語でのツアーをしていないんですが将来出来れば、私は日本語でのツアーをするつもりです。これから出来るように頑張りますよ！

Al pot petit...

... hi ha la bona confitura. La bona confitura son nens com l'Abert i el Jan que avui m'han vingut a veure al refugi 307 del Poble Sec, on hi treballo com a Guia desde fa més d'un any. Tots dos germans son uns nens molt especials. Estudien desde casa, sense anar a l'escola, seguint un programa educatiu no regulat però eficient i temptador, ja que ambdós son nens molt desperts, dinàmics i espavilats. La visita els hi ha encantat i no hi ha res més gratificant per una Guia com jo que el públic t'escolti amb interès i devoció. Quina gran manera d'acabar la temporada abans de marxar de vacances al Japó! Perque a més a més de venir a visitar el refugi antiaèri de la Guerra Civil Espanyola, també han participat en un programa televisiu d'una cadena local que es diu "al pot petit". És a dir que, en breu, ens podreu veure a la televisió o bé desde la web del programa si cliqueu sobre l'enllaç, segurament a partir de la setmana vinent. Més informació sobre el programa i els nostres protagonistes, la trobareu al blog del programa "al pot petit". Gràcies, Albert i Jan per fer de la meva feina, un matí encantador malgrat l'onada de fred! Fins molt aviat i sort amb els estudis!

Participa en el Quizz y gana un Weekend en Aquitania

Conoces la región francesa de Aquitania? Te suena el nombre de ciudades como Pau o Périgueaux? Turismo de Aquitania con la colaboración de aQa Consulting están trabajando para dar a conocer esta región entre el público español y te invitan a participar en un sencillo concurso presentado en formato quizz. Para participar en el concurso, dale al "me gusta" de la página Finde en Aquitania de FB y responde las preguntas propuestas en el quizz relacionadas con las 4 ciudades más destacadas de Aquitania; Pau, Périgueaux, Bayona y Burdeos. Todos los participantes podran ganar un viaje de fin de semana en la región que se decidirá por sorteo a finales de mayo. Anímate a participar en el quizz y hazte fan de Aquitania en FB!

バルセロナのツアー

みんなさん、お久しぶりだね！最近、忙しくて疲れていたので日本語であまり書けなかった。ごめんね！今週の火曜日、私は始めて日本人観光客のためにガイドとして働きました。その経験はホントに面白くて楽しかった。私の観光客は優しいし若いし明るい人たちなので一緒にとても楽しめました。バルセロナは素敵な街なので、朝、１１時からツアーを始め、まずオチアイに行ってケーキを食べて抹茶を飲んで体のエネルギーを回復をさせました。朝ご飯を食べた後、エイシャンプラという地区を回ってゆっくり散歩しました。１時半に、スペイン人と同じように、昼ご飯を食べに行きました。私の地区「エイシャンプラ」は日本料理のレストランが多い。良かった！お客さんは日本料理を食べたかったから、オン寿司というレストランを選びました。そのレストランのメニューは美味しくて安いですがムードやデザインが多分、おしゃれすぎた。午後にはバルセロナの中心の方へ歩いていて、ランブラス通りやボケリア市場や旧市街地をのんびり楽しみました。ランブラス通りのボケリア市場の中には色々な店があり、ジュースを飲んでグルメ食品を買って、スペイン料理のタパスを食べて見ました。日本人のお客さんはナバハスというシーフードを食べたことがなかったので、みんな食べて見ました。彼らにはその食べ物はとっても特別な不思議なものだったけど大好きだったようだ。その後、旧市街地に行って大聖堂を見物したり、ユダヤ人の地区を見学したり、市役所の広場を見たり、買い物をしたりしました。夜になったら、一緒にホテルの近くのカタルーニャ料理を食べに行きました。私はエルムソルというレストランをすすめました。皆、カタルーニャの伝統的なおすすめ料理を食べたりサングリアを飲んだりしました。ホテルに帰る前、タクシーに乗ってバルセロナの港まで行きました。火曜日だったので人があまりいなかったけどきれいでした。私のお客さんは時差ぼけのせいで、凄く疲れていたので、タクシーで寝ちゃいました。私は「かわいそう〜」と思ったので、すぐ、ホテルに帰りました。その日はホントに良い経験だったので凄く満足しています。今週の火曜日から私はやっと日本人のための観光ガイドになりました。嬉しい〜！バルセロナについて興味があれば、スペイン政府観光局にアクセスして下さいませ！バルセロナに来て、観光ガイドが必要なら、私に連絡して下さいませ！宜しくね！^0^

Pregunta de Trivial!

Algún cop us heu preguntat quin deu ser el carrer més curt de Barcelona? I el carrer més llarg? I el carrer més ample? i el més estret? Casualment, dues de les respostes les trobem al barri del Born o de la Ribera. Tot sortint de visitar la Basílica de Santa María del Mar, ens trobem amb el carrer de l'Anisadeta, el més curt de Barcelona. El trobareu a l'altra costat de la Plaça, just davant del restaurant - pastisseria Bubò que, per cert, tot el que hi serveixen és excel·lent i el personal encantador. El Carrer de l'Anisadeta només té un sol número que, enlloc de ser l'1, és el 5 i fa cantonada amb el carrer de les Caputxes. Quasi tots els noms dels carrers del barri del Born fan referència als oficis que s'hi exercien a l'època medieval, com era el cas del gremi dels caputxers. Pel que fa al carrer de l'Anissadeta es tractava d'aquella sola cantonada on una noia es dedicava a vendre licor d'anís barrejat amb aigua als mariners i pescadors de la Ribera. També al mateix barri, uns carrers més enllà, hi trobem el carrer més estret de la ciutat. Es tracta del carrer de les Mosques, entre el Passeig del Born i el Carrer Montcada. Com que el Passeig del Born era ple de paradetes de fruita i verdura en època medieval, sovint, les deixalles del mercat a l'aire lliure atreia moltes mosques i proliferaven les males olors. Es diu que aquesta és la raó per la qual aquell carreró se'l va anomenar carrer de les mosques. Avui dia no està obert al públic però encara ens hi podem acostar per imaginar-nos com es deurien passar la sal entre veïns d'un costat a l'altre del carrer. Sortint dels límits del Born, enfilant la Via Layetana, ens creuarem amb el carrer més llarg de Barcelona. No és pas la Diagonal sinó la Gran Via, que fa 8 kilòmetres i la numeració de les seves finques arriba fins al número 1198; mentre que el carrer més ample és el Passeig de Gràcia amb 42 metres de distància entre façanes.

Sorpreses de la Ribera redescobrint el Born

Aquesta tarda, passejant pels voltants de la Basílica de Santa Maria del Mar, protagonista de la nostra ruta estrella ambientada en la Barcelona gòtica del S. XIV, he descobert un nou museu de recent innauguració. Es tracta del Museu del Mamut, ubicat en un antic palau gòtic a l'inici del Carrer Montcada, cantonada amb la Plaça Marcús. Reconec que la primera impresió ha estat de sorpresa un tant inesperada, al trobar una recreació d'un mamut a l'entrada amb un folletó de promoció on es mostra l'animal amb la Sagrada Família congelada com a teló de fons, simulant l'edat del gel! No jutjaré d'entrada allò que desconec, ja que no he tingut la ocasió de visitar-lo, però sobta trobar un espai consagrat a la paleontología i aquest animal en concret, justament al Carrer Montcada, on hi trobem museus d'art com el Picasso, ocupant l'espai de 5 palaus gòtics construïts entre el S. XIII i XIV; el Palau Nadal que acull la col·lecció Barbier Mueller d'art Precolombí, el Palau Dalmases restaurat en època barroca i que alberga potser, el Café més pretenciós i sobrecarregat de la ciutat o fins i tot el Museu Tèxtil que, malgrat no acollir cap col·lecció artística, l'aprofitament de l'espai conservant l'antiga estructura del Palau Gòtic dels Marquesos de Llió, li otorga un encant únic i acollidor, sobretot assegut a la terrassa del Cafè que porta el seu nom, degustant unes tapes acompanyades d'una afruitada copa de vi amb unes quantes peces de jazz. Què encantadora pot arribar a ser Barcelona si es té bon gust, temps per descobrir-la i bona companyía per apreciar-la.

Ruta literaria de la Catedral del Mar

El març de 2006, l'advocat català Ildefonso Falcones publicà la seva primera novel·la en castellà, titulada "La Catedral del Mar". La trama d'aquesta novel·la històrica es desenvolupa a la Barcelona del S. XIV, en un dels moments de màxim esplandor del Gòtic, quan la Corona Catalano-aragonesa s'expandeix cap al Mediterrani i la riquesa de la ciutat Comptal es volca en la construcció de temples religiosos. Mentre la noblesa i altres classes benestants finançaven la contrucció de La Catedral, artesants, mercaders i bastaixos del barri de La Ribera s'esforçaven en la creació de l'església del mar, construïda sobre les restes de l'antiga església de Santa Maria de les Arènes. El protagonista de la història, Bernat Estanyol i el seu fill Arnau, serfs fugitius, arribaren a Barcelona buscant la llibertat. Durant el transcurs de la visita passejarem sobre l'escenari que l'autor descriu al llarg de les 666 pàgines de la seva novel·la, recordant les aventures d'en Bernat, de l'Arnau i d'en Joan d'ençà que s'instal·laren al barri de la Ribera, als peus de l'església de Santa Maria del Mar. Recorrerem els carrers de l'actual barri del Born que envolten l'església, coneguda popularment com la Catedral del Mar sense ser Catedral sinó Basílica i explicarem les mil i una llegendes de la Barcelona Medieval vinculades a la novel·la. La ruta té una durada de 2 hores on s'inclou abans de la cloenda, un refrigeri al Carrer Llibreteria, prop de la Plaça de Sant Jaume, on ens acomiadarem del grup i del record dels protagonistes de la nostra estimada Catedral del Mar. Per a més informació sobre la ruta, preus i horaris, visiteu la nostra web: Itinera Plus - Rutes Literaries.

Soplan Buenos Aires en Barcelona

La mañana amaneció soleada y fresca, recordándome para que no lo olvide, que estamos en invierno. Me apresuro a ducharme mientras se hace el café y desayuno en 10 minutos. No quiero llegar tarde al trabajo y salgo pitando de casa. Bajando las escaleras del rellano me cruzo con el vecino del 2º. Nos saludamos sin efusividad y salgo a la calle. Quedan un par de bicicletas en la estación Bicing de la esquina. Ajusto el sillín, me pongo los guantes y espero a que el semáforo se vuelva verde. Desciendo la calle rumbo a Montjuïc. Hoy no sopla el viento, soplan buenos aires y el recuerdo de lo que soñé esta noche acude a mi cabeza. Buenos Aires. Me dejo llevar sobre la bicicleta sin pedalear y siento como el frío paraliza mi cara. Me dejé las gafas de sol y me saltan las lágrimas. El frío, el aire y el tráfico de las 9 de la mañana me acompañan y me recuerdan a ti. Tus anchas y condensadas calles, el bullicio, el gentío, el estrés... me espera una larga jornada de trabajo. Desearia cambiar el rumbo dirección oeste, viajar en contra del sol que ahora mismo deslumbra mis ojos. Los cierro un instante y te veo, Argentina. Tu recuerdo es vago, difuso, lejano como tus cálidas tierras que hoy disfrutan el verano. Tengo frío. Tu recuerdo me llama, me grita que pare, me seduce hacia ti mientras trato de ignorarte y empiezo a cantar "Lejos, en el centro de la tierra, las raíces del amor, donde estaban quedaran. Aunque casi me equivoco y te digo poco a poco, no me mientas! no me digas la verdad! no te quedes callada, no levantes la voz ni me pidas perdón." Llego al trabajo apresurada, con unos minutos de retraso. El grupo de estudiantes ya aguarda en la entrada, esperándome para empezar la visita. Aparco la bicicleta a la velocidad de la luz y me dirijo corriendo al grupo, excusándome. El responsable, me responde sonriendo "Buenos días, linda. Relajáte que tenemos todo el día. Estamos de vacaciones! Vos sabés la de horas que se demoró anoche el vuelo? Parece mentira cómo nos hicieron esperar esos boludos en el aeropuerto de Buenos Aires, querida." ...

L'Abri antiaérien de la Guerre Civile Espagnole en Catalogne

La Guerre Civile Espagnole éclata en Catalogne en février 1937, lors du premier bombardement de Barcelone. L'offensive franquiste contre la Catalogne fut particulièrement sanglante, associée à des bombardements contre la population civil dans le but de la démoraliser. On dénombre presque 5.000 victimes en Catalogne, dont presque 2.000 morts à Barcelone et plus de 7.000 blessés dans de nombreauses villes dévastées. En mars 1938, les nationalistes franquistes lancent une offensive au front d'Aragon et celui du Delta de l'Èbre, où devint le théâtre de sanglantes batailles. Les forces catalanes republicaines en déroute, mal armées et mal equippées, abandonnent Barcelone fin janvier 1939 aux nationalistes. La Catalogne fut presque la dernière région espagnole a être occupée par les troupes franquistes. À la chute de la Republique, près de 200.000 catalans choisissent l'exil, lors que d'autres 200.000 sont tués à cause de nombreauses condamnations à mort. La répression franquiste sur la population catalane fut des plus dure pendant et après la guerre civile. La suppression de l'autonomie politique de la Catalogne, la destruction de ses institutions culturelles et politiques, l'interdiction de parler le catalan, etc. La Catalogne ne va récupérer sa culture, sa langue et ses institutions qu'avec l'instauration de la démocratie en Espagne, à la mort de Franco en 1975. Pour résumer, la Catalogne passe encore une phase de reconstruction nationale qui ne va pas sans désaccords en raison de la portée du génocide dont elle a été la victime et des traces de centralisme dont souffre encore l'État. Aujourd'hui, on peut visiter l'abri antiaérien 307 à Montjuïc, lequel fut construit par les résidents du quartier du Poble Sec. L'abri antiaérien a été habilité comme musé de la ville en 2007 et il reste ouvert au public tous les weekends d'11h à 14h. Le prix de l'entrée est de 3€ et gratuit pour les enfants de moins de 7 ans. Pour en savoir plus, visiter le site du musé d'histoire de Barcelone (en espagnol et catalan).