Tokyo i l'aventura de Buscar Pis

Anunci d'un apartament sense amoblar a Ebisu d'uns 30m2

Els dies passen a la velocitat de la llum però, per fi, he trobat un moment per escriure una de les entrades que porto rumiant desde fa dies. Aprofitant que aquesta tarda ha començat una tempesta de sorra amb un horrorós vent que encara no sabem d'on ve i no podem sortir de casa, actualitzo el blog! Japó és un gran país per descobrir si encara no heu vingut mai i Tokyo, la imprescindible i fantàstica ciutat que heu de conèixer. Tant si veniu de turistes com d'estudiants i evidentment, si us hi quedeu a viure, us caldrà buscar allotjament. No em dedicaré a recomanar Hotels ni allotjament temporal sinó apartaments, individuals o a compartir, per a tots els que esteu pensant en una estada més prolongada o permanent. Per començar, tenim tot un ventall d'agències inmobiliaries especialitzades on es parla anglès i disposen de pàgina web en varies llengües. Acostumen a ser minúsculs però amb els serveis més imprescindibles. Cap luxe ni racó desaprofitat. Benvinguts a una de les ciutats més cares del món. El metre quadrat a Tokyo és un dels tressors més valorats ja que la manca d'espai i la densitat de població fa que els preus de lloguer es disparin. En la majoria dels casos, exageradament alts e injustos pel servei que es rep a canvi però, segons la inevitable llei de la Oferta i la Demanda, és el preu que dicta el mercat! Que no us extranyi trobar preus entre 70.000 i 90.000 yens (600 - 800 euros) per una habitació amoblada amb mini bany i/o mini cuina privada o a compartir, entre 7 i 20 m2 en ple centre de la ciutat. Es considera centre, dins de la línia circular Yamanote i tot el que es trobi ubicat fora d'aquest perímetre, comença a baixar de preu. Els apartaments es valoren en funció de la distància a peu desde l'estació més propera i de l'any de contrucció de l'inmoble. Com més vell, menys valor i més econòmic. L'antiguitat d'un edifici no es valora com a Europa. Els japonesos volen viure en apartaments com més nous, millor. Per tant, també més cars. Normalment, com més al Nord i més a l'Est de la ciutat, més ecònomic i com més al Sud i a l'Oest, més car. Ex. de zones barates: Ikebukuro, Otsuka, Ojima. Zones cares: Shibuya, Azabu, Ebisu, Hiroo. Podem distingir dues modalitats d'allotjament a grans trets: els apartaments i les Monthly Mansion. Pel que fa al primer cas, normalent es tracta d'un inmoble de construcció antiga on no hi ha més de 2 o 3 pisos d'apartaments, mentre que les monthly mansions són també apartaments però en edificis més moderns i acondicionats, altíssims i amb moltíssim veïns. Doncs bé, després d'un parell d'anys visquent aquí i havent estat en 4 llocs diferents, tant sola com acompanyada, us recomano: 

• Fontana: Apartaments amoblats i amb internet, relativament econòmics i ben equipats a Tokyo i a les afores. Cobreix una amplia zona de la ciutat, no demanen dipòsit de 3 mesos (només un) i el personal és molt atent i eficient. 
• Leopalace21: Monthly mansion econòmiques, tant a Tokyo com a les afores.  
• WabiSabiHouse: La meva actual Guest House, on ocupo l'habitació Haru 4 d'un total de 13. Els espais a compartir són espaiosos i nets. L'ambient és molt internacional i el barri molt agradable. La parada més propera és Nakano Fujimicho (Manunouchi Line) a 7 min a peu. 

Com podeu veure, hi ha varies opcions i preus. Podeu triar viure sols o acompanyats; en un apartament, una monthly mansion o una guest house, al centre o a les afores, amb empresa japonesa o internacional. Vosaltres trieu. Cal tenir en compte que si us embarqueu en l'aventura d'una agència japonesa, us cobrarà reikin (mensualitat de regal) i us demanarà uns 3 mesos de fiança. No estarà amoblat ni tindrà cap tipus de servei com l'Internet (l'haureu de contractar apart) i amb estada mínima de 2 anys. Per tant, us recomano l'agència Internacional però evitant aquelles que s'enfoquen única i exclusivament al client estranger sense acceptar japonesos, com he sentit dir que és el cas de Sakura House. Una de les agències més conegudes entre els estrangers i també més cares. Segons el meu criteri, la gràcia d'una Guest House és poder compartir apartament amb locals i també estrangers, com en la meva que som una pila, però ben avinguts! A WabiSabi som 4 japonesos, 1 americana, 2 anglesos, 1 belga, 1 francès  i dues espanyoles ;) Espero que ho trobeu útil per a començar la recerca i si teniu dubtes, ja sabeu on trobar-me. Sempre és un plaer poder-vos ajudar.  

Transfer i Servei de recollida d'equipatge

I aquesta és la 2ª entrada que dedico a les estimades visites que em venen a veure aquest estiu. Ja queda menys per tenir-vos aquí i segur que encara teniu un munt de preguntes, com per exemple, què heu de fer només aterrar a l'aeroport de Narita. Com que no podré anar a rebre a tothom a l'aeroport, comento les possibilitats:

Taxi: Ni se us acudeixi, sortiría caríssim. L'aeroport de Narita és a més d'1 hora del centre de la ciutat, a la prefectura de Chiba.

Trens: 2 companyíes ferroviaries uneixen l'aeroport de Narita amb el centre de Tokio. El més conegut és el Narita Express de la companyía estatal JR (es permet utilitzar el Japan Rail Pass per aquells que decidiu activarlo el primer dia) que para a l'estació de Tokio Central. Sense JRP costa 3.000 yens i triga 60 min. L'altra opció és el Skyliner de la companyía privada Keisei. També triga 60 min., però para a l'estació de Ueno (al nort de la ciutat). El preu és de 1.920 yens, molt més econòmic que el Narita Express.

Bus: La opció més pràctica i confortable. Es tracta del Limousine Bus que recull als passatgers a cada terminal de l'aeroport i els deixa davant la porta de l'Hotel! L'autobús fa la ruta dels hotels més importants de cada barri de Tokio i els afores, per tant, si no us allotgeu en cap dels hotels del recorregut, senzillament baixeu a l'Hotel més proper a la zona on us allotgeu. No cal ser client de cap hotel per utilitzar aquest servei. El preu és de 3000 yens i el trajecte és d'aproximadament 2 hores. Normalment no cal reservar, però us ho recomano, sobretot perque els clients de l'Hotel tenen preferencia i a l'estiu sol estar sempre ple.

Abans de deixar l'aeroport recordeu-vos de canviar divisa a l'oficina de canvi de l'aeroport perque un cop arribeu a Tokio no serà gens fàcil trobar oficines. Tampoc és gaire comú que els turistes canviin moneda als bancs i la gestió podria arribar a ser molt lenta i complicada. Recordeu també que els mòbils estrangers no funcionen al país, per això han muntat un negoci de lloguer de mòbils amb una tarifa fixa per dia d'ús. Us ho recomano si durant les vostres vacances us heu de comunicar entre vosaltres o amb la gent local. Finalment, comentar-vos que pel que fa el tema de l'equipatge, l'aeroport de Narita disposa d'un servei d'enviament i recollida d'equipatge per no haver d'anar sempre carregat amunt i aball amb les maletes. No és car i resulta molt pràctic, sobretot per aquells que us allotgeu en un Hotel. El servei funciona de la següent manera:

- Cal anar al mostrador corresponent de la terminal on us trobeu.

- Omplir un formulari on indicareu l'adreça de l'Hotel on us allotgeu especificant exactament les vostres dades de contacte i telèfons, en cas de dubte, per a que us puguin localitzar.

- Entregar les maletes que vulgueu que us facin arribar a l'Hotel amb l'etiqueta amb l'adreça d'on l'han d'enviar.

- Esperar unes hores a que les maletes arribin a l'Hotel (depenent de la demanda arriben en unes 4-6 hores als Hotels i al dia següent a les cases particulars). El pagament es realitza per avançat i acostumen a cobrar uns 2000 yens per cada maleta de 20 kilos (aprox.). El servei és totalment de fiar, no he conegut cap cas de pèrdua de maletes.

Aquest servei també es pot utilitzar a la inversa, és a dir, per fer enviar les maletes desde casa teva o l'Hotel fins a l'aeroport, però cal solicitar-ho el dia abans del vol per telèfon i uns operaris et venen a recollir l'equipatge. El servei també funciona alhora de fer mudances, ja que no només pots fer enviar l'equipatge desde i cap a l'aeroprt, sinó a qualsevol lloc del país. Això sí, mentalitzeu-vos de que en aquest país no es parla gota d'anglès i que probablement no entenguin una paraula del que dieu. Confieu en que si escribiu l'adreça correctament, les maletes arribaran segur, però si us equivoqueu i us han de trucar per telèfon... ja podeu començar a parlar japonès!

Logística: tarjetes, mòbil, divisa i altres dubtes

Aquesta entrada la dedico a les estimades visites que em vindran a veure aquest estiu! Per a viatjar al Japó cal parar atenció en les següents necessitats bàsiques:

- Les tarjetes de crèdit: Normalment VISA, Mastercard o Amex son les més utilitzades als caixers, però mentre la tarjeta sigui de Crèdit, podreu retirar diners de qualsevol caixer automàtic. S'anomenen ATM i es troben a la planta baixa dels Bancs o als Combini (botigues 24h tipo 7 eleven). La tarjeta Citibank també és d'ús freqüent, sobretot entre la comunitat extranjera ja que ens permet retirar diners del caixer sense comisions (exceptuant la comisió per canvi de divisa) i la xarxa de caixers Citibank a tot el món és molt amplia!

Desafortunadament, el Japó no és un país gaire amic de les tarjetes de crèdit i el seu ús es limita al pagament de grans factures com l'Hotel, compres a grans magatzems, serveis, botigues especialitzades i pocs restaurants. La gran part dels establiments corrents no accepten que paguis amb tarjeta de crèdit i la de dèbit extranjera ni somiar-ho. La tendència a realitzar compres a través d'internet és pràcticament nula i tothom porta efectiu. Com que es tracta del Japó, no us preocupeu per si us roben la cartera perquè segur que no passarà. Això sí, atenció als "oblits" per a tots els despistats! Potser us tornen la cartera si la perdeu, però més val no temptar a la sort!

- La divisa: Suposo que no cal mencionar que la moneda japonesa és el Yen i que no s'accepta cap altre divisa extranjera en tot el territori japonès. Però és bo que sapigueu que no és gens fàcil trobar oficines de canvi de divisa a les grans ciutats (i encara menys als pobles) on pogueu canviar d'Euros a Yen. Per tant, us aconsello que canvieu la moneda des d'Espanya (qualsevol banc o Caixa) i si no us ha donat temps, a l'aeroport Internacional de Tokio - Narita. Actualment el canvi de moneda és 1€ = 135¥, segons la pàgina oficial del Banc d'Espanya.

- Els mòbils i les trucades telefòniques: Normalment tots els mòbils exceptuant els japonesos, no funcionen al Japó sense haver contractat i activat prèviament el servei de trucades des de l'extranjer. Evidentment, les trucades de mòbil a Espanya des del Japó són caríssimes i fins i tot les trucades internes (dins del territori japonès) utilitzant mòbil espanyol. El meu consell: Llogar un mòbil japonès a l'aeroport de Tokio - Narita just pels dies que tingueu previst quedar-vos al Japó (el cost és d'aproximadament 6 euros al dia) o bé, tirar de cabines (la majoría funcionen amb tarjetes que es poden comprar en qualsevol combini) o trucar des de l'Hotel. En cas de que tingueu compte Skype, la opció més econòmica és trucar a Espanya aprofitant la connexió a internet. Per a les trucades internacionals des de l'Hotel haureu de marcar 010 + codi del país + número. Per a les trucades als números locals japonesos, només caldrà que marqueu 0 i el número de telèfon. Per trucar als mòbils també: 0 + 90 o 80 i la resta del número de telèfon.

- Internet, els ciber cafès i les zones WIFI: L'ús d'internet està molt extés, no obstant, no és fàcil trobar Ciber Cafès. Es troben a barris molt concrets com Shibuya o Akihabara i són molt econòmics (1.500 ¥ sense limitació temporal) a vegades són tant econòmics que molts joves s'hi queden a dormir quan perden l'últim metro o tren nocturn. Les zones WIFI són força abundants i és natural veure a la gent consultant internet o treballant des del portàtil en una cafetería. A més, la major part dels telèfons mòbil japonesos disposen d'accès a internet i resulta una pràctica molt extesa entre la societat, sobretot durant els llargs trajectes en transport públic.

- El Sistema elèctric: Recordeu de portar adaptadors! La corrent del Japó és molt més suau que l'europea (120) i si compreu aparells elèctrics japonesos pot ser que si els endolleu a Espanya (tot i l'adaptador) petin! I en canvi, els aparells espanyols sovint no funcionen al Japó... com ara secadors de cabell o carregadors de mòbil.

Fins aquí de moment, si teniu més preguntes, no us talleu!