New York, New York

Manhattan desde l'Empire State Building Observatory

Sí, fa segles que no actualitzo i ja fa quasi 2 mesos que vaig viatjar a New York. Disculpeu el retard aquells que acostumaveu a llegir-me sovint i encara us interesseu per les meves entrades. No tinc excusa, però la feina que comporta mantenir al dia la nova pàgina d'Omotenashi Barcelona a Facebook, em roba força temps. D'ençà que vaig tornar a Barcelona, el passat mes d'abril, els viatges no s'han aturat. Certament, aquest 2013 és sens dubte, un any que recordaré tota la vida. Durant aquests primers 6 mesos, amb el carnet de Guia Oficial com a regal de reis, m'he estrenat treballant com autònoma i he viatjat a París, Tokio, Berlín, New York i Mumbai. Han sigut 6 mesos apassionants e intensos des del primer dia i quasi sense adonar-me'n, ja som al mes de juliol i ja tinc 30 anys. Quanta raó tots els que no deixen de repetir que arribats als 30, cada any passa més depressa i encara més quan s'està gaudint de l'experiència. Si els viatges a París, Tokio i Berlín van passar volant com un agradable suspir, l'estada a la ciutat de New York la vaig viure com una pausa fugaç. New York, igual que les altres 3 ciutats, ja havia tingut el plaer de conèixer-la feia uns anys. Aquest cop però, sense neu i amb molts més turistes, més pressupost i amistats a visitar! Ben aviat ens vam posar a fer turisme i a sentir-nos com totals new yorkers. La veritat és que no costa gens adaptar-se al ritme trepidant d'una ciutat que viu al dia. New York és el centre del món, tot el que hi passa acabarà sortint més d'hora que tard per algún canal televisiu del món, alguna pel·lícula o ambdos llocs. Tots els altíssims rascacels que contemplavem ens eren tant familiars com els clàssics apartaments del Soho, Tribecca o Brooklyn que el cinema ha inmortalitzat per sempre al nostre subconscient. Quina ciutat tant fotografiada i alhora tant fotogènica! Les vistes de Manhattan des del Pont de Brooklyn al capvespre tallen la respiració i els colors llampants dels cartells publicitaris als teatres de Broadway, les llums fluorescents de l'animada Times Square o la nostàlgica Coney Island. New York s'ha de viure. No n'hi ha prou en deixar-vos-hi caure una setmana i passejar-la superficialment. New York és molt més que el Central Park, l'Empire State i les funcions de Broadway. New York és una assignatura pendent que el cinema ens ha imposat i no la podem ignorar. New York és la capital del món Occidental i tal com són les coses, del món sencer. New York crea tendencia i tots la seguim. La ciutat s'ha de viure per experimentar la cultura americana en tot el seu esplendor. Welcome to NYC! 

Maido Cafès, un clàssic d'Akiba (Electric Town)

Akiba (Akihabara Electric Town) Tokyo, març 2013

Heu anat mai a un Maid Cafè? És una visita imprescindible quan es visita el barri més electrònic i freak de Tokio: Akihabara, més conegut com Akiba. En aquest barri de l'est de la ciutat hi trobareu multitut de centres d'oci, electrònica, anime i manga per un tubo i el millor de tot: els メイド・カフェ (maido café). De què es tracta? de cafeteries ambientades amb decoració infantil i cambreres sexy que serveixen cafè de la manera més inocent i estúpida possible. Es veu que pels clients que acostumen a freqüentar aquests locals, és una gràcia que les nenes (d'uns vint anys) els atenguin tant servicialment fins al punt de que resulta incòmode e insultant. Sobretot per als estrangers, poc acostumats a una atenció tant personalitzada i freak. Cal dir que per gaudir-ho, s'ha de saber una mica de japonès, ja que no són locals on acostumin a parlar anglès, així que si hi aneu, més val que algún japonès o algú que el parli, us hi acompanyi. Nosaltres vam anar dissabte passat a Little TGV, una cafeteria ambientada com si fóssim dins un tren japonès, a tocar de l'estació d'Akihabara JR. Es troba una mica amagada, ens va costar força trobar-la, però després de la recerca vía internet i alguns voluntaris espontànis a qui vam preguntar pel carrer, la vam trobar. Aquí al Japó, els aficionats als trens i a les locomotores de vapor no són gaire "freaks" com a casa. Filmar i fotografiar trens passar a les estacions és una afició bastant "normal i comú" en aquest país i es venen grans quantitats de merchandising per aquest col·lectiu d'aficionats, com el meu pare. Què feliç seria al Japó, ple de trens customitzats, tramvies antics i moderns amb uns paisatges de cine. La cefeteria no obria fins les 12h, vam arribar a les 11h59 i per un minut ens van fer esperar a fora! No m'ho invento! This is Japan. El país de la norma on "fet a la llei fet a la trampa" NO només no funciona sinó que ni se'ls hi passa pel cap la idea de contradir la llei o sortir-se de les normes. Segurament just per aquest motiu, ens trobem personatges tant necessitats d'expressar la seva identitat en barris com Akihabara o Harajuku, on és més comú veure a la gent disfressada que no pas amb uniforme o traje i corbata. Els barris on la societat reprimida per la brutal dictadura social s'expressa lliurament estàn també plens de botigues i negocis que  inciten al consum d'elements d'expressió elevats a la enèssima potencia. Són aquest conjunt de petites coses que per més que les contempli, ni m'avorreixen ni em deixen de fascinar. Quin gran país! És tant complexe e interessant que, sovint em pregunto, si algún dia l'arribaré a entendre completament. Espero que no del tot, perque m'encanta poder viure en una societat que no deixa de sorprendre'm cada dia, cada moment i a cada racó. 

Cap a la Independència?

Darrerament no es parla d'altra cosa que del desig d'Independència de Catalunya. Fora del territori, la repercussió mediàtica s'incrementa cada dia i a dins, el monotema asfíxia. N'hi ha una colla que ho veuen amb bons ulls, tant dins de Catalunya com fora d'aquesta (Québec, Escòcia, Flandes). S'emmirallen i s'animen amb la nostra causa generant grans corrents de simpatía malgrat que, el seu cas, poc tingui de comú amb el nostre. N'hi ha d'altres però, i no parlo de "l'enemic espanyol" que desconfíen de les pretencions catalanes (Alemanya i Bèlgica) tipes de nacionalismes europeus. Si algún dia arribem a ser independents (s'entén que ho volem ser d'Espanya però no de la UE) cal que parem atenció al "dia després" de sortir-ne. Si ens expulsen de la UE, què fem? com subsistim? Instaurem el secret bancari i ens convertim en la nova Suïssa costanera mentre supliquem que ens tornin a incloure a la UE? El que ens hauriem de plantejar és cap a On volem anar. Prou d'especular, imaginar i suposar. Per creuar la piscina cap a la independència cal saber nadar. On és la fulla de ruta que em convenci de que la independència serà la solució als meus problemes? La vull llegir! On ens portarà tot aquest circ de manifestacions i protestes quan el màxim exponent son els partits de futbol, on ja no hi queda res d'esportivitat sinó el més radical nacionalisme fanàtic? si d'això en diuen la lluita cap a la Independència, jo em pregunto, de qui i per a què? Independent d'Espanya però Interdependent d'Europa o Independent de tothom i aïllar-nos del món globalitzat? Quin futur ens espera si la globalització ens ha conduït a no ser autosuficients? Calla! M'oblidava del Barça, que ens seguirà donant de menjar quan els clàssics passin a ser històrics, oi?

La punta de l'iceberg de la sàtira catalana, el Mas Style

Després de llargues i feixugues hores de lectura i assimilació de reportatges, complexes tertúlies amb mal sabor de boca i tipa de tantes mesures i preses de pel per part de polítics farsants, opinio que no m'està bé ni una cosa ni l'altra. Ni la Independència és la solució als nostres poblemes ni quedar-nos tal i com estem tampoc. L'espiral política ens ha fet arribar massa lluny i ara no hi ha marxa enrera. Estem forçats a posicionar-nos. Si o No. Ja hem fet massa soroll i si ens queixavem de que Espanya ens odiava, ara ja li hem acabat de donar prous arguments. Com ho arreglem això? Agafem les estisores i retallem Catalunya de la península ibèrica o alcem murs d'acer com Israel i Palestina?  fem veure que mantindrem un utòpic estat del benestar i que les úniques conseqüències seran positives? Serem més rics perque Espanya deixarà de robar-nos el que ens robarà Catalunya? Seguirem comptant amb una població de 7 milions i mig, els quals estaran disposadíssims a rebaixar els seus salaris per ajustar-se a l'euro i a l'esforç econòmic que implica la creació d'un nou Estat Català? Quines seran les conseqüències? Siguem honestos. El dèficit ha generat el desig d'independència. Ens preocupa més la butxaca que l'atac a la nostra cultura o identitat pròpia. La tendència secessionista no és deguda a la manca d'encaix al marc espanyol sinó a la crisi i l'expoli fiscal. Si aconseguim la Independència el 2014 es compliran 300 anys d'aquesta "manca d'encaix" que ens anirà molt bé per justificar que n'estem tips de pagar impostos. Pocs experts s'atreveixen a justificar i garantir la viabilitat d'una Catalunya independent. Per alguna cosa serà! Jonathan Tepper, per exemple, vaticina que Catalunya podria seguir operant en euros, però hauria d'estar disposada a llargs anys d'esforç econòmic i ser capaç de mantenir una alta producció. Cito textualment el seu comentari: "Si una Catalunya independent continués a l'euro, tindria els mateixos problemes que té Espanya. Si un país petit té una divisa pròpia, té més marge de maniobra per fer els ajustos que calgui. Si Catalunya vol quedar-se dins l'euro, on no pot fer ajustos, ha de tenir un model productiu i una manera de treballar diferent." Què farem doncs? asfíxia fiscal per mantenir-nos dins l'eurozona? crear una divisa propia lligada a l'euro que ens permeti ajustar i maniobrar? No hi ha res clar però està clar que no fer res no ens serveix. En fi, ni polítics ni economistes es mullen sobre el futur incert de Catalunya, perque el nostre gran problema no és més que una petita peça que no sap com encaixar al trencaclosques mundial. M'entristeix la vulnerabilitat en que ens trobem i la gran popularitat de sàtires com Polònia que, paradoxalment, ens fa tant de riure quan hauriem de plorar.

ついに、バルセロナは燃えていた

サンジャウマ広場、バルセロナ

スペイン人のイメージはどこで聞いても「にぎやかで元気な人たちだし、うるさすぎる人々だし」とか、いつも言われるけど、実はスペイン人は１７州によって全て違う感じです。例えばカタルーニャ州の人々は大人しくて節約家だとか言われますが確かにカタルーニャ州の市民は忍耐が強い人々です。経済危機の始めから４年間過ぎたけど国の状態は悪くなり続けています。スペイン州の中でバスク国やカタルーニャ州は一番お金持ちな州だからスペイン政府は昔からカタルーニャ州に税金を要求すぎていたからついに、カタルーニャ人は乱用のせいで怒りました。バルセロナの市民は一昨日、大きなデモが開きました。バルセロナ市民はスペイン政府に対してすごく怒っています。特に、若い人々は私と同じように将来についてとっても心配ですよ。スペイン人の学生は大学を卒業した後、ほとんど皆が海外に住みに行きます。スペインの状態はホントに悲しいぐらい悪くて、ユーロッパの国より、スペイン人の給料がとっても低いし、仕事のオファーがあまりないし、仕事の契約をしてもらえれば、悪くて低い給料でも働き続ける予定です。なぜなら一昨日、バルセロナ市民はついに怒りが爆発してしまいました。スペイン政府や経済危機はホントに嫌だ！頭がいいスペイン人は出来れば、海外に住みに行って、ここに頭が悪いスペイン人が多すぎるから、嫌だ！残念だけど、しばらく、スペインは休暇のためだけの国ですよ。バルセロナの一昨日のビデオを見たかったら、ここを押して下さい。

Fórmula d'accés de Palestina a la ONU

Poc marge queda ja per a que Palestina obtingui una resposta. Serà, doncs, reconeguda per les Nacions Unides com a Estat membre? Serà rebutjada per la Comunitat Internacional de la mateixa manera que la veta Israel i els Estats Units? Sembla ser que no. Finalment, després de dècades de sentir parlar de l'etern conflicte del Pròxim Orient, l'Assamblea General de la ONU probablement reconeixerà Palestina com Estat Observador. Tot i la negativa d'Israel i els Estats Units, ja compta amb el suport de 140 estats. No obstant, malgrat Palestina també aspiri a formar part del Consell de Seguretat, segurament la seva admisió serà vetada. De tota manera, si aviat es proclama l'Estat Palestí i el país forma part de les Nacions Unides, encara que només com a observador, tindrà dret a denunciar la ocupació israelí del seu nou "Estat" enlloc del que fins ara es consideren "Territoris" i els abusos de poder de les forces israelís sobre la seva població, a la Cort Penal Internacional. Quina situació més delicada i crítica atravessa Israel darrerament! Si ja s'espantava amb l'efecte dominó de les darreres revoltes del món àrab, només li falta la pressió per solucionar d'una vegada per totes l'etern conflicte de les seves fronteres. Ja toca viure en Pau i Justa Democràcia per ambdós pobles! Per a saber-ne més: El País - Internacional.

Junts, en família

La setmana passada el Magazine de La Vanguardia publicava un reportatge sobre la situació d'una família de Tokyo després de les conseqüències del terratrèmol. El portaveu de la família Yoshida, en Raku, expresava el seu testimoni un mes després d'haver sofert el pitjor terratrèmol de la història del país. En Raku i la seva esposa Yoko tenen 2 fills: en Yugo, de 9 anys i la petita Akari, de 5. El passat 11 de març a les 14h45, la rutina de la família Yoshida i la de molts japonesos més, quedaria alterada per sempre. El terratrèmol que va devastar gran part del nord del país afectava alhora milions de llars de la resta del Japó. D'ençà de la tragèdia, moltes famílies com la d'en Raku i la Yoko, segueixen lluitant dia a dia per a sobreposar-se a la tragèdia i superar la crisi. El cas és que la situació que atravessa actualment el país, prenent com a referència la família Yoshida, implica un gran canvi de valors a la vida dels japonesos. Com molt bé expresava en Raku "Quan vaig sentir el terratrèmol el primer que vaig fer va ser sortir de l'empresa i anar a buscar a la meva filla a l'escola. No m'ho vaig pensar dues vegades. Al cap d'una hora, l'Akari i jo ens abraçavem i tornavem cap a casa per a retrobar-nos amb la meva dona i el meu fill. L'ensurt ja havía passat i tots 4 tornavem a estar junts, en família". Quan el perill ja havía passat, en Raku i la Yoko van prendre una important decisió que afectaria les seves vides per sempre. Ambdós havíen comprès que el més important és la família i que, des d'aleshores, la seva rutina havia de canviar. La Yoko, que havia renunciat a treballar d'ençà del naixement d'en Yugo, tornaria a treballar mitja jornada per tal de que en Raku no hagi d'assumir tota la càrrega econòmica familiar i pugui dedicar més temps a la família. Els avis d'en Yugo i l'Akari s'han ofert a col·laborar amb l'educació dels seus nets i passen força estona tots plegats. En resum, l'ensurt del terratrèmol ha remogut sentiments al cor dels japonesos que fins aleshores, reprimíen amb el sentit del deure i la disciplina, però que malgrat la lliçó d'ètica i moral que han transmès a tot el planeta, deixen de banda "el que diran" per atendre, cuidar i estimar la família, el més gran de tots els valors. Ànims, Japó!

Suport a les víctimes japoneses・地震の犠牲者へ

Si us pregunteu com podem col·laborar econòmicament des d'aquí, mostrant el nostre suport a les víctimes japoneses del terratrèmol i el tsunami del passat 11 de març, us suggereixo algunes opcions. D'una banda, el Consulat Japonès a Barcelona ha habilitat un compte on podem realitzar una transferència amb els nostres donatius. Si us estimeu més fer la donació en efectiu, també és possible a través del mateix consulat, en horari d'atenció al públic, de dilluns a divendres de 9h a 13h i de 15h a 16h. Trobareu més informació a la pàgina web del Consulat de Japó a Barcelona clicant sobre l'enllaç. D'altra banda, la famosa pianista Yoko Suzuki actuarà demà a la Plaça Reial de 14h30 a 15h i el proper dimarts dia 22 a les 20h30, a la parroquia St. Josep Oriol del Carrer Major 64 (Santa Coloma de Gramenet), realitzant concerts benèfics. Tots els donatius s'enviaran a la Creu Roja Japonesa. Casa Àsia també ha creat un informe especial per a seguir l'actualitat sobre l'estat de les víctimes, localitzador de desapareguts, l'evolució del país i tot tipus d'informació relacionada. Des de la seva pàgina web, podeu escriure els vostres missatges de suport a les víctimes. Finalment, us recomano un parell de blogs per seguir al detall les darreres novetats al respecte. La Pizarra de Yuri informa sobre l'estat de radioactivitat a Fukushima, mentres que l'Héctor (Kirai) relata en primera persona la traumàtica experiència d'haver viscut el terratrèmol més devastador de la història del país. Cor fort, Japó! Estem amb vosaltres!　最近、日本について、全部の話かニュースかホントに酷くて悲しいです。先週から世界中で皆、深い悲しみを感じしています。バルセロナで、日本の総領事館は地震の犠牲者のため、寄付を募金をしています。それに、バルセロナに住んでいて日本人は色々な自発性があるそうです。例えば、鈴木・羊子 というの有名なピアニストは明日、バルセロナでチャリティーショーを行われます。日本人は勇気な国民ですよ！日本は世界の中で全部の支持があるので気力を回復しなければいけない！お願い！心から、いつも、日本は大好きです。

Israel

Molt bon any a tothom! Disculpeu aquesta llarga absencia de comentaris, per justificar-me, confesso que he estat atabalada amb la nova feina i alhora, preparant les vacances d'any nou. Aquells que seguiu el blog regularment, sabreu que l'any passat vaig acomiadar el 2009 a Tailandia, festejant els darrers dies de l'any entre amics, platja i bon temps. El 2010 havia començat molt bé: de Tailandia al Japó, del Japó a Catalunya, de Barcelona a París... i de París a Israel. El 2010 m'havia regalat molts moments feliços, retrobades, il·lusions compartides, somnis satisfets... es pot desitjar més? El 2010 mereixía un funeral de primera i l'escenari escollit va ser Israel. Un viatge a Terra Santa per a descobrir els orígens de la nostra religió, la nostra cultura, història, política, societat... la realitat d'Israel és molt més pròxima a la nostra realitat del que ens pensem. Durant 6 dies, Israel m'ha mostrat la seva millor cara, somrient i picaresca, llesta i aguda, m'ha ensenyat el valor de la terra, del sentiment de grup, de la força de la fe en la religió i el poder de destrucció d'un exèrcit de joves espantats. Israel m'ha obert els ulls, m'ha abraçat el cor i m'ha fet somriure malgrat l'etern conflicte que pateix. Israel respira un clima càlid i suau, banyat per salades onades del Mar Mort i oliosa brisa del desert de Judea. No obstant però, mirar el cel i contemplar aquelles postes de sol no és suficient per trobar la pau. El silenci d'aquella estampa quotidiana és trencada constantment pels avions militars sobrevolant els ports, fortaleses i ciutats, ensucrada amb el resò del crit a la oració i les cançons "havivi" dels mercats locals. Israel necessita mirar-se al mirall. Veure's des d'una altra perspectiva, canviar la seva política d'acció. Si et veiéssis des dels meus ulls, Israel... ploraries menys i somriuries més. Et relaxaries més i afluixaries aquest permanent estat d'alerta... i tot el teu talent i la teva energía seria reconduida cap a l'objectiu de Crear el país que voleu ser, enlloc de destruïr la realitat del que no voleu que sigui.

Reflexions de sobre - taula

Ahir, sopant amb uns amics, me'n adonava que tant els meus hàbits com la personalitat han anat canviant des del dia que vaig aterrar en aquest país. Suposo que la influència de la societat m'ha anat calant i sense haver-ho decidit, m'he anat tornat una mica més japonesa cada dia. No em deixarà de sorprendre que em diguin que m'assemblo a ells, quan sempre he considerat que sóc molt occidental i amb una personalitat molt europea! Les raons? Trobo que nosaltres tenim la capacitat innata de saber gaudir de la vida, acceptant les sorpreses que es presenten i adaptant-nos als canvis. Segons el que he pogut observar durant aquests quasi 2 anys, els japonesos encara no han après a gaudir de la vida ni s'ofereixen la oportunitat d'acceptar les sorpreses, ja que s'esberen si no controlen la situació i ho poden arribar a passar molt malament si alguna cosa no és com s'esperaven. Improvizar i ser original són potser, dues de les accions més difícils per un japonès. La nostra cultura occidental, esquitxada per influències llatines, és incapaç de comprendre i encara menys d'adaptar-se a aquesta societat on tot està pre-determinat i establert, atapeït de normes que tothom segueix al peu de la lletra sense qüestionar-ne la seva utilitat, sense deixar espai lliure a la imaginació ni al sentit comú. El Japó es caracteritza per la conducta exemplar de la seva societat. No obstant, aquest comportament no és ni molt menys innat. Impera perquè s'imposa, hi estàn obligats des de la infància, molt dura, que se la passen estudiant amb un nivell d'exigència desmesurat i sovint, inassumible a edats tant prematures com els 12 anys, on els estudiants de secundaria dormen una mitjana de 5-6 hores per a poder superar els examens d'accés a les millors escoles, instituts, universitats... per tal de no descebre els seus pares ni a la societat, que els consideraría uns "ronin" (perdedors) i els hi faría el buit. Si partim d'aquesta base, ens resulta més fàcil d'entendre el perquè del comportament exemplar d'aquesta societat, però... a quin preu? a mi em fan molta llàstima els nens japonesos, sempre tant inexpressius i reprimits. En prou feines somriuen, ploren, criden, s'esberen... no s'emocionen! Els ensenyen a evitar mostrar els seus sentiments, tant en públic com en privat. Tant de bo que la societat japonesa adoptés una mica del nostre savoir-vivre; mentre que nosaltres podríem adoptar algunes pautes de comportament japoneses i de pas, donar exemple als nostres fills. Segur que viuríem tots plegats amb més harmonia si trobéssim l'equilibri d'ambdues societats tant aparentment oposades, però que en el fons... de tot cor, no som pas tant diferents els uns dels altres.

スペイン、新時代のアーバン・カルチャー・Espanya: Noves Cultures Urbanes

１２月9～１０日、セルバンテス文化センター東京で、「スペイン新時代のアーバン・カルチャー」というの会議を開かれます。重要なテーマはスペイン映画に関して、スペインデザインとスペインＰＣゲームの会議です。スペイン映画に関して一番有名な参加者は「Ｉｓａｂｅｌ　Ｃｏｉｘｅｔ」というの映画ディレクターに付き添われた「Ｋｉｋｕｃｈｉ　Ｒｉｎｋｏ」というの映画俳優。また、この絵はとても良く書いていたでしょう？私は大好きい！この絵のデザイナーは「Ａｎａ　Ｊｕａｎ」です。この件について興味があれば、ここにご参考下さい。このイベントのスケジュールが書いてあります。

L'Anna, la meva amiga periodista que treballa al dpt. de premsa de Casa Àsia, acaba d'enviar-me la informació de la propera activitat que Casa Àsia, conjuntament amb el Ministeri de Cultura d'Espanya i l'Institut Cervantes de Tokio tindran la ocasió de presentar el mes que ve. Durant 2 dies (9-10/12) a partir de les 18h00 de la tarda, es duran a terme una sèrie de conferències, presentacions i taules rodones en relació a les noves cultures urbanes espanyoles. Els temes principals seran el cinema, el diseny i els jocs d'ordinador. Com a convidats destacats hi figuren Isabel Coixet, directora de la darrera pel·lícula "Mapa de los Sonidos de Tokio" acompanyada de l'actriu principal Rinko Kikuchi, entre altres estrelles! Pel que fa al tema del diseny, en Jordi Labanda tornarà a exposar les seves obres!! Companys, us animeu a participar-hi? Si us interessa, l'enllaç del programa aquí. Respecte al disseny de la portada, es tracta d'un dibuix de l'artista valenciana Ana Juan.

スペインのシエスタの慣習

私がスペイン政府観光局で働き始めてから、これまでに何度もスペインのシエスタについて質問がありましたので今日はそれについて皆さんに説明することにします。スペイン語で「シエスタ」は「お昼寝」の意味です。スペインでは昔からシエスタの慣習がありましたが現在はこの習慣はかなり変わってきているようです。例えば、近年は仕事が忙しくなり長時間働くようになったので、お昼寝の時間をなかなか取れません。特に、大都市ではほとんどシエスタの習慣は無くなりました。シエスタをする場合でも夏と冬でちょっと違います。シエスタの起源は南スペインとある村だったとのことで、それから何時しかスペイン全土に広がったものです。しかし、スペインの北と南では気候がかなり異なります。南の夏はとても暑く乾燥するので、今でも昼食後をシエスタに当てて、仕事を中断させます。例えば、セビーヤの商店街のシエスタは午後２時～５時までの３時間です。シエスタをする一番理由は仕事の効率が下がるからです。ともかくその時間帯は日差しが強すぎるので働くことは健康にも良くないのです。冬の間にシエスタをする地域はごく僅かで、南スペインの人たちは未だにその習慣を受け継いでいます。スペイン人のシエスタは古代ローマ人の慣習を取り入れたからだとも云われています。それは、ローマと南スペインの気候はだいたい同じようで、気温が上がる夏の間の昼の時間帯は仕事をするのが大変なので、休息に当てることにしたのでしょう。

日本人はカ国中で一番お気に入りの観光者だ！

今日は面白い調査結果についてお話します。世界各国のホテル業者のアンケート調査によると日本人は世界で一番お気に入りの観光者だそうです。ところが、スペイン人は評判の良くない観光者だそうです！そう思いますか？本当に？いや～だな～！

世界のホテル業者を対象とした調査で、「きれい好きで礼儀正しく、物静かな」日本人が3年連続で旅行者好感度ナンバーワンに輝いた。最低は「けちで無礼で外国語を話さない」フランス人だった。調査は「TNSインフラテスト」社が6月に、世界27カ国の4万軒のホテルを対象に実施し、礼儀正しさからチップに至る9つの基準に関して質問した。その結果、日本人旅行者は「清潔で礼儀正しく、物静かで不平を言わない」として1位の評価を維持した。全体的な評価で２位に入ったのは英国で、礼儀正しさやエレガントさでも2位を占めた。反対に評価が低かったのはフランス人旅行者で、外国語、チップの気前の良さなどの基準で最低の評価。全般的な態度や礼儀正しさでもワースト2位の評価だった。しかし、エレガントさでは3位に入るなど、「改善」の傾向もみられた。そのほかに評価が低かったのはスペイン、ギリシャの旅行者で、ほぼすべての基準で最低ラインに近い評価だった。

Un article japonès ha publicat els resultats de varies enquestes realitzades a Hotelers de tot el món i les conclusions són tan impactants que considero molt oportú traduïr-vos l'opinió mundial del Sector Turístic envers el Turista Espanyol. Els turistes més ben considerats a nivell mundial son els japonesos, considerats els més nets i més ben educats, gràcies a les seves excel·lents formes de cortesía. Aquest és el 3º any consecutiu que el Japó ostenta la 1ª posició del ranking mundial. Contrastant amb la opinió que es té dels japonesos, trobem als francesos com capdavanters en arrogancia i prepotència, en el nul domini de llengües que no siguin el francès i en deixar poques propines. Per altra banda tenim els anglesos, que se sitúen després dels japonesos en elegancia! Mentres que els espanyols, ocupen les últimes posicions del ranking dels turistes preferits pels hotelers, al mateix nivell que els grecs!! Quina vergonya! A veure si fem el favor de comportar-nos com cal quan sortim de casa! Tot i que he de reconèixer que no em sorpren la opinió que es té de nosaltres. Ara, que si es tracta de criticar... m'agradaria afegir que per a mi, els italians són els més escandalosos, els francesos els més rondinaires, els israelís els més inconformistes, els americans els més impacients, els mexicans els més autoritaris, els gregs i els turcs els que més embruten... què divertit!! (sense ànim d'ofendre ;p)

やくざ・Yakuza

昨日、エル・ムンドと言うスペインの新聞で「やくざ」についての記事が紹介されました。その記事の著者はイサベル・コンデという私の友人です。このテーマは少し面倒な問題が多くて誰も話したがりませんが、面白そうです。みやもとさんの話では、やくざはイタリアのマフィアよりもっと危ないらしい。そんなことないんじゃない？でも、怖いのでしょうね？

Ahir, el diari el Mundo va publicar el reportatge que la meva amiga Isabel (periodista de l'Agència EFE a Tokio) va redactar fa uns mesos, en el que abordava el tema dels "Yakuza", la mafia japonesa. Per llegir-lo cliqueu aquí. El reportatge es basa en els comentaris i consells del Sr. Teruo Miyamoto, President d'una cadena de restaurants de cuina coreana al Japó, entre ells, el que es troba just sota el portal de casa de l'Isabel. Molt sovint hi anem a sopar, els cambrers ja la conèixen, s'hi menja molt bé i els preus són força econòmics, gràcies a que el Sr. Miyamoto es va encarar als "sindicats" negant-se a pagar les desorbitades sumes que aquests li obligaven a abonar per garantir-se la "protecció" de l'establiment. Com que ara ja no paguen "impostos extres" els preus armonitzen amb la qualitat i el servei rebut. Realment és cert que el restaurant és ple de cartells que prohibeixen l'entrada als "Yakuza", així com varis articles de publicacions a varis diaris que formen part de la decoració del local. Si voleu saber més sobre la Yakuza i altres curiositats d'aquests grups organitzats o misteris de la societat japonesa, us recomano el llibre "L'enigma del poder japonès" (en anglès).

Transfer i Servei de recollida d'equipatge

I aquesta és la 2ª entrada que dedico a les estimades visites que em venen a veure aquest estiu. Ja queda menys per tenir-vos aquí i segur que encara teniu un munt de preguntes, com per exemple, què heu de fer només aterrar a l'aeroport de Narita. Com que no podré anar a rebre a tothom a l'aeroport, comento les possibilitats:

Taxi: Ni se us acudeixi, sortiría caríssim. L'aeroport de Narita és a més d'1 hora del centre de la ciutat, a la prefectura de Chiba.

Trens: 2 companyíes ferroviaries uneixen l'aeroport de Narita amb el centre de Tokio. El més conegut és el Narita Express de la companyía estatal JR (es permet utilitzar el Japan Rail Pass per aquells que decidiu activarlo el primer dia) que para a l'estació de Tokio Central. Sense JRP costa 3.000 yens i triga 60 min. L'altra opció és el Skyliner de la companyía privada Keisei. També triga 60 min., però para a l'estació de Ueno (al nort de la ciutat). El preu és de 1.920 yens, molt més econòmic que el Narita Express.

Bus: La opció més pràctica i confortable. Es tracta del Limousine Bus que recull als passatgers a cada terminal de l'aeroport i els deixa davant la porta de l'Hotel! L'autobús fa la ruta dels hotels més importants de cada barri de Tokio i els afores, per tant, si no us allotgeu en cap dels hotels del recorregut, senzillament baixeu a l'Hotel més proper a la zona on us allotgeu. No cal ser client de cap hotel per utilitzar aquest servei. El preu és de 3000 yens i el trajecte és d'aproximadament 2 hores. Normalment no cal reservar, però us ho recomano, sobretot perque els clients de l'Hotel tenen preferencia i a l'estiu sol estar sempre ple.

Abans de deixar l'aeroport recordeu-vos de canviar divisa a l'oficina de canvi de l'aeroport perque un cop arribeu a Tokio no serà gens fàcil trobar oficines. Tampoc és gaire comú que els turistes canviin moneda als bancs i la gestió podria arribar a ser molt lenta i complicada. Recordeu també que els mòbils estrangers no funcionen al país, per això han muntat un negoci de lloguer de mòbils amb una tarifa fixa per dia d'ús. Us ho recomano si durant les vostres vacances us heu de comunicar entre vosaltres o amb la gent local. Finalment, comentar-vos que pel que fa el tema de l'equipatge, l'aeroport de Narita disposa d'un servei d'enviament i recollida d'equipatge per no haver d'anar sempre carregat amunt i aball amb les maletes. No és car i resulta molt pràctic, sobretot per aquells que us allotgeu en un Hotel. El servei funciona de la següent manera:

- Cal anar al mostrador corresponent de la terminal on us trobeu.

- Omplir un formulari on indicareu l'adreça de l'Hotel on us allotgeu especificant exactament les vostres dades de contacte i telèfons, en cas de dubte, per a que us puguin localitzar.

- Entregar les maletes que vulgueu que us facin arribar a l'Hotel amb l'etiqueta amb l'adreça d'on l'han d'enviar.

- Esperar unes hores a que les maletes arribin a l'Hotel (depenent de la demanda arriben en unes 4-6 hores als Hotels i al dia següent a les cases particulars). El pagament es realitza per avançat i acostumen a cobrar uns 2000 yens per cada maleta de 20 kilos (aprox.). El servei és totalment de fiar, no he conegut cap cas de pèrdua de maletes.

Aquest servei també es pot utilitzar a la inversa, és a dir, per fer enviar les maletes desde casa teva o l'Hotel fins a l'aeroport, però cal solicitar-ho el dia abans del vol per telèfon i uns operaris et venen a recollir l'equipatge. El servei també funciona alhora de fer mudances, ja que no només pots fer enviar l'equipatge desde i cap a l'aeroprt, sinó a qualsevol lloc del país. Això sí, mentalitzeu-vos de que en aquest país no es parla gota d'anglès i que probablement no entenguin una paraula del que dieu. Confieu en que si escribiu l'adreça correctament, les maletes arribaran segur, però si us equivoqueu i us han de trucar per telèfon... ja podeu començar a parlar japonès!

"alguns" Casaments japonesos

Avui ha sortit un article a "El País" que m'ha fet adonar, una vegada més, de la riquesa social de la meva terra i de la sort que tinc de ser europea, espanyola i catalana. Quina sort d'haver nascut a Occident, als anys 80, envoltada d'aquests valors, costums i tradicions catalanes. Però sobretot, agraeixo als meus pares l'educació que m'han ofert, la seva paciència acceptant-me tal com sóc, el seu suport i el seu afecte... perquè hi ha persones, pobles, nacions... que pel motiu o les circumstàncies que sigui, no han tingut aquesta sort. Inevitablement, sento llàstima per als qui se senten tan sols que ni tan sols es respecten a sí mateixos, esforçant-se en crear una farsa basada en mentides, per a complir amb les normes socials d'una societat que els rellisca. El més trist però, és que hi ha empreses que s'aprofiten de les desgràcies de la societat... perquè en el fons, l'únic que els importa és fer negoci, enriquir l'economía de l'empresa i de l'Estat, incrementar les xifres... aquí, al Japó... només importa la Quantitat. Quin grau de benefici ha obtingut l'empresa X aquest darrer any, Quants diners guanyen els seus empleats, Quantes hores treballen al dia... Quants, Quants, Quants.

Quantes persones convidaràs al teu casament manifesta el grau de riquesa (tant econòmica com social) de la que disposes, per tant, si cal mentir i fer veure que es tenen més amics o coneguts dels que es tenen en realitat, es farà... per quedar bé. Si cal pagar a desconeguts per a que interpretin el paper de "padrins", "amics" o "jefes"... es posa un preu i tot solucionat. Per a alguns japonesos, casar-se és un altre tramit que "toca" fer a la vida. Em costa entendre com és possible que gent educada i culta com alguns japonesos s'infravalorin fins aquests extrems, i m'indigna. Com és capaç una societat que tant admiro en certs aspectes, disgustar-me en tants altres?

かなまら祭り・El Festival de la Fertilitat

神奈川県川崎にある「川崎大師」では、毎年４月５日に「かなまら祭り」があります。そのお祭りは、子供が生まれるできない両親が赤ちゃん、元気に生まれるように神様にお願いするためのものです。日本人だけでなく、世界各国からの観光客も行きます。私は以前から川崎大師のお祭りを見たかったので、その日、友達と一緒に行きました。そして、面白い写真を沢山撮りました。テレビ局も取材に来ていました。すごく楽しいお祭りでしたよ！　じゃ、またこんど！

Cada primer diumenge d'abril, a Kawasaki (Kanagawa) se celebra el Festival de Kanamara. Es podria traduir com el Festival de la fertilitat, tot i que literalment signifiqui "El Festival de la titola de metall"! Es tracta d'una celebració sintoísta anual, bàsicament localitzada entorn del temple sintoísta de Kawasaki (dedicat a les dones que preguen per a ser protegides contra les malaltíes de transmissió sexual.) D'altra banda, la festa també està dedicada a tots aquells que desitgen ser pares i encara no ho han aconseguit per problemes de fertilitat, o també per a una millor convivencia matrimonial, etc. D'aquesta manera, el festival de Kanamara es dedica a passejar mikoshis (altars) amb penis gegants i a vendre tot tipus d'estatues, llaminadures, imatges i joguines fàl·liques. Més tard, la recaptació econòmica obtinguda amb les ventes es lliura a centres d'investigació contra la Sida. La festa em va agradar molt i m'ho vaig passar d'allò més bé, però reconec que em va sorprendre que un país com el Japó, encara tant tancat en sí mateix per segons quines coses, pugui tenir una mentalitat tant oberta per segons quines altres... bé, ja m'enteneu. Les fotografíes parlen per si soles!

おくりびと・Okuribito o Departures

先週、友達と六本木ヒルズの映画館に行き「おくりびと」という作品を観ました。東京では、毎週水曜日はレデイス・デーと云うのがあります。この日は、女性の映画館入場料の割引があり、１０００円になるのでとても便利ですよ。この映画は、アメリカのオスカー賞で「外国語映画」の部門で受賞しました。でも、この映画がスペインで評判になるかどうかは分かりません。日本では、オスカー賞を取ったことでとても有名になりました。テーマはとても面白いですが、特別な内容です。私はとても気に入りました。

Últimament, els dimecres a Tokio s'han convertit en el dia oficial femení per anar al cinema. L'entrada a Roppongi Hills Cinema costa habitualment 1.800 yens, excepte els dimecres, que és el "Lady's day" i l'entrada costa 1.000 yens. Això sí, només hi ha descompte per les noies. La setmana passada vam anar a veure Okuribito (Departures), magnífica pel·lícula japonesa premiada amb l'Oscar a la millor pel·lícula extranjera del 2008. La temàtica és molt original i força interessant. Tracta d'una forma molt humana i sensible la situació dels burakumin (paries de la societat japonesa) concretament sobre el negoci de les funeraries que, especialment al Japó, està molt mal vist. Aquestes persones que es dediquen a netejar els morts, maquillar-los, vestir-los i enterrar-los se suposa que "s'enbruten" al tocar els difunts i fins fa poc, se'ls excloïa de la societat i les seves famílies vivíen afectades sota un clima de total indiferència per part dels seus pròxims i de la societat japonesa. Malgrat els enormes esforços del govern japonès, les costums socials costen molts anys d'erradicar. Sincerament, com me'n alegro que presentin aquest tipus de pel·lícules - denúncia i que a més a més, resultin premiades. De mica en mica, aquests nocius comportaments culturals arrelats a la societat japonesa que tant afecten el progrés i la qualitat de vida de la societat, s'aniran difuminant fins romandre com a curioses anècdotes del passat nipó... o almenys, així ho espero.

Barcelona estrenarà la pel·lícula durant el BAFF (Festival de cinema asiàtic de Barcelona) que del 30/4 al 10/5 de 2009 celebra la seva 11ª edició. (L'enllaç del blog amb alguns trailers).

メイドカフェ・Els Meido Cafès

今日はメイドの世界について書きたい。昨日友達と秋葉原に行って、メイドカフェに入りました。私はメイドカフェにはたまにしか行けいないので、この一年で二回目になります。一回目は、去年の４月に東京に着いたばかりだったので、メイドカフェの経験はすごく面白かったです。でも、今回来てみて、私の感想は全面的に変わってしまいました。メイドカフェには可愛い女性が一杯いるのに、男性はおかしな人ばかりでお店の中はとても混み合っていました。メイドカフェには優しくて親切な女性がいるのに、日本では、おかしな男性が沢山通ってくるそうです。これは心配ですね。

Sabeu què són les meido? Paraula que prové de "maid", cambreres en anglès, són noies que atenen al client "com si es trobés a casa seva". Els Meido Café són cafeteríes obertes fins no més tard de les 20h00 del vespre, molt habituals a la zona d'Akihabara (Tokyo), plenes d'individus frikis del sexe masculí. Els homes japonesos que freqüenten aquests locals, es coneixen popularment com Otakus (connotació friki molt negativa) per a designar a una persona obsessionada amb el "manga", les "consoles", o tota classe de "passions" fora de les corrents, portades a l'extrem i que generalment, tenen problemes d'adaptació a la societat, se senten desplaçats, pateixen dificultats de comunicació i expressió, sobretot amb el sexe oposat. Les meido, boniques noies que generalment no passen de la vintena, serveixen cafès, postres kawaii i es deixen fotografiar (pagant) amb els clients del local. Normalment, les meido vesteixen uniformes suposadament sexys, amb faldilles molt curtes, diademes d'orelles de gateta i bolsos infantils. Tot un espectacle d'humillació femenina. El més trist és que les noies vesteixen aquests "uniformes laborals" ben a gust, emocionades de ser admirades, o més aviat "massa-mirades" pels perturbats ulls de la majoría dels clients. Pels curiosos/es, observeu aquest enllaç en japonès: meido café.

私の血液型は何でしょうか・Quin deu ser el meu grup sanguini?

私の血液型は何でしょうか？日本人はみな自分の血液型を知っているそうです。それがＡだと感じやすくて几帳面な人だそうです。Ｂだったら付き合いが良くて活動的な人だそうです。ＡＢは理性的な人で、とても優柔不断（ゆうじゅうふだん）な人だそうです。Ｏ型は楽天的だと云われています。これはとても面白くて楽しいことですね。去年、日本で新しい本が紹介されました。本のタイトルは「血液型」についてです。この本は有名になりベストセラーになりました。私は自分の血液型を知らないので、母に確認することにします。ヨーロッパでは星占いで運勢を見ますが、血液型では何もしません。血液型について話すのはヨーロッパではとても珍しく不思議なことです。

Ja fa temps que m'agradaría saber quin és el meu grup sanguini. Desconèixe'l no m'havía importat fins ara, que figura que al Japó, el caràcter de cada persona és d'un determinat patró en funció del grup sanguini al qual pertany. Evidentment no hi ha cap fonament científic en tot això, sinó que es tracta d'una creença igual d'esotèrica que l'horòscop occidental. De tota manera, tinc curiositat per saber quin és el meu i com se suposa que és el meu caràcter. Aquest tema és tant popular al Japó, que fins i tot les empreses el tenen en consideració quan fan una tría de personal. Als personatges de manga també se'ls hi assigna un grup sanguini tot i no ser reals, en funció de la conducta que el dibuixant vol que tingui. Els personatges famosos també l'incorporen al currículum per a que els seus seguidors puguin averiguar amb facilitat el seu nivell de compatibilitat! L'estiu passat va sortir a la venta un manual de comportament segons el grup sanguini (jibun no setsumeisho) de 4 volumns (un per a cada grup) que ha resultat ser un dels llibres més venuts del 2008! Ahir es va estrenar a TV8 una mini sèrie de 4 capítols basada en les experiènces de 4 noies, cadascuna d'un grup sanguini diferent, on comenten les seves ànecdotes amoroses i com el grup sanguini determina el seu caràcter. No m'ho perdo!! Segur que riuré molt! Per a saber-ne més sobre aquest tema, cliqueu aquí.

一寸楽しみこと・Humor japonès