"alguns" Casaments japonesos

Avui ha sortit un article a "El País" que m'ha fet adonar, una vegada més, de la riquesa social de la meva terra i de la sort que tinc de ser europea, espanyola i catalana. Quina sort d'haver nascut a Occident, als anys 80, envoltada d'aquests valors, costums i tradicions catalanes. Però sobretot, agraeixo als meus pares l'educació que m'han ofert, la seva paciència acceptant-me tal com sóc, el seu suport i el seu afecte... perquè hi ha persones, pobles, nacions... que pel motiu o les circumstàncies que sigui, no han tingut aquesta sort. Inevitablement, sento llàstima per als qui se senten tan sols que ni tan sols es respecten a sí mateixos, esforçant-se en crear una farsa basada en mentides, per a complir amb les normes socials d'una societat que els rellisca. El més trist però, és que hi ha empreses que s'aprofiten de les desgràcies de la societat... perquè en el fons, l'únic que els importa és fer negoci, enriquir l'economía de l'empresa i de l'Estat, incrementar les xifres... aquí, al Japó... només importa la Quantitat. Quin grau de benefici ha obtingut l'empresa X aquest darrer any, Quants diners guanyen els seus empleats, Quantes hores treballen al dia... Quants, Quants, Quants.

Quantes persones convidaràs al teu casament manifesta el grau de riquesa (tant econòmica com social) de la que disposes, per tant, si cal mentir i fer veure que es tenen més amics o coneguts dels que es tenen en realitat, es farà... per quedar bé. Si cal pagar a desconeguts per a que interpretin el paper de "padrins", "amics" o "jefes"... es posa un preu i tot solucionat. Per a alguns japonesos, casar-se és un altre tramit que "toca" fer a la vida. Em costa entendre com és possible que gent educada i culta com alguns japonesos s'infravalorin fins aquests extrems, i m'indigna. Com és capaç una societat que tant admiro en certs aspectes, disgustar-me en tants altres?