Maido Cafès, un clàssic d'Akiba (Electric Town)

Akiba (Akihabara Electric Town) Tokyo, març 2013

Heu anat mai a un Maid Cafè? És una visita imprescindible quan es visita el barri més electrònic i freak de Tokio: Akihabara, més conegut com Akiba. En aquest barri de l'est de la ciutat hi trobareu multitut de centres d'oci, electrònica, anime i manga per un tubo i el millor de tot: els メイド・カフェ (maido café). De què es tracta? de cafeteries ambientades amb decoració infantil i cambreres sexy que serveixen cafè de la manera més inocent i estúpida possible. Es veu que pels clients que acostumen a freqüentar aquests locals, és una gràcia que les nenes (d'uns vint anys) els atenguin tant servicialment fins al punt de que resulta incòmode e insultant. Sobretot per als estrangers, poc acostumats a una atenció tant personalitzada i freak. Cal dir que per gaudir-ho, s'ha de saber una mica de japonès, ja que no són locals on acostumin a parlar anglès, així que si hi aneu, més val que algún japonès o algú que el parli, us hi acompanyi. Nosaltres vam anar dissabte passat a Little TGV, una cafeteria ambientada com si fóssim dins un tren japonès, a tocar de l'estació d'Akihabara JR. Es troba una mica amagada, ens va costar força trobar-la, però després de la recerca vía internet i alguns voluntaris espontànis a qui vam preguntar pel carrer, la vam trobar. Aquí al Japó, els aficionats als trens i a les locomotores de vapor no són gaire "freaks" com a casa. Filmar i fotografiar trens passar a les estacions és una afició bastant "normal i comú" en aquest país i es venen grans quantitats de merchandising per aquest col·lectiu d'aficionats, com el meu pare. Què feliç seria al Japó, ple de trens customitzats, tramvies antics i moderns amb uns paisatges de cine. La cefeteria no obria fins les 12h, vam arribar a les 11h59 i per un minut ens van fer esperar a fora! No m'ho invento! This is Japan. El país de la norma on "fet a la llei fet a la trampa" NO només no funciona sinó que ni se'ls hi passa pel cap la idea de contradir la llei o sortir-se de les normes. Segurament just per aquest motiu, ens trobem personatges tant necessitats d'expressar la seva identitat en barris com Akihabara o Harajuku, on és més comú veure a la gent disfressada que no pas amb uniforme o traje i corbata. Els barris on la societat reprimida per la brutal dictadura social s'expressa lliurament estàn també plens de botigues i negocis que  inciten al consum d'elements d'expressió elevats a la enèssima potencia. Són aquest conjunt de petites coses que per més que les contempli, ni m'avorreixen ni em deixen de fascinar. Quin gran país! És tant complexe e interessant que, sovint em pregunto, si algún dia l'arribaré a entendre completament. Espero que no del tot, perque m'encanta poder viure en una societat que no deixa de sorprendre'm cada dia, cada moment i a cada racó. 

日本で一番思い出は何ですか？

私は日本文化の大ファンだ。子供の頃、スペインで日本のアニメ映画や漫画などがとっても人気があったので、私は早くから大好きだった。どんどん、日本について興味を持ち始めた。それで、夏になった時、私はまだ高校生だったけど日本に初めて旅行をした。両親ばかりか妹やいとこ達と一緒に二本中を２週間で旅行していた。その経験は私にとってとても素晴らしかった。日本の生活はアニメ映画と同じだったのでびっくりした！町の建物は私の一番好きなドラゴンボールというアニメと同じだったので私の気持ちはとっても幸せだった。日本にしばらくいるのは初めてだったけどアニメのおかげで日本の雰囲気はよく分かったから嬉しくて満足していた。それに、アニメが凄く大好きだから漫画家になりたかった。すぐに、そのことを学んでいくと決めた。約２０年後にスペインから東京に仕事をするために引っ越したり、２年間でスペイン政府観光局で働いたりとても嬉しかった。私の一番昔な希望があたって喜んでいたけど仕事の初めの日は簡単ではなくすごくチャレンジ仕事だった。私は来たばっかりだから日本語まだなれてなかったので会話が難しくて大変だった。毎日、最後まで頑張って、スペインへ帰国時に観光ガイドになった。子供の頃から日本の事に強い興味があったので、早く日本人のため働き始めることができて満足していた。約３年後、バルセロナの生活がつまらなくなってしまった。仕事以外で日本語を話せるチャンスがなかったので悲しくて残念だった。一方、今は私にとって、日本と言えばお寿司や富士山だがそれだけでなくアニメのおかげで他の思い出も多い。この経験から私は日本語を勉強したいと考えるようになった。先日、たまに日本人から『ハーフの方ですか』と聞かれることが多くなって・・・ええ！どうして？たぶん、私は子供の頃から日本人っぽい個性をもっているので間違われやすいのだろうか？＊下のヴィデオを押せば、私の国での『カタルーニャ語』に翻訳されたドラゴンボールの歌を聞こえる。ゆっくりと楽しみくださいね！　　　

Sense pressa però sense pausa ・少しずつ日本の生活を楽しんでいる

Karaoke @Shinjuku amb les amigues de KAI 

もう、二週間過ごした！ビックリ！東京でバルセロナより、時間があっという間に過ごして凄いです。私はまだ来たばかりなんだけど沢山ことをしたり、友達と色々な場所を集めたり、新しいところをご飯を食べ見たり、居酒屋で飲みにいったりしましたのでとっても楽しくて面白い時間を過ごしました。日本に来たから学校に通って、日本語を勉強するだけでなくカラオケや居酒屋なども遊んでいてチョウー楽しみ〜。暇な時間があるといつも友達と一緒に集めて私の経験は彼達ともっと楽しくなりました。一昨日、ホルヘとキリコの結婚式でした。私に誘ってくれてありがたい気持ちを持っていると言われた、彼達もとっても幸せだった。奇麗で幸せなカープルだから彼達は日本で２回目の結婚式を準備するために遊んで来ました。さて、日本に帰ったから遊んだばかりだから今日はぜひ、日本語を勉強してはいけません。今日は月曜日だけど学校がない。今日は休日だから暇な時間があるけどもう午後２時ですよ！東京で時間があっという間に過ごす間違いないでしょう？　笑

La Boda de Jorge y Kiriko @Omotesando

Nocturna de Yotsuya 

Quan fa que vaig arribar? ... gairebé 15 dies? Ni me'n he adonat. Els dies passen tant ràpidament com un estornut. Procuraré, de la mateixa manera, resumir ràpidament els darrers 15 dies a Tokyo. No sé per on començar ni com expressar les emocions d'haver tornat "a la terra promesa". Estic tant esgotada que potser em caldria dormir com a mínim 8 hores per ordenar les idees, els records i assimilar que torno a estar aquí. Encara em costa de creure, quan em llevo pels matins, que torno a viure a Tokyo. Aviat però, m'activo per dutxar-me pitant, vestir-me, sortir en plena hora punta i arribar a classe abans de les 9h. Els primers dies a Tokyo han estat intensos com tota la resta de moments i el meu dia a dia es resumeix de la següent manera: 4 parades de metro, 1 transbord de Yamanote line, 4 hores diaries de dilluns a divendres amb 2 pofessors, 13 alumnes, 5 voluntaris i una pila de llibres que carrego dia sí dia també, m'ocupen pràcticament la major part del temps. Les hores dedicades a l'estudi passen en un obrir i tancar d'ulls. Els meus companys de l'academia son de diverses nacionalitats com Canadà, Mèxic, Chile, Suècia, Alemanya, UK, Corea, Taiwán i España. L'ambient és molt internacional i els professors excel·lents líders. Tot el conjunt de la KAI ja comença a formar part del meu dia a dia i m'hi trobo d'allò més bé. Feia segles que no em motivava tant anar a classe. Ja ni recordo l'últim cop que vaig estar tant concentrada en una aula sense necessitat de mirar el rellotge, el mòbil o el món a través de la finestra. Aquí ja no em cal tot això perque el meu cervell rep atencions constants. Tokyo és una droga potent i estimulant que manté el cervell i el cor actiu durant més de 24 hores. Tant de bo els dies i les nits fóssin més llargues en aquest país. Tant de bo no ens haguéssim d'afanyar per no perdre l'últim metro quan sortim a sopar. Tan de bo les distàncies no fóssin tant llargues. Em dona la sensació que passo una eternitat del temps encaixonada dins del metro. Sort que sóc més alta de la mitjana d'aquest país i no m'ofego en hora punta. El més sorprenent de tot és adonar-me, en aquesta inmensa metròpoli, com de petit n'és el món. En una ciutat amb 8 milions d'habitants, retrobar amistats pot semblar impossible o si més no, poc provable. En canvi, succeeïx tot el contrari. Quedo per sopar amb uns amics que alhora, conviden altres amics que coneixen amistats del meu antic període i que recorden haver-me conegut fa anys tot i que jo no les recordi. Serà que la comunitat espanyola a Tokyo i la Japonesa a Espanya és molt reduïda i per això coincidim tant? o serà veritat que a l'altra punta del món el meu nom els sona a tothom i que han sentit parlar molt de mi? Serà veritat que vaig deixar petjada en una ciutat fascinant, en una etapa de la vida que no només em va canviar a mi? Tokyo és la terra promesa on tots els somnis  se'm fan realitat. Un país inesgotable de recursos intangibles com l'amistat, la festa, l'estímul intel·lectual, l'art, l'amabilitat, l'espontaneïtat, la màgia... no hi ha res que no m'interessi. No hi ha res que em deixi indiferent. Tokyo és l'escenari que necessitava després d'un llarg període de recerca interior. Ara que ja he creuat la meta que perseguia a Barcelona i que ja he descobert el meu do, em queda creuar la meta de Tokyo. Quan de temps em portarà? Ni idea... però per primera vegada en molt de temps, tindré paciència. Aquí, a Tokyo, contràriament a la inèrcia de tota la societat, jo no tinc cap pressa.

Concurs Casteller a Tarragona ・タラゴナへ人間の城コンテスト

Què emotiu va ser el Concurs de Castells del passat diumenge a Tarragona! La darrera edició es va celebrar el primer cap de setmana d'octubre 2010 i ja s'enyorava tornar a veure els millors castellers enfilant-se cap al cel. Un total de 32 colles han participat en aquesta XXIVª edició 2012, causant furor i llàgrimes a més de 20.000 espectadors. Si bé és cert que la majoria de les colles es troben a la demarcació de Tarragona (l'orígen dels castells té lloc a Valls) hi ha colles arreu de Catalunya. No fa pas massa vaig veure l'actuació en directe dels Saballuts a la Festa Major de Sabadell. Gràcies al Ricard, el meu amic casteller, cada cop m'apassiona més aquesta emotiva tradició catalana que ben bé mereix ser inclosa a la llista UNESCO de Patrimoni Inmaterial de la Humanitat. Els merescuts guanyadors del concurs van tornar a ser els Castellers de Vilafranca i dimarts passat, TV3 els hi va dedicar el documental "Enxaneta" que ha tingut récord d'audiència amb 446.000 espectadors. Veure com s'apilen i s'enfilen els uns sobre els altres, homes, dones, nens i nenes posa la pell de gallina i accelera el cor. Quan el castell es completa (es carrega, com diuen ells) la sensació que provoca com espectador és difícil d'explicar. Ells, els castellers, diuen que cal tenir Valor, Força, Equilibri i Seny. Nosaltres, els espectadors, sentim admiració, emoció, adrenalina, sofriment, orgull, al·legría, patriotisme... són tantes les emocions que es barregen quan la gralla comença a sonar i la colla es comença a enfilar! Ells tremolen, jo tremolo i Catalunya vibra d'emoció! 

先週の日曜日一日中、タラゴナには人間の城コンテストを開きました。そのコンテストは毎年ではなく、隔年のコンテストです。今年、３２グループに参加して、とっても面白かったでした。カタルーニャ州で人間の城をすることはすごく伝統的な祝賀会です。今年の勝者は『Castellers de Vilafranca』という、人間の城グループでした。彼達はホントに素晴らしかった。良かったら来年、カタルーニャに来たら、ぜひ人間の城を訪問しなければなりません。ホントにとっても素晴らしいショーですよ！ちなみに、いつかまだ分からないけどもうすぐ、日本テレビで人間の城番組『1億人の大質問!?笑ってコラえて!』という、早く発するつもりです。

サンジョルディというのカタルーニャ州の祭り

一昨日はカタルーニャ州に「サンジョルディ」という祭りが開きました。カタルーニャ州の習慣によると昔から、獣にお姫様は誘拐してしまいました。そして、「ジョルディ」というカタルーニャの紳士はお姫様に救出しました。その時に、獣に反してけんかをするとサンジョルディ紳士は獣を殺して、多い血が出てしまいました。その場所には、獣の血が落ちておいた所に、色々大きいバラが伸びました。当時、ジョルディ紳士からお姫様はバラをもらって、喜んでいました。それから、お姫様はジョルディ紳士と一緒に、良い時間を楽しんで過ごしました。その伝説はカタルーニャ出身として、沢山人気があり、とても大切です。それで、昔からカタルーニャ州には「サンバランタイン」というラブなお祭りだけでなく、「サンジョルディ」もラブなお祭りが行われます。その祭りでは、通りで人々が集まって、バラや本を買えます。現在は伝説によると男性は女性にバラをあげて、女性は男性に本をあげます。また、その日は皆がカタルーニャ伝統的な料理を食べながら楽しみます。例えば、「Pa amb vi i sucre」というのは美味しくて安い料理です。昔からカタルーニャ出身が沢山食べたので、サンジョルディの日はその料理を食べるのことが習慣になります。その料理は砂糖とワインはパンにのせるのことです。別にして、サンジョルディはカタルーニャ出身として、４月２３日はとても愛国な日です。カタルーニャに住んでいて人々はバルコニーからカタルーニャ国旗をおきます。通りでも、バラ屋や本屋にもカタルーニャ州の国旗が翻っていました。

Peixet d'Oferta al Sushi Zanmai

L'altre dia vaig anar a sopar amb les Annes a un dels nostres establiments preferits de Roppongi, el Sushi Zanmai, especialitzat en Sushi, tal i com indica el seu nom. Normalment ens fan esperar uns 20 minuts fins que ens preparen una taula, perque la cadena té molt èxit i els preus estàn força bé en relació a la qualitat. La gràcia del Sushi Zanmai és que cada dia oferten un tipus de peix diferent (aquí la seva selecció) i si, a més a més dels nostres nigiri favorits, demanem la oferta del dia, aprenem a gaudir d'altres sabors de la rica gastronomia japonesa a un preu més que raonable. Per exemple, quan l'Adri, la Mire i l'Uri van estar a Tokio, vaig tastar el Sushi d'eriçó (Uni) que em va deixar sense paraules. Espectacular! Una textura suau com el més melós dels foi gras i un gust exquisit que s'evapora a la llengua abans d'empassar-lo. L'Anna sempre demana la Sashimi Salad (una original combinació d'amanida mediterrània amb oli d'oliva, acompanyada de petites porcions de sashimi de tonyina, salmó, sepia i altres) mentre que l'Ana prefereix els temaki (cucurutxos d'arròs farcit de vegetals i petites racions de sashimi, embolicades amb l'alga nori). Jo, en canvi, m'estimo més demanar una fusta de sushis combinats que inclou sempre 3 varietats insubstituïbles de salmó, tonyina i eriçó més la oferta del dia i una misoshiru. Per beure, estem servides amb el nihon cha (te verd d'obsequi de la casa) o uns umeshu rokku, si estem més animades. He penjat un vídeo on podreu veure com anuncien la oferta del dia: surt un dels cuiners amb una campana i el peix mig mort i anuncia tot cridant el tipus de peix i a quin preu el ven! Sí, lectors, això és Japó!

Japón y la fortuna・招き猫

Habéis oído hablar de los maneki-neko? En japonés, la palabra significa "el gato que invita" y se los representa siempre con la pata alzada. Generalmente, los gatitos tienen un aspecto afable y atractivo, invitando a que la buena fortuna se acerque a ellos. Podemos encontrarlos en la entrada de locales, llamando la atención de los clientes, ya sea enfrente de restaurantes, bares, izakayas o incluso pachinkos y otros recreativos. Existen varias leyendas entorno a la figura del "lindo gatito" aunque la más popular dice que fue el maneki-neko quien evitó que un rico Señor de la Era Edo muriera abrasado por un rayo en una noche de tormenta, indicándole con su patita que se acercara al templo para cobijarse en él. El rico Señor se sintió tan agradecido al gato y al sacerdote de dicho templo que, desde entonces, procuró que jamás les faltara dinero. Por eso, la representación de un gato con la pata alzada se asocia al dinero y a la buena fortuna, situándolos en locales donde se mueve dinero. Siempre he visto figuras blancas de maneki-neko, pero las hay de varios colores, formas e incluso con ambas patas alzadas. Como buen resultado de este negocio al estilo "amuleto de la suerte", también proliferan los maneki-neko de colores que atraen la fortuna en los estudios, el matrimonio, el amor, los embarazos... toda una colección de mini gatitos de colores.

日本は沢山物語があり、招き猫に関して、私は一番好きな物語です。スペインではレストランのドアになんでもないのでつまらないです。スペインに帰る前、ぜひ、招き猫のお土産を買いたい！

恵方巻き・Ehômaki

節分の日に「恵方巻き」を食べる風習があります。色々な節がありますが、江戸時代の終わり頃、大阪の商人によって始めたと言われています。恵方巻きの「恵方」とは、その年の最も良いとされる方角で、「巻き」とは巻き寿司のことです。今年の方法は「西南西」だそうです。恵方巻きは、目を閉じて願い事を思い浮かべながら、恵方向って無言でその巻き寿司を切らずに一本食べるのは、縁を切らないという意味があります。また、巻き寿司の中身は七福神にちなんで７種類の具材が入っていて、福を巻き込むという意味があります。その具材には、かんぴょうとか、きゅうりとか、卵焼きとか、うなぎなどが使われます。El mateix dia del Setsubun (llegir l'entrada d'abans) també hi ha la costum de menjar l'Ehômaki que, no és més que un rollito de maki sense tallar. Els inicis d'aquesta tradició són desconeguts, tot i que alguns diuen que prové dels primers comerciants d'Osaka. La tradició consisteix en menjar el rollito de maki sencer amb els ulls tancats, encarat a la direcció que l'astrología augura per aquest 2010 que, segons diuen, és cap al Sud-oest... i mentre te'l vas menjant, demanes un o varis desitjos als 7 deus japonesos de la felicitat. Per això, els Ehômaki contenen 7 ingredients dins de l'arròs, que solen ser: truita dolça, anguila, pepino, daikon, verdures o peix, simbolitzant cadascún dels 7 deus. Què ocupats estaran aquest 2010 els 7 deus japonesos procurant satisfer tots els meus desitjos! A la foto, l'aspecte dels Ehômaki i l'Anna menjant-ne un.

「２月３日」節分・Setsubun

季節の分かれ目という意味で立春の前日をさします。「冬から春になる境」節分に「豆まき」をする行事は、中国から伝わってきました。「厄払い」と呼ばれて、病気などを持て来る鬼を追い払う儀式です。豆まきには、炒った大豆をつかいます。病気や悪いものを持った鬼が家に入ってこないように、家の出入口に向かって「鬼は～、外！福は～内！」と大きな声を出して豆をまきます。この「福」とは、幸せのことで、「福」は家に入って来て下さいという意味で、「福は～内！」と言います。Cada any, el 3 de febrer, els japonesos celebren el Setsubun, una cerimònia d'origen xinès que marca el final de l'hivern i anuncia el començament de la primavera. S'avancen una mica massa, ja que aquest any ens atrapa amb un país nevat i amb un fred que pela, però segueixen celebrant els rituals que la cerimònia requereix. La tradició diu que cada 3 de febrer, el dimoni del passat, carregat de tots els mals moments de l'any anterior, pretén entrar a casa. Només te'n lliuraràs si llences "daizu" (llavors de mongeta torrada) davant la porta de casa mentre crides: "dimonis fora! Felicitat a casa!". Abans de llençar les llavors, cal que ens en guardem com a mínim un grapat (una per a cada any viscut més la llavor de la sort) i ens les mengem. Els 7 deus japonesos de la felicitat diuen que ens protegiran i ens portaran sort. Ahir al vespre no només en vaig menjar 26 més la de propina, sinó forces més! Tindré més sort aquest any, doncs? Les fotos representen els dimonis del Setsubun (oni・鬼) i és amb aquestes bossetes tant simpàtiques que es venen els (daizu・大豆) per llençar i menjar.

スペインのシエスタの慣習

私がスペイン政府観光局で働き始めてから、これまでに何度もスペインのシエスタについて質問がありましたので今日はそれについて皆さんに説明することにします。スペイン語で「シエスタ」は「お昼寝」の意味です。スペインでは昔からシエスタの慣習がありましたが現在はこの習慣はかなり変わってきているようです。例えば、近年は仕事が忙しくなり長時間働くようになったので、お昼寝の時間をなかなか取れません。特に、大都市ではほとんどシエスタの習慣は無くなりました。シエスタをする場合でも夏と冬でちょっと違います。シエスタの起源は南スペインとある村だったとのことで、それから何時しかスペイン全土に広がったものです。しかし、スペインの北と南では気候がかなり異なります。南の夏はとても暑く乾燥するので、今でも昼食後をシエスタに当てて、仕事を中断させます。例えば、セビーヤの商店街のシエスタは午後２時～５時までの３時間です。シエスタをする一番理由は仕事の効率が下がるからです。ともかくその時間帯は日差しが強すぎるので働くことは健康にも良くないのです。冬の間にシエスタをする地域はごく僅かで、南スペインの人たちは未だにその習慣を受け継いでいます。スペイン人のシエスタは古代ローマ人の慣習を取り入れたからだとも云われています。それは、ローマと南スペインの気候はだいたい同じようで、気温が上がる夏の間の昼の時間帯は仕事をするのが大変なので、休息に当てることにしたのでしょう。

Taira Nono, el torero japonès ・タイロノノと言うの日本人闘牛士

Lamentablement, en aquest món tot es copía, fins i tot les males costums. Taira Nono és un japonès tant aficionat a la tauromàquia que un dia va decidir que volía ser torero.... i ho ha aconseguit! Es veu que des de petit, quan vivía al Japó, va quedar enlluernat davant la tele al veure un reportage sobre els toros d'Espanya i aquesta penosa activitat tant associada al nostre país. Me'n faig creus de com aquesta horrible pràctica degradant pels pobres animals que pateixen torturats davant dels ulls dels espectadors pugui fascinar a tanta gent, sobretot me'n faig creus de que un poble "aparentment" tant sensible com el japonès, pugui gaudir d'espectacles depriments com el de la tauromàquia. Si de mi depengués, prohibiría per sempre aquesta horrible "tradició" e invertiría el temps necessari per a netejar la imatge exterior que el món té del meu país, generalment associat al flamenco i els toros. No us podeu arribar a imaginar la frustració que desbordo cada cop que un japonès ens pregunta a la oficina de Turisme sobre els toros! No em molesto ni en dissimular la cara de fàstic que els hi poso...

皆さん、タイラ・ノノと言う闘牛士は知っていますか？彼のホームページを読んで下さい。どうして日本ではスペインのイメージがフラメンコと闘牛だけなのですか？そんなことはないよ～！私の国スペインは世界の中で一番良い国だと思います。スペインの文化は北と南では、ぜんぜん違います！　例えば、カタルーニャ州では誰もフラメンコを踊りません。即ち、フラメンコは南スペインだけのことです。闘牛についても同じ問題で、それは、南スペイン・アンダルシアの慣習です。カタルーニャでは闘牛に凄く反対します！私は動物が大好きなので闘牛はとても残酷なことだと思います。闘牛が嫌いなのはカタルーニャ州だけでなく他の州でもそうなのです。罪のない牛を遊びで殺すなんて可哀そうです！　皆さん、スペインに行く時は闘牛ショーを観ないで下さい！

Les Gôkon, cites en grup・合コン

Aquí al Japó, quan una amiga et convida a sortir a sopar amb un amic seu que no coneixes i aquest amic convida alhora alguns amics seus, en pots estar segur que assistiràs a un Gôkon. Les Gôkon son cites en grup entre nois i noies generalment organitzades per un dels membres femenins i un dels membres masculins respectivament, que preparen la vetllada amb antel·lació i s'encarreguen de buscar amics disponibles (sense parella) a qui els interessi conèixer algú i passar una bona estona sopant o prenent una copa. Fa poc, una de les meves amigues japoneses em va proposar si hi volía assistir, ja que ella s'encarregava d'organitzar-lo conjuntament amb un ex-company seu de feina, qui alhora triaría 2 amics seus per a presentar-nos. La meva amiga, seguint el protocol, va convidar també a una tercera noia per a que el dia del Gôkon fóssim un número parell. (Normalment acostumen a quedar 3 nois - 3 noies o 4-4) però això sí, cal tenir present que el número total de nois ha de coincidir amb el número total de noies. El protocol del Gôkon no t'obliga a cap compromís amb cap dels participants, per tant, només els que hi estiguin interessats, s'intercanviaràn els contactes per a seguir quedant. L'hora i el lloc de la cita, la nacionalitat i l'edat dels participants és totalment indiferent, tot i que els extrangers no estem acostumats a les cites preparades he de reconèixer que l'experiència va resultar molt interessant. La resposta al perquè prepararen les cites és tan senzill com preguntar-se quina necessitat hi ha? Doncs la manca de temps disponible per sortir a conèixer gent. Temps se'n troba si un el busca, no obstant, a certa edat, als japonesos ja no els interessa "malmetre" el temps sortint a buscar parella. Quan ja s'arriba als 30, i encara no t'has casat, la presió social és tant forta que tots (tan nois com noies) se senten obligats a trobar algú (qui sigui) per tal de no ser considerat un perdedor. D'aquí el problema de que moltes parelles no s'estimen, senzillament se suporten o bé "han pactat" formar una família i tenir fills "perque és el que toca". Les agències matrimonials proliferen desde fa anys en aquest país on la pressa i la opinió del veí pesa més que la veu interior de l'individu. Des del meu punt de vista, aquesta pràctica facilita el terreny a tothom qui busca d'inmediat una parella amb qui compartir una etapa de la vida, reproduïr-se i tenir l'estatus civil de "casat". Però em pregunto: On és l'amor? On és l'espontàneitat, la màgia, l'enamorament i el desig de compartir amb la persona escollida una vida en comú? Realment l'escullen o es resignen a qui queda disponible quan el rellotge biològic comença el compte enrere?

"alguns" Casaments japonesos

Avui ha sortit un article a "El País" que m'ha fet adonar, una vegada més, de la riquesa social de la meva terra i de la sort que tinc de ser europea, espanyola i catalana. Quina sort d'haver nascut a Occident, als anys 80, envoltada d'aquests valors, costums i tradicions catalanes. Però sobretot, agraeixo als meus pares l'educació que m'han ofert, la seva paciència acceptant-me tal com sóc, el seu suport i el seu afecte... perquè hi ha persones, pobles, nacions... que pel motiu o les circumstàncies que sigui, no han tingut aquesta sort. Inevitablement, sento llàstima per als qui se senten tan sols que ni tan sols es respecten a sí mateixos, esforçant-se en crear una farsa basada en mentides, per a complir amb les normes socials d'una societat que els rellisca. El més trist però, és que hi ha empreses que s'aprofiten de les desgràcies de la societat... perquè en el fons, l'únic que els importa és fer negoci, enriquir l'economía de l'empresa i de l'Estat, incrementar les xifres... aquí, al Japó... només importa la Quantitat. Quin grau de benefici ha obtingut l'empresa X aquest darrer any, Quants diners guanyen els seus empleats, Quantes hores treballen al dia... Quants, Quants, Quants.

Quantes persones convidaràs al teu casament manifesta el grau de riquesa (tant econòmica com social) de la que disposes, per tant, si cal mentir i fer veure que es tenen més amics o coneguts dels que es tenen en realitat, es farà... per quedar bé. Si cal pagar a desconeguts per a que interpretin el paper de "padrins", "amics" o "jefes"... es posa un preu i tot solucionat. Per a alguns japonesos, casar-se és un altre tramit que "toca" fer a la vida. Em costa entendre com és possible que gent educada i culta com alguns japonesos s'infravalorin fins aquests extrems, i m'indigna. Com és capaç una societat que tant admiro en certs aspectes, disgustar-me en tants altres?

AH1N1, el virus de la por arriba a Tokio!

Mentre que a Espanya cada cop es parla menys de la grip porcina, al Japó no es parla d'altra cosa. Quan tornava de vacances, el passat 5 de maig, tant l'aeroport de Bali Denpassar com l'aeroport de Changi Singapur no mostraven senyals d'alarma ni cap control fora de l'habitual per detectar possibles contagiats. Únicament es repartíen postals informant dels síntomes de la nova grip a l'entrada d'immigració de l'aeroport. En canvi, a l'aterrar a Tokio, una onada de personal sanitari amb mascaretes es dedicava a repartir qüestioanaris als passatgers i a ubicar-los en diferents fileres, segons mostréssis síntomes o no, de la nova grip porcina. Les cues a immigració no eren desmesurades, ja que els controls s'havíen duplicat i fins i tot hi havíen instal·lat arcs detectors de la temperatura corporal.

Fa 3 setmanes, només s'havíen contagiat 4 estudiants japonesos durant un viatge d'estudis al Canadà, però en qüestió de dies, la grip s'ha començat a extendre per tot el territori de Kansai, desde Kobe fins a Osaka. El Ministeri de Sanitat japonès, enlloc de procurar calmar la societat que de bon principi se sap que és molt vulnerable a infeccions, sensible i exagerada, no fa altra cosa que provocar més histèria col·lectiva amb les seves absurdes mesures de "protecció": Més de 4.000 centres educatius tancats, hospitals saturats, mitja població japonesa que no s'atreveix a sortir de casa sense la mascareta, cancel·lacions massives de viatges a l'extranger... causant un clima insegur i pessimista. Ara resulta que la grip també ha arribat a Tokio i les mascaretes comencen a esgotar-se a tot arreu. Què exageraaaaaats! Ja els hi val! Si no fa prou mal la devallada massiva de turistes internacionals a causa de la crisis econòmica mundial, a la Oficina de Turisme només ens faltava una pandèmia que, més que una grip, s'està convertint en l'absurda febre del virus de la por i ja no se m'acudeixen més arguments per evitar més cancel·lacions de viatges a Espanya durant aquesta temporada. I aquí una mostra de l'exageració japonesa de cara als desastres, en un article del New York Times.

サン・ジョルディの祭り・Diada de St. Jordi

毎年４月２３日、カタルーニアではサン・ジョルデイのお祝いをします。サン・ジョルデイのお祝いは本とバラの日です。女性は男性に本をプレゼントし、男性は女性にバラをプレゼントします。カタルーニア人にとってこのお祝いは恋人同士のお祝いでもあります。アメリカや日本では２月１４日にサン・バレンタインのお祝いをしますが、カタルーニアでは、その代りに、サン・ジョルデイを祝います。カタルーニアの言い伝えでは、昔、龍に襲われた王女様を王子様が助けました。その時、龍から赤い血が流れ落ちた地面から綺麗なバラが咲いたという物語です。カタルーニアでは昔からこのお祝いをします。そして、男と女がバラと本を贈りあう習慣が出来たのです。私はこれまで毎年バラをもらっていました。父が、母と妹と私にバラをプレゼントしてくれました。そして、私達も父に本を贈りました。私の恋人も私にバラを贈ってくれたので、とても幸せでした。でも、日本ではこのお祝いのことは誰も知りません。今年は誰からもバラを貰うことがないので、私はとても寂しいです。

Feliç Diada de Sant Jordi, catalans! Felicitats a tots els Jordis i Jordines, avui és el vostre dia! Com m'agradaría passejar-me per les Rambles i fullejar les primeres pàgines de les últimes novetats... sentir el perfum de les roses acabades de tallar i cel·lebrar aquesta jornada catalana de l'amor amb tots vosaltres. Llàstima que un any més, em perdi una de les tradicions que més estimo de la meva terra, però afortunadament, aquí a Tokio he tingut la oportunitat de conèixer moltes altres festes i tradicions originals, divertides i peculiars com la nostra Diada. Brindo en record d'aquells dies de Sant Jordi que passava entre familiars, amics i enamorats, per a que tots els catalans seguim gaudint durants molts anys, d'aquesta romàntica tradició.

メイドカフェ・Els Meido Cafès

今日はメイドの世界について書きたい。昨日友達と秋葉原に行って、メイドカフェに入りました。私はメイドカフェにはたまにしか行けいないので、この一年で二回目になります。一回目は、去年の４月に東京に着いたばかりだったので、メイドカフェの経験はすごく面白かったです。でも、今回来てみて、私の感想は全面的に変わってしまいました。メイドカフェには可愛い女性が一杯いるのに、男性はおかしな人ばかりでお店の中はとても混み合っていました。メイドカフェには優しくて親切な女性がいるのに、日本では、おかしな男性が沢山通ってくるそうです。これは心配ですね。

Sabeu què són les meido? Paraula que prové de "maid", cambreres en anglès, són noies que atenen al client "com si es trobés a casa seva". Els Meido Café són cafeteríes obertes fins no més tard de les 20h00 del vespre, molt habituals a la zona d'Akihabara (Tokyo), plenes d'individus frikis del sexe masculí. Els homes japonesos que freqüenten aquests locals, es coneixen popularment com Otakus (connotació friki molt negativa) per a designar a una persona obsessionada amb el "manga", les "consoles", o tota classe de "passions" fora de les corrents, portades a l'extrem i que generalment, tenen problemes d'adaptació a la societat, se senten desplaçats, pateixen dificultats de comunicació i expressió, sobretot amb el sexe oposat. Les meido, boniques noies que generalment no passen de la vintena, serveixen cafès, postres kawaii i es deixen fotografiar (pagant) amb els clients del local. Normalment, les meido vesteixen uniformes suposadament sexys, amb faldilles molt curtes, diademes d'orelles de gateta i bolsos infantils. Tot un espectacle d'humillació femenina. El més trist és que les noies vesteixen aquests "uniformes laborals" ben a gust, emocionades de ser admirades, o més aviat "massa-mirades" pels perturbats ulls de la majoría dels clients. Pels curiosos/es, observeu aquest enllaç en japonès: meido café.

私の血液型は何でしょうか・Quin deu ser el meu grup sanguini?

私の血液型は何でしょうか？日本人はみな自分の血液型を知っているそうです。それがＡだと感じやすくて几帳面な人だそうです。Ｂだったら付き合いが良くて活動的な人だそうです。ＡＢは理性的な人で、とても優柔不断（ゆうじゅうふだん）な人だそうです。Ｏ型は楽天的だと云われています。これはとても面白くて楽しいことですね。去年、日本で新しい本が紹介されました。本のタイトルは「血液型」についてです。この本は有名になりベストセラーになりました。私は自分の血液型を知らないので、母に確認することにします。ヨーロッパでは星占いで運勢を見ますが、血液型では何もしません。血液型について話すのはヨーロッパではとても珍しく不思議なことです。

Ja fa temps que m'agradaría saber quin és el meu grup sanguini. Desconèixe'l no m'havía importat fins ara, que figura que al Japó, el caràcter de cada persona és d'un determinat patró en funció del grup sanguini al qual pertany. Evidentment no hi ha cap fonament científic en tot això, sinó que es tracta d'una creença igual d'esotèrica que l'horòscop occidental. De tota manera, tinc curiositat per saber quin és el meu i com se suposa que és el meu caràcter. Aquest tema és tant popular al Japó, que fins i tot les empreses el tenen en consideració quan fan una tría de personal. Als personatges de manga també se'ls hi assigna un grup sanguini tot i no ser reals, en funció de la conducta que el dibuixant vol que tingui. Els personatges famosos també l'incorporen al currículum per a que els seus seguidors puguin averiguar amb facilitat el seu nivell de compatibilitat! L'estiu passat va sortir a la venta un manual de comportament segons el grup sanguini (jibun no setsumeisho) de 4 volumns (un per a cada grup) que ha resultat ser un dels llibres més venuts del 2008! Ahir es va estrenar a TV8 una mini sèrie de 4 capítols basada en les experiènces de 4 noies, cadascuna d'un grup sanguini diferent, on comenten les seves ànecdotes amoroses i com el grup sanguini determina el seu caràcter. No m'ho perdo!! Segur que riuré molt! Per a saber-ne més sobre aquest tema, cliqueu aquí.

大変！日本人のショッピン・グフェーバー

日本人は昔からとても消費主義の民族です。世界中のお店で日本人が熱心に買い物をしているのを見かけます。海外旅行をするとき、必ずお土産を買って帰えり、家族や友達に色々プレゼントをします。　一般的には洋服を買います。例えば、パリでは必ずルイ・ヴイトンのカバンをかったり、スペインでは皮靴を買ったりします。どうして皆が一流ブランド品を着ているのでしょう。日本人の話では、値段が高い一流品の方が値段の安いものより良いとのことです。ヨーロッパの人の考え方はその反対です。安くて良い物の方が高いものよりずっといいんです。　日本人はセール（大売り出し）が大好きのようで、そのためにお店がとても込んでいても平気です。でも、ヨーロッパの人にとっては大変です。それと、値段がかなり高いものでも日本人には大して問題ではなさそうですが、私のようなヨーロッパ人は値段が高いものには手が出ません。私もショッピングは好きですがお店がとても混雑しているのは嫌ですね。東京では、いつ行ってもお店が込んでいるので大変なのです。

Febre consumista

Aquest país és ple de "coses rares", masses productes diferents dels que estem acostumats a veure, com els tecnològics i electrònics que caduquen del mercat al cap de no res, o els productes de vestir que ja fa temps que han deixat de satisfer aquesta necessitat bàsica per a convertir-se en relíquies que defineixen la identitat del que va ser una moda passatgera. Els japonesos es caracteritzen per ser la societat més consumista del món, desesperada per vestir sempre a la última, adquirir el darrer producte que acaba de sortir (es tracti del que sigui mentre sigui nou i el veí encara no l'hagi comprat), perquè tant se val si s'ha de fer una cua interminable davant de la porta dels grans magatzems hores abans de que obri... el més important és que "potser" seré un dels 200 afortunats en comprar-lo aquell dia abans de que s'esgotin les existències!! I el més trist: el factor "preu" no resulta un impediment. La francesa firma Louis Vuitton va haver de negar la venta dels seus productes a tot el país degut a que la febre japonesa per adquirir les seves peces (generalment bolsos) va arribar a extrems tant exagerats que la firma va començar a perdre prestigi internacional. Els seus bolsos ja no es consideraven bens de luxe perquè no hi havia japonesa al Japó que no en tingués un!! ... però no acaba aquí la cosa. Les japoneses son boniques, es podria dir que sí, però... quasi cap d'elles mostra una bellesa natural. Camuflen tant la realitat sota el maquillatge i es tenyeixen el cabell, se'l repentinen, estiren, arrissen, planxen i assequen tantíssimes vegades que... el que es feia per "ser diferent" de la veïna acaba resultant un exèrcit de prototips femenins abduïts per una moda absurda on segons la societat, "hi cal encaixar"... En resum, el Japó m'agrada i m'apassiona, però quan veig tot això, agraeixo ser europea i que la meva felicitat no depengui del que tinc, sinó de com sóc.