Fem la volta al món? ・世界中を見て回りたい？

Ahir vaig gaudir d'un dia esplèndid. Ja ha arribat la primavera i tothom sortia a passejar sota els cirerers i els amatllers florits. Molts de vosaltres ja sabeu que aquí al Japó, el Hanami és tot un fenòmen i que no només els japonesos ens tornem bojos fotografiant les flors. Aprofito per disculpar-me si us he atabalat i saturat el timeline aquests mesos bombardejant-vos a fotografíes de l'idílic entorn japonès. Realment em costa molt reprimir el desig d'immortalitzar cada segon de felicitat que gaudeixo en aquesta fascinant ciutat i és que ahir encara va ser molt més exagerat. Com que era festiu, no tenia classe a l'acadèmia i es celebrava el dia de la primavera, amb l'obertura oficial de la temporada de l'art d'observar les flors. La jornada la vaig dedicar a fer turisme pel barri de Ueno, al nord est de Tokio on destaca el seu gran parc amb el llac, el zoo, les paradetes de menjar ràpid i les zones ajardinades. Ueno és un entorn agradable per relaxar-se els caps de setmana, tot i que ahir, les aglomeracions eren inevitables. A més, el zoo celebrava el seu aniversari i no cobrava entrada, així que ja us ho podeu imaginar. El més emocionant del dia però, no va ser ni el hanami, ni l'entrada gratuïta al zoo sino tornar a veure, després de 5 anys, un amic que vaig conèixer precisament aquí a Tòkio. El Luis i l'Aoife fa més de 5 mesos que van deixar-ho tot per aventurar-se a descobrir món. N'estaven tips de crisi, pessimisme, mal humor i comformisme i van decidir fer la volta al món. Un llarg viatge d'un any i mig improvitzant sobre la marxa les dates i els destins. Fa uns dies que han arribat al Japó i diuen que s'hi quedaran un mes, aprofitant la temporada de hanami i el bon temps. Començant per la India i continuant per Nepal, han visitat ja un munt de paratges de somni. Us recomano ferventment que dediqueu uns minuts a seguir els seus passos Online, a través de la pàgina que han creat a FB. Son els frikis on the road! 

皆さん、久しぶり〜　花見やっと着いたからいいなぁ〜　天気が暖かくなったし、桜が奇麗だし、皆が嬉しくて満足している。私がもちろん、幸せな感じを持っている。昨日、学校がなかったからゆっくり休んで上野公園に行った。上野駅では凄く混んでしまったんだけどいつもと同じように楽しかった。早い朝から上野公園では友達に会わせて一緒、花見を遊んだり、動物園を訪問したり、面白かった。彼らは大久しぶりに会えなかったので喜んでいた。私の友達が素晴らしい経験を遊んでいて、実は約半年からスペインからインドに出発して、世界中を見て回りと考えながら旅行をしていた。この間、インドに旅行しただけでなく、タイやインドネシアなどが旅行していたからホントに羨ましい！彼らはとりあえず、日本でいるけど、予定があまりないし、各国によって違うからいつか日本にいるかまだ分からない。もし、お金が残ったら、一ヶ月ぐらい国を見に回りだと思う。いいなぁ〜　私も世界中を旅行したいね！彼達のホームページについて興味があれば、ここを押して下さい。楽しみにね！

Maido Cafès, un clàssic d'Akiba (Electric Town)

Akiba (Akihabara Electric Town) Tokyo, març 2013

Heu anat mai a un Maid Cafè? És una visita imprescindible quan es visita el barri més electrònic i freak de Tokio: Akihabara, més conegut com Akiba. En aquest barri de l'est de la ciutat hi trobareu multitut de centres d'oci, electrònica, anime i manga per un tubo i el millor de tot: els メイド・カフェ (maido café). De què es tracta? de cafeteries ambientades amb decoració infantil i cambreres sexy que serveixen cafè de la manera més inocent i estúpida possible. Es veu que pels clients que acostumen a freqüentar aquests locals, és una gràcia que les nenes (d'uns vint anys) els atenguin tant servicialment fins al punt de que resulta incòmode e insultant. Sobretot per als estrangers, poc acostumats a una atenció tant personalitzada i freak. Cal dir que per gaudir-ho, s'ha de saber una mica de japonès, ja que no són locals on acostumin a parlar anglès, així que si hi aneu, més val que algún japonès o algú que el parli, us hi acompanyi. Nosaltres vam anar dissabte passat a Little TGV, una cafeteria ambientada com si fóssim dins un tren japonès, a tocar de l'estació d'Akihabara JR. Es troba una mica amagada, ens va costar força trobar-la, però després de la recerca vía internet i alguns voluntaris espontànis a qui vam preguntar pel carrer, la vam trobar. Aquí al Japó, els aficionats als trens i a les locomotores de vapor no són gaire "freaks" com a casa. Filmar i fotografiar trens passar a les estacions és una afició bastant "normal i comú" en aquest país i es venen grans quantitats de merchandising per aquest col·lectiu d'aficionats, com el meu pare. Què feliç seria al Japó, ple de trens customitzats, tramvies antics i moderns amb uns paisatges de cine. La cefeteria no obria fins les 12h, vam arribar a les 11h59 i per un minut ens van fer esperar a fora! No m'ho invento! This is Japan. El país de la norma on "fet a la llei fet a la trampa" NO només no funciona sinó que ni se'ls hi passa pel cap la idea de contradir la llei o sortir-se de les normes. Segurament just per aquest motiu, ens trobem personatges tant necessitats d'expressar la seva identitat en barris com Akihabara o Harajuku, on és més comú veure a la gent disfressada que no pas amb uniforme o traje i corbata. Els barris on la societat reprimida per la brutal dictadura social s'expressa lliurament estàn també plens de botigues i negocis que  inciten al consum d'elements d'expressió elevats a la enèssima potencia. Són aquest conjunt de petites coses que per més que les contempli, ni m'avorreixen ni em deixen de fascinar. Quin gran país! És tant complexe e interessant que, sovint em pregunto, si algún dia l'arribaré a entendre completament. Espero que no del tot, perque m'encanta poder viure en una societat que no deixa de sorprendre'm cada dia, cada moment i a cada racó. 

Primavera ・春、ようこそ！

Benvinguda, Primavera! Ja fa uns dies que has tornat. Alguns però, encara no ens en hem adonat. L'hivern s'acomiada per obrir-te camí i ens enxampes desacostumats. Els matins comencen abans i ens costa abandonar el llit. Tot i esperar, com cada any, la teva arribada amb il·lusió, ens enganxes desprevinguts. Altres però, ja fa dies que acaparen les terrasses en busca del sol que, desde que has arribat, sembla que escalfi més. Benvinguda, Primavera! Et trobavem a faltar. Enyoravem la dolçor dels súcs de fruita al Mercat de la Boqueria. Enyoravem els cafès amb llet reparadors de les bateries que l'hivern ens ha descarregat. Enyoravem les flors de Bach que ens ajuden a trobar l'armonia d'aquests durs despertars, quan al perdre una hora de son al llevar-nos, no hi ha qui ens arranqui els llençols. T'enyoravem, Primavera! Què bé que ja tornis a ser entre nosaltres. Cirerers, acabeu de despertar! Feu-nos recordar què màgica és la vida amb l'efímera existència dels vostres pètals, tant sensibles, tant vulnerables, tant fràgils i alhora tant forts, capaços de renéixer any rera any, fins i tot en les situacions més difícils. Fins i tot després d'una crisi nuclear. Enhorabona, Primavera! Un any més, un cop més, gràcies per tornar a renéixer entre nosaltres.

Adéu Tokyo, Konnichi wa Barcelona!

Sembla que finalment ha volgut sortir el sol a Tokio i fa uns dies que les fredes temperatures van pujant suaument. Si continúa així, aviat començaran a florir els cirerers i podrem admirar el Hanami des del Parc de Yoyogi, com l'any passat i com fa 2 anys. Espero que en aquests darrers dies del present 2010 pugui acomiadar-me del mateix Tokio florit que em va rebre durant la primavera de 2008. Ja tinc bitllet de tornada a Barcelona pel proper mes d'abril! Només em queden 28 dies de marge per assolir potser, una de les metes més difícils de la vida d'una persona: fer realitat el seu somni d'infancia. De tota manera, el somni no acaba aquí ni tampoc aquest blog! Un cop a Barcelona, seguiré escrivint sobre el Japó, en català i en japonès. M'anirà bé per preparar-me la propera meta que fa temps que em volta pel cap: Superar l'examen d'habilitació de Guia Turística de Catalunya i dedicar-me a mostrar la meva terra als japonesos.

Tokio i l'arquitectura ・東京の建築

２ヶ月前ぐらいに私の友達の建築家について書きました。覚えていますか？そのダヴィッド君は２週間前にスペインに帰えってしまいました。彼が東京に住んでいたのは３ヶ月だけですが、彼の経験は素晴らしいものでした。日本滞在のあいだ、ダヴィッド君は東京の生活を楽しむだけでなく、建築設計事務所で仕事をしていました。その建築設計事務所は色々な外国人が働いていたそうですが、誰も給料をもらっていなかったそうです。ダヴィッド君は「そこに居る外国人は誰も日本語を話せないので、仕事は研究者として働くだけです」と言っていました。この建築設計事務所の所長は「ばんさん」という有名な建築家だそうです。ばんさんは東京に色々なビルを建てたので良く知られた人だそうです。多分、ばんさんが有名な建築家なのでスタッフは無料で働いていたのでしょう？でも、それは職権の乱用ではないでしょうか！スタッフ達は研究者として仕事をしていたけど、毎日遅くまで一所懸命働いていたそうです。また、時には、土曜も日曜も働かなければならなかったそうです！ダヴィッド君のためには良い経験だったでしょうが、私の考えでは、それは権力の乱用ですよ！本当に、日本会社は厳し過ぎると思いますね！

Ahir vaig dedicar la tarda a redescubrir Omotesando. Un barri fascinant i cada dia diferent, gràcies al permanent glamour que se'n desprèn de cada cantonada. Milers de persones i cotxes circul·len a diari per la famosa avinguda i els carrers paral·lels, esquitxats de luxoses i encantadores cafeteríes, desenses de prestigioses botigues mostrant orgulloses els millors aparadors de la ciutat, il·luminació nadalenca que no podia faltar i gresca, molta gresca. Com es nota que queden 4 dies per nadal i què típic que tothom deixi les compres per última hora... Aprofitant que ens trobavem allà realitzant les últimes compres, un amic francès i arquitecte, ens va guiar per la zona, mostrant-nos les imprescindibles obres que cal visitar, com l'original edifici Prada dels suïssos Herzog & Meuron, l'Spiral amb exposicions d'art, botigues de disseny i un cafè funcional i minimalista, o l'edifici Tod's de Toyo Ito, el mateix arquitecte que ha dissenyat el nou Hotel Derby Suites Avenue del Passeig de Gràcia 83, davant la Pedrera, en homenatge a Gaudí. Feia fred i de seguida es va fer fosc, però vaig gaudir molt de la visita malgrat certa nostàlgia, recordant a cada pas l'entusiasme del David quan admirava aquests edificis i enyorant els moments en que els seus ulls es perdien contemplant l'infinit Skyline de la ciutat, oblidant-se durant uns instants, de la resta del món.

高野山・Koya-san

台湾に行く前に一泊二日で高野山に行ってきました。半年前から行こうと思っていたのですが、今回やっと家族と一緒に行くことが出来ました。高野山のお寺は凄く大きくて綺麗でした。私の従兄弟たちは写真を沢山撮りました。その旅行はとても面白くて楽しかったけど、従兄弟たちには少し問題だったようです。外国人は高野山に行ったらお寺に泊まることがあり、野菜を食べるしお祈りもします。それは普通の行動です。それで、私達は隠者のように一泊だけこの生活をしました。私は野菜が大好きなのであまり問題がなっかたけど、従兄弟たちはほとんど食べませんでした。残念です！私達の泊まったお寺は大円院でした。お寺はとても綺麗で、お坊さんたちは若くてとても親切でした。皆さん、時間があれば高野山に行って下さい！「高野山の経験」は是非とも推薦しますよ！

Ja he tornat de les vacances! Han passat tantes coses en 2 setmanes que sembla que hagi estat fora tot el mes d'agost! Què bé que m'ho he passat amb les visites benvingudes de la meva terra. Gràcies a tots per venir! Avui us parlaré de Koya-san, una bonica muntanya esquitxada de temples budistes que es troba a 2 hores en tren des d'Osaka. La principal atracció turística de la regió és l'experiència d'allotjar-te en un dels centenars de temples del poble, habitats per petites comunitats de monjos budistes. La gràcia de l'experiència és que per un dia, el client té la possibilitat de "viure com un monjo". Normalment, allotjar-te a qualsevol dels temples de Koya-san costa com a mínim 10.000 yens (72 €) la nit, que inclou: habitació doble de tatami i futón (sense WC ni bany privat), el sopar i l'esmorzar vegetarià i la possibilitat d'unir-te a les pregaries matinals (1 hora de durada, de 6 a 7 del matí, abans d'esmorzar). Apart de l'experiència entre monjos en un temple auster i acollidor, Koya-san ofereix la possibilitat de passejar en un dels cementiris més impressionants del país (Okunoin), entre inmenses sequoïes altíssimes i molt velles. Potser fa una mica de madra desplaçar-se fins aquest poble si veniu pocs dies al Japó, però si en teniu la oportunitat, recomano als apassionats del Budisme i l'espiritualitat, viure "l'experiència Koya-san".

浜離宮恩賜庭園・Els jardins de Hamarikyu

先週の日曜日、芝公園のプールに泳ぎに行きました。今週の月曜日は海の日（休日）でしたので、先週末はどこも込んでいました。芝公園のプールは砂浜の海岸と比べればとても静かなところでした。同僚の話では、「海の日」に海に行くのは一年中で最悪の日だそうです。それで、私は家の近くのプールに行きました。ちょっと込んでいったけど凄く楽しかったです。プールには沢山の子供が来ていたのでとてもにぎやかでした。しかし、江ノ島の砂浜はもっとにぎやかで込んでいると思いました。午後3時ぐらいにプールから上がって、ご飯を食べてから浜離宮の有名なお庭を見に行きました。私はこれまで行ったことがなかったので前日の日曜日はとても興奮していました。浜離宮は本当に綺麗なお庭です。お茶屋からの眺めは見事です。そして、私は、浜離宮のお庭が東京の中で一番好きな庭になりました。

Aquest cap de setmana passat hem tingut pont. Dilluns 20 de juliol era dia festiu nacional, el dia del Mar (Umi no hi). Un dia que, tal com el seu nom indica, tot el país aprofita per anar a la platja a remullar-se! A més, aquest pont coincideix amb el començament de les vacances d'estiu pels milers de nens que deixen l'escola durant unes setmanes implorant als seus pares que els portin a la piscina o a la platja. I es clar, ja us podeu imaginar com estava la piscina del meu barri diumenge al matí! S'havía de vigilar de no donar un cop a ningú i evidentment el que s'entén com "nedar" no era possible. Tot i sabent el que em trobaría, vaig decidir anar-hi perquè diumenge feia un d'aquells dies clars amb un sol de justícia que sembla que t'obligui a remullar-te. M'ho vaig passar de conya entre nens i nenes de totes les edats, japonesos i extranjers, refrescant-me i prenent el sol. Quan me'n vaig cansar, vaig decidir anar a explorar uns jardins dels que sempre me'n han ben parlat i encara no coneixía: Els jardins de Hamarikyu. Quina sorpresa més agradable! Són especialment bonics. Desde l'assoleiada i calmada terrassa de la Casa de tè es pot contemplar una serena panoràmica del llac i del jardí, amb tot l'Sky line de gratacels de fons. Per un moment em va fer pensar en el Central Park de New York... un oasi enmig de la gran metròpoli tokiota. Altament recomanat!

Kawagoe "La petita Edo" ・ 川越市

先週の土曜日、川越市に行きました。その市は東京から近いので旅行はあまり疲れなかった。午前１０時に池袋駅で友達と待ち合わせて一緒に行きました。川越は街が綺麗だし旧い家並みは面白いし郷土料理はとても美味しくて安かったです。この街は外国人にはあまり有名ではないので外国人観光客は見かけなかったです。今は梅雨の季節でよく雨が降りますが、土曜日は雨が降らなかったので良かったです！

Dissabte vam anar d'excursió a Kawagoe (Saitama). El poble és força conegut entre els japonesos però no gaire entre els extranjers. Normalment, no hi aparèix a les guíes i les poques que el nombren, només en diuen que es troba al nord de Tokio (30 minuts en tren des d'Ikebukuro) i que el principal atractiu són les cases "Kuro" (fosc en japonès) que es mantenen en peu des d'abans de la guerra gràcies al fet de ser negres. Es veu que els soldats que bombardejaren el poblat al sobrevolar-lo, es pensaven que ja estaven destruides i van passar de llarg. Kawagoe té força encant. Tant els propis habitants com els turistes japonesos són molt més agradables i curiosos que a la gran metròpoli. Et somríuen, et pregunten, s'interessen i t'escolten. Aquests petits detalls són ben apreciats entre els occidentals que com jo, hem vingut al Japó en busca d'aquest contacte, d'aquesta autenticitat. Kawagoe encarna el cliché japonès d'harmonía estètica, la cultura oriental, la senzillesa d'un poble que no només el fan les seves cases ben boniques i arrenglades, sinó la seva gent, sociable i amable, cordial i natural... com el que jo m'esperava.

紅葉・Momiji

先週末とても面白くて楽しい旅行をしました。日本では、春夏秋冬の季節がはっきりしています。私が日本に着いた時は春の終わりだったので、日本の秋は初めてなのです。金曜日の夜に友達と新幹線に乗って上毛高原に行きました。そこから、タクシーで、宝川温泉に着きました。すごく素敵（すてき）で景色（けしき）もきれいな気持ちのよい温泉でした！お料理もとっても美味しくいただきました。この宝川温泉を是非ともお勧めします！東京に近いし、料金は決して高くはないんです！写真で分かるように見事な紅葉でした。是非とも楽んでください！

秋の紅葉・Els colors de la tardor

Aquest cap de setmana m'he permès una escapada. Tota la colla de becaris de l'ICEX i alguns amics més, hem anat a relaxar-nos a Takaragawa Onsen, de 上毛高原 (Jômôkôgen), Gunma. La regió es troba aproximadament a 1h30 de Tokyo amb el Jôetsu Shinkansen. Un cop a l'estació de Jômôkôgen, cal agafar un taxi (o bús local) muntanya amunt fins a l'Onsen (uns 40 minuts). El viatge, tot i que no és econòmic, val molt la pena durant aquesta època de l'any, la tardor. Durant els mesos de tardor, s'aprecía el fonòmen anomenat 紅葉　(Kôyô), que vol dir "Les fulles es tornen vermelles". Recordeu que a la primavera els japonesos es tornen bojos quan floreixen els arbres de cirerer? (la flor de Sakura), doncs a la tardor, Sant torne-m'hi amb el Kôyô. Quina meravella! Un espectacle per als 5 sentits! L'Onsen que van triar els meus companys també és una meravella, dels millors que he visitat i dels pocs on permeten banys mixtes. Les dones porten una tovallola verda i els homes una de blanca. La temperatura dels onsen varía d'una piscina a l'altre, però normalment és d'uns 40 Cº. L'allotjament és encantador. L'estètica és totalment japonesa. Savatilles per a tot arreu, labavos comunitaris, tatami i futón a totes les habitacions, portes de paper d'arròs (Shoji), galetes i tè... Sopar a base de peix, sopa de miso, patata i més tè... i l'esmorzar, doncs molt japonès! Fins i tot, l'esmorzar "western", que de "western" només té el cafè aigualit a l'estil americà. Però què bo!! Com vaig gaudir! Del paisatge, de l'Onsen, de l'Allotjament, dels amics, de l'esmorzar, del Kôyô... i de l'aire fresc que vaig respirar! Potser massa i tot! Que m'he ben encostipat!

Comprendre Kyoto, un sentiment

Kyoto és coneguda mundialment pels seus temples i les seves geishes, però Kyoto és molt més que aquest parell d'icones. Kyoto és tradició i modernitat, Kyoto és sinònim de la bellesa de la simplicitat i la humiltat, l'estètica resideix en les superficies senzilles, Kyoto premia el buit per damunt del ple i els ornaments recarregats. La bellesa japonesa consisteix en gaudir contemplant la bellesa de la natura, admirant l'armonia de la perfecte integració de les construccions humanes en els paratges naturals. Kyoto representa aquest sentiment i el multiplica en més de 1.800 temples i paratges naturals de pel·lícula! I és que de fet, a més a més de representar el passat del Japó en la realitat, Kyoto és també l'escenari de moltíssimes pel·lícules japoneses de ficció sobre samurais de l'època feudal, drames japonesos (sèries de televisió) i documentals. Encuriosits amb la idea de poder veure com es roden les escenes de samurais, el Joan i jo ens vam aventurar fins a Eigamura (un parc temàtic sobre el rodatge de les pel·lícules japoneses de samurais). Allí vam tenir la oportunitat de vestir-nos amb kimono (com una geisha) i el Joan com un samurai i fotografiar-nos en un estudi.

No hi ha més enllà de la talla 36?!!??

Estimats amics, aquest cap de setmana ha estat molt tranquil, benkyo benkyo ganbaroOOone! Excepte ahir, que vaig anar a comprar roba a Shibuya i va ser un estrés! Shibuya és ple de botigues súper fashion, o sigui, una autèntica temptació... Hi ha tantíssimes coses per escollir! L'edifici més famós és el Shibuya 109, 6 plantes de mini botigues plenes de roba, sabates, complements i fins i tot, llocs on et maquegen les ungles i t'hi posen purpurina de colors!! Després de varies hores mirant, seleccionant el que més m'agradava i buscant la meva talla... vaig poder comprar algunes coses súper mones!! i dic poder perquè em va costar molt i no per l'idioma, sinó perquè... Les japoneses són tan primetes i menudes que costa horrors trobar números de sabates més enllà d'un 36! Jolines! Són unes minipies! I de pantalons... me'n vaig quedar uns de color verd... que era la talla més gran! Quina ràbia! Tampoc hi ha pantalons més enllà de la talla 36! Adjunto una foto de la típica imatge de Shibuya sortint de l'estació JR.

I pel que fa als jerseis i samarretes... hi ha llocs que no t'ho deixen emprovar!! Encara no entenc perquè, es justificaven dient que era talla única! Afortunadament tot el que em vaig comprar em va bé, perquè si no, tampoc t'ho deixen tornar!!! I el que més em va sorprendre va ser que als emprovadors teníen una caixa de bosses per a posar-te al cap mentre t'emproves la roba! Jo vaig pensar, "què coi és això"? I la dependenta em va explicar que era per a que no s'embruti la roba amb el maquillatge!! buffff... si és que van totes tan mega pintades que no m'extranya! però mira que confordre'm a mi a amb una kogal o una yamanba a l'estil "beyoncé"... doncs, home... què voleu que us digui.

Avui diumenge m'he passat el dia estudiant! Per fi avui ja em puc sentir orgullosa! Demà començo les classes i vull estar a l'altura dels meus companys.

Ah! i abans de dir Adéu... un vídeo dels malabars del Mario, mentre treballa al seu bar de Roppongi!