La Viena de mi infancia

Una semana después de regresar de Viena, viendo el panorama climático que acecha Barcelona últimamente, no hay nada que me apetezca más que descansar encerrada en casa. Tumbada en el sofá, contemplo como la vida ajena sigue a través de la ventana a pesar de la llúvia. Qué pereza! Allá ellos. Yo, me quedo en casa. Haciendo qué? Escuchando a Strauss. Sí, "el Danubio azul", mi querido Waltz que me recuerda los paisajes de Suïza, Austria, Alemania, Chequia, Eslovaquia y Hungria. Tierras y montañas bañadas por el paso del Danubio que Strauss inmortalizó en su obra más célebre. Cuando escucho este vals, recuerdo aquellos veranos con mi família, mi primer crucero fluvial, los parques de atracciones, los castillos, los paseos a caballo, las tartas de chocolate... y regreso a mi infancia. Esa época en que mi hermana y yo pasabamos horas y horas frente al televisor deseando parecernos a Sissi y nos aplicabamos interpretando a piano las canciones de Sonrisas y lágrimas que habíamos estado cantando durante nuestros viajes. Llámame cursi, pero esa niña que soñaba ser princesa todavía pervive cada vez que visito la Europa Central, escenario de los sueños de mi infancia.

Half (Hafu)・ハーフ

M'acabo d'assabentar que el Japó està preparant una nova pel·lícula sobre els Hafu. En japonès, els Hafu (ハーフ) que prové de l'anglès (Half), són aquelles persones les quals els seus pares no són de la mateixa nacionalitat. Normalment, un d'ambós pares és japonès mentres que l'altre, sol ser occidental. No obstant, també són Hafu aquelles persones com l'Storm, que va néixer a Honolulu (Hawaii), de mare hawaiana i pare americà. Quan vaig conèixer l'Storm, em va explicar que la seva àvia és japonesa i que, per tant, ell també se sent una mica japonès malgrat no ha viatjat mai al Japó. L'Storm va créixer a Honolulu i va estudiar en anglès i en japonès, fins que va decidir anar a viure als Estats Units. Actualment viu a California i segueix amb els seus estudis de japonès. Quan ens vam conèixer l'any passat a Barcelona, parlavem en anglès i una mica de japonès que em deia, tenia molt oxidat. Malgrat jo no sigui gens Hafu, ja que els meus 4 avis eren catalans, sempre m'he sentit una mica japonesa. No sabría explicar en paraules el perquè d'aquesta sensació, però al llarg de tota la meva vida he experimentat una forta passió i atracció per aquesta nacionalitat, el país del Sol naixent, Japó i l'Orient. Potser pel fet d'haver-hi viscut 2 anys, d'haver estudiat la seva llengua, d'haver conviscut tant de temps entre japonesos i hafus, jo també em sento una mica Hafu... i suposo que no serà ni la primera vegada ni la última que molts d'ells, tant japonesos com Hafus, em preguntin si jo també ho sóc. Si us interesa saber més sobre la pel·lícula, us en deixo l'enllaç (en anglès i japonès). HAFU.

ハーフ・(Hafu) Half

皆さん、この写真を見て、誰がハーフだかわかりますか？誰がもっと日本人みたい？私か、ストルムか？最近、インターネットで面白い記事を読みました。日本に住んでいるハーフ達についての映画を今年、日本で作るそうです。実は、「ハーフ」という映画の作家を知っています。二年前、東京に住んでいた時に、その作家は私と同じように「カイェへロス」というスペイン番組に出ました。彼女は東京に住んでいて、映画作家になったそうです。彼女はララちゃんといい、映画の中のハーフ達と同じようにハーフです。東京に住んでいた時、時々、日本人は私に「ハーフか？」と聞いたので私はホントにびっくりしちゃった。私の肌はスペイン人に比べて、凄く白いですが私は日本人女性に比べて、背が高いです！（笑）このことは別にして、私の友達でストルムという、ハーフの子がいます。彼はカリフォルニアにすんでいるんですが、ハワイ人です。ストルムのお母さんはハワイ人で、お父さんはアメリカ人です。それに、彼のお祖母さんは日本人だから、とてもかっこいい〜でしょう？私はスペインに帰ってから、一回、「日本人のハーフみたい？」と聞いて見ました。特に、日本人の観光客さんはバルセロナに来るといつも「アンナちゃん、どうして日本が大好きなの？」と聞いてきて、私の答えを聞いた後、皆、それがなぜか、良く分かります。私はハーフではないけどいつも外国人と楽しい時間を過ごしたり、世界中のハーフと一緒に生活したり、私はとても多文化的な気持ちを持っているから、多分、私もハーフみたいかもしれない〜？。「ハーフ」という映画について興味があれば、日本語のここを押して下さい。

バラ色の人生 La vie en rose

今日は皆さんに素敵な映画を強く進みたい。その映画の題名は「バラ色の人生」です。その映画の題名はとても人気な歌について背景があり、フランス人の有名なエディットピアフというな歌手の生活について話せます。彼女の生活はホントに私の心を動かされて大好きだったのでぜひ、進めたい。皆さん、いつか時間があれば、この映画を見て下さい。こちらでは「エディットピアフ〜愛の讃歌」というな映画について日本語の案内です。それに、映画の女優はとっても上手な女性ですね。エディットピアフの機能は「マリオンコティヤール」として解釈されました。彼女は美人だし、上手だし、彼女の歌は素晴らしかったです。

Recomano totalment la pel·lícula "La vida en rosa", adaptació a l'espanyol del film francès original "La Môme", una excel·lent i sensible obra biogràfica de la cèl·lebre cantant francesa Edith Piaf. La brillant actuació de l'actriu protagonista, Marion Cotillard, no només m'ha deixat meravellada sinó que sentir-la cantar m'ha transportat a París, m'ha fet sommiar, m'ha emocionat. La pel·lícula en si mateixa és una joia que ben mereix l'Oscar a la millor actriu de cinema francès. Uns segons més de "No, Je ne regrette rien" i acabo plorant d'emoció!

Cuenca y Alarcón en una serie de anime y manga!

Hace apenas un mes que Tokyo Tv emite la serie de anime titulada "Soranowoto" (el Sonido del Cielo) todos los lunes a la 01h30 de la madrugada. La particularidad de esta serie es su ambientación, en la que aparece como telón de fondo el Parador de Cuenca y sus casas colgadas, las estrechas callejuelas de los pueblos españoles y el Parador de Alarcón, recreando una atmosfera medieval. Podéis ver un fragmento de la serie pinchando aquí. La trama gira alrededor de las aventuras de Kanata Sorami, una aspirante a cornetista que ingresa en la armada japonesa y se traslada al pueblo de Seize, idéntico a Cuenca y Alarcón! La serie también cuenta con un manga que se puso a la venta el pasado mes de noviembre. Qué gran oportunidad nos ha brindado Aniplex (la productora) para promocionar no solo la marca Paradores en Japón, sino también Cuenca y Alarcón, así como el rico patrimonio histórico de España! Sobra decir que este proyecto me motiva profundamente ya que, en su día, tuve el sueño de que mi mangaka favorito: Miyazaki Hayao, creara una película ambientada en España, recreando en su mundo de fantasía, un escenario de nuestra tierra. Este sueño no se ha realizado todavía, pero de momento, gozamos de una excelente y original publicidad indirecta de España en Japón gracias a esta serie! El manga y el anime, poderosas herramientas de comunicación de masas en Japón, han despertado el interés de más de un profesional del Sector Turístico que, como yo, han descubierto el potencial que representa para la promoción de un país. Hace 30 años, cuando el Studio Ghibli creó Heidi, nadie hubiera imaginado que Suiza gozaría hoy día de un gran flujo de turistas japoneses y una excelente imagen en Japón, verdad? Pues a qué estamos esperando? Exprimamos todos los canales de comunicación, incluyendo el manga, para presentar España al mundo!

L'exòtic Mercat Flotant Damnoen Saduak

Quin retard que porto amb l'actualització del blog! Ja fa 9 dies que vaig tornar de vacances i tot just us he comentat els 3 primers dies de viatge... però es que va ser tant intens i vam visitar tants llocs interessants, que tinc moltes ganes d'explicar-ho en detall! Després de visitar Ayutthaya, al dia següent, l'amable recepcionista de l'Hotel on ens allotjavem (Grand Inn Hotel) ens va preparar un tour per a tot el dia amb xòfer privat inclòs en el que visitaríem el famós Mercat Flotant, El Temple dels Tigres i el poble on es va rodar la pel·lícula "El puente sobre el rio Kwai". L'entrada d'avui la dedico al Mercat Flotant, visita obligada dels voltants de Bangkok. L'entrada costa 1000 baths, una mica cara pels preus locals però assumible per a les butxaques occidentals (10 €) per a 2 hores de passeig en barca. Recordo que fa 14 anys, quan vaig visitar el Mercat Flotant per primera vegada a la vida amb la meva família, les barques no avançaven tant depressa ni el turisme estava tant massificat. Es nota que amb el transcurs del temps, els tailandesos s'han espavilat molt en trobar-hi el gust als avantatges del Turisme i és un plaer apreciar com, malgrat les afluències d'extrangers a la regió, mantenen el somriure i no t'estafen de bones a primeres (com a la capital, per desgràcia). Una de les coses que més em va cridar l'atenció és que en prou feienes ha canviat l'escena que el meu cap ha retingut durant tants anys. Les mateixes fruites exòtiques, les imponents palmeres, els tailandesos que et somriuen des de les seves cases flotants al passar pel seu costat sobre la barca i aquella peculiar olor, barreja d'humitat, fregits i natura.

Per fi: Mapa dels sons de Tokio! ・いよいよ、東京の音の地図というの映画！

昨日の夕方、新宿三丁目に映画を見に行きました。私はその映画を見るため、長い時間待たなければなりませんでした。東京でまだ紹介されてない。昨日は試写会だったので私はやっとこの映画を見ることができました！スペインで今年の初めからスペイン人がこの映画が見られたので私はとても羨ましかったけど今、私はとても嬉しい！「マップ・オフ・デ・サウンド・オフ・東京」という映画は大好きいだったけど少しホームシックになってしまいました。この映画の撮影現場は東京だけでなくバルセロナでも行われました。昨日、新宿三丁目のワルド９の映画館で映画を見に行って上映の前、私は映画ディレクター「イサベル・コイシェー」と一緒に写真を撮ってもらいました。彼女は日本で上映できたのでとても嬉しかったですがストレスのせいで大変疲れていました。

Finalment ahir al vespre vaig poder veure al cinema Wald 9 de Shinjuku, l'esperada pel·lícula "Mapa dels Sons de Tokio" dins del marc del Festival de Cinema Espanyol 2009. Quines ganes en tenia! Després de quasi veure-la néixer aquí a Tokio, a finals de l'any passat, haver-ne llegit els articles derivats i haver-la buscat per internet fins a frustrar-me per no trobar-la enlloc, ahir no només vaig satisfer el cuc de la curiositat sinó que també vaig poder conèixer la directora. la Isabel Coixet en persona i uns quants actors de repertori també hi eren presents! Aquesta tarda, Isabel Coixet (directora i guionista) conjuntament amb Rinko Kikuchi (l'actriu principal que interpreta el paper de Ryû) ofereixen una conferència sobre el cinema d'autor a l'Institut Cervantes de Tokio. No cal dir que la pel·lícula no només m'ha agradat sinó que se'm ha fet molt curta al sentir-la i notar-la com si la visqués en temps real. Com expressar-ho? No m'he sentit com una espectadora, l'he viscut com si formés part de la història, com si jo fos una mica de Ryû i David. Suposo que després d'haver viscut 20 mesos passejant pels mil i un racons d'aquesta inabarcable ciutat, al reconèixer un lloc en alguna de les escenes, el cor s'accelera al fer-te recordar els fantàstics moments viscuts aquí, a Tokio... i si a més a més la història acaba a Barcelona, amb l'emblemàtica imatge de les Rambles i sentint parlar el català... les paraules es queden curtes per expressar el que sentía el meu cor, ahir al vespre.

Sayonara Shin-chan!

El proper dissabte dia 11 farà un mes que l'autor de la simpàtica sèrie Shin-chan, en Yushito Usui desapareixía a les muntanyes. Quan la família se'n va adonar de que feia masses hores que havía marxat, alertaren a la polícia i aviat es posaren a investigar. Dies més tard, el cos d'en Yushito va ser trobat a la prefectura de Gunma i després de ser identificat per les seves filles i la seva dona, fou enterrat. En Yushito ha mort molt jove, a l'edat de 51 anys. Es descarta que s'hagi suicidat, ja que pel que sembla, es dedicava a una professió que el feia feliç i era un autor força reconegut, tant al Japó com a l'estranger. De fet, la sèrie Crayon Shin-chan és la que el va dur a la fama gràcies al toc humorístic del personatge principal, que creà una forta polèmica al Japó, on els nens són l'antígon d'en Shin-chan. En canvi a Catalunya, per exemple, la sèrie va revolucionar tant als més petits com als més crescudets! Expressions com "Culet Culet" o "Trompa Trompa" sempre formaran part d'una generació que no oblidarà la valentía d'un autor transgressor i original, que inmers en una tradicional societat japonesa resident al barri de Kasukabe fou capaç de guanyar-se el respecte i l'admiració dels seus congèneres i del món sencer. Sempre recordarem en Shin-chan!

L'autor publicava les aventures d'en Shinosuke Nohara desde 1990. 2 anys més tard, s'edità la sèrie animada que no arribà a Catalunya fins bastants anys més tard. La sèrie va inspirar 17 pel·lícules del personatge i actualment es pot seguir gaudint de la sèrie animada gràcies a l'Antena 3 (España) i a TV Asahi (Japó), així com comprar el manga, edidat per Planeta Agostini (Catalunya) i Futabasha Manga Town (Japó).

Map of the Sounds of Tokyo・「マプオフデサウンドフ東京」

先日、イサベル・コイシェというスペイン人女性映画監督の新しい映画が公開されました。その映画のテーマはラブと報復らしいです。その映画の題名は Map of the Sounds of Tokyo 「東京の音の地図」です。映画の背景には東京の色々な場所が出てきます。特に、築地市場が中心で主役の女性はそこで働いています。主役の男性はカタルーニャ人です。彼は東京で働いています。この二人の俳優はスペインだけでなく日本でもとても人気があるそうです。ヒロインは菊池凛子という女優です。その映画のホーム・ページは　www.mapofthesoundsoftokyo.com 。

先週末に私の家族と築地市場を見に行って写真を沢山撮りました。外国人としてその経験はとても面白かったですよ！朝早い魚のせり売りはユニークですよ！築地市場で働く人は外国人にあまり親切ではなかったけど、この経験はとても楽しかった。築地市場見学の後でおさしみを食べに行きました。その時間、私たちはぜんぜんお腹が空いてなかったし、気持ちは疲れるし、まだ眠かったし。。。。　でも、朝６時半に家族と食べたマグロのおさしみは凄く美味しくて新鮮でした。

それでも恋するバルセロナの試写会・Presentació de "Vicky Cristina Barcelona"

Dimecres passat vam organitzar, a l'Embaixada d'Espanya a Tokio, el passe previ de la pel·lícula de Woodi Allen "Vicky Cristina Barcelona". La pel·lícula, que al Japó s'estrena oficialment el dissabte 27 de juny, rebrà el nom de それでも恋するバルセロナ(Soredemo Koi suru Barcelona). Nosaltres vam decidir crear una campanya de promoció un parell de mesos abans de l'estrena per a provocar major impacte mediàtic i alhora, millorar la imatge de Barcelona, Catalunya i Espanya, al Japó. Turisme de Barcelona ha colaborat molt amb nosaltres, elaborant conjuntament els continguts de la pàgina web, seleccionant les imatges i oferint-nos obsequis per als guanyadors del concurs, el qual consistía en un viatge a Barcelona per a dues persones. Dimecres, després de la pel·lícula, es va decidir per sorteig el guanyador del concurs que va resultar ser una noia fidel al destí, enamorada de l'arquitectura catalana i estudiant d'espanyol. Posteriorment al passe previ de la pel·lícula i a l'entrega del premi, vam organitzar un mini coctail, on oferíem degustació de panellets i cava. L'acte va tenir molt èxit! Més de 3.000 participants van provar sort al concurs i quasi 100 persones van ser els convidats al passe previ. La meva ciutat agrada tant a tot arreu i em fa sentir tant feliç que, dies com aquests, em sento embaixadora de Barcelona al Japó.

先日、スペイン大使館で「それでも恋するバルセロナ」の映画の試写会が開かれました。私達はスタッフとしてこのイベントを楽しみながら準備しました。始めに、入場者を確認してからバルセロナのプロモーションビデオをお見せし、引き続いてこの映画を上映しました。次に、バルセロナ招待旅行の抽選会を行いました。私の上司の観光局長が当選者に目録を渡し、そしてルフトハンザがチケットを渡しました。続いてカクテルパーテイーを行い、とても美味しいパネジェツ（カタルーニャ特有のケーキ）とカヴァを振る舞いました。このキャンペーンのホムページはhttp://www.viva-spain.jp/。以上、ご参考まで。

映画を見て行こう！・Anem al lloc de la peli!

先月７日からバルセロナについてヴィキの映画のキャンペーンを始まった。そのキャンペーンは先月から今月の終わりまで開かれます。とりあえず、約2.800人がそのキャンペーンを参加させて、とても人気がなり、私達のために良いニュースである。今月27日、その映画「それでも、恋するバルセロナ」は日本中の映画館でふうきりになります。今からもそのキャンペーンにまだ皆を参加されます。もし、チャンスがあったら、バルセロナへの旅行を獲得されます！勝った人は抽選で決められますが映画やバルセロナについて二つ質問があり、勝つのために良い答えを答えなきゃだめですよ。皆さん、質問はとても簡単なので是非参加して下さい！バルセロナキャンペーン

El mes passat vam estrenar la Campanya de promoció de la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona. De moment (des del 7 de maig fins al 5 de juny) ja hi han participat quasi 3.000 persones! Per a la OET Tokio és una molt bona notícia, ja que com més participants, més bona promoció i més èxit de taquilla. La pel·lícula s'estrena a tot el país el proper 27 de juny, on oferirem un prèvi a l'Embaixada d'Espanya a Tokio seguit d'un coctail. Durant l'acte, aprofitarem per anunciar els futurs guanyadors. Fins a final de mes, tots els residents al Japó hi poden participar i guanyar un fantàstic viatge a Barcelona per a dues persones! Qui s'endugui el premi podrà descobrir els secrets de la pel·lícula de Woody Allen amb totes les despeses a càrrec de Turisme de Barcelona i els nostres colaboradors: Lufthansa i el Tour Operador Hankyu Express. Una oportunitat excel·lent!

カヤヘロスと言うのスペイン番組に出る！Callejeros Viajeros en Tokio

最近、スペイン・テレビは東京に来て面白い番組を作った。3ヶ月前にスペインから私に電話くれたのでとても喜んでいました。テレビの記者とカメラマンの人は私について興味があったそうです。それで、その時に浅草寺に行き、私は友達と一緒にその番組を出ました。その番組はスペイン人のための番組なので言葉はスペイン語でした。私はレポーター見ないな人は話し合いって、とても楽しかったです。その番組のテーマは東京に住んだスペイン人です。そして、色々なスペイン人を出て、各人は東京の地方をカメラマンに見せていただき、とても面白かったです。多分、ぜんぜん分からないけどその番組のはじめは見て下さいませんか？とても面白くて楽しいですよ！その番組を見たら、ここに押してください！

Ｃａｌｌｅｊｅｒｏｓ　ｖｉａｊｅｒｏｓ　Ｔｏｋｉｏ．

El passat diumenge 24 de maig, a Espanya, es va emetre l'esperat programa "Callejeros Viajeros en Tokio" on les meves amistats i jo, hi participavem comentant una de les zones més tradicionals i atractives de la capital, el temple d'Asakusa. Si desafortunadament no vau tenir temps de veure el programa en directe, Youtube ha penjat tots els vídeos, així que no teniu excusa! Les paraules clau per a la recerca són: "Callejeros Viajeros Tokio" (Jo hi surto a l'inici ;)

おくりびと・Okuribito o Departures

先週、友達と六本木ヒルズの映画館に行き「おくりびと」という作品を観ました。東京では、毎週水曜日はレデイス・デーと云うのがあります。この日は、女性の映画館入場料の割引があり、１０００円になるのでとても便利ですよ。この映画は、アメリカのオスカー賞で「外国語映画」の部門で受賞しました。でも、この映画がスペインで評判になるかどうかは分かりません。日本では、オスカー賞を取ったことでとても有名になりました。テーマはとても面白いですが、特別な内容です。私はとても気に入りました。

Últimament, els dimecres a Tokio s'han convertit en el dia oficial femení per anar al cinema. L'entrada a Roppongi Hills Cinema costa habitualment 1.800 yens, excepte els dimecres, que és el "Lady's day" i l'entrada costa 1.000 yens. Això sí, només hi ha descompte per les noies. La setmana passada vam anar a veure Okuribito (Departures), magnífica pel·lícula japonesa premiada amb l'Oscar a la millor pel·lícula extranjera del 2008. La temàtica és molt original i força interessant. Tracta d'una forma molt humana i sensible la situació dels burakumin (paries de la societat japonesa) concretament sobre el negoci de les funeraries que, especialment al Japó, està molt mal vist. Aquestes persones que es dediquen a netejar els morts, maquillar-los, vestir-los i enterrar-los se suposa que "s'enbruten" al tocar els difunts i fins fa poc, se'ls excloïa de la societat i les seves famílies vivíen afectades sota un clima de total indiferència per part dels seus pròxims i de la societat japonesa. Malgrat els enormes esforços del govern japonès, les costums socials costen molts anys d'erradicar. Sincerament, com me'n alegro que presentin aquest tipus de pel·lícules - denúncia i que a més a més, resultin premiades. De mica en mica, aquests nocius comportaments culturals arrelats a la societat japonesa que tant afecten el progrés i la qualitat de vida de la societat, s'aniran difuminant fins romandre com a curioses anècdotes del passat nipó... o almenys, així ho espero.

Barcelona estrenarà la pel·lícula durant el BAFF (Festival de cinema asiàtic de Barcelona) que del 30/4 al 10/5 de 2009 celebra la seva 11ª edició. (L'enllaç del blog amb alguns trailers).

Vicky Cristina Barcelona

Per fi, la primavera saluda el Japó amb els primers pètals de la flor del cirerer (la Sakura), altes temperatures i noves al·lèrgies. Ja he desat l'abric a l'armari i he recuperat la bicicleta, que pobreta, es començava a rovellar després de tants dies de pluja, ventada i fred. El mes de març comença a escalfar-se, fora i dins de la oficina, on cada dia anem més atabalats. Fa no res que es va acabar la campanya de promoció de les Falles de València que ja comencem a cuinar-ne una altre. La OET Tokio és a punt d'innaugurar la nova campanya de publicitat de la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona. Avui hem tingut la nostra primera reunió amb l'empresa publicista japonesa Toon Partners, sorprenent-nos amb noves idees de promoció i amb excel·lents propostes de populars locals per acollir a la premsa i als millors Tour Operadors. La nostra idea és aconseguir que una companyía aèrea ens esponsoritzi els viatges Tokio - Barcelona per als guanyadors del concurs que estem creant, que un reconegut Tour Operador elabori un nou circuit temàtic per a descobrir els racons de la pel·lícula i finalment i el més important, que Turisme de Barcelona ens brindi el seu suport durant la campanya. La pel·lícula, que s'estrenarà al Japó al juny, segurament comptarà amb la presència de la Penélope Cruz, actriu molt admirada entre el públic japonès. Els nostres colaboradors ens acaben de suggerir que la podríem convidar a la recepció final de l'entrega de premis durant l'estrena de la pel·lícula, amb posterior presentació de la ciutat de Barcelona. Tan de bo sigui possible i aquesta oportunitat sigui real! Estic tant engrescada amb la campanya que en aquests moments juraría que la primavera, la sang altera!

伏見稲荷大社・Fushimi Inari Taisha

先週末は京都に行ってきました。今回は二度目で、初めての時は去年の夏でした。金曜の夜に東京駅からバスに乗って翌朝６時に京都駅に着きました。友達のエステルと私はとても疲れてしまったので９時まで喫茶店で休み、抹茶ラーテを飲んだりしました。その日土曜日は長い一日でした。沢山のお寺を見学したり神社を訪ねたりしました。それに東本願寺で地方色豊かな展示会が催されていました。次の日の日曜日は、もっとゆっくりした遠足をすることができました。まず、伏見稲荷大社に行って４キロの散歩をしたりしてとても面白く静かな時間を過ごすことが出来ました。それから、京都に戻って金閣寺に行き写真を沢山撮りました。お昼ご飯はパスして漫画美術館を見学しました。そして、午後６時半発の新幹線で東京に帰ってきました。旅行中は一寸寒かったけどとても面白かったです。それから、京都のお料理は美味しくて、しかも、値段はあまり高くはありませんでした。新幹線の中ではエステルと楽しくおしゃべりをして、次の旅行の計画を立てました。私たちは旅行が大好きなので、来週もどこかに行く予定にしています。

El passat cap de setmana l'Ester i jo vam fer una breu escapada a Kyoto, la capital de l'oest, per descobrir aquells indrets que m'havíen quedat pendents d'ençà de l'última vegada que hi vaig estar. En el cas de l'Ester, dos dies van ser suficients per a fer-se una idea dels tresors que alberga Kyoto. Un dels temples més apassionants és el de Fushimi Inari, dedicat als negocis, conegut pels milers de toriis (portes shintoïstes vermelles) que tracen una ruta de 4 kilòmetres a través d'un bosc de bambús. El santuari gaudeix de gran popularitat gràcies a la pel·lícula "Memòries d'una Geisha", on l'eterna filera de portes apareixen a l'escena on la petita Chiyo comença a córrer emocionada després d'haver conegut el seu gran amor. Fushimi Inari Taisha es troba a dues estacions en tren desde Kyoto (línia Nara) i el bitllet d'anada i tornada desde Kyoto costa 280 yens.

日本人の養子・Adopcions japoneses

日本では養子縁組があるのでしょうか？　あの～、日本では日本人の子供を養子にするのでしょうか？　海外の新聞によると、日本では子供を養子にもらうのはそれほど多くはないとのことです。そして、子供のいないカップルが養子をもらうとき、外国人の子供をもらうでしょうか？　私は去年の４月から日本に住んでいますが、まだ外国人の養子をもったカップルを見たことがありません。　日本には養子の子供がいるのでしょうか？　日本では、養子をもらうことはおかしいことなのでしょうか、そうかも知れませんね。　ヨーロッパやアメリカでは外国人を養子にすることは当たり前のことです。アジアの子供、特に中国からの女の子が多いようです。スペインでは養子がいる家族が沢山あります。しかも、自分たちの子供もいる場合もあります。それはとても良いことだと思いますね！

Segur que no sóc l'única persona que es pregunta perquè no hi ha adopcions al Japó. Un país tant tancat en sí mateix, extremadament conservador i nacionalista resulta difícil de creure que es donin casos d'adopcions. Si és que no podia ser d'una altra manera... No es pot esperar que una de les societats més impenetrables del món s'obri al mateix ritme frenètic de la globalització i es "posi de moda" adoptar nadons extranjers, quan ja resulta poc comú el cas d'adopcions entre japonesos. El Japó necessita el seu temps. Fa uns anys vaig veure una pel·lícula basada en un fet real que em va impressionar i entristir. Dare mo Shiranai (Nadie sabe) descriu la vida d'una família monoparental de 4 germans de pares diferents i una mare irresponsable que ni tan sols els va inscriure al néixer, els hi va negar l'escolarització i per si encara fos poc, els va abandonar. Aquesta és la història dels 4 nens abandonats de Nishi-Sugamo (1988). El fet més horrorós e inexplicable d'aquesta història és la passivitat dels veïns davant d'un cas com aquest. Com és possible que 4 nens (el més gran en té 12) lluitin durant mig any per sobreviure sols en un pis d'una gran ciutat i absolutament ningú ho comuni als Serveis Socials? Hi ha masses coses que no funcionen en aquesta endarrerida societat. Què trist que hagin de passar fets com aquest per a que el país es plantegi un debat social. En fí, opino que els japonesos encara han d'arreglar molts problemes interns que afecten dràstica i negativament a la seva societat, abans d'obrir les portes a noves influències extranjeres, com en aquests cas, les adopcions internacionals. Article recomanat: "Por a les adopcions", que comentaré molt aviat.

日本へヴィッキー・クリスティナ・バルセロナ、Vicky Cristina Barcelona al Japó

ヴィッキー・クリスティナ・バルセロナと言う映画はウディ・アレンの最新作です。これは去年の終わりにスペインで公開され、私は一時帰国した時に見ました。日本では今年の６月に紹介されます。やっとです！日本では映画の題名は替えられています。英語やスペイン語では題名はそのまま、「Vicky Cristina Barcelona」ですが、日本語では「それでも愛するバルセロナ」になっています。どうして？　日本人は心からバルセロナが大好きなのでしょうか？　「ヴィッキー・クリステイナ・バルセロナ」はとても楽しくて美しい映画なので、私は６月に東京で公開されたら必ずもう一度見に行きます。

Vicky Cristina Barcelona s’estrenarà al Japó el proper mes de juny de 2009. Més de mig any més tard, la nova creació de Woody Allen serà presentada a milions de japonesos que adoren Barcelona i el cinema americà. Marunouchi Picadilly　Production i Asmic-ace Entertaintment produïràn la pel·lícula i canviaràn el títol oficial per un de més apropiat pel públic nipó: “Sore de mo koi suru Barcelona” que vol dir literalment: “Malgrat tot, Barcelona enamora”. Com m’ompla d’orgull que desde Turespaña pugui colaborar en la difusió de la publicitat d’aquesta pel·lícula al Japó. Quina oportunitat! La promocionaré amb molt de gust!! ;D

Isabel Coixet comença el rodatge de "Mapa dels Sons de Tokio"

Es veu que la Cineasta catalana Isabel Coixet ja està rodant les escenes de la seva nova pel·lícula "Mapa dels Sons de Tokio" que també es rodarà, a partir del mes de gener, a Barcelona!! Els actors protagonistes seran en Sergi López i la japonesa nominada a l'Oscar per Babel, Rinko Kikuchi. Com a actor secundari hi apareixerà en Ken Watanabe! Un dels meus actors orientals preferits. El que no m'esperava gens ni mica és que en Montilla i la seva tropa hi apareixin d'extres!! mira que aprofitar la visita al Japó per ficar el cap a la pel·lícula! Quin poc glamour... En fí, igualment, em fa molta il·lusió tornar a veure una pel·lícula ambientada al Japó. Sempre m'acaben agradant més les pel·lícules occidentals rodades a Orient, que a la inversa. El cinema oriental cada cop em ve menys de gust. Trobo que el ritme és massa lent i m'acabo adormint tant al cinema com a casa. En canvi, èxits occidentals com "Memorias de una geisha", "El último Samurai", "Lost in Translation", "Kill Bill" o la mateixa "Babel"... no em cansa tornar-les a veure. Tampoc pretenc generalitzar i jutjar tot el cinema oriental, perquè en tinc una lleugeríssima minúscula idea, però només em venen al cap un parell o tres de pel·lícules orientals que repetiría, com "El Olor de la Papaya Verde" (vientamita), "El sabor del te" (japonesa) o "La linterna Roja" (xinesa). Les pel·lícules de Miyazaki no les classifico en aquest "sac", perquè segons el meu criteri és el Déu de l'animació i el Santa Claus dels Somnis... Hayao Miyazaki el considero lliure de comparacions. Ell és massa excepcionalment fascinant.

妹のお誕生日です！Per molts anys, Amàlia!

アマリアちゃんは世界の中で、たった一人の私の大切な妹です！私は彼女が大好きです！今日は彼女のお誕生日なんです。おめでとう！もう二十三歳になりました。早いですね！時がどんどん過ぎてゆくけど、今は私と彼女の二人とも幸せなので、とても嬉しいです。とても素晴らしいことです！アマリアちゃん、私は今、一寸遠くにいるけれど、あなたが大好きですよ！それに、私は心の中で、何時もあなたのことを思っていますよ！とても楽しいことがあったことを覚えていて、それを思い出します。何時か、あなたに、このテキストを翻訳してあげますね！今はあなたは日本語が分からないからね！じゃね!

Dedico aquesta entrada a la meva estimada Sis, l'Amaliones, que avui fa 23 anys! No podrem menjar pastís juntes, ni veuré com bufes les espelmes, però et dedico unes boniques cançons, desitjant que t'agradin. Son les cançons de NANA, interpretades per l' Olivia i l'Anna, les meves cantants japoneses preferides! Ja sé que no tenen res a veure amb el tipus de música que acostumes a sentir, però si t'agrada i a partir d'ara les escoltes, m'agradaria que et féssin pensar en mi ;) a més... l'Anna es diu com jo. L'Olivia Lufkin té 28 anys i és d'Okinawa. El seu pare és americà i la seva mare, japonesa. Actualment viu a Tokyo, com quasi tots els artistes. Gràcies a l'anime NANA, on interpreta les cançons de la Reira, s'ha fet molt famosa i per això, la trobem als karaokes i podem cantar les seves cançons! L' Anna Tsuchiya, en canvi, només té 24 anys i a més a més de cantant, és actriu i model. La primera vegada que la vaig veure en una pel·lícula va ser a お茶の味 (ocha no aji) "El sabor del te", que va guanyar el Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona (El BAFF 2005). El paper que interpreta no és gaire extens, però no per això, resulta menys rellevant. La pel·lícula és potser massa japonesa per als gustos occidentals, amb un humor molt peculiar, però plena de sentiment. Molt recomanable! Feliç aniversari Amaliones, demana un WISH!! (Clika sobre "WISH" i escolta la cançó de l'Olivia.) I jo, desde tan lluny... et regalo una ROSE - by Anna ;)

T'estimo petitona! Moltes felicitats! Ets la millor, ho saps, oi? ;)

Guía d'orientació per allotjar-se a Tokyo

A petició d'alguns de vosaltres, que desitgeu viatjar al Japó i no sabeu on allotjar-vos durant la vostra estada a Tokyo, us proposo una llista amb diversos tipus d'allotjament que trobareu classificada en 3 categoríes, segons el criteri català: El Pressupost! ;)

Els Hotels i Ryokans més exclusius de la ciutat, per a sentir-se com l'Scarlett Johanson a Lost in Translation: Mandarin Oriental Hotel Tokyo: luxós i sofisticat Hotel de 1ª categoría, al centre de la ciutat (Nihonbashi). L'Hotel, gràcies als seus 38 pisos, presenta una increíble vista panoràmica de la ciutat. El preu de l'habitació doble (sense esmorzar) és d'un mínim de 65.000 ¥. Evidentment, el luxe es paga i no està a l'abast de tota butxaca, però no l'ignoreu. Deixeu-vos encisar per l'harmonic ambient del Mandarin Bar o l' Oriental Lounge.

Park Hyatt Hotel Tokyo: L'Hotel amb més Glamour de Shinjuku on viuràs l'experiència de la pel·lícula Lost in Translation a un preu mínim de 64.600 JPY. El preu espanta, però no us perdeu l'actuació de Jazz en directe del New York Bar, a la planta 52. L'entrada a partir de les 20h00 costa 2.000 yens i la copa més simple pot costar a partir de 700 JPY.

Miyako Hotel Tokyo: Situat al barri - residencial de Shirokanedai, l'Hotel Miyako pertany a la cadena hotelera Sheraton. Si el que busques és confort, atencions, pau i un oasi de verdor al centre de Tokyo, aquesta és la millor opció. El preu per l'habitació doble més senzilla és d'un mínim de 22.000 JPY sense esmorzar. Ofereix trasllat privat fins a l'aeroport internacional de Narita, entre altres serveis. Es troba just al costat dels Jardins Happo En.

Els allotjaments més accessibles i confortables, total, un hotel és per dormir:

Shiba Park Hotel: Tal i com el seu nom indica, es troba a Shiba Park, just al costat de la Torre de Tokyo i el Temple de Zojoji. Zona molt cèntrica, còmode per a les visites turístiques. L'Hotel ofereix moltes rutes i trasllat als dos aeroports de Tokyo. Habitació Doble: 18.000 JPY.

Sawanoya Ryokan: Tradicional allotjament japonès prop de l' estació de Ueno on podràs sentir el caliu de la família Sawano. Cal reservar amb temps! S'acostuma a omplir de seguida, ja que només disposen de 10 habitacions. Una experiència única i molt econòmica! El preu per a 2 persones és d'uns 10.000 JPY per una habitació amb bany. Possibilitat d'esmorzar.

Ryokan Kangetsu: Situat una mica als afores (30 minuts en metro desde Gotanda). Els preus son realment econòmics i l'ambient és d'allò més acollidor i autèntic. Possibilitat d'esmorzar i de gaudir dels onsen! La Deluxe Room per a un màxim de 5 persones costa 26.000 JPY.

Els Youth Hostels, Love Hotels i Hotels Càpsula:

Capsule Inn: Aquest es troba al barri d'Akihabara (manga i electrònica), però en trobareu per a tota la ciutat. L'hotel càpsula és, sense cap dubte, l'allotjament més econòmic i l'opció d'última hora per aquells que es presenten a Tokyo sense reserva o aquells que han perdut l'últim metro per a tornar a casa. Els hotels càpsula ofereixen un llit per 4.000 JPY o menys. Normalment només lloguen habitacions per homes, però també se'n poden trobar per a dones, com aquest.

Tokyo Yoyogi Youth Hostel: Un alberg de 60 habitacions a 3.000 yens/ persona, ben situat en una de les zones més turístiques de la ciutat. Entre el Parc de Yoyogi, el temple de Meiji Jingu i el barri de Shinjuku.

Love Hotels: Normalment als districtes "d'oci" com Shibuya o Shinjuku, es pot utilitzar l'habitació per 3 hores (uns 5.000 JPY) o per tota la nit (uns 10.000 JPY). Algunes habitacions estàn tematitzades (per a tots els gustos).