Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 2ª part "l'altra infància"

Provablement a uns quants us haurà arribat el vídeo de la campanya de sensibilització americana contra Joseph Kony. Per als que us soni el tema, permeteu que m'allargui i us comenti el meu punt de vista i per als que no n'heu sentit a parlar mai, us demano uns minuts d'atenció. El tarat mental d'en Joseph Kony (perdoneu l'expresió però sincerament no trobo altres paraules) és el líder de la guerrilla LRA (Lord's Resistance Army) i el seu objectiu "polític" és el de governar Uganda segons la llei dels 10 manaments de la religió cristiana. Com va començar? Segrestant nens del nord d'Uganda, d'on es diu que ell n'és originari i obligant-los a lluitar al seu exèrcit. Si es negaven a deixar les seves famílies, se'ls mutilava i/o se'ls obligava a matar els seus familiars. Les nenes, d'altra banda, no s'escapaven a la desgràcia. Elles acabaven d'esclaves sexuals i/o de cuineres per als guerrillers. Recentment, s'han fet algunes campanyes de denúncia contra els abusos d'aquest tarat mental que es creu messies del senyor i sembla ser que malgrat segueixi lliure i en actiu, cada cop li costa més actuar i seguir reclutant nens-soldat. Actors internacionals com Invisible Children donen suport al govern ugandès per aturar la guerrilla, capturar el seu líder i alliberar els més de 30.000 nens i nenes segrestats. Mentrestant, totes les nits des de fa més de 20 anys, aquests infants dels poblats del nord, fronterers amb Sudan del Sud, dormen en centres d'acollida, separats de les seves famílies. És l'única mesura "momentània" d'evitar que siguin segrestats, mutilats, torturats i/o assassinats si fugen o es neguen a col·laborar amb la LRA. Durant la nostra estada hem conegut milers de nens. 23 dies donen per molt i en un país com Uganda, on la natalitat és altíssima (uns 7 fills per dona), n'hem vist moltíssims. El més curiós i admirable és que no n'he vist cap que estigués trist o si més no, mostrés feblesa. És més, el 90% dels nens ugandesos somriuren constantment, se'ls veu forts, animats i plens d'energía. Em meravella com malgrat les dificultats a les que s'enfronten cada dia, la població ugandesa sembli tan alegre i feliç. Com n'hauriem d'aprendre d'ells! Aquest viatge ha estat per a mi, entre moltes altres sensacions, una gran dutxa d'humiltat. Prou de pessimisme i victimisme! La nostra crisi econòmica és un petit got d'aigua on ens hi encanta ofegar-nos comparant-la amb la realitat ugandesa i la de molts estats africans. 

Colònia Güell ・コロニア･グエル教会地下聖堂

ガウディによって建てられた  Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló)

今日は友達と一緒に観光ツーアをしました。今朝、８時にカタルーニャ広場に待ち合わせてカタルーニャ観光バスに乗って、サンタ・コローマ・ダ・サルバリョー街に行きました。この街は１９世紀末に広くて大切な産業な街でした。バルセロナから近いし、川から近だし、電車線も近いから産業のための位置は便利でした。１９世紀にスペインの中でカタルーニャ州は一番産業な州だったので移民が沢山あり、その地方は人気になりました。それで、カタルーニャ市民の一番お金持ちの人たちは色々な工場を作っては決まりました。エウゼビ・グエイは実業家の中で一番有名な人でした。彼の友達の中でガウディは一番素敵な建築家いたのでその産業な街の教会がガウディによって建てられました。その時にガウディはサグラダ・ファミリアの仕事ですごく忙しかったのでこのプロジェクトがあまり働けなかった。しかし、この街の一番有名な場所はガウディによって教会の地下室です。ガウディ・ファンのため、バルセロナに来たら、この場所を訪問しなきゃいけない。この経験は面白くて、場所はとっても奇麗です。

La Viena de mi infancia

Una semana después de regresar de Viena, viendo el panorama climático que acecha Barcelona últimamente, no hay nada que me apetezca más que descansar encerrada en casa. Tumbada en el sofá, contemplo como la vida ajena sigue a través de la ventana a pesar de la llúvia. Qué pereza! Allá ellos. Yo, me quedo en casa. Haciendo qué? Escuchando a Strauss. Sí, "el Danubio azul", mi querido Waltz que me recuerda los paisajes de Suïza, Austria, Alemania, Chequia, Eslovaquia y Hungria. Tierras y montañas bañadas por el paso del Danubio que Strauss inmortalizó en su obra más célebre. Cuando escucho este vals, recuerdo aquellos veranos con mi família, mi primer crucero fluvial, los parques de atracciones, los castillos, los paseos a caballo, las tartas de chocolate... y regreso a mi infancia. Esa época en que mi hermana y yo pasabamos horas y horas frente al televisor deseando parecernos a Sissi y nos aplicabamos interpretando a piano las canciones de Sonrisas y lágrimas que habíamos estado cantando durante nuestros viajes. Llámame cursi, pero esa niña que soñaba ser princesa todavía pervive cada vez que visito la Europa Central, escenario de los sueños de mi infancia.

バラ色の人生 La vie en rose

今日は皆さんに素敵な映画を強く進みたい。その映画の題名は「バラ色の人生」です。その映画の題名はとても人気な歌について背景があり、フランス人の有名なエディットピアフというな歌手の生活について話せます。彼女の生活はホントに私の心を動かされて大好きだったのでぜひ、進めたい。皆さん、いつか時間があれば、この映画を見て下さい。こちらでは「エディットピアフ〜愛の讃歌」というな映画について日本語の案内です。それに、映画の女優はとっても上手な女性ですね。エディットピアフの機能は「マリオンコティヤール」として解釈されました。彼女は美人だし、上手だし、彼女の歌は素晴らしかったです。

Recomano totalment la pel·lícula "La vida en rosa", adaptació a l'espanyol del film francès original "La Môme", una excel·lent i sensible obra biogràfica de la cèl·lebre cantant francesa Edith Piaf. La brillant actuació de l'actriu protagonista, Marion Cotillard, no només m'ha deixat meravellada sinó que sentir-la cantar m'ha transportat a París, m'ha fet sommiar, m'ha emocionat. La pel·lícula en si mateixa és una joia que ben mereix l'Oscar a la millor actriu de cinema francès. Uns segons més de "No, Je ne regrette rien" i acabo plorant d'emoció!

La Môme, la vie d'Edith Piaf... porque la vida es rosa

Hier, j'ai eu la chance de voir le film "La Môme", l'histoire de la célèbre chanteuse Edith Piaf. C'était tellement emotive et passionante sa vie...! J'ai bien aimée aussi l'actrice qui joue le rôl d'Edith Piaf. Marion Cotillard, la première actrice qui a gagnée l'Oscar pour jouer dans un film français, bien mérite le succès. En Espagne, le film est connu sous le nom de "La vida en rosa". Si todavía no habéis tenido la oportunidad de ver ésta brillante película, no esperéis más. Es larga, pero no se hace pesada en absoluto. Tampoco es un musical, aunque aparecen las canciones más populares de la cantante. Se trata de una acertada obra biográfica, tratada con sensibilidad, devoción y respeto. El papel de Marion Cotillard, la actriz principal que interpreta a Edith Piaf, ganó un Oscar. Es la primera vez que una actriz gana un Oscar en una película francesa. Bravo, Marion! Más información, escenas y canciones de la película en ela página oficial de "La Môme", en francés.

田澤先生の返事・La resposta del Sr. Tazawa

昨日、事務所を出てから四谷駅の近くにあるセルバンテス文化センターに出向いて田澤先生にお会いしました。実は、一昨日、田澤先生から電話をいただいてセルバンテス文化センターに誘っていただいたのです。そこでは、スペイン人の面白い画家が絵画展を開いていました。その絵は私は良いと思いますが、皆様も興味がおありでしたら、フェルナンド・ベルベルの絵を観賞してください。この絵画展は１０月２０日から来年１月１３日までですよ！場所は、繰り返しますが、四谷駅に近いセルバンテス文化センターです。２枚の写真の一枚は、フェルナンド・ベルベルの絵。もう一枚は田澤先生と。

Ahir vaig viure una agradable sorpresa. Després de les meves hores habituals d'oficina, vaig anar a l'Institut Cervantes de Tokio per a trobar-me amb una persona: el Sr. Ko Tazawa, que el dia abans (dilluns) havia tingut el detall de trucar-me a la Oficina. Per telèfon, em va donar les gràcies per la meva carta, enviada feia una setmana, alhora que em convidava a assistir a la innauguració d'un peculiar artista espanyol que exposa a l'Institut Cervantes de Tokio. Així que, per un dia i perque la ocasió s'ho val, vaig renunciar a la meva classe de japonès per conèixer al Sr. Tazawa i a l'artista Fernando Bellver, dibuixant de l'obra "Diario de Tokio" que ha realitzat en tant sols un mes d'estada al Japó. Sense paraules... Una obra excel·lent. Respecte al Sr. Tazawa, diré que em va caure molt bé, un japonès molt peculiar fora del comú, com el meu gran amic Agustín (Shuhei Yamada). Gràcies pel seu temps, Sr. Tazawa! Tot un plaer! Adjunto la fotografía que em vaig fer amb el Sr. Tazawa i un dels dibuixos de l'artista Fernando Bellver, disponibles a la seva pàgina web.