Fem la volta al món? ・世界中を見て回りたい？

Ahir vaig gaudir d'un dia esplèndid. Ja ha arribat la primavera i tothom sortia a passejar sota els cirerers i els amatllers florits. Molts de vosaltres ja sabeu que aquí al Japó, el Hanami és tot un fenòmen i que no només els japonesos ens tornem bojos fotografiant les flors. Aprofito per disculpar-me si us he atabalat i saturat el timeline aquests mesos bombardejant-vos a fotografíes de l'idílic entorn japonès. Realment em costa molt reprimir el desig d'immortalitzar cada segon de felicitat que gaudeixo en aquesta fascinant ciutat i és que ahir encara va ser molt més exagerat. Com que era festiu, no tenia classe a l'acadèmia i es celebrava el dia de la primavera, amb l'obertura oficial de la temporada de l'art d'observar les flors. La jornada la vaig dedicar a fer turisme pel barri de Ueno, al nord est de Tokio on destaca el seu gran parc amb el llac, el zoo, les paradetes de menjar ràpid i les zones ajardinades. Ueno és un entorn agradable per relaxar-se els caps de setmana, tot i que ahir, les aglomeracions eren inevitables. A més, el zoo celebrava el seu aniversari i no cobrava entrada, així que ja us ho podeu imaginar. El més emocionant del dia però, no va ser ni el hanami, ni l'entrada gratuïta al zoo sino tornar a veure, després de 5 anys, un amic que vaig conèixer precisament aquí a Tòkio. El Luis i l'Aoife fa més de 5 mesos que van deixar-ho tot per aventurar-se a descobrir món. N'estaven tips de crisi, pessimisme, mal humor i comformisme i van decidir fer la volta al món. Un llarg viatge d'un any i mig improvitzant sobre la marxa les dates i els destins. Fa uns dies que han arribat al Japó i diuen que s'hi quedaran un mes, aprofitant la temporada de hanami i el bon temps. Començant per la India i continuant per Nepal, han visitat ja un munt de paratges de somni. Us recomano ferventment que dediqueu uns minuts a seguir els seus passos Online, a través de la pàgina que han creat a FB. Son els frikis on the road! 

皆さん、久しぶり〜　花見やっと着いたからいいなぁ〜　天気が暖かくなったし、桜が奇麗だし、皆が嬉しくて満足している。私がもちろん、幸せな感じを持っている。昨日、学校がなかったからゆっくり休んで上野公園に行った。上野駅では凄く混んでしまったんだけどいつもと同じように楽しかった。早い朝から上野公園では友達に会わせて一緒、花見を遊んだり、動物園を訪問したり、面白かった。彼らは大久しぶりに会えなかったので喜んでいた。私の友達が素晴らしい経験を遊んでいて、実は約半年からスペインからインドに出発して、世界中を見て回りと考えながら旅行をしていた。この間、インドに旅行しただけでなく、タイやインドネシアなどが旅行していたからホントに羨ましい！彼らはとりあえず、日本でいるけど、予定があまりないし、各国によって違うからいつか日本にいるかまだ分からない。もし、お金が残ったら、一ヶ月ぐらい国を見に回りだと思う。いいなぁ〜　私も世界中を旅行したいね！彼達のホームページについて興味があれば、ここを押して下さい。楽しみにね！

Brief history of MNAC (National Art Museum of Catalonia)

Barcelona from the Stairs of MNAC

The MNAC contains works of art from the 10th to the 20th century. 1000 years of art's history in one museum. The different collections at the National Art Museum of Catalonia offers a complete exhibition including all the artistic disciplines (sculpture, painting, drawing, engraving, posters, as well as photography and coin collections) inside a great example of architecture. It aims to give a vision of art in Catalonia throughout history, from the Romanesque period to modern times, and the avant-garde movement. The collection features works by famous artists such as El Greco, Velázquez, Fortuny, Gaudí, Casas, Rusiñol, Picasso, Dalí, Miró & Tàpies. The Museum is housed in the National Palace of Montjuïc, which was built for the International Exposition of Barcelona held in 1929. The Palace, after being remodelled by the italian architect Gae Aulenti, has become one of the most symbolic buildings of the city. Whorthy to include the audioguide with your entrance ticket. It helps to focus on the collection of Masterpieces. I will try to be brief! Following the art history timeline, the visit starts with the mural painting fresco of St. Climent de Taüll Apse. It's generally considered one of the most outstanding Romanesque paintings from the 12th century, showing a combination of different biblical visions that present us with Christ at the Last Judgement: the Apocalypse. 

Fresco of St. Climent de Taüll Apse (MNAC)

The next style is the Gothic from the latest 13th century to the 15th. One of the best examples of sculpture is the Head of Christ, atributted to Jaume Cascalls (14th century) remarkable for its dramatic affect and naturalist style. The cultural background from the 16th to 18th century in Catalonia is poor and almost non-existent. The most valuable artworks during the period of Renaissance, Baroque and Neoclassical style had been produced by famous european artists such as El Greco, Zurbarán, Fragonard or Goya. In the 19th century, a period of cultural recovery began in Catalonia with the Realism of Fortuny and The Vicarage exhibited in Paris (1870) representing a Spanish Wedding. The 20th century is without any doubt, one of the most creative times in Catalonia's artistic history, thanks to the new influences coming from Europe. The beginning of the 20th century was characterized by the movement called Modernisme, with wide and large variety of well known artists such as Casas, Rusiñol, Nonell, Mir, Utrillo, the brothers Joan & Josep Llimona, Blay, Arnau and Riquer among others. The museum dedicates the entire 2nd floor to discover paintings, sculptures, furniture, jewelry and stained glass of the best artists from that period. It's too difficult to recommend just one piece, because the Modern Style was the perfect integration of all the artistic disciplines working together to create a new conception of art, more creative, social & patriothic. Finally, the collection ends with the avant-garde. Starting in the 30's of the 20th century, the avant-gardes represented a pushing of the boundaries. Notable artists were Julio González and Pablo Gargallo in sculpture; meanwhile Picasso, Dalí and Miró were the best painters. During the 2nd catalan avant-gardes, the most famous artists were Subirachs, Cuixart and Tàpies.

Picasso et Dalí, des artistes prodigieux, des musées fascinantes

Demoiselles d'Avignon (Picasso, 1907) au MOMA

Le mois dernier, je vous ai parlé du modernisme, le mouvement artistique catalan plus social que culturel au début du XX siècle. Je vous ai parlé aussi des nos artistes, dont beaucoup d'eux sont partis s'installer en France. Tel avait été le cas de grands peintres comme Ramon Casas ou Santiago Rusiñol. Laisse moi vous parler cette fois de Picasso et Salvador Dalí, qui se sont aussi installés à Paris. Toutes les nouveautés parisiennes trouvaient vite leur épicentre de l'Art Nouveau et la ville fut le rendez-vous des artistes, des poètes et de musiciens. Des liens solides se nouaient entre les meilleurs artistes européens et en 1904, Picasso (né à Málaga en 1881) s'installe à Montmartre dans l'atelier du Bateau-Lavoir. C'est en 1907 qu'il peint Les Demoiselles d'Avignon (de la rue Avinyó de Barcelone), un tableau audacieux et révolutionnaire, sa première ouvre du Cubisme. En 1936, la guerre civil éclate en Espagne et son peinture devient plus sombre. Il dénonce avec Guernica, le drame de cette ville basque anéantie par un bombardement aérien allemande, à la solde de Franco. Les dernières années de Picasso ont été caracterisées par la réinterpretation des tableaux des grands maîtres comme Vélazquez ou Manet. Le 8 d'avril 1973, Picasso meurt à Mougins, à l'âge de 92 ans, 10 ans après l'ouverture d'un musé dedié à ses oeuvres à Barcelone. Le musée Picasso de Barcelone c'est le plus visité de la ville, après le musé du FCB, avec 1'6 milion des visiteurs en 2011.

Persistence de la mémoire (Dalí, 1931) au MOMA

D'autre part, au début des années 1920, les surréalistes se rencontraient régulièrement à Paris, dans un environnement qui met l'accent sur Dalí. Un des plus célèbres peintres du XXè siècle, considéré des principaux représentants du surréalisme. Né à Figueras en 1904, Il s'installe à Paris vers le 1927. Le jeune Dalí admirait profondément Picasso, qui avait 25 ans de plus que lui et qui resta un référence constante pour Dalí, admiré et rival au même temps. Les thèmes qu'il aborda le plus fréquemment furent le rêve, la sexualité, sa femme Gala et la religion. La persistance de la mémoire est l'une de ses toiles les plus célèbres, réalisé en 1931. Dalí et Gala quittèrent Port Lligat en 1936 et Ils se sont installés en l'Italie fasciste. Plus tard, encore à Paris et lors de l'entrée en guere de la France en 1939, ils embarquèrent pour New York. En 1941, Dalí expose son première rétrospective au MOMA, où se trouve aujourd'hui son célèbre tableau persistence de la mémoire et Demoiselles d'Avignon de Picasso. En 1949, le couple rentre en Catalogne sous la dictadure franquiste. En 1960, Il commença à travailler sur son théâtre-musée, dans sa ville, Figueras. C'était son plus grand projet où il y consacra la plus grande partie de son énergie. Dalí meurt à Figueras, le 23 janvier 1989, à l'âge de 84 ans. Il fut inhumé dans la crypte de son théâtre-musée, le musée le plus visité de la Costa Brava, avec 1'4 milion des visiteurs en 2011. Atention le parisien! Un expo lui est dédiée au Centre Pompidou du 21 novembre au 25 mars. 200 oeuvres sont réunies! Je rêve d'y foncez! Quelle envie, le parisien! 

Un passeig nostàlgic per la Barcelona modernista del 1900

Exposició a la Sala Parés, Carlos Vázquez (1903)

Si pogués reviure un moment de la nostra història, de ben segur que triaria el 1900. Els inicis del segle XX no eren moments fàcils ni pacífics, però aquella transformació a nivell europeu s'intuïa fascinant. Europa es trobava inmersa amb el repte urbanístic dels famosos Eixamples. El segle precedent s'havia caracteritzat per la invasió de fàbriques a les principals ciutats europees, tota una revolució de la indústria i del transport. La febre industrial havia provocat un augment massiu de les ciutats i del moviment obrer, cada cop més exigent i revolucionari, el qual reclamava millors condicions laborals i en definitiva, poder-se beneficiar del progrés tecnològic que començava a néixer als tombants del nou segle. Mentre Europa discutia quin model d'eixample implantar a les seves ciutats, amb figures com Howard a Londres, Haussmann a París o Cerdà a Barcelona, en el camp de les arts, el nou segle XX també apuntava canvis sorprenentment originals. D'ençà de l'Exposició Universal de Barcelona, un nou moviment artístic s'obria camí a Catalunya. Es tractava del modernisme, que s'inspirava dels corrents artístics que revolucionaven les arts d'aquells temps a Regne Unit amb el Modern Style; a París, nucli artístic de l'època, amb l'Art Nouveau; a Itàlia amb el Floreale i Alemanya amb el Jugendstil. Artistes catalans com Ramon Casas i Santiago Rusiñol trobaren a París, l'ambient idoni per autorealitzar-se i al tornar a Barcelona, van fundar "Els 4 gats". Una taverna bohèmia inspirada en "Le chat noir" parisí, que fou l'epicentre artístic del moment a Barcelona. Tots aquells artistes com el jove Picasso en pintura, Granados i Albéniz en música, Eusebi Arnau en escultura o Joan Maragall en literatura, van ser els precursors del Modernisme a Catalunya. Un nou art nacional que s'emmirallava d'influències europees i que esdevindria una reacció renovadora amb connotacions polítiques. Tots ells, van aprendre molt aviat a combinar harmoniosament les seves arts a l'arquitectura d'aleshores, on despuntava Lluís Domènech i Montaner, Antoni Gaudí i el jove Josep Puig i Cadafalch. El tombant de segle suposà també, un moment important de reafirmació de la identitat nacional. Els artistes procuraven plasmar el segell català a les seves obres, mentres que la pintura modernista es preocupava per una temàtica més social, tant de denúncia com de sàtira o fins i tot, publicitària, acostant-se als canvis que provocava el capitalisme. Si tingués la oportunitat de passar una jornada amb algún d'aquells grans artistes del modernisme, no sé pas qui triaria. M'hauria agradat conèixer la introspectiva personalitat del geni català per excel·lència, Antoni Gaudí, l'humor de Rusiñol i Ramon Casas assistint a una de les seves famoses festes modernistes al Cau Ferrat de Sitges, passejar en tranvia per Barcelona i visitar les obres del gran mestre Domènech i Montaner al barri de St. Pere, intuïnt el que aviat es convertiria en l'obra modernista més fascinant del món: el Palau de la Música Catalana, sublim mosaic de l'art total que integra totes les disciplines artístiques i tots els ambits de la cultura. Què bonic seria poder participar en una de les tertúlies dels 4 gats, acompanyada pel piano d'Albéniz i els primers retrats de Picasso adornant les parets. Com desitjaria endinsar-me per uns moments en aquell fascinant món dels tombants de segle i experimentar com es deuria viure en un palauet modernista de l'Eixample burgès. Viure envoltada d'una família benestant com per exemple, els Güell, estudiant música i assistint a concerts o viatjant a París cada dos per tres. Qui s'hauria imaginat en aquell moment que, 120 anys més tard, Barcelona es convertiria en un museu modernista a l'aire lliure i una de les ciutats més famoses i turístiques del món.

Breu lliçó d'història de l'art a Catalunya visitant el MNAC

Segurament a molts de vosaltres no us interessi la religió i encara menys, l'art vinculat a la història religiosa de Catalunya. Afirmaré que no em sorprèn, perque ambdues temàtiques són abundants i complexes. Sovint, arribar-les a comprendre i apreciar, implica forces hores d'estudi i una base prèvia d'art i d'història. Ja que a tots ens agrada viatjar i comprendre els espais que visitem, procuraré sintetitzar al màxim la passejada virtual a través de la nostra història religiosa i artística. Primer de tot, sabeu quina és la diferència entre una catedral i una basílica? una Catedral és la seu episcopal d'una diòcesi, d'on hi té Seu o Càtedra un bisbe; mentres que una basílica és un temple consagrat prèviament per un Papa. Sabíeu que la cadira del bisbe més singular de tota Catalunya es troba a la Catedral de Girona? I que la figura del Papa de Roma és l'única persona amb potestat de concedir el títol de basílica a un temple? Sovint confonem catedral i basílica, sobretot a Barcelona, anomenant la basílica de Santa Maria del mar com "la Catedral del Mar" o la basílica de la Sagrada Família com "la Catedral de Gaudí". Hem de tenir present que, en una mateixa ciutat, de Catedral només n'hi ha una. Sabeu  quina és la diferència entre un monestir i un convent? els monestirs són espais de reclusió de grups religiosos que s'hi apleguen per viure en comunitat. Quan es reclouen per viure en solitari se'n diuen "ermitans o anacoretes" i l'espai on s'aïllen és l'ermita. Els monestirs cristians on hi viuen monjos o monges, s'anomena Abadia o Priorat en funció de si està regit per un Abat o per un Prior i la seva característica principal és que es troben isolats, amb la finalitat d'obtenir el retir espiritual de la comunitat, apartada dels homes, en contraposició al Convent, que tal i com ens suggereix la paraula, conviuen entre ells. Un Santuari és, principalment, un lloc de peregrinació i culte a una divinitat; mentre que una parroquia és senzillament l'espai on es reuneix la comunitat de fidels catòlics. Suposo que un cop clars aquests conceptes bàsics, ja podem apreciar millor l'art religiós i gaudir plenament de la visita del MNAC. El Museu Nacional d'Art de Catalunya acull la col·lecció d'art romànic i gòtic català més important del món i fa un repàs a través dels més de 1.000 anys d'història de l'art religiós català. Després de visitar-lo, entendreu els orígens de la nostra història religiosa que començà amb l'art romànic, introduït a Catalunya per influència dels francs durant la reconquesta carolíngia de les terres ocupades per visigots i àrabs. L'embrió de Catalunya es formà arrel de la confluència de cultures que enriquí les primeres mostres artístiques del que considerem l'art pre-romànic. D'ençà de les nombroses influències que ha sofert Catalunya al llarg dels segles, sempre hem desenvolupat la nostra pròpia versió autòctona de les corrents artístiques europees. Així doncs, el romànic català es començà a definir cap als volts dels segles XI i XII, amb el seus màxim exponents, les catedrals i els monestirs. Seguidament, ens endinsem a l'etapa gòtica, quan Catalunya gaudía d'una salut excepcional durant l'Edat Mitjana, gràcies a l'expansió mediterrània que propicià un gran enriquiment comercial i un fort intercanvi cultural. Ja cap a finals del s. XIV, Catalunya començà a entrar en decadència a causa de greus epidèmies com la famosa pesta negra amb l'afegit d'una gran crisi econòmica així com l'inici d'un llarg període d'inestabilitat política i social. Us sona la tràgica etapa de la Inquisició? Obviament, amb aquest panorama, poques manifestacions artístiques tornarem a trobar a Catalunya, tant impressionants i magestuoses com les que es van realitzar a l'edat mitjana. El renaixament, el barroc-rococó i el Neoclassicisme no van arrelar amb la mateixa força que ho va aconseguir el gòtic al llarg dels segles XIII - XIV i XV. No va ser fins a finals del s. XIX que sorgeix el Modernisme amb la figura d'Antoni Gaudí, qui decidí, l'any 1883, començar a portar a terme el projecte del temple més bonic, únic e impressionant del planeta. Cal dir que, malgrat la Sagrada Família resti encara inacabada, la basílica representa la imatge de la capital catalana i que, gràcies a la seva projecció internacional, Catalunya és coneguda arreu del món.

Colònia Güell ・コロニア･グエル教会地下聖堂

ガウディによって建てられた  Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló)

今日は友達と一緒に観光ツーアをしました。今朝、８時にカタルーニャ広場に待ち合わせてカタルーニャ観光バスに乗って、サンタ・コローマ・ダ・サルバリョー街に行きました。この街は１９世紀末に広くて大切な産業な街でした。バルセロナから近いし、川から近だし、電車線も近いから産業のための位置は便利でした。１９世紀にスペインの中でカタルーニャ州は一番産業な州だったので移民が沢山あり、その地方は人気になりました。それで、カタルーニャ市民の一番お金持ちの人たちは色々な工場を作っては決まりました。エウゼビ・グエイは実業家の中で一番有名な人でした。彼の友達の中でガウディは一番素敵な建築家いたのでその産業な街の教会がガウディによって建てられました。その時にガウディはサグラダ・ファミリアの仕事ですごく忙しかったのでこのプロジェクトがあまり働けなかった。しかし、この街の一番有名な場所はガウディによって教会の地下室です。ガウディ・ファンのため、バルセロナに来たら、この場所を訪問しなきゃいけない。この経験は面白くて、場所はとっても奇麗です。

カダケスへアンナちゃんとイサベルに会いに行った

アンナちゃんとイサベル　(Anna & Isabel)

カタルーニャ州の東北の海岸に「カダケス」と呼ばれる小さくて可愛い村があります。先週末に友達と一緒に集まったり車に乗ったり、バルセロナからカダケスまで運転したりして２時間をかかりました。カダケスに着いたばかりで、違う村に行きたかったので「ポルト・イガット」という「サルバドル・ダリ」の住んでいた村に行って、有名な画家の住宅を見学しました。ダリの住宅はとっても面白くて珍しい建物です。ダリの奇妙な考えと同じように、彼の住宅の形だけでなく装飾品も想像を超える物でした。住宅を見学した後、ダリとガラのボートに乗って１時間で海岸の周りに行って、楽しかった。私達はダリと彼の妻「ガラ」と同じボートを使ったので面白かった。お客さんはそのボートに乗った私達だけでなく色々なフランス人もいた。カタルーニャ州の「コスタ・ブラバ」という北海岸はフランス人にとても有名な砂浜です。それに、ダリの美術館とかダリの住宅とか文化的な物はとても人気があるのでフランスの観光客がよく来ます。カダケスの村はとっても奇麗ですが泊まるのはちょっと高いです。カダケスはホテルがあまりないし、駐車場もないから、行きにくて、とっても静かで質素な村です。ところで、カダケスの隣にロサスという街があり、私の友達「イサベル」ちゃんはそこに住んでいるのでカダケスで会って、一緒に美味しいパエリヤを食べに行きました。イサベルちゃんの娘「アンナ」ちゃんはもう４か月になって、育つのが早いけど、赤ちゃんはいつも可愛いですよね。その日はすごくて楽しかったですがイサベルちゃんはバルセロナから遠くに住んでいるのでなかなか会えません。彼女はちょっと寂しいけど、できたら、今年の１０月にバルセロナに住みにくる予定です。Cadaqués, preciós tresor de la Costa Brava, va ser l'indret on ens vam reunir amb l'Isabel i la seva filla, Anna. Afortunadament feia un sol radiant i el vam aprofitar per visitar la Casa Museu de Salvador Dalí a Portlligat, realitzar una passejada en barca pel Cap de Creus i tastar una deliciosa paella al restaurant Bahia de Cadaqués. Què bonica és Catalunya en bona companyía!  

バルセロナのモンジュイック山

先週の土曜日にバルセロナでの博物館は夜まで開いていました。毎年一回、バルセロナでは博物館のパーティーを開き、博物館の入場券はいりません。その夜で色々な博物館は無料でした。バルセロナでの博物館の中では沢山美術館があり、MNAC を選びました。「MNAC」というのはバルセロナのゴティックやロマニック芸術について美術館です。カタルーニャ州の昔の芸術はまず、IX〜XIII世紀にロマンイック芸術があり、後でXIV〜XVI世紀はゴティック芸術がありました。その美術館の芸術の大部分はピリネーから移動させられました。ピリネーというのはカタルーニャ州とフランスの間である山脈です。ピリネーでは沢山小さくて古い教会がありました。その時代にその教会は色々な芸術の絵が持っていて、現在まで保存させました。さて、その美術品「絵画とか壁画など」は全て、良い保護するようにバルセロナの美術館に移動させられました。その美術館の所はとても奇麗で大きい宮殿であり、モンジュイックさんに位置しています。ところで、モンジュイック山で美術館の前に凄くて奇麗な泉があります。その泉の特徴は水を跳びながら音楽やカーラーを会わせます。そのショーの見本について興味があれば、私のビデオを見てください。素晴らしいです！泉の音楽のテーマはバルセロナオリンピックの歌でした。その歌の二人の歌手はとても人気で有名なモンセラットカバイェーとフレディマークリによって歌いられました。

バルセロナの一番人気なイメージ

皆さん、この写真は何ですか？もちろん、これはサグラダファミリアです。必ず、サグラダファミリアは世界中で、バルセロナ市の一番人気なイメージです。先世紀から現在まで、サグラダファミリアはバルセロナのシンボルです。この大きくて広い神殿はまだ終わってないけど、毎日沢山人たちがサグラダファミリアで働いているんです。１８８３年にガウディというの建築家によってサグラダファミリアを働き始まりました。そして、ガウディの死から「１９２６年」他の建築家や芸術家がガウディスタイルの同じように、彼の仕事を続きました。取り敢えず、観光客や見物人や巡礼者はサグラダファミリアの工事を見物することが出来ます。それに、サグラダファミリアの下にガウディの仕事について、博物館があり、とても面白いです。サグラダファミリアの外から、二つの外面が見られます。東の外面は「キリストの生まれた時」のことですが西の外面は「キリストの死んだ時」のことです。東の外面はガウディによって作られましたが西の外面はスビラクスというの芸術家によって作られました。２００４年から、ガウディの外面はユネスコによって保護をもらえました。

"Els 4 gats" 「四匹の猫」

バルセロナのモンツィオというの通りでは有名で人気なレストランがあり、私は大好きのでよく行きます。そのレストランの場所は古いビルの中であり、モデルニスモ様式で作ってプイチカダファルクによって建てられました。そのビルの「プイチカダファルク」って建築家はとても名高いだった。その時代に、１８９０年〜１９３０年ぐらいにバルセロナの主要な芸術家はそのレストランで集まってコーヒーを飲みながら話していました。時々、色々なピアニストはショーをあげて皆が楽しい時間を過ごしました。当時、その場所は潡々有名になり、いつも芸術家だけでなく画家とか作家も良く行きました。例えば、バルセロナの一番有名な人物の中で、ガウディとかカサスとかピカソなどです。スペインでは特に内戦の間にそのレストランは閉まってしまいましたけど、現在は開いています。そのレストランの名前はカタルーニャ語で「Els 4 gats」って言います。レストランの料理は美味しいし、値段はあまり高くないし、良い環境で生活することができます。住所は Els 4 gats, C/ Montsió 3, Barcelona.

Si encara no coneixeu el famós i popular restaurant català "Els 4 gats", us animo a descobrir-lo ben aviat. Situat al Carrer Montsió nº 3 de Ciutat Vella, a Barcelona, els 4 gats ofereix cuina catalana de mercat, a bon preu, excel·lent presentació, agradable ambient i pintoresc entorn. Sabeu que en aquest restaurant, contruït l'any 1896 per Puig i Cadafalch, s'hi reuníen famosos artistes de renom com Antoni Gaudí, Ramón Casas, Santiago Russinyol o fins i tot el mateix Pablo Picasso? No us perdeu la oportunitat de gaudir d'una vetllada amb melòdiques sessions de piano com a teló de fons, escrits i pintures de Russinyol i esbossos de Gaudí, mentre sopeu o degusteu qualsevol de l'amplíssima sel·lecció de vins de la regió.

El futur de l'artista: Tecnología aplicada a l'art

Molts de vosaltres ja sabeu com m'agrada dibuixar. Escollir una fotografía especial, que reflexi l'escència de la persona que vull inmortalitzar, triar un bon llapis de mina i plasmar el que veig en un foli en blanc. Doncs bé, aquesta tècnica simple que podríem definir com "retrat en blanc i negre" comença a quedar obsoleta en ple segle XXI i en un país com el Japó, on la tecnología puntera avança cada dia a galopades. Resulta que aquí a Orient, des de fa dècades, els artistes han suplantat el paper i llapis per la tableta digital i tot l'univers de possibilitats que s'amplia i es potencía gràcies a les variades eines i tècniques que ofereix l'ordinador. La casa WACOM, per exemple, presenta una rica gamma de models de treball que parteixen d'unes funcions mínimes per ammateurs fins a models més complerts per professionals del món de l'art. Evidentment els preus també varíen en funció de les possibilitats que ofereix. Quines ganes tinc de provar una d'aquestes "pen tablets" i poder il·lustrar sense tacar tot el que m'envolta de carbonet i restes de goma d'esborrar! Si me'n compro una a la meca de la tecnología tokyota (Akihabara), abans de tornar a Barcelona podré començar a dibuixar sense paper, pintar sense pinzell i reproduir-ho tants cops com sigui necessari. Espero que introduïnt la tecnología a l'art, els retrats no perdin autenticitat. De tota manera, sempre ens quedarà la opció del paper i el llapis.