Essential Montserrat: Nature, Spirituality & Culture

Montserrat has traditionally been considered Catalonia's most famous mountain range and it's the second most touristic place in Catalonia, after her capital, Barcelona. According to statistical reports, Montserrat received more than 2 million of visitors last year. Her genuine silhouette explains her name: Montserrat means Jagged Mountain. The highest peak is called Sant Jeroni (1.230 m/high) where the panoramic view of the landscape worths the effort to climb to the top. Everywhere in Montserrat is protected by Montserrat's Natural Park which offers a largest variety of flora, fauna and plenty options of sport activities like trekking or hiking. Additionally, Montserrat is a focus of spirituality and culture far from the XIth century thanks to the monastery and our Lady Moreneta (the black madonna) who has been venerated by pilgrims and visitors from all over the world. She's the patron saint of Catalonia and it's possible to visit her inside the Basilica. The history of Montserrat starts in 888, when a couple of shepherds found the "carved in wood Mother of God" in the mountain and then, Abbot Oliba of Ripoll founded the monastery in 1025. One of the most exciting experiences during the visit of Montserrat is definetely the canticles of the Escolania, one of the most ancient children's choirs in Europe. The most famous and emotive song of the choir is called "Virolai" and for us (the catalan people), it becomes one of the most patriotic songs of our land. The little boys of the Escolania sings everyday (check out the schedules here). Besides, it's also interesting to discover the Museum of Art or the Interactive Exhibition which offers an insider's view of how the Benedictine community of Montserrat is organised. Before leaving, don't forget to taste the catalan traditional fresh cheese (Mató de Montserrat). To get to Montserrat from Barcelona, take the FGC from Plaça Espanya to Monistrol de Montserrat and then, transfer to the rack railway till the monastery.

Montserrat essencial: Natura, Espiritualitat i Cultura

La muntanya de Montserrat és l'icona més visitat de Catalunya, després de la seva capital, Barcelona. L'any passat va rebre més de 2 milions de visitants i les xifres segueixen augmentant al ritme d'un 11% anual. Amb una extensió total de 10 km de llarg i 5 km d'ample, el Parc Natural de Montserrat pertany a 4 municipis i limita amb 3 comarques: el Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat. Des del gran incendi de 1986, tota Montserrat està protegida: l'excepcional i única geologia, la seva flora i la seva fauna. Fa uns 50 milions d'anys, la situació orogràfica de Catalunya estava invertida. És a dir, on avui hi ha el mar Mediterrani era terra i on hi ha Catalunya, un gran mar interior. Com a resultat de la força tectònica del Vallès, en un procés molt lent, tots els materials sedimentats van anar creant Montserrat amb aquestes formes tant originals. El pic més alt és el Sant Jeroni, amb 1.230 metres però també n'hi ha molts d'altres, com el Cavall Bernat, que se'ls hi ha triat el nom per la similitud de les seves formes peculiars o bé per l'associació a mites i llegendes de la rica història de Montserrat. Els orígens del Monestir daten del s. IX, quan el comte Guifré donà els territoris de Montserrat al monestir benedictí de Ripoll en senyal d'ofrena per haver-hi admès com a monjo, el seu fill Radulf. No va ser fins l'any 1025 però, que l'abat Oliba en fundà el monestir, integrant les 4 ermites existents. La llegenda, en canvi, és una mica diferent. Es veu que vora l'any 880 uns pastors de Montserrat van veure una llum que sortia d'una cova amagada a la muntanya i encuriosis, s'hi van acostar a observar-la. Sorpresos de trobar-hi la imatge de la Moreneta, ho van comunicar a les autoritats eclesiàstiques que decidiren portar-la en processó fins a Manresa. No obstant, el dia acordat, la imatge de la Moreneta es va fer tant pesada que ningú fou capaç d'aixecar-la i ho van interpretar com el desig de la Verge de romandre a la muntanya de Montserrat. Així doncs, de la Santa Cova se'n creà una ermita que n'és avui dia, santuari de molts pelegrins. Montserrat és un nucli d'espiritualitat i cultura. El seu monestir, encara habitat per una comunitat d'uns 80 monjos, segueix les normes de St. Benet des de fa deu segles. Els monjos de Montserrat, a més de dedicar-se a la pregària, han sigut grans fonts de cultura i saviesa al llarg dels segles. La Biblioteca de Montserrat és una de les més antigues de Catalunya i fins i tot compta amb la seva pròpia editorial. Apart, els monjos treballen al servei de la comunitat encarregant-se de la hostatgeria, dels jardins o de l'escolania. Aquesta brillant acadèmia de música i cant és un dels cors infantils més antics i prestigiosos d'Europa, amb més de 50 nens catalans d'entre 9 i 14 anys que han fet conèixer Montserrat al món. L'Escolania canta cada dia a les 13h entre setmana i a les 12h els dies festius. Un dels moments més emotius de la visita a Montserrat és, sens dubte, sentir-los cantar el Virolai. No hi ha res més màgic que contemplar la Moreneta entronada, patrona de Catalunya, mentre sentim les veus blanques del cor; recordant-nos com n'és d'especial i mil·lenaria, la nostra estimada terra.

Breu lliçó d'història de l'art a Catalunya visitant el MNAC

Segurament a molts de vosaltres no us interessi la religió i encara menys, l'art vinculat a la història religiosa de Catalunya. Afirmaré que no em sorprèn, perque ambdues temàtiques són abundants i complexes. Sovint, arribar-les a comprendre i apreciar, implica forces hores d'estudi i una base prèvia d'art i d'història. Ja que a tots ens agrada viatjar i comprendre els espais que visitem, procuraré sintetitzar al màxim la passejada virtual a través de la nostra història religiosa i artística. Primer de tot, sabeu quina és la diferència entre una catedral i una basílica? una Catedral és la seu episcopal d'una diòcesi, d'on hi té Seu o Càtedra un bisbe; mentres que una basílica és un temple consagrat prèviament per un Papa. Sabíeu que la cadira del bisbe més singular de tota Catalunya es troba a la Catedral de Girona? I que la figura del Papa de Roma és l'única persona amb potestat de concedir el títol de basílica a un temple? Sovint confonem catedral i basílica, sobretot a Barcelona, anomenant la basílica de Santa Maria del mar com "la Catedral del Mar" o la basílica de la Sagrada Família com "la Catedral de Gaudí". Hem de tenir present que, en una mateixa ciutat, de Catedral només n'hi ha una. Sabeu  quina és la diferència entre un monestir i un convent? els monestirs són espais de reclusió de grups religiosos que s'hi apleguen per viure en comunitat. Quan es reclouen per viure en solitari se'n diuen "ermitans o anacoretes" i l'espai on s'aïllen és l'ermita. Els monestirs cristians on hi viuen monjos o monges, s'anomena Abadia o Priorat en funció de si està regit per un Abat o per un Prior i la seva característica principal és que es troben isolats, amb la finalitat d'obtenir el retir espiritual de la comunitat, apartada dels homes, en contraposició al Convent, que tal i com ens suggereix la paraula, conviuen entre ells. Un Santuari és, principalment, un lloc de peregrinació i culte a una divinitat; mentre que una parroquia és senzillament l'espai on es reuneix la comunitat de fidels catòlics. Suposo que un cop clars aquests conceptes bàsics, ja podem apreciar millor l'art religiós i gaudir plenament de la visita del MNAC. El Museu Nacional d'Art de Catalunya acull la col·lecció d'art romànic i gòtic català més important del món i fa un repàs a través dels més de 1.000 anys d'història de l'art religiós català. Després de visitar-lo, entendreu els orígens de la nostra història religiosa que començà amb l'art romànic, introduït a Catalunya per influència dels francs durant la reconquesta carolíngia de les terres ocupades per visigots i àrabs. L'embrió de Catalunya es formà arrel de la confluència de cultures que enriquí les primeres mostres artístiques del que considerem l'art pre-romànic. D'ençà de les nombroses influències que ha sofert Catalunya al llarg dels segles, sempre hem desenvolupat la nostra pròpia versió autòctona de les corrents artístiques europees. Així doncs, el romànic català es començà a definir cap als volts dels segles XI i XII, amb el seus màxim exponents, les catedrals i els monestirs. Seguidament, ens endinsem a l'etapa gòtica, quan Catalunya gaudía d'una salut excepcional durant l'Edat Mitjana, gràcies a l'expansió mediterrània que propicià un gran enriquiment comercial i un fort intercanvi cultural. Ja cap a finals del s. XIV, Catalunya començà a entrar en decadència a causa de greus epidèmies com la famosa pesta negra amb l'afegit d'una gran crisi econòmica així com l'inici d'un llarg període d'inestabilitat política i social. Us sona la tràgica etapa de la Inquisició? Obviament, amb aquest panorama, poques manifestacions artístiques tornarem a trobar a Catalunya, tant impressionants i magestuoses com les que es van realitzar a l'edat mitjana. El renaixament, el barroc-rococó i el Neoclassicisme no van arrelar amb la mateixa força que ho va aconseguir el gòtic al llarg dels segles XIII - XIV i XV. No va ser fins a finals del s. XIX que sorgeix el Modernisme amb la figura d'Antoni Gaudí, qui decidí, l'any 1883, començar a portar a terme el projecte del temple més bonic, únic e impressionant del planeta. Cal dir que, malgrat la Sagrada Família resti encara inacabada, la basílica representa la imatge de la capital catalana i que, gràcies a la seva projecció internacional, Catalunya és coneguda arreu del món.

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 2ª part "l'altra infància"

Provablement a uns quants us haurà arribat el vídeo de la campanya de sensibilització americana contra Joseph Kony. Per als que us soni el tema, permeteu que m'allargui i us comenti el meu punt de vista i per als que no n'heu sentit a parlar mai, us demano uns minuts d'atenció. El tarat mental d'en Joseph Kony (perdoneu l'expresió però sincerament no trobo altres paraules) és el líder de la guerrilla LRA (Lord's Resistance Army) i el seu objectiu "polític" és el de governar Uganda segons la llei dels 10 manaments de la religió cristiana. Com va començar? Segrestant nens del nord d'Uganda, d'on es diu que ell n'és originari i obligant-los a lluitar al seu exèrcit. Si es negaven a deixar les seves famílies, se'ls mutilava i/o se'ls obligava a matar els seus familiars. Les nenes, d'altra banda, no s'escapaven a la desgràcia. Elles acabaven d'esclaves sexuals i/o de cuineres per als guerrillers. Recentment, s'han fet algunes campanyes de denúncia contra els abusos d'aquest tarat mental que es creu messies del senyor i sembla ser que malgrat segueixi lliure i en actiu, cada cop li costa més actuar i seguir reclutant nens-soldat. Actors internacionals com Invisible Children donen suport al govern ugandès per aturar la guerrilla, capturar el seu líder i alliberar els més de 30.000 nens i nenes segrestats. Mentrestant, totes les nits des de fa més de 20 anys, aquests infants dels poblats del nord, fronterers amb Sudan del Sud, dormen en centres d'acollida, separats de les seves famílies. És l'única mesura "momentània" d'evitar que siguin segrestats, mutilats, torturats i/o assassinats si fugen o es neguen a col·laborar amb la LRA. Durant la nostra estada hem conegut milers de nens. 23 dies donen per molt i en un país com Uganda, on la natalitat és altíssima (uns 7 fills per dona), n'hem vist moltíssims. El més curiós i admirable és que no n'he vist cap que estigués trist o si més no, mostrés feblesa. És més, el 90% dels nens ugandesos somriuren constantment, se'ls veu forts, animats i plens d'energía. Em meravella com malgrat les dificultats a les que s'enfronten cada dia, la població ugandesa sembli tan alegre i feliç. Com n'hauriem d'aprendre d'ells! Aquest viatge ha estat per a mi, entre moltes altres sensacions, una gran dutxa d'humiltat. Prou de pessimisme i victimisme! La nostra crisi econòmica és un petit got d'aigua on ens hi encanta ofegar-nos comparant-la amb la realitat ugandesa i la de molts estats africans. 

Efecto dominó en el mundo árabe

El pasado 17 de diciembre, Túnez se lanzó a las calles en señal de protesta contra la corrupción y el desempleo que sufre el país. Las protestas desencadenaron en sucesivas revueltas populares que acabaron forzando la dimisión de su líder político, Ben Alí, actualmente refugiado en Arabia Saudí a la espera de que se estabilice la situación. Mientras tanto, Mohamed Ghanuchi, asume temporalmente el mando, respaldado por la Comunidad Interacional que apela a una transición pacífica de Túnez. ¿Cómo un país de apenas 10 millones de habitantes ha conseguido, en poco más de un mes, derrocar un régimen que oprimió su pueblo durante 23 años? Alentados por su vecino árabe, pocos días después decenas de miles de egipcios se echaron a las calles imitando a Túnez, aclamando la dimisión de Hosni Mubarak. Simultáneamente, Jordania reclamó la dimisión de su líder, el rey Abdalá II a cambio del ex 1º Ministro, Maaruf Bajit. El mundo árabe se desmorona. Hoy, 20.000 manifestantes de la oposición al régimen yemení de Ali Abdalá Saleh se suman a la revolución del mundo árabe en Saná (Yemen), aclamando un cambio de gobierno en ésta primera jornada bautizada como "el día de la ira". ¿Cómo responde la Comunidad Internacional antes semejante efectó dominó? Según fuentes de La Vanguardia, Irán opina que las revueltas populares en Túnez y Egipto son una "señal del despertar islámico" en el mundo para el líder supremo de Irán, el ayatolá Alí Jamenei, mientras que Israel y Palestina se suman a un clima de amarga tensión. Esta mañana, Israel ha prohibido el rezo a los menores de 50 años en la famosa explanada de las mezquitas en Jerusalén, justo después de que Palestina prohibiera ayer las manifestaciones en Cisjordania relacionadas con Egipto frente a la presente y amenazadora revolución del mundo árabe. Más información en La Vanguardia Internacional.

Israel y Palestina en Salvados, la Sexta (Spanish tv)

Ayer, domingo 16 de enero, la Sexta colgó la última parte del capítulo que grabó sobre Israel y Palestina. La verdad es que no se trata de un documental sobre el país, sinó más bien un reportaje sobre el conflicto árabe-israelí enfocado desde ambos puntos de vista. La primera parte, Palestina y Hamas. La segunda parte, Israel y los judíos Ultraortodoxos. En España nos llega siempre lo que nuestro gobierno lleno de censuras nos permite saber o incluso nos incita a creer, pero viajando, leyendo otras fuentes o relacionándonos con extranjeros, nuestra visión se ensancha y nuestro corazón se divide. Os invito a que disfrutéis del capítulo, pudiendo oír y observar todo lo que estos días he intentado describiros con palabras. Espero que pronto el deseo que Jordi, el reportero, deposita en el muro de las lamentaciones, se haga realidad. Paz y justicia para Israel y Palestina. Para ver los capítulos, pinchaz sobre los siguientes enlaces: Salvados en Israel (16 de enero) y Salvados en Palestina (9 de enero). También considero interesante pasarse por el blog oficial de la cadena: El Blog de la Sexta, Salvados.

Jerusalem・יְרוּשָׁלַיִם ・القُدس

Hace poco menos de una semana tuve la suerte de conocer Israel. Un jóven país creado hace 63 años sobre una tierra legendaria, sagrada y de las más antiguas del planeta. Poco después del final de la 2ª GM, Naciones Unidas votó a favor de la creación del Estado de Israel en lo que hasta entonces se conocía como Palestina, dividiendo aquella tierra en dos realidades, la árabe y la judía. Disponiamos de 6 días para impregnarnos de ambas realidades y fuimos por faena. El viaje empezó al llegar al aeropuerto del Prat, donde nos esperaba el primero de varios interrogatorios. Una vez en el avión de la compañía El Al disfrutamos de nuestra primera experiencia Kosher. Nos encantó saborear el Hummus acompañado de pan de pita y transcurridas 4 horas y media, llegábamos al aeropuerto internacional de Ben Gurion, a caballo entre Tel Aviv y Jerusalén. Nos decidimos por tomar un taxi compartido hasta la capital, Jerusalén, donde nos quedariamos las próximas 3 noches, hasta fin de año. Despertar en el barrio musulmán de Jerusalén, con todo su esplendor de mezquitas, mercados y gentío entorpeciendo el tráfico de sus estrechas calles nos quedó grabado para siempre en la memoria. Visitamos la ciudad vieja entrando por Damascus Gate, paseamos por sus laberínticas callejuelas, compramos dulces, espécies y té en las miles de tiendas que se extendian a derecha y a izquierda, delante y detrás, cortadas por discretas capillas cristianas que pasaban desapercibidas en un barrio musulmán de mayoría árabe. Procuramos seguir un itinerario para no olvidar lo esencial: la mezquita de la Cúpula Dorada, símbolo de la Ciudad Santa, así como la famosa mezquita de Al - Aqsa. Ese mismo día conocimos también el barrio judío y depositamos nuestros deseos en el quebrado muro de las lamentaciones, separado por sexos en la práctica y por fe en la realidad. Lo cierto es que pocos eramos los turistas que nos encontrábamos ajenos a ese espectáculo de fe y devoción, intentando comprender el lamento de aquellos miles de judios susurrando oraciones en hebreo. Por la tarde descubrimos el sincretismo del barrio católico. Cristianos, Ortodoxos, Armenios, Etíopes y otras comunidades religiosas comparten parcelas del Santo Sepulcro. Finalmente, desde la colina del Monte de los Olivos, percibimos la ciudad a lo lejos. Esa imagen de postal nos mostraba el conjunto de realidades que comparte Jerusalén, invitándonos a conocer un complejo territorio en el que coexisten varias comunidades religiosas impregnadas de historia, leyendas y fe.

Israel

Molt bon any a tothom! Disculpeu aquesta llarga absencia de comentaris, per justificar-me, confesso que he estat atabalada amb la nova feina i alhora, preparant les vacances d'any nou. Aquells que seguiu el blog regularment, sabreu que l'any passat vaig acomiadar el 2009 a Tailandia, festejant els darrers dies de l'any entre amics, platja i bon temps. El 2010 havia començat molt bé: de Tailandia al Japó, del Japó a Catalunya, de Barcelona a París... i de París a Israel. El 2010 m'havia regalat molts moments feliços, retrobades, il·lusions compartides, somnis satisfets... es pot desitjar més? El 2010 mereixía un funeral de primera i l'escenari escollit va ser Israel. Un viatge a Terra Santa per a descobrir els orígens de la nostra religió, la nostra cultura, història, política, societat... la realitat d'Israel és molt més pròxima a la nostra realitat del que ens pensem. Durant 6 dies, Israel m'ha mostrat la seva millor cara, somrient i picaresca, llesta i aguda, m'ha ensenyat el valor de la terra, del sentiment de grup, de la força de la fe en la religió i el poder de destrucció d'un exèrcit de joves espantats. Israel m'ha obert els ulls, m'ha abraçat el cor i m'ha fet somriure malgrat l'etern conflicte que pateix. Israel respira un clima càlid i suau, banyat per salades onades del Mar Mort i oliosa brisa del desert de Judea. No obstant però, mirar el cel i contemplar aquelles postes de sol no és suficient per trobar la pau. El silenci d'aquella estampa quotidiana és trencada constantment pels avions militars sobrevolant els ports, fortaleses i ciutats, ensucrada amb el resò del crit a la oració i les cançons "havivi" dels mercats locals. Israel necessita mirar-se al mirall. Veure's des d'una altra perspectiva, canviar la seva política d'acció. Si et veiéssis des dels meus ulls, Israel... ploraries menys i somriuries més. Et relaxaries més i afluixaries aquest permanent estat d'alerta... i tot el teu talent i la teva energía seria reconduida cap a l'objectiu de Crear el país que voleu ser, enlloc de destruïr la realitat del que no voleu que sigui.

モンセラット・Montserrat

モンセラットはカタルーニャ州の中で、一番素敵で特別な山です。その山の自然は素晴らしくてカトリックの聖地です。モンセラットの修道院の歴史はとても興味があり、特に聖母マリア様のことです。モンセラット山の修道院の聖母はカタルーニャの人たちが一番親しみを持った聖母です。ちなみに、この聖母の肌は黒いです。一般的にカトリックの聖母マリア像は白いですが、モンセラットの聖母は違います。モンセラット山の風景はホントに奇麗です。モンセラットの山に上るために、フニクラールに乗ることが出来るし、自分の車に乗ることが出来ます。私達はバルセロナから車に乗って４５分でモンセラットの駅に着きました。駅から山頂までフニクラールに乗って１０分でかかって修道院に着きました。その日は明るくて天気は良かったけどモンセラット山の気温はバルセロナより、凄く寒かったのでひどい風邪を引いてしまいました。

Barcelona estrena Basílica

Barcelona comença una nova etapa. Gràcies a la visita del Papa que, malgrat l'enrenou que ha causat a ciutadans i turistes, ahir al migdia, la nostra estimada Sagrada Família va esdevenir Basílica. Ja és un fet. Tot i que l'icona de Barcelona segueix en construcció, ha passat de ser un Temple Expiatòri a una Basílica més de les actuals 9 amb les que compta la ciutat. Més de 2 milions de turistes visitaven cada any la Sagrada Família, motivats per la singularitat de la seva silueta externa però, a partir d'ara, el Temple més gran del món multiplicarà les seves visites gràcies a la gran difusió que els mitjans de comunicació s'han encarregat de projectar a nivell Internacional. Si fins ara, l'exterior del Temple era l'icona de Barcelona, des d'ahir, el Bosc Petrificat de l'acabada Nau Central projectada per Gaudí, esdevindrà la nova icona interior del Temple que Barcelona es reservava per mostrar. Cal reconèixer que, malgrat l'indiferència d'alguns i el creixent secularisme de la nostra actual societat, l'acte de Consagració religiosa de l'obra més brillant i singular de Gaudí és un gran pas endavant per a la nostra dinàmica Barcelona, sempre projectada cap al futur, sense oblidar el passat ni la singularitat de la seva terra, Catalunya.

ハンナちゃんの洗礼儀式

１月１０日、私の友達「ともみちゃん」は、彼女の姪の洗礼を受ける儀式に誘ってくれました。私はその儀式にまだ行ったことがないのでとても嬉しかったです。ともみちゃんの実家は小田原の近くにあって、大きくて奇麗な家でした。神道のお祝いは、この実家で行われました。豪華な昼ご飯を準備してみんなが素晴らしい着物を着てあたたかいもてなしを楽しみました。昼ご飯の前にともみちゃんの家族と一緒に神道のお寺に行ってハンナちゃんの洗礼を受けているところが面白かったです。ハンナちゃんは小さいから祝いの初めからずっと泣いてしまったけどこの経験は凄くユニークでした。それに、ともみちゃんの家族はとても優しくて可愛い人たちだから私はとても良い時間を楽しみました。昼ご飯の後で、ともみちゃん、オヤナちゃんと一緒に富士山の展望台に行きました。富士山の景色は凄く奇麗ですよね！その日はホントに良い一日でした。ありがとうね！ともみちゃん！

Bateig Shinto ・神道の洗礼

Quan vaig tornar a Tokio, després de les vacances, la Tomomi ens va convidar a la Oihana i a mi, al bateig de la seva nevoda Hannah, a la casa pairal de la família Kato, molt a prop d'Odawara. Sobra dir que ens ho vam passar d'allò més bé entre familiars, en un paratge preciós en vistes al Fujisan i degustant els millors plaers de la gastronomía japonesa: Tempura, Sushi i Sashimi, dolços japonesos a base d'arròs, verdures exòtiques, peix fresc i ensucrat, castanyes dolçes... la boca se'ns feia aigua i teníem por d'empatxar-nos de tant que vam arribar a menjar! Quina felicitat! Pel que fa al bateix de la petita Hannah, el temple escollit era encantador. Molt petit, rústic i autèntic fins tal punt que no hi havía calefacció! La Hannah no va parar de plorar en tota la cerimònia que, afortunadament, no s'allargà com les nostres misses d'Occident. Les cel·lebracions japoneses "van més al gra" i en 20 minuts ja estavem tots beneïts i a punt pel dinar que, aprofitant l'avinentesa, tots els familiars cel·lebraven també el dinar d'any nou. Tomomi, t'agraeixo infinítament que m'hagis convidat a conviure unes hores amb la teva família. M'hi he trobat tant bé entre vosaltres... sou un encant!

高野山・Koya-san

台湾に行く前に一泊二日で高野山に行ってきました。半年前から行こうと思っていたのですが、今回やっと家族と一緒に行くことが出来ました。高野山のお寺は凄く大きくて綺麗でした。私の従兄弟たちは写真を沢山撮りました。その旅行はとても面白くて楽しかったけど、従兄弟たちには少し問題だったようです。外国人は高野山に行ったらお寺に泊まることがあり、野菜を食べるしお祈りもします。それは普通の行動です。それで、私達は隠者のように一泊だけこの生活をしました。私は野菜が大好きなのであまり問題がなっかたけど、従兄弟たちはほとんど食べませんでした。残念です！私達の泊まったお寺は大円院でした。お寺はとても綺麗で、お坊さんたちは若くてとても親切でした。皆さん、時間があれば高野山に行って下さい！「高野山の経験」は是非とも推薦しますよ！

Ja he tornat de les vacances! Han passat tantes coses en 2 setmanes que sembla que hagi estat fora tot el mes d'agost! Què bé que m'ho he passat amb les visites benvingudes de la meva terra. Gràcies a tots per venir! Avui us parlaré de Koya-san, una bonica muntanya esquitxada de temples budistes que es troba a 2 hores en tren des d'Osaka. La principal atracció turística de la regió és l'experiència d'allotjar-te en un dels centenars de temples del poble, habitats per petites comunitats de monjos budistes. La gràcia de l'experiència és que per un dia, el client té la possibilitat de "viure com un monjo". Normalment, allotjar-te a qualsevol dels temples de Koya-san costa com a mínim 10.000 yens (72 €) la nit, que inclou: habitació doble de tatami i futón (sense WC ni bany privat), el sopar i l'esmorzar vegetarià i la possibilitat d'unir-te a les pregaries matinals (1 hora de durada, de 6 a 7 del matí, abans d'esmorzar). Apart de l'experiència entre monjos en un temple auster i acollidor, Koya-san ofereix la possibilitat de passejar en un dels cementiris més impressionants del país (Okunoin), entre inmenses sequoïes altíssimes i molt velles. Potser fa una mica de madra desplaçar-se fins aquest poble si veniu pocs dies al Japó, però si en teniu la oportunitat, recomano als apassionats del Budisme i l'espiritualitat, viure "l'experiència Koya-san".

七五三・Sichigosan

先週末の土曜日に七五三のお祝いがありました。私は子供が大好きなので、その様子を明治神宮に見に行きました。午前中から午後にかけて七五三を祝う子供たちで混んでいました。子供たちを大勢見ることができて私はとても嬉しかったです。女の子は、とてもきれいな着物を着て、男の子はカッコいい服を着ていました。沢山の家族づれでとても賑やかでした。日本にはお祝いの日が沢山あるので、楽しく面白いです！

Després d'esperar 7 mesos per presenciar la Festa del SichiGoSan, dissabte vaig obtenir la meva recompensa! El temple de Meiji Jingu era ple de nens i nenes que celebraven els seus 3, 5 i 7 anys. El Japó té moltes festes tradicionals i costums locals, però sens dubte, aquesta és per a mi, la més maca i especial. Adoro els nens petitons i si a més, me'ls vesteixen de gala amb kimonos llampants i ben pentinadets i arregladets... quin paradís! Els jardins del temple es van convertir durant tot el dissabte 15 de novembre, en un escenari de colors, somriures i al·legríes. Tothom era feliç! Els avis, els pares, tiets, cosins, nevots... i els turistes, s'aglomeraven al voltant dels nens per a fotografiar-los, i els pares es mostraven orgullosos dels seus nens quan els turistes els hi demanaven fotos. En un futur, quan sigui mare i els meus nens facin 3 anys, els portaré a Meiji Jingu el 15 de novembre d'aquell any, per agraïr als Kami (Déus) la felicitat que en aquell moment sentiré al ser mare d'uns nens tan sans i preciosos ;) Fins aviat! Per cert, Joan... Feliços 7 anys i 11 mesos!