![]() |
| Pistes d'esquí de Soldeu - El Tarter (Grandvalira) |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris natura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris natura. Mostrar tots els missatges
dimecres, 26 de desembre del 2012
Andorra, destinació d'hivern
dilluns, 1 d’octubre del 2012
Essential Montserrat: Nature, Spirituality & Culture
Montserrat has traditionally been considered Catalonia's most famous mountain range and it's the second most touristic place in Catalonia, after her capital, Barcelona. According to statistical reports, Montserrat received more than 2 million of visitors last year. Her genuine silhouette explains her name: Montserrat means Jagged Mountain. The highest peak is called Sant Jeroni (1.230 m/high) where the panoramic view of the landscape worths the effort to climb to the top. Everywhere in Montserrat is protected by Montserrat's Natural Park which offers a largest variety of flora, fauna and plenty options of sport activities like trekking or hiking. Additionally, Montserrat is a focus of spirituality and culture far from the XIth century thanks to the monastery and our Lady Moreneta (the black madonna) who has been venerated by pilgrims and visitors from all over the world. She's the patron saint of Catalonia and it's possible to visit her inside the Basilica. The history of Montserrat starts in 888, when a couple of shepherds found the "carved in wood Mother of God" in the mountain and then, Abbot Oliba of Ripoll founded the monastery in 1025. One of the most exciting experiences during the visit of Montserrat is definetely the canticles of the Escolania, one of the most ancient children's choirs in Europe. The most famous and emotive song of the choir is called "Virolai" and for us (the catalan people), it becomes one of the most patriotic songs of our land. The little boys of the Escolania sings everyday (check out the schedules here). Besides, it's also interesting to discover the Museum of Art or the Interactive Exhibition which offers an insider's view of how the Benedictine community of Montserrat is organised. Before leaving, don't forget to taste the catalan traditional fresh cheese (Mató de Montserrat). To get to Montserrat from Barcelona, take the FGC from Plaça Espanya to Monistrol de Montserrat and then, transfer to the rack railway till the monastery.
diumenge, 30 de setembre del 2012
Montserrat essencial: Natura, Espiritualitat i Cultura
La muntanya de Montserrat és l'icona més visitat de Catalunya, després de la seva capital, Barcelona. L'any passat va rebre més de 2 milions de visitants i les xifres segueixen augmentant al ritme d'un 11% anual. Amb una extensió total de 10 km de llarg i 5 km d'ample, el Parc Natural de Montserrat pertany a 4 municipis i limita amb 3 comarques: el Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat. Des del gran incendi de 1986, tota Montserrat està protegida: l'excepcional i única geologia, la seva flora i la seva fauna. Fa uns 50 milions d'anys, la situació orogràfica de Catalunya estava invertida. És a dir, on avui hi ha el mar Mediterrani era terra i on hi ha Catalunya, un gran mar interior. Com a resultat de la força tectònica del Vallès, en un procés molt lent, tots els materials sedimentats van anar creant Montserrat amb aquestes formes tant originals. El pic més alt és el Sant Jeroni, amb 1.230 metres però també n'hi ha molts d'altres, com el Cavall Bernat, que se'ls hi ha triat el nom per la similitud de les seves formes peculiars o bé per l'associació a mites i llegendes de la rica història de Montserrat. Els orígens del Monestir daten del s. IX, quan el comte Guifré donà els territoris de Montserrat al monestir benedictí de Ripoll en senyal d'ofrena per haver-hi admès com a monjo, el seu fill Radulf. No va ser fins l'any 1025 però, que l'abat Oliba en fundà el monestir, integrant les 4 ermites existents. La llegenda, en canvi, és una mica diferent. Es veu que vora l'any 880 uns pastors de Montserrat van veure una llum que sortia d'una cova amagada a la muntanya i encuriosis, s'hi van acostar a observar-la. Sorpresos de trobar-hi la imatge de la Moreneta, ho van comunicar a les autoritats eclesiàstiques que decidiren portar-la en processó fins a Manresa. No obstant, el dia acordat, la imatge de la Moreneta es va fer tant pesada que ningú fou capaç d'aixecar-la i ho van interpretar com el desig de la Verge de romandre a la muntanya de Montserrat. Així doncs, de la Santa Cova se'n creà una ermita que n'és avui dia, santuari de molts pelegrins. Montserrat és un nucli d'espiritualitat i cultura. El seu monestir, encara habitat per una comunitat d'uns 80 monjos, segueix les normes de St. Benet des de fa deu segles. Els monjos de Montserrat, a més de dedicar-se a la pregària, han sigut grans fonts de cultura i saviesa al llarg dels segles. La Biblioteca de Montserrat és una de les més antigues de Catalunya i fins i tot compta amb la seva pròpia editorial. Apart, els monjos treballen al servei de la comunitat encarregant-se de la hostatgeria, dels jardins o de l'escolania. Aquesta brillant acadèmia de música i cant és un dels cors infantils més antics i prestigiosos d'Europa, amb més de 50 nens catalans d'entre 9 i 14 anys que han fet conèixer Montserrat al món. L'Escolania canta cada dia a les 13h entre setmana i a les 12h els dies festius. Un dels moments més emotius de la visita a Montserrat és, sens dubte, sentir-los cantar el Virolai. No hi ha res més màgic que contemplar la Moreneta entronada, patrona de Catalunya, mentre sentim les veus blanques del cor; recordant-nos com n'és d'especial i mil·lenaria, la nostra estimada terra.
dimarts, 11 de setembre del 2012
Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 3ª part "Un món bestial"
Ja és casualitat que just una setmana després d'haver tornat d'Uganda, Tele Madrid acabi d'emetre un capítol dedicat als madrilenys residents al país. Acabo de veure'l en directe des d'internet i espero que aviat estigui disponible per poder-lo compartir. Però és que just una setmana abans de marxar de viatge, tv3 també va emetre un altre capítol dedicat a la rica biodiversitat del país, consagrant l'emisió als primats en perill d'extinció: goril·les i ximpancés. No hi ha dubte que Uganda és el destí preferit d'aquest estiu 2012! Tindrà alguna cosa a veure la pifia del president quan afirmava "Spain is not Uganda"? Espero que gaudiu del capítol i a la propera entrada us mostraré les meves propies fotografíes e impressions de les visites als Parcs Nacionals de Virunga i Bwindi. Tal i com ho van viure els joves estudiants de veterinària, nosaltres també vam gaudir d'allò més de la nostra fascinant, única i màgica expedició!
Etiquetes de comentaris:
Experiències,
natura,
Televisió,
turisme,
Viatges
dimecres, 5 de setembre del 2012
Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 1ª part "La sabana"
Ja fa un parell de dies que he tornat d'Uganda. Un país sorprenent ple de màgics paratges i situacions que et tallen la respiració. Uganda és, sens dubte, la perla d'Africa. Ideal per als viatgers més aventurers i els exploradors més intrèpids. Qui la visiti, quedarà fascinat amb cada somriure infantil i atrapat amb el ritme pausat de la brisa bufant a través de les acàcies, magestuoses e inmenses. La concepció del temps a Uganda divergeix totalment de la nostra. El temps no es mesura amb rellotges. Quan és el moment, la natura t'ho farà saber i mentrestant, sigues pacient i no deixis d'observar-la. De fet, és tasca difícil apartar la vista de l'entorn esquitxat d'acacies on sempre s'hi troben ocells de tota mena alimentant les seves cries o voltors esperant pacients el seu torn per menjar. Mentrestant, uns metres més enllà de l'escena, una família de joves lleones d'en prou feines 2 anys, es llepen les ferides després d'haver caçat un búfal despistat. La sabana sempre ha respirat tranquil·la i pausada des dels nostres orígens, ignorant els rellotges o qualsevol forma de mesurar-li el pols. La mare terra la rega d'abundants pluges que alimenten el cabdal dels seus rius i llacs, font de milers d'espècies. D'altra banda, el gran sol africà escalfa Uganda més càlidament que el nostre sol europeu, amb temperatures que sobrepassen els 30ºC al migdia, en temporada seca. La tímida lluna, en canvi, només es deixa veure si els núvols constants li permeten mostrar la seva forma peculiar. Sabíeu que a l'Equador africà la lluna creixent té forma de cistell i quan decreix, sembla un barret? És tan diferent de la nostra lluna mentidera que, mostra una D quan creix i una C quan decreix? Sí, a Uganda el temps no es mesura. Senzillament flueix constant i eternament com el Nil. Si sempre us passa el temps tan ràpid com a mi, tindreu tanta feina en abarcar tanta inmensitat en tantíssimes "petites coses" que quan us en vulgueu adonar, ja haurà arribat el dia de tornar a casa.
Etiquetes de comentaris:
Experiències,
natura,
Viatges
dijous, 9 d’agost del 2012
Itinerari cap a les Muntanyes de la Lluna, Uganda
Dedico aquest post a comentar-vos l'itinerari previst abans de marxar. D'aquesta manera, quan no disposi d'internet, corrent elèctrica ni serveis mínims, podreu imaginar on sóc només mirant el calendari. La diferència horaria d'Uganda respecte Espanya és només d'1 hora més. El primer dia, dissabte 11/8, dormirem en un hotel a Entebbe, antiga capital colonial, vora el llac Victòria. El primer i l'últim "hotel" on ens allotjarem al larg de les 22 nits a Uganda. L'endemà, diumenge 12, visitarem Jinja i al capvespre dormirem en un campament. Dilluns 13 anirem cap a les Sipi Falls, en direcció nord-est. Els dies 14, 15 i 16 d'agost els dedicarem a conèixer les terres de la tribu dels Karamojong, a Moroto, on s'hi troba el Parc Nacional de Kidepo, molt a prop de la frontera amb Kenia i Sudán. Divendres 17 ens acomiadarem dels Karamojong per visitar la nova tribu dels Acholi, a Kitgum. El cap de setmana del 18 i 19 d'agost el dedicarem a contemplar els verges paisatges del Nil a Adjumani, triple frontera entre Sudán, Uganda i el Congo. Dilluns 20 arribarem al PN de Murchison, la reserva natural més gran del país, on hi dormirem dues nits acompanyats d'hipopòtams vora el delta del Nil. Dimecres 22 ens dirigim cap al Sud recorrent la falla del Rift Occidental per acabar la jornada dormint a la Reserva Natural de Kabwoya. Dijous i divendres (23-24/8) toca Kilembe! Les famoses muntanyes Rwenzori, popularment conegudes com les mítiques muntanyes de la lluna, sempre envoltades de l'espessa boira que més d'una vegada havien despistat els més exigents exploradors del s. XIX. Dissabte 25, si tenim sort, veurem lleons al PN d'Isasha i diumenge 25, enfilem cap a Kisoro, els Alps Africans, triple frontera amb el Congo i Rwanda. La darrera setmana del viatge la dedicarem, si el temps i la situació política ens ho permet, a fer el tant desitjat i esperat Gorila Trek. Provarem d'entrar-hi pel costat ugandès, provablement des de Bwindi. Cap als voltants del dia 30, hauriem d'arribar al llac Bunyoni, a 2000 metres d'alçada. L'1 de setembre el dediquem a tornar cap a Entebbe i diumenge 2, si tot va bé, tornarem cap a Barcelona via Istanbul. No us perdeu la sèrie de mini documentals que adjunto en aquest post. Quan acabi el vídeo Youtube "I love Uganda", trobareu uns quants documentals realitzats per entitats com Tourism Ugada (anglès). No son boníssims, son fascinants!
Etiquetes de comentaris:
Experiències,
natura,
turisme,
Viatges
If you're going to visit somewhere, don't just visit anywhere, #visitUganda!
![]() |
| Best friends in Kazo (Kawempe) pictured by M.K.Hofslett, april 2012 |
Doncs aquí estic, acabant els preparatius amb una mica de nervis, ho reconec. Quan penso que aquest deliri per conèixer l'Africa ja em ve des de que vivia al Japó, una extranya barreja entre emoció i estat d'alerta, m'atabalen mentre intento encabir 7 kilos d'equipatge a la maleta. 4 hores d'intents més tard, decideixo que marxaré amb 10 kilos a facturar cap a Entebbe (Kampala). Quasi tot és a punt i quasi tothom és al corrent de que marxo dissabte cap a Uganda. El compte enrera s'ha activat i no tornaré fins setembre a Barcelona. Durant 23 dies m'endinsaré en terres africanes, l'origen del planeta, les arrels de la humanitat. Se'm posa la pell de gallina només d'imaginar-me les verges sabanes esquitxades d'ombres de baobab, resseguint un horitzó espectacular, presidit per un sol de capvespre vora el llac. Oh, Sí! Me'n vaig a l'Africa! Que si tinc por? Sincerament, l'he tingut. Com més gran em faig, més dubtes i més mandra, però afortunadament sempre m'acabo decantant per desafiar l'estat de por. Si m'hagués d'aturar per cada advertència que he sentit per part de metges, farmacèutics, familiars i amics al llarg dels meus 29 anys, provablement no hauria conegut ni la meitat dels quasi 50 països que he tingut la oportunitat de descobrir. A més, Terres Llunyanes m'ha assegurat que no cal patir, que la situació política del país no alterarà en excés el recorregut previst, que l'epidemia d'èbola que fa poc va omplir tots els diaris està controlada i que confiï en la gestió dels guies. Després d'una llarga temporada recercant informació, gestionant tramits mèdics i burocràcia administrativa, he decidit que hi confio. Confio en que valdrà la pena. Segur que m'encantarà. Confio en que tornaré enriquida. Sento, un cop més, aquesta adrenalina pre-viatge invadir els meus sentits i el meu pensament. No serà fins dissabte al migdia que m'enlairaré cap a terres llunyanes, però el meu cap ja fa temps que ha començat a volar. Fins aviat, Barcelona. Uganda m'està esperant!
Etiquetes de comentaris:
Experiències,
natura,
turisme,
Viatges
divendres, 8 de juny del 2012
南ドイツとチェコ共和国に旅行をしました。
![]() |
| 父とアドリア君 |
![]() |
| 私達の車でチェコへ |
dilluns, 28 de maig del 2012
カタルーニャ地方のモンセニー山脈
2年前、まだ東京に住んでいた時に、友人がスペインから日本まで会いに来てくれました。私はバルセロナに帰る二ヶ月前、東京にアドリア君が訪問してくれました。その時に彼は六ヶ月ぐらい、インドから日本まで旅行をしていました。半年後、やっと東京に着いた時、長い間会っていなかったので久しぶりに会った時にとっても喜んでいました。私は日本に住みに行く前、1年間フランスに住んでいました。パリでアドリア君と知り合った。2007年1月、一緒にカタルーニャ州のための事務所で働いていました。それに、彼とパリのアパートを共用をして、すぐ友人になりました。つまり、アドリア君に知り合ってから今まで、なんか5年があっという間に過ぎました。ホントに信じられない!今年の始めからバルセロナの近く住みに行きました。彼は大都会に住む事が大嫌いなので小さい街に住みに行ったから今はとっても幸せです。その街の名前はアイグアフレダです。アドリア君の住んでいるところは山が沢山あって、遊びやすい場所ですよ。それに、彼の街の生活はとっても楽ですね。どこに買いに行っても、バルセロナの値段より、すごく安いんです!それに、その地方は汚染されていないし、空気が奇麗だし、タガマネンという山の上から景色が素晴らしいです。アイグアフレダはモンセニー山脈の自然公園の中心に位置しているんです。一昨日、一緒に山脈の上を運転したり、山のレストランで食べたり、その後でちょっと散歩したりしました。彼と一緒にいる時、いつも沢山遊んだり、楽しい時間を過ごしたり、嬉しい気持ちになったりします。^^モンセニー山脈に行ったら、ぜひタガマネン山頂のレストランで食べるべきです。レストランの案内はこちらです。『スペイン語だけ』
divendres, 25 de novembre del 2011
カタルーニャ州の忘年会の件
忘 年会になると、もう一回、皆さんはよく食べたり、お酒を飲んだり、面白い会話を話しながら笑います。スペインの忘年会の習慣はとっても面白いで す。その夜、皆さんは赤い下着を着て、夜中になると、統計の時報を聞きながら、一つずつで12つブドウを食べる。とっても可笑しいですよ。だか ら、あまり時間がないし、食べにくいだし、早く食べなきゃいけないのでだれも出来ない。(笑)『Las 12 campanadas』をクリックして下さい。一月六日、『Día de Reyes』という子供の日です。その夜は(1月5日)街で『Cabalgata de Reyes』 というショーを行なわれます。そのショーはとっても奇麗です。パフォーマンスはよく出来て、音楽とダンスも素晴らしいです。この習慣はキリス ト教の関係があります。スペイン人の子供達はクリスマス日だけでなくて一月六日も沢山プレゼントをもらいます。子供達は早い朝に起きて、古墳しています。 去年で子供の態 度が良いだったら、沢山プレゼントをもらえるけど、態度が悪いだったら、石炭をもらいます。子供の日の典型的なお菓子は『Tortell』という甘 いケーキです。そのケーキの中で小さい人形があり、小さい豆もはいています。家族はケーキを比べて、小さい人形をもらった人はラッキーになります が小さい豆をもらった人はそのケーキの値段を払わなければいけません。面白いでしょう?
dimarts, 30 d’agost del 2011
Khovsgol Lake & The North of Mongolia
dilluns, 16 de maig del 2011
ジローナの花祭り・Girona en temps de flors
毎年、5月の2週目にジローナで花祭りが行われます。今年のシーズンはまだ明るくないけれど天気は寒くないです。先週の土曜日は雨が降ったのですが、花祭りは楽しかったです。ジローナ市はバルセロナからあまり遠くないので電車で1時間半で行く事ができて、とても便利な旅です。ジローナ駅から街の中心まで歩きながら色々な写真を取ったりのんびり散歩したり、花のエキジビションを楽しみました。ジローナの観光や文化遺産はとっても面白くて豊富です。ジローナ大聖堂、ユダヤ地区や中世修道院などです。私はジローナに行くなら、一日中、ゆっくり散歩して遺産現物をして良いレストランに食べに行きます。今回は友達と一緒に、ユダヤ地区のカタルーニャ料理のレストランにお肉を食べました。ジローナ地方のお肉はホントに美味しいです。一年中、ジローナ市だけでなくジローナ地方に(コスタ・ブラバ)では沢山活気があり、面白いです。例えば、ピレネー山脈を遠足することが出来たり、船舶の町を見物することが出来たり、地中海を航行することも出来ます。Com cada any, la ciutat de Girona es guarneix de flors i d'exotisme la segona setmana de maig. Ja fa més de 50 anys que dura aquesta bonica tradició que ens resulta, a catalans i extrangers, una excel·lent excusa per a visitar una de les ciutats més particulars de Catalunya. I és que, realment, Girona és única.
Etiquetes de comentaris:
amics,
cultura,
Experiències,
natura
diumenge, 13 de març del 2011
Sempre amb tú, Japó!
Les darreres notícies rebudes d'ençà del terratrèmol seguit del tsunami a la prefectura de Miyagi anuncien 1.000 morts i uns altres 1.600 desapareguts (segons fonts japoneses que acabo de llegir com a resposta del post d'ahir). Gràcies a Facebook, he pogut comprovar que la majoria dels meus amics i coneguts es troben bé, malgrat l'ensurt i en molts casos, el xoc que ha provocat el Gran Tokai que, com em deien quan hi vivía, ja feia anys que esperaven. Encara hi ha amics que no he pogut localitzar i prego, si esteu llegint aquestes línies, em feu sabeu com abans millor si us trobeu bé. La meva professora Tsurumi m'acaba d'informar que alguns dels afectats, a més de perdre els seus familiars, amics, llars i pertenences, també han perdut la veu a causa del xoc sofert. D'altra banda, no només el territori japonès ha sofert els danys d'aquest devastador terratrèmol seguit del tsunami, sinó que moltes illles del Pacífic, entre elles Hawaii, pateixen encara tràgiques conseqüències. Només ens queda seguir resant als kami que aturin tot aquest patiment i fer-vos saber, Japó, que estem amb vosaltres. Ahir, ara i sempre, des de Barcelona us fem arribar tot l'amor i el suport que necessiteu a causa d'aquesta desgràcia que no us mereixíeu per res del món. De tot cor, molts ànims, Japó! Més informació en directe, minut a minut a Ustream (en japonès).
Etiquetes de comentaris:
amics,
Experiències,
natura
divendres, 11 de març del 2011
Terratrèmol de 8.9 i tsunami amb onades de més de 10 m!
Miro les imatges per internet, m'asseguro que tots els meus amics es troben bé i que tot ha quedat en un horrible ensurt mentre encara no m'ho acabo de creure. El Japó acaba de viure el terratrèmol més fort de la història contemporània, d'escala 8.9 seguit d'un tsunami devastador amb onades de fins a 10 metres d'alçada. L'epicentre, situat a Sendai, tant a prop de Tokyo, ha patit els pitjors danys. La ciutat ha pogut resistir malgrat la força de la naturalesa, gràcies als bons equipaments i l'experiència de molts anys de terratrèmols. Al llarg dels meus 2 anys viscuts a Tokyo també en vaig "patir" alguns, però comparat amb aquest darrer, no eren més que "experiències". Llevar-me amb aquesta notícia m'ha amargat encara més el café i agraeixo que avui no hagi d'anar a treballar. La veritat és que no podria concentrar-me en el present quan no faig altra cosa que recordar el passat, tots i cadascún dels moments viscuts a l'altra punta de món, en companyía d'aquest gran país anomenat Japó i espantar-me pensant que em podria haver tocat a mi... que podria haver estat allà en aquell moment, patint pel patiment que hauria provocat a tots aquells a qui estimo i m'estimen. Sort que sóc aquí i no patiran per la meva seguretat. No obstant, malgrat m'he assegurat de que tots els qui m'estimo i que encara viuen allà estiguin bé, el meu cor encara tremola. Ànims Japó! Estic i estem amb tú, ara i sempre!
Etiquetes de comentaris:
amics,
Experiències,
natura
dimecres, 10 de novembre del 2010
モンセラット・Montserrat
dilluns, 7 de desembre del 2009
Adéu examen ・さようなら試験
昨日、私は日本語能力試験2級をやってみました。私が3ヶ月前から一所懸命日本語を勉強していったのでだんだん上手になったと思いますが試験は本当に難しかった。去年の12月、同じように日本語能力試験3級を受けました。その時に私はとても有益な信頼が持っていったけど今年より、私の信頼は一寸下がってしまいました。日本語能力試験3級~2級までの相違は高すぎると思います。確かに去年から今までずっと、私の日本語の程度がうまくなりましたけど2級まだできない。ところが、私の気持ちは悲しくないし心配ではないしとても嬉しくて安心ですよ!一番大切なことは私の努力や勉強での根気を同じように続かなければなりませんけれど、試験が終わった以来、私は本当に疲れたので長い暇な時間が欲しい!ところで、麻布十番のも公園で素敵な紅葉の木が一杯あるので最近、この写真を撮りました。この国の季節は本当に奇麗ですね!
Ahir, a quarts de tres de la tarda d'un diumenge assolellat, superava un dels meus reptes d'aquest 2009: presentar-me al 2º nivell del JLPT. Sort que el fet d'obtenir un resultat mínimament decent no es podrà saber fins febrer de 2010... perque una cosa era fer-lo i una altra de molt diferent, aprovar-lo! L'examen començava a quarts de 10 del matí amb la 1ª part, que constava en encertar la resposta correcta entre 4 possibles respostes múltiples d'un total de 60 preguntes de vocabulari en només 35 minuts. Després d'un breu descans de 30 minuts, a la 2ª part havíem de demostrar la nostra habilitat encertant la resposta correcta entre 4 opcions possibles d'un total de 28 converses en 45 minuts seguits. I ja finalment, la darrera de les parts, la més complicada i desalentadora de totes 3, consistía en ser capaç de llegir 7 textos de temàtica variada i respondre les 25 preguntes relacionades, seguit de 35 preguntes més sobre gramàtica (tipo test de resposta múltiple) en un total de... atenció, atenció: 70 minuts! S'han tornat bojos! No hi ha prou temps per llegir en calma ni els textos ni les preguntes! Però en fi, ara ja està. Ho havía d'intentar. Durant tot aquest temps que he estudiat m'hi he esforçat molt i puc notar que he millorat. Ja és un bon motiu per quedar-me satisfeta! Ooh! Estava tant cansada després de l'esforç... però alhora tant contenta! Ahir començava una nova i última etapa a Tokio després d'aquests quasi 2 anys! Em costa fer-me a la idea de que després de 4 mesos em despertaré d'aquest somni... i quan obri els ulls, seré a Barcelona.
Etiquetes de comentaris:
estudis,
Experiències,
natura
dilluns, 28 de setembre del 2009
Silver Week, escapada a Kyushu
Fa poc us parlava de la Silver Week, oi? Doncs aquests 4 dies vaig aprofitar per viatjar a Kyushu i descobrir el Japó més rural, autòcton i autèntic. Si em queixava de que el Japó manca d’autenticitat i realisme és perquè feia massa temps que no sortia de Tokio, on la realitat japonesa és pràcticament inexistent a la gran metròpoli. Tokio és un món apart, una subtil pinzellada del que és Japó. En canvi Kyushu, l’illa més al Sud de l’arxipèlag japonès, és el mirall que reflecteix l’autèntic Japó. El Japó poc poblat i poc turístic, natural i fresc, més espontani... la cara oposada de Tokio. Les meves amigues i jo vam decidirnos per Kyushu aprofitant una oferta de Sky Mark amb l’esperança de no trobar-hi gaires turistes. Nosaltres buscàvem natura, tranquil·litat i bonics paisatges. Sens dubte, no perseguíem l'ambient sorollós i ensopit de les grans ciutats com Nagasaki o Fukuoka, però afortunadament, com que son ciutats portuàries amb varies illes de mediocres platges a un preu assequible en ferry, encara vam trobar alguna opció per a divertir-nos. Com que feia bo i a Tokio no hi ha platja, no vam dubtar en pujar-nos al primer ferry que ofertava una excursió a l'illa de Ioujima amb l'entrada d'un onsen. Totes vam pensar que un bany relaxant i xiringuitos on menjar una bona mariscada no estaría gens malament... però un cop més, aquest plaer tan espanyol, no l’hem trobat al Japó. M’entristeixo quan me’n adono que busco la meva estimada Barcelona allà on vaig, perquè sempre la tinc present, l’enyoro i em falta. M’enfado amb mi mateixa quan desitjaria menjar una paella asseguda en una terrasseta mirant el mar i m’he de conformar amb un plat d’arròs amb curry quan detesto el picant i no hi ha res més a la carta que pugui demanar! M’empipo quan recordo que fa més d’un any que no tasto l’orxata o el Cacaolat. M’envaeix la nostàlgia quan miro el mar i al sentir les ones que m’acaricien els peus voldria girar el cap i somriure al veure les Torres Maphre i la Gran Balena Daurada de la Vila Olímpica al meu darrera.
Etiquetes de comentaris:
Experiències,
natura,
turisme,
Viatges
虚偽のコスタ・デル・ソル
dimecres, 12 d’agost del 2009
Terratrèmols i tifons a Tokio・東京では地震と台風に着いた!
Aquestes setmanes d'agost tinc a la família i a les amistats voltant pel Japó i ja les tinc ben espantades. La matinada de dimarts passat se'n van endur una sorpresa: van experimentar el seu primer terratrèmol! Però com que el Japó és un país preparat per casos com aquests, tot va quedar en un ensurt, tornem al llit i ens llevem amb un tifó! Quina manera de ploure! Semblava la fi del món! Uns dies abans, havíem tingut un altre terratrèmol de 6.9, dilluns ens llevem amb tifó i les meves amigues ben espantades, ja que prové de la Xina on se suposa que hi ha inundacions i aquella mateixa tarda volaven cap a Beijing. Quin panorama! Per sort el vol no es va cancel·lar. Quin agost!! 2 terratrèmols d'escala 7 en 2 dies de diferència dona mal rollo... quina por! I perquè sempre passen de matinada quan estic sola a casa? Espero que pari de ploure i les visites puguin calmar-se i gaudir de les tant esperades vacances! Per a saber-ne més sobre els terratrèmols de Tokio i previsions meteorològiques, cliqueu aquí.
今月は凄く怖い!先週末から今週にかけて東京で二回地震がありました!先週、私の親戚や6人の友達がバルセロナから日本にやって来ました。スペインでは8月になると皆が夏休みを取り旅行に出かけます。それで彼らは、今年、私が住んでいる日本を選んで来たのです。私の従兄弟たちは先週の日曜日から日本にいるので二回の地震を経験しました。皆はとてもびっくりしたようです!彼らはホテルの12階に泊まっていたので、地震の揺れが凄かったそうです!かわいそう!
Etiquetes de comentaris:
amics,
Experiències,
família,
natura
diumenge, 2 d’agost del 2009
富士山を上る・Pujar el Fuji san
夏になると日本人だけでなく日本にいる外国人も富士山に登りたいと思うのです。毎年、夏の3ヶ月の間は富士山に登ることが出来るので、大勢が同じ時間帯に同じ場所を登るのでいつも混んでいます。去年、私は行けなかったですが、多くの友達が富士山に登りました。その経験話しがとても面白かったので、今年こそ私は登りたかったのですが、天気が良くなかったのです。それに、私はいつも疲れた感じがしているので、多分その経験は出来ないと諦めています。併し、友達の話のお陰で富士山の経験について書くことができます。素敵な経験だね!
Quan arriba l'estiu, al Japó, és molt típic preparar l'ascensió al Fuji san (el volcà japonès més popular) de quasi 4.000 metres d'alçada. Sovint, els excursionistes que s'aventuren a escalar-lo no hi van gaire preparats i es troben amb alguna sorpresa desagradable, com la fatiga, la gana, el fred gèlid a mesura que s'aproximen al cim, la manca d'ogíxen i el detonant japonès: les cues. Sí, cues com la de la caixa del supermercat durant més de 8 hores de pujada i 4h de baixada de la mítica muntanya. L'any passat vaig estar temptada a intentar escalar el símbol del Japó, clàssica excursió sota el lema "tot japonès ha d'escalar el Fuji una vegada a la vida, però qui repeteix és estúpid". Tots els meus amics van organitzar l'ascesió i van aconseguir arribar fins al cim, sense mi. Jo no hi vaig poder anar i aleshores no em va saber tant de greu, ja que pensava "Ja ho faràs l'any vinent". Malhauradament, aquest any tampoc ha pogut ser. El Fuji san és una muntanya escalable només els mesos estiuencs (juliol, agost e inicis de setembre), perquè més endavant ja fa massa fred i el cim es gela, impossibilitant les ascensions. Aquest estiu, que sembla que el bon temps no arribi mai a causa de tanta pluja... no m'ha permès llançar-me a l'aventura. Potser més val així... no tinc prou condició física com per gaudir d'una experiència tant esgotadora. De tota manera, m'agradaría mostrar-vos una imatge de les espectaculars vistes que l'odisea del Fuji permet... com la meravellosa sortida del sol, que imagino compensa tant d'esforç. Gràcies amics, per l'esforç i les fotografíes!
Etiquetes de comentaris:
amics,
Excursions vora Tokio,
Experiències,
natura
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








