Tokyo i l'aventura de Buscar Pis

Anunci d'un apartament sense amoblar a Ebisu d'uns 30m2

Els dies passen a la velocitat de la llum però, per fi, he trobat un moment per escriure una de les entrades que porto rumiant desde fa dies. Aprofitant que aquesta tarda ha començat una tempesta de sorra amb un horrorós vent que encara no sabem d'on ve i no podem sortir de casa, actualitzo el blog! Japó és un gran país per descobrir si encara no heu vingut mai i Tokyo, la imprescindible i fantàstica ciutat que heu de conèixer. Tant si veniu de turistes com d'estudiants i evidentment, si us hi quedeu a viure, us caldrà buscar allotjament. No em dedicaré a recomanar Hotels ni allotjament temporal sinó apartaments, individuals o a compartir, per a tots els que esteu pensant en una estada més prolongada o permanent. Per començar, tenim tot un ventall d'agències inmobiliaries especialitzades on es parla anglès i disposen de pàgina web en varies llengües. Acostumen a ser minúsculs però amb els serveis més imprescindibles. Cap luxe ni racó desaprofitat. Benvinguts a una de les ciutats més cares del món. El metre quadrat a Tokyo és un dels tressors més valorats ja que la manca d'espai i la densitat de població fa que els preus de lloguer es disparin. En la majoria dels casos, exageradament alts e injustos pel servei que es rep a canvi però, segons la inevitable llei de la Oferta i la Demanda, és el preu que dicta el mercat! Que no us extranyi trobar preus entre 70.000 i 90.000 yens (600 - 800 euros) per una habitació amoblada amb mini bany i/o mini cuina privada o a compartir, entre 7 i 20 m2 en ple centre de la ciutat. Es considera centre, dins de la línia circular Yamanote i tot el que es trobi ubicat fora d'aquest perímetre, comença a baixar de preu. Els apartaments es valoren en funció de la distància a peu desde l'estació més propera i de l'any de contrucció de l'inmoble. Com més vell, menys valor i més econòmic. L'antiguitat d'un edifici no es valora com a Europa. Els japonesos volen viure en apartaments com més nous, millor. Per tant, també més cars. Normalment, com més al Nord i més a l'Est de la ciutat, més ecònomic i com més al Sud i a l'Oest, més car. Ex. de zones barates: Ikebukuro, Otsuka, Ojima. Zones cares: Shibuya, Azabu, Ebisu, Hiroo. Podem distingir dues modalitats d'allotjament a grans trets: els apartaments i les Monthly Mansion. Pel que fa al primer cas, normalent es tracta d'un inmoble de construcció antiga on no hi ha més de 2 o 3 pisos d'apartaments, mentre que les monthly mansions són també apartaments però en edificis més moderns i acondicionats, altíssims i amb moltíssim veïns. Doncs bé, després d'un parell d'anys visquent aquí i havent estat en 4 llocs diferents, tant sola com acompanyada, us recomano: 

• Fontana: Apartaments amoblats i amb internet, relativament econòmics i ben equipats a Tokyo i a les afores. Cobreix una amplia zona de la ciutat, no demanen dipòsit de 3 mesos (només un) i el personal és molt atent i eficient. 
• Leopalace21: Monthly mansion econòmiques, tant a Tokyo com a les afores.  
• WabiSabiHouse: La meva actual Guest House, on ocupo l'habitació Haru 4 d'un total de 13. Els espais a compartir són espaiosos i nets. L'ambient és molt internacional i el barri molt agradable. La parada més propera és Nakano Fujimicho (Manunouchi Line) a 7 min a peu. 

Com podeu veure, hi ha varies opcions i preus. Podeu triar viure sols o acompanyats; en un apartament, una monthly mansion o una guest house, al centre o a les afores, amb empresa japonesa o internacional. Vosaltres trieu. Cal tenir en compte que si us embarqueu en l'aventura d'una agència japonesa, us cobrarà reikin (mensualitat de regal) i us demanarà uns 3 mesos de fiança. No estarà amoblat ni tindrà cap tipus de servei com l'Internet (l'haureu de contractar apart) i amb estada mínima de 2 anys. Per tant, us recomano l'agència Internacional però evitant aquelles que s'enfoquen única i exclusivament al client estranger sense acceptar japonesos, com he sentit dir que és el cas de Sakura House. Una de les agències més conegudes entre els estrangers i també més cares. Segons el meu criteri, la gràcia d'una Guest House és poder compartir apartament amb locals i també estrangers, com en la meva que som una pila, però ben avinguts! A WabiSabi som 4 japonesos, 1 americana, 2 anglesos, 1 belga, 1 francès  i dues espanyoles ;) Espero que ho trobeu útil per a començar la recerca i si teniu dubtes, ja sabeu on trobar-me. Sempre és un plaer poder-vos ajudar.  

Cap al Japó! Preparatius 1ª part

Primer de tot: Agraïr a tots els amics que han fet possible enllestir tots els preparatius en 15 dies! Moltíssimes gràcies! Si no arriba a ser per vosaltres, encara estaria marejada entre  centenars d'opcions, estressada buscant plaça, nerviosa i tipa d'esperar. Finalment però, sembla ser que ja ho tinc tot pràcticament lligat. L'objectiu d'aquest viatge al Japó és refrescar i millorar el meu nivell actual de japonès. Per tant, la recerca d'una bona escola d'idiomes és fonamental. La tria no va ser gaire difícil, ja que la ciutat, com a mínim, estava clara: Tokio; on hi he viscut 2 anys i on hi tinc mitja vida d'amistats. Confiant en el seu criteri, m'he decidit per la KAI Language School. Ells van estudiar aquí i es troba molt a prop del dinàmic barri de Shinjuku. El professorat sembla molt competent, han estat molt eficients i amables, com no podia ser d'una altra manera, tractant-se de japonesos. He rebut tota la informació solicitada en menys de 24 hores, m'han ofert incloure'm en grups que ja han començat el curs el passat 7 de gener i m'han adaptat el preu ajustant-lo al termini que m'hi quedaré. Fantàstic! "Classes de Japonès a la Carta" en tota regla. La setmana passada em van fer fer uns tests per valorar el meu nivell de japonès i poder decidir en quin grup incloure'm i ahir vam realitzar una entrevista Skype. Com que les mestres no ho acaben de veure clar, m'han ofert provar gratuïtament dues classes de diversos nivells. D'aquesta manera, abans de pagar el curs, jo mateixa podré valorar en quin grup em sento més còmode. Si tot va bé, l'escola m'espera dijous 31 de gener a primera hora. Pel que fa a l'allotjament, tampoc tinc cap queixa. D'entrada, em seduïa la opció de fer un Home Stay i aprofitar encara més la meva breu estada per parlar en japonès continuament. Malhauradament però, els preus d'estades en família japonesa són exageradament cars i força allunyats del centre. Així que vaig descartar aquesta opció i em vaig llançar a la recerca de Guest Houses o habitacions compartides. El que tenia clar era que per menys d'un any, llogar un apartament propi no val la pena. El que necessito és una habitació on dormir, amb l'espai suficient per mi, la meva maleta i els meus llibres de japonès. La modalitat de Guest House és molt habitual a Tokio, especialment entre els estudiants i els joves treballadors. Tractant-se d'una metròpolis exageradament súperpoblada (l'àrea metropolitana compren 34 milions d'habitants) on el metre quadrat és or, llogar una habitació minúscula en una casa ja amoblada i compartida amb més estudiants, resulta la opció més econòmica. Evidentment, els preus del metre quadrat a Tokio no son comparables als de Barcelona. L'habitació privada que he trobat per a mi, en una Guest House a compartir amb 6 persones més, costa 69.000 yens al mes. Quantitat que equival a 600€ mensuals (despeses incloses amb internet) i es troba a 4 parades de Shinjuku en metro. Aquest darrer detall fa que els meus 7 metres quadrats que tindré d'habitació exclusivament per a mi soleta, facin de Tokio, una de les ciutats més cares del món. Viure al centre d'aquesta metròpoli súperpoblada és brutalment car. La majoria dels japonesos prefereixen viure a les afores i disposar d'una caseta amb uns mínims de superfície, abans de viure al rovell de l'ou com una llauna de sardines. Qüestió de gustos. Jo prefereixo gastar més en lloguer i poder-me desplaçar a peu o en bicicleta. El que m'estalviaria de la diferència d'un lloguer a les afores, m'ho acabaria gastant en transport públic i fastiguejada per no poder seure en 45 minuts de trajecte. Ni de conya! Viuré a WabiSabi House, en una caseta amb terrassa, on per un costat es veu l'Skyline de Shinjuku i per l'altre, el Fuji!!   

素敵なヴェネチァ

ジュアンマ君とカナル・グランデで

スピリツを飲みつつ

昨日、イタリアの一番可愛い街からバルセロナに帰りました。三日間でヴェネチァに行ってのんびり楽しい時間を過ごしました。金曜日の朝はバルセロナの空港に行って、ライアンエアの飛行機に乗って、旅が２時間ぐらいかかりました。飛行機の切符はとっても安かったけどあまり楽ではない。この会社は手荷物について厳しすぎるんですよ。しかし、他の件は良く過ごしました。ヴェネチァは小さくて住みにくい街です。街の真ん中は車だけでなくなんでも禁止です。街の真ん中は全て歩行者にとって良いですがちょっとめんどくさいです。どこにも行く時も、歩かなきゃ行けないか船に乗るべきです。街の船はすごく高いから私達はいつも歩きました。しょうがないから！なお、イタリア料理は美味しくて種類が多い食べ物といってもいいんですがヴェネチァはホントに高くて重すぎるんです。私達はもちろんピザが好きだけど毎日、同じ物を食べたくない！全てのレストランではピザやパスタが沢山種類があるんですか他の食べ物が魚や肉でさえ、高すぎるんですよ。それに、テラスで食べたら、値段はより高くなりました。実はちょっと怒ってたけど観光の街だからしょうがない。私達が泊まったホテルはとても奇麗で楽でした。位置は良いし、スタッフは優しいし、部屋はとても奇麗でした。ホテルにしても、『The Tourist』という映画は見たことありますか？受付の人は『貴女達の部屋にこのアメリカ映画の映画監督が泊まりました』と言われました。すごい！つまり、ヴェネチァは奇麗な街ですが高すぎるし、住みにくいし、観光客が多すぎるし、三日か二日行ったら、ぜったい十分です。

宝側温泉「水上」・日光 Takaragawa Onsen (Minakami) y Nikko

今週は月曜～金曜、休暇を取って、お友達と国内を回りました。先週、１２日に私のスペイン人の友達「アドリア君とミレイアちゃん」は東京に着いて一緒に晩御飯を食べました。１３日朝、早く起きてアドリアとミレイアが成田空港にを他のスペン人の友達「ウリオル君」は迎えに行ってきました。そして、その三人は成田から直接、広島に行きました。先週、彼らは広島、宮島、京都などを見学したり、楽しんだり良い時間を過ごしました。天気が良かったので嬉しかった。先週の金曜日、彼達は水上に行って宝川温泉に泊まりました。私はその日も宝川温泉に行って一緒にそこに泊まって面白かった。宝川温泉は東京から北なので、とても寒かったけど雪が奇麗でした。食べ物は凄く美味しかったけど一寸高すぎると思います。私は二年前に宝川温泉に行って一泊して楽しみました。その時は秋だったんですがとても寒かった。今回はその時より、寒過ぎたんですが温泉に入りました。土曜日、水上から日光に行った旅行は大変だった。水上から日光まで直行バスがないので電車に乗らなければなりません。それは不便だし、高いし、時間が勿体ないし、めんどうくさいです。また、水上から新幹線に乗って大宮に乗り換えて宇都宮に行きました。宇都宮からもう一回、他の電車に乗って日光に行きました。宝川温泉から日光まで、５時間かかって大変だったけど日光のお寺は奇麗だったし、雪の景色は素晴らしかったし、私達は楽しい時間を過ごしました。皆さん、宝川温泉に関して、こちらをクリックして参考にしてください。さて、私の友達のブログについて興味があれば、こちらをクリックして下さい。凄く楽しくて面白いです。特に、ビデオが笑えますよ！

L'exòtic Mercat Flotant Damnoen Saduak

Quin retard que porto amb l'actualització del blog! Ja fa 9 dies que vaig tornar de vacances i tot just us he comentat els 3 primers dies de viatge... però es que va ser tant intens i vam visitar tants llocs interessants, que tinc moltes ganes d'explicar-ho en detall! Després de visitar Ayutthaya, al dia següent, l'amable recepcionista de l'Hotel on ens allotjavem (Grand Inn Hotel) ens va preparar un tour per a tot el dia amb xòfer privat inclòs en el que visitaríem el famós Mercat Flotant, El Temple dels Tigres i el poble on es va rodar la pel·lícula "El puente sobre el rio Kwai". L'entrada d'avui la dedico al Mercat Flotant, visita obligada dels voltants de Bangkok. L'entrada costa 1000 baths, una mica cara pels preus locals però assumible per a les butxaques occidentals (10 €) per a 2 hores de passeig en barca. Recordo que fa 14 anys, quan vaig visitar el Mercat Flotant per primera vegada a la vida amb la meva família, les barques no avançaven tant depressa ni el turisme estava tant massificat. Es nota que amb el transcurs del temps, els tailandesos s'han espavilat molt en trobar-hi el gust als avantatges del Turisme i és un plaer apreciar com, malgrat les afluències d'extrangers a la regió, mantenen el somriure i no t'estafen de bones a primeres (com a la capital, per desgràcia). Una de les coses que més em va cridar l'atenció és que en prou feienes ha canviat l'escena que el meu cap ha retingut durant tants anys. Les mateixes fruites exòtiques, les imponents palmeres, els tailandesos que et somriuen des de les seves cases flotants al passar pel seu costat sobre la barca i aquella peculiar olor, barreja d'humitat, fregits i natura.

Mikurajima, l'illa dels dofins・御蔵島、イルカの島

先週の金曜日、イサベルと私は東京港から夜10時半の船に乗って御蔵島に行きました。翌日の土曜日朝6時に御蔵島に着きました。船旅はとても長く疲れたけれど少し寝ることが出来ました。御蔵島の港ではタマさんが私達を迎えてくれることになっていたので安心でした。予定通り到着して、すぐに車で旅館に行きました。船旅の間の天気や海のコンディションが良くなかったのでちょっと旅館で休んでからコーヒーショップに行きました。そして、天気はあまり良くありませんでしたが島巡りをしました。昼食の後、イルカを見に行ったのですが、見物客は皆とても興奮していました。イルカ・ツアーは御蔵島の周りを3回ぐらい廻り、途中で船を止めてイルカと一緒に泳ぐことができました。イルカと一緒に泳げたのは凄く衝撃的な経験です。私は船に乗るといつも気持ちが悪くなるので、今度も船酔い止めの薬を飲んだけど、やはり気分が悪くなりました。でも、1回だけイルカと一緒に泳げたので良かったです。御蔵島は山や丘だけで砂浜がぜんぜんないんです！それは大変だった。港の中で泳ぐことは出来ますがあまり楽しくはありません。旅館のオーナーは優しい人でしたが、一泊2万6千円で高すぎます。また、潜水のための装備の値段は4千5百円でした。また、東京～御蔵島間の船の往復切符は1万4千5百円で、総額4万円以上です。高すぎるでしょう？

Divendres al vespre vam anar cap al Port de Takeshiba (Bahía de Tokio) per agafar el ferry que ens portaría fins l'illa de Mikurajima, a 200 km al sud. Aquelles eternes 8 hores de viatge van passar més ràpid a l'anada que a la tornada, ja que viatjavem de nit. Sortíem de Tokio a les 22h30 i arribavem a Mikurajima a les 06h00 de dissabte. La mestressa de l'alberg on ens allotjaríem ens va venir a recollir al port i ens va portar fins al poble, enfilant-se muntanya amunt amb la furgoneta. Quina decepció al veure que l'illa no tenía cap platja, que tot el que es veia era muntanyós, hi havía mala mar i a sobre, era ple de boira! Després d'esmorzar vam decidir fer l'excursió programada per la tarda, amb l'esperança de que el temps i les condicions de l'aigua milloréssin. Havent dinat, vam tornar al port i vam pujar a l'embarcació que ens duría a recórrer l'illa en busca de dofins salvatges. Quina sort que en vam trobar una colla als primers 10 minuts de recorregut, perquè després d'haver viscut aquell minut de glòria banyant-nos amb ells a menys d'1 metre de distància, vam començar a trobar-nos malament. Quin mareig! L'Isa i jo ens vam passar la resta del recorregut vomitant per la borda i desitjant arribar a terra ferma. Quina agonía! Tot i haver pres pastilles anti-mareig, la força de les aigües del Pacífic i el ridícul pes de la nostra embarcació era tan bèstia, que cap pastilla japonesa hi va poder fer res. L'experiència va valdre la pena tot i haver patit tant, ja que no és fàcil trobar l'ocasió de nedar entre dofins salvatges, trobar-te'ls tant a prop i amb tanta curiositat pels nostres "biquinis"... perquè ens vam negar a llogar el caríssim equip de submarinisme! (només vam pagar per les ulleres, el tubet i les botes marines) i potser per això se'ns van acostar tants dofins. Recomano l'experiència per a tots aquells que us apassioni el món de les profunditats marines i els animals. Això sí, prepareu-vos per a pagar grans fortunes sense esperar grans luxes! Hi ha molt pocs albergs a l'illa i s'aprofiten moltíssim amb els preus. Ens han cobrat quasi 30.000 yens (220 €) per dormir-hi una sola nit, compartint habitació sense bany amb dues noies més i amb una sola dutxa a compartir entre tot l'alberg. Teníem inclosos 3 àpats al preu total (dinar, sopar i esmorzar) i vam passar gana. A més, cal afegir el preu del ferry que no està inclòs! 14.500 yens més! (110€). La relació qualitat preu no s'ajusta gens ni mica al servei rebut, per tant, no recomano aquest alberg però sí l'experiència... tot i que si en teniu oportunitat en una altra illa i en un altre país del món, segur que us surt molt més bé de preu i amb sort, podeu combinar-ho amb altres activitats. A Mikurajima, a part de nedar entre dofins, no hi ha res més a fer.

香港への旅・Escapada a Hong Kong

今朝６時に香港より日本に戻ったので、今は疲れているけど旅行は楽しかった。私は香港は旅を始めてではなく、３回目の旅でした。でも、一緒に行った私の友達はとても興奮して感激していました。香港は中国の中では一番国際的な街です。香港人は日本人より凄く違うですが日本に来る前にその違いをあまり区別することが出来なかった。中国人は日本人よりもっと煩くて賑やかですが働き者としてもっと速くて自由な人だそうです。私の考えでは、香港は良いところですがあまり面白くない。街の中は観光客とってチョイスが少ないのです。色々なオプションがあまりないので私達は代表的な場所を見学して色々な写真を撮りました。ホテルは香港島にあり、とても綺麗なところでした。名前はコスモ・ホテルでした。

Hong Kong, accessible i convenient ciutat asiàtica, de cosmopolita i moderna població però de limitada oferta turística ha estat la destinació escollida d'aquest cap de setmana. En el meu cas, que ja havía visitat la ciutat en dues ocasions passades, l'experiència no m'ha motivat de la mateixa manera que a la resta del grup, però sempre és interessant repetir un destí, ja que personalment crec que el més important és la companyía. Les visites han estat les típiques que recomana qualsevol guía: Les vistes de la ciutat desde Victoria Peack, l'espectacle nocturn de llums i so desde la bahía de Kowloon, passejar per Lady's Market (Kowloon), visitar el Buda Gegant i el Monestir de Po Lin a l'illa de Lantau i com a complement perfecte, aprofitar l'excel·lent oferta tecnològica i tèxtil per anar de compres. Gràcies a Déu que les ciutats xineses tenen roba barata i calçat més enllà del número 38, perquè aquesta escapada ha estat molt útil per omplir la maleta de "noves adquisicions" a preus ridículs a ulls d'un japonès i econòmics pels nostres. Allotjament recomanat: Cosmo Hotel (metro: Causeway Bay), Cafetería especial: Caffe Habitú (Causeway Bay).

バリ島にやっと休暇だった！

今回の旅の最後は、バリ島で5日間たっぷり幸せに過ごしました。私達の宿泊はヴィジャでした。ホテルの様なところだけどお部屋がとても広くて、しかも安いのです。そのヴィジャの名前はバリ・アユ・ヴィジャ（セミンヤクの砂浜の近く）と云って、とても便利なところでした。しかも、そのヴィジャには大きなプールがあって、とても幸せでした。部屋はそれぞれのプライベート・ベットルームが屋外にありました。夜シャワーを浴びながらお月様が見えて、キリギリスの鳴き声も聞こえてきたので私の気持ちはとてもリラックスしました。ところで、バリ島は海岸だけではなく色々な寺院もあります。例えば、バリ島の中のウブドの村では、とても美しい寺院を見学することが出来ます。そして、バリ島の北の方には有名な滝があるというので、そこに出かけました。途中で猿の森があったので10分だけ車を止めて少し写真を撮りました。バリ島のレストランはとても安くて美味しいです。シーフードは美味しいしジュースは清々しいしインドネシア料理も美味しいです。インドネシアの郷土料理はナシゴレンです。その食べ物はご飯と野菜を一緒に焼いた後で焼き卵をそこにのせます。ナシゴレンの味は辛くないので全部食べました。しかし、私の好きなレストランはバリ島の中のクデタでした。クデタは国際的に有名なレストランで、沢山の食べ物を選ぶことが出来ます。値段はあまり安くはなかったけれど、とても美味しかった。それに、クデタのテラスから素晴らしい日の入りを見ることが出来ました。バリ島はいいな～！

Bali, la sorpresa final

15 dies després d'haver tornat de vacances i encara em sembla sentir l'olor a mar que vaig notar només baixar de l'avió, a l'aeroport de Bali Denpassar. Aquella olor gratificant, nostàlgica de les platges de Barcelona, envoltada d'aquella càlida atmosfera em van fer sentir per fi, "de vacances". Ens trobavem a la darrera etapa del viatge, que havía començat feia 5 dies, aterrant per 3ª vegada en terres del sud-est asiàtic. L'illa de Bali em va semblar massa explotada en un primer moment, damunt del taxi que ens recollía a l'aeroport i ens portava cap a l'Hotel de Kuta, un barri tant turístic que ha perdut l'encant propi d'aquell paradís. No obstant, l'endemà, amb la sortida del sol i una dutxa refrescant, la meva percepció va canviar. El primer que vam decidir va ser canviar d'Hotel i allunyar-nos de la massificada zona de Kuta, substituint-la per Seminyak, una mica més al nord. Com que erem 8 persones, vam optar per allotjar-nos en una villa, Bali Ayu Villa. Només a 10 minuts a peu, s'obríen camí les inmenses platges d'enormes e intenses onades carregades d'escuma. Tot un paradís pels surfistes australians que, com que els hi queda relativament aprop, hi són força abundants. Quines ganes de platja que teníem tots plegats! i de menjar una bona mariscada, empatxar-nos d'0riginals i frescos sucs de fruita, com el d'advocat amb xocolata, papaya amb pinya, síndria i meló... mmmmmm quines ganes de tornar al Kudeta, el millor bar-restaurant i lounge de la zona, tombar-me en una de les hamaques de la terrassa adornada amb palmeres, veient les ones passar, sentir com passen les hores sense tenir cap compromís per cumplir, adormir-me notant com el sol m'escalfa la pell... i descansar.

L'Alba de Borobudur

Un cop visitat el Temple de Prambanan, la següent parada del viatge era el temple de Borobudur, la construcció Buddhista més gran del món, a 40 km al nort de Yogyakarta. El taxista ens hi va portar cap a la tarda i ens va deixar a l'Hotel Manohara, on vam descansar bé per a poder matinar l'endemà i contemplar la sortida del sol des del temple. Normalment, tots els turistes que s'allotgen a Borobudur ho fan a l'Hotel Manohara, ja que és l'únic de la zona que ofereix la possibilitat de visitar el temple a partir de les 04h30 de la matinada, quan surt el sol. (Servei que s'ofereix només als clients de l'hotel). Tot un luxe que no vam reprimir i a les 04h15 del matí ens llevabem emocionats, ens vestíem a corre-cuita i sortíem al pati amb la llinterna, disposats a començar l'aventura. Un guía de l'Hotel ens va acompanyar fins l'entrada del temple, en silenci... encara era negra nit... sentíem els grills, els llangardaixos de la selva, ens picaven els mosquits... però erem allà, en un dels paratges més singulars del planeta, pujant les eternes escales d'un majestuós temple enmig de la selva, sense posibilitat de beure aigua, ni menjar, ni fumar... per respecte a Buddha. Tota la zona del temple de Borobudur és un recinte sagrat, màgic, silenciós... i nosaltres no vam alterar la pau que s'hi sentía. Per a més informació sobre Borobudur, cliqueu aquí.

高山・Takayama

日本の中では高山と白川後は一番方がいい雪所です！高山は寒くてきれいな町です。先週末、私と8人友達と一緒に高山と白川後に見に行きました。楽しかった3日間の旅行をしました。朝の土曜、東京から出って、一時半ぐらいに高山駅に着きました。バスで6時間ぐらいにかかりました。途中で、全部富士山を見えました！嬉しかった、難しいからです！高山で、昼ご飯を食べて、旅館に行きました。旅館のスタフはとても正しいでした。旅館の持ち主はみんなに日本茶をあげて、部屋を見せました。高山の飛騨ガッショエンと言う旅館で泊まりました。心でこの旅館はとてもきれい所です！ぜひ、おすすめます！

Per fi hem anat a Takayama! Desitjava fer aquest viatge desde l'estiu! Ha valgut la pena esperar fins a l'hivern, perquè encara que oficialment sigui tardor, a Takayama ja ha nevat! Sí... quina preciositat de paissatge, una fusió dels darrers colors de la tardor amb els primers flocs de neu de l'hivern! Què bé que ens ho hem passat, tota la colla d'excursió de 3 dies, aprofitant el Pont del 24 de novembre, que torna a ser Festiu al Japó! (dia de gràcies al treball), els japonesos fan poques vacances a l'any, però tenen una pila de ponts! I apa, cap a Takayama i Shirakawago! Ens vam allotjar en un preciós Ryokan anomenat Hida Gassho En, molt recomanable, bonic, bé de preu i amb ofuro (banys japonesos). Molt relaxant després d'una llarga jornada de turisme o d'Skí... perquè Takayama, a més de ser coneguda pel qualificatiu de "petita Kyoto", també es considera destí per als esquiadors! Takayama vol dir "Alta Muntanya", ja que es troba a la zona dels Alps Japonesos, entre Nagoya i Kanazawa. L'atractiu principal de la regió és el poblat folklòric de Hida no Sato, els 3 carrers típics de l'època (San-machi Suji) i la ruta dels 13 temples de Higashiyama Teramachi.

Com arribar a Takayama desde Tokyo i a bon preu? reserveu un passatge d'autobús Keio o Nohi, que operen diariament desde l'estació d'autobusos de Shinjuku - sortida Oest. El preu d'anar i tornar costa 11.700 yens. Si hi aneu amb Shinkansen, costa més del doble! En bus es triga unes 5 hores i mitja, mentre que en Shinkansen, unes 4 hores i s'ha de fer un canvi de tren a Nagoya. Bon viatge!

秋の紅葉・Els colors de la tardor

Aquest cap de setmana m'he permès una escapada. Tota la colla de becaris de l'ICEX i alguns amics més, hem anat a relaxar-nos a Takaragawa Onsen, de 上毛高原 (Jômôkôgen), Gunma. La regió es troba aproximadament a 1h30 de Tokyo amb el Jôetsu Shinkansen. Un cop a l'estació de Jômôkôgen, cal agafar un taxi (o bús local) muntanya amunt fins a l'Onsen (uns 40 minuts). El viatge, tot i que no és econòmic, val molt la pena durant aquesta època de l'any, la tardor. Durant els mesos de tardor, s'aprecía el fonòmen anomenat 紅葉　(Kôyô), que vol dir "Les fulles es tornen vermelles". Recordeu que a la primavera els japonesos es tornen bojos quan floreixen els arbres de cirerer? (la flor de Sakura), doncs a la tardor, Sant torne-m'hi amb el Kôyô. Quina meravella! Un espectacle per als 5 sentits! L'Onsen que van triar els meus companys també és una meravella, dels millors que he visitat i dels pocs on permeten banys mixtes. Les dones porten una tovallola verda i els homes una de blanca. La temperatura dels onsen varía d'una piscina a l'altre, però normalment és d'uns 40 Cº. L'allotjament és encantador. L'estètica és totalment japonesa. Savatilles per a tot arreu, labavos comunitaris, tatami i futón a totes les habitacions, portes de paper d'arròs (Shoji), galetes i tè... Sopar a base de peix, sopa de miso, patata i més tè... i l'esmorzar, doncs molt japonès! Fins i tot, l'esmorzar "western", que de "western" només té el cafè aigualit a l'estil americà. Però què bo!! Com vaig gaudir! Del paisatge, de l'Onsen, de l'Allotjament, dels amics, de l'esmorzar, del Kôyô... i de l'aire fresc que vaig respirar! Potser massa i tot! Que m'he ben encostipat!

Guía d'orientació per allotjar-se a Tokyo

A petició d'alguns de vosaltres, que desitgeu viatjar al Japó i no sabeu on allotjar-vos durant la vostra estada a Tokyo, us proposo una llista amb diversos tipus d'allotjament que trobareu classificada en 3 categoríes, segons el criteri català: El Pressupost! ;)

Els Hotels i Ryokans més exclusius de la ciutat, per a sentir-se com l'Scarlett Johanson a Lost in Translation: Mandarin Oriental Hotel Tokyo: luxós i sofisticat Hotel de 1ª categoría, al centre de la ciutat (Nihonbashi). L'Hotel, gràcies als seus 38 pisos, presenta una increíble vista panoràmica de la ciutat. El preu de l'habitació doble (sense esmorzar) és d'un mínim de 65.000 ¥. Evidentment, el luxe es paga i no està a l'abast de tota butxaca, però no l'ignoreu. Deixeu-vos encisar per l'harmonic ambient del Mandarin Bar o l' Oriental Lounge.

Park Hyatt Hotel Tokyo: L'Hotel amb més Glamour de Shinjuku on viuràs l'experiència de la pel·lícula Lost in Translation a un preu mínim de 64.600 JPY. El preu espanta, però no us perdeu l'actuació de Jazz en directe del New York Bar, a la planta 52. L'entrada a partir de les 20h00 costa 2.000 yens i la copa més simple pot costar a partir de 700 JPY.

Miyako Hotel Tokyo: Situat al barri - residencial de Shirokanedai, l'Hotel Miyako pertany a la cadena hotelera Sheraton. Si el que busques és confort, atencions, pau i un oasi de verdor al centre de Tokyo, aquesta és la millor opció. El preu per l'habitació doble més senzilla és d'un mínim de 22.000 JPY sense esmorzar. Ofereix trasllat privat fins a l'aeroport internacional de Narita, entre altres serveis. Es troba just al costat dels Jardins Happo En.

Els allotjaments més accessibles i confortables, total, un hotel és per dormir:

Shiba Park Hotel: Tal i com el seu nom indica, es troba a Shiba Park, just al costat de la Torre de Tokyo i el Temple de Zojoji. Zona molt cèntrica, còmode per a les visites turístiques. L'Hotel ofereix moltes rutes i trasllat als dos aeroports de Tokyo. Habitació Doble: 18.000 JPY.

Sawanoya Ryokan: Tradicional allotjament japonès prop de l' estació de Ueno on podràs sentir el caliu de la família Sawano. Cal reservar amb temps! S'acostuma a omplir de seguida, ja que només disposen de 10 habitacions. Una experiència única i molt econòmica! El preu per a 2 persones és d'uns 10.000 JPY per una habitació amb bany. Possibilitat d'esmorzar.

Ryokan Kangetsu: Situat una mica als afores (30 minuts en metro desde Gotanda). Els preus son realment econòmics i l'ambient és d'allò més acollidor i autèntic. Possibilitat d'esmorzar i de gaudir dels onsen! La Deluxe Room per a un màxim de 5 persones costa 26.000 JPY.

Els Youth Hostels, Love Hotels i Hotels Càpsula:

Capsule Inn: Aquest es troba al barri d'Akihabara (manga i electrònica), però en trobareu per a tota la ciutat. L'hotel càpsula és, sense cap dubte, l'allotjament més econòmic i l'opció d'última hora per aquells que es presenten a Tokyo sense reserva o aquells que han perdut l'últim metro per a tornar a casa. Els hotels càpsula ofereixen un llit per 4.000 JPY o menys. Normalment només lloguen habitacions per homes, però també se'n poden trobar per a dones, com aquest.

Tokyo Yoyogi Youth Hostel: Un alberg de 60 habitacions a 3.000 yens/ persona, ben situat en una de les zones més turístiques de la ciutat. Entre el Parc de Yoyogi, el temple de Meiji Jingu i el barri de Shinjuku.

Love Hotels: Normalment als districtes "d'oci" com Shibuya o Shinjuku, es pot utilitzar l'habitació per 3 hores (uns 5.000 JPY) o per tota la nit (uns 10.000 JPY). Algunes habitacions estàn tematitzades (per a tots els gustos).

Hakone 箱根

El cap de setmana passat vaig viatjar a Hakone. La Montse i jo, soletes i aventureres, ens vam llevar a quarts de 7 del matí de dissabte per aprofitar tot el cap de setmana des de la sortida del sol fins la negra nit. Vam visitar tot el Parc Nacional del famós llac d'Ashinoko, i dic famós perquè no us podeu imaginar les riuades de turistes japonesos "domingueros" que hi havia! Bbuufff!! Unes cues bestials per a pujar al tren, al cremallera, al telefèric... excepte pel creuer, ja que hi vam anar diumenge a primera hora del matí i a més, feia una mica de fred. Sort que vam ser previsores i vam comprar el "Hakone Free Pass"! jejeje

El dissabte vam visitar la vall d'Owakudani, una vall de termes d'aigua molt calenta amb sulfur, coneguda com la vall dels ous d'Owakudani. Diuen que si menges un ou cuit en aquestes aigües, gaudiràs de 7 anys més de vida. Evidentment, la Montse i jo no ens vam perdre l'experiència de tastar-los! Ous durs de closca negra. Què curiós, oi? A la tarda vam anar a buscar el nostre alberg (Hakone Sengokuhara Youth Hostel) on ens va atendre una senyora encantadora i l'habitació que ens va tocar era totalment japonesa... futón, tatami, vistes al jardí i portes corredisses de paper mate... i abans d'anar a dormir: ONSEN i sopar! Oohhh relax total! Un alberg acollidor i asequible, molt recomanable! L'endemà vam acabar de realitzar la visita oficial, però amb un plan "tranqui abueril", perquè no cal anar amb presses, que estem de vacances! jejeje cafetons, matchas, passejos, mooooltes fotos i molts somriures! Un cap de setmana molt entretingut, divertit i relaxant. Hem après moltes coses de la cultura i la gastronomía japonesa i el més important: ens ho hem passat teta! Aquesta setmana he estat una mica malaltona. He hagut d'anar al metge i m'han fet les proves de l'al·lèrgia, m'he estat medicant i ara em trobo molt millor. Més forta i enèrgica! Preparada per a rebre al Joan la setmana vinent!

El meu apartament! 私のアパート

Sísísí... quí ho diria, eh? Tot just a la setmana d'arribar al Japó i ja trobo lloc on viure! Quina sort que tinc! 1º vaig passar 3 nits a l' Hotel Toranomon Pastoral, al costat de l'Oficina. No era res de l'altre món, però era molt còmode llevar-se a les 8h30, esmorzar tranquil·lament i tenir la ofice allà mateix. Després em vaig traslladar a casa l'Atsuko... una dona encantadora que viu al barri d' Ogikubo, amiga del meu gran amic Agustín. Si no fós per ell... potser avui no podria satisfer el meu somni. M'ha ajudat tant!! ;)

Bé, doncs us dono oficialment la "Benvinguda al Japó" ja que encara que de moment no hi pogueu venir, espero que seguiu les aventures que us vagi explicant i fent dentetes per venir aviat!

Ah! I siusplau, qualsevol cosa que us sorprengui o vulgueu saber sobre aquesta altra part del món, no dubteu en comentar! Us respondré encantada! Sempre fa il·lusió rebre notícies d'aquells a qui t'estimes. Us deixo amb una imatge del meu piset de 25m2 a Shirokanedai. Oi que és encantador?

5 dies de caliu japonès

Quan vaig arribar a Tokio - Narita el passat 6 d'abril, em va venir a rebre l'Agustín a l'aeroport. Quina sort! Perquè després d'haver-me llevat a les 6h00, haver-me acompanyat el Dani a l'aeroport, haver-me estat acomiadant de la família, dels amics i del Joan... i d'haver pujat a l'avió a Barcelona - El Prat, aterrat a Helsinki, i tornat a pujar a l'avió per tornar a aterrar a Narita... estava massa cansada com per espavilar-me per arribar a l' Hotel Pastoral de Toranomon, al costat de la meva futura oficina. Gràcies Agustín per la paciència! Per ajudar-me a no equivocar-me de tren, per regalar-me aquell pilot de mapes, la tarjeta PASMO pel metro, per acompanyar-me fins a l'hotel, per fer-me una visita de la ciutat en hanami ... i per demanar-li a la teva amiga Atsuko que em quedés uns dies a la seva encantadora caseta d' Ogikubo amb aquest súper menjador i aquest acollidor jardinet tant ben cuidat!