Cap al Japó! Preparatius 1ª part

Primer de tot: Agraïr a tots els amics que han fet possible enllestir tots els preparatius en 15 dies! Moltíssimes gràcies! Si no arriba a ser per vosaltres, encara estaria marejada entre  centenars d'opcions, estressada buscant plaça, nerviosa i tipa d'esperar. Finalment però, sembla ser que ja ho tinc tot pràcticament lligat. L'objectiu d'aquest viatge al Japó és refrescar i millorar el meu nivell actual de japonès. Per tant, la recerca d'una bona escola d'idiomes és fonamental. La tria no va ser gaire difícil, ja que la ciutat, com a mínim, estava clara: Tokio; on hi he viscut 2 anys i on hi tinc mitja vida d'amistats. Confiant en el seu criteri, m'he decidit per la KAI Language School. Ells van estudiar aquí i es troba molt a prop del dinàmic barri de Shinjuku. El professorat sembla molt competent, han estat molt eficients i amables, com no podia ser d'una altra manera, tractant-se de japonesos. He rebut tota la informació solicitada en menys de 24 hores, m'han ofert incloure'm en grups que ja han començat el curs el passat 7 de gener i m'han adaptat el preu ajustant-lo al termini que m'hi quedaré. Fantàstic! "Classes de Japonès a la Carta" en tota regla. La setmana passada em van fer fer uns tests per valorar el meu nivell de japonès i poder decidir en quin grup incloure'm i ahir vam realitzar una entrevista Skype. Com que les mestres no ho acaben de veure clar, m'han ofert provar gratuïtament dues classes de diversos nivells. D'aquesta manera, abans de pagar el curs, jo mateixa podré valorar en quin grup em sento més còmode. Si tot va bé, l'escola m'espera dijous 31 de gener a primera hora. Pel que fa a l'allotjament, tampoc tinc cap queixa. D'entrada, em seduïa la opció de fer un Home Stay i aprofitar encara més la meva breu estada per parlar en japonès continuament. Malhauradament però, els preus d'estades en família japonesa són exageradament cars i força allunyats del centre. Així que vaig descartar aquesta opció i em vaig llançar a la recerca de Guest Houses o habitacions compartides. El que tenia clar era que per menys d'un any, llogar un apartament propi no val la pena. El que necessito és una habitació on dormir, amb l'espai suficient per mi, la meva maleta i els meus llibres de japonès. La modalitat de Guest House és molt habitual a Tokio, especialment entre els estudiants i els joves treballadors. Tractant-se d'una metròpolis exageradament súperpoblada (l'àrea metropolitana compren 34 milions d'habitants) on el metre quadrat és or, llogar una habitació minúscula en una casa ja amoblada i compartida amb més estudiants, resulta la opció més econòmica. Evidentment, els preus del metre quadrat a Tokio no son comparables als de Barcelona. L'habitació privada que he trobat per a mi, en una Guest House a compartir amb 6 persones més, costa 69.000 yens al mes. Quantitat que equival a 600€ mensuals (despeses incloses amb internet) i es troba a 4 parades de Shinjuku en metro. Aquest darrer detall fa que els meus 7 metres quadrats que tindré d'habitació exclusivament per a mi soleta, facin de Tokio, una de les ciutats més cares del món. Viure al centre d'aquesta metròpoli súperpoblada és brutalment car. La majoria dels japonesos prefereixen viure a les afores i disposar d'una caseta amb uns mínims de superfície, abans de viure al rovell de l'ou com una llauna de sardines. Qüestió de gustos. Jo prefereixo gastar més en lloguer i poder-me desplaçar a peu o en bicicleta. El que m'estalviaria de la diferència d'un lloguer a les afores, m'ho acabaria gastant en transport públic i fastiguejada per no poder seure en 45 minuts de trajecte. Ni de conya! Viuré a WabiSabi House, en una caseta amb terrassa, on per un costat es veu l'Skyline de Shinjuku i per l'altre, el Fuji!!   

Som'hi again nach Eastern Deutschland

Steinbach (Alemanya de l'Est)

Willkommen in Steinbach

3 agents, 5 dies i 3 mitjans de transport per completar una missió que hem batejat com "l'entrega del tuareg + turisme ferroviari a 8ºC". Tots 3 agents hem tornat a casa força cansats, però satisfets, sans i estalvis. La missió ha estat resolta amb èxit i com a resultat: Més de 2.284 km recorreguts, més de 5 noves destinacions repartides entre Alemanya i Txèquia, rurals i urbanes, càlides i fresques amb el mateix denominador comú: es parla alemany i si no el saps, més val que prestis atenció a deduïr què voldran dir els 50.000 cartells que anuncien Umleitung, Ausfahrt i/o Stauung que trobaras constantment a les carreteres. La missió va començar a Barcelona el passat dijous 31 de maig a les 06h00. La primera prova: conduïr els 1.200 km en cotxe que separen la capital catalana de la ciutat alemanya de Karlsruhe, situada una mica més al nort d'Stuttgart, capital de la regió alemanya de Baden Württemberg. Cap a les 20h00 del mateix 31/5 acompliem la primera de les proves amb algún ensurt a la carretera, molta son i esgotament. Premi de la 1ª prova: Un bon sopar de retrobada amb la cosina Marta i l'amic Fabio, anfitrions de la nostra primera nit a Karlsruhe. 2ª prova: Conduïr 484 km fins a Kovárská (rep. txeca) i arribar-hi abans de les 14h00 del dia 1/6. Evidentment, la 2ª prova també es va resoldre en el temps estipulat i ho vam gaudir dinant en una encantadora pensió de l'Alemanya de l'est on ens van servir la famosa Schnitzel dels països germànics i després... a Jugar! Sí, jugar. La 3ª prova consistia en perseguir en cotxe i a peu varies locomotores de vapor que circulaven en un circuit tancat d'uns 8 km en terres fronterisses entre Txèquia i l'Alemanya de l'est. Es tractava d'anticipar-nos al pas de la locomotora, que afortunadament avançava a 20km/h i ens permetia superar-la sense grans dificultats, orientant-nos i buscant una bona posició per fotografiar-la, filmar-la i alhora admirar-la mentre s'acostava, orgullosa, escampant una magestuosa estela de fum i vapor entre les verdes muntanyes. Els boscos de l'antiga Alemanya comunista son territoris desangelats, de tal pau i austeritat que ràpidament et transporten a una altra època passada amb un lleuger regust nostàlgic tot i que no vol dir que ens hagués agradat viure l'hostilitat de l'època comunista soviètica. Confesso però, que a mesura que avançavem cap a l'est per aquelles carreteres que, fa 30 anys portaven cap a "territori hostil", una gran dosi de curiositat ens posava la pell de gallina. Com deuria haver estat la vida a l'altra banda de la frontera? Què deurien haver sentit els alemanys conduint un Trabant i vigilant de no ser descoberts per la omnipresent Volks Polizei?

Mongolia, the land of the blue sky

Home, sweet home. I just got back from Mongolia after a 22 hours odyssey between airports and aircrafts of Korean Air. However, it's definitely worth it. Our trip around the country was simply amazing. We've been traveling from UB city to the southern province of Gobi desert where we spent 4 nights without any option to take a shower or eating nothing else but mutton. But we've been riding a camel for almost 3 hours in the lovely sand dunes of the Gobi desert, tasting the flavour of the traditional national beverage called "airag" (fermented mare's milk) and meeting new locals. I'll tell you more details about our 22 days trip around Mongolia with Khongor Expedition soon. I promise!

El Pont sobre el riu Kwai

En aquest cas, apartarem les paraules per obrir pas a les imatges i al so... espero que en gaudiu tant com jo! Fins la propera entrada, amb més històries de Tailandia, on ens desplaçarem cap a les illes de Koh Phangan i Koh Tao!

２週間前はタイランドで色々奇麗な場所に行って観光をしました。１２月２７日、友達と私はバングコクの近く有名な市場に行って良い時間を楽しんで過ごしました。その面白い市場はフロチング・マルケットという市場です。バングコクの近く川でフロチング・マルケットを作って沢山興味があり、いつも込んでいるし、皆が集まって珍し果物を観光客に売ります。実は、果物の売りだけでなく、絵やお土産やおもちゃなどが売れますよね！全部は奇麗だし安いしとても楽しかった経験でした。午後でクエー川に行って昼ご飯を食べて少しのんびりしました。タイランド人は凄く優しい人だからその日は本当に面白くて楽しかった一日でした。

地下鉄での笑いポスター・Els cachondos posters del metro japonès

日本に初めて来たころ、地下鉄に乗るたびに面白いポスターを見て楽しんでいました。東京メトロのポスターは季節のたびに変わるのです。春のポスターや梅雨のポスターもあるかと思えば、冬のポスターもあります。ポスターのテーマはいつも電車に乗るときのマナーを扱っています。例えば梅雨になると、地下鉄の中で傘の水切りをしてはいけませんとか、夏には地下鉄で友達とピックニックはいけませんとか、冬には電車の中にスキーや大きな荷物を持ち込んではいけないという注意があります。私は初めのころは楽しく見ていたけれど、今は笑ってしまいます。それぞれのポスターは当たり前のテーマを扱うので、私だけでなく皆が笑っています！それに、ポスターの登場人物はいつもおかしな人が出てくるのです！ばかみたいな人も、おっちょこちょいの人もいるのです。

Desde feia mesos que tenia pendent el penjar una mostra dels cachondos posters que els japonesos posen a les estacions del metro de Tokio. Es tracta d'una sèrie de posters d'una mateixa col·lecció titulada "Please do it ... on correspongui i quan correspongui". Son tan exagerats i fan tant de riure, que perden el seu sentit pràctic, que era: mostrar respecte pels veïns (els altres usuaris del metro) i comportar-se "com cal". Lectors, observeu i jutgeu vosaltres mateixos. Jo em parteixo de riure amb el pobre "Sr. gran de les ulleres" que encarna el típic japonès pringat que no diu res per no molestar i acaba rebent per totes bandes. Revela't!! Si et molesta el comportament del protagonista tontaina manifesta't, home!! Què bo! Si es que aquests posters son un clar exemple de com funciona el país. Fer ús de la lògica i el sentit comú? noooooo! Dibuixos cachondos i explicacions de nen petit per a tothom i a tot arreu! Però no, no ens tracten de tontos, nooooooo.

Transfer i Servei de recollida d'equipatge

I aquesta és la 2ª entrada que dedico a les estimades visites que em venen a veure aquest estiu. Ja queda menys per tenir-vos aquí i segur que encara teniu un munt de preguntes, com per exemple, què heu de fer només aterrar a l'aeroport de Narita. Com que no podré anar a rebre a tothom a l'aeroport, comento les possibilitats:

Taxi: Ni se us acudeixi, sortiría caríssim. L'aeroport de Narita és a més d'1 hora del centre de la ciutat, a la prefectura de Chiba.

Trens: 2 companyíes ferroviaries uneixen l'aeroport de Narita amb el centre de Tokio. El més conegut és el Narita Express de la companyía estatal JR (es permet utilitzar el Japan Rail Pass per aquells que decidiu activarlo el primer dia) que para a l'estació de Tokio Central. Sense JRP costa 3.000 yens i triga 60 min. L'altra opció és el Skyliner de la companyía privada Keisei. També triga 60 min., però para a l'estació de Ueno (al nort de la ciutat). El preu és de 1.920 yens, molt més econòmic que el Narita Express.

Bus: La opció més pràctica i confortable. Es tracta del Limousine Bus que recull als passatgers a cada terminal de l'aeroport i els deixa davant la porta de l'Hotel! L'autobús fa la ruta dels hotels més importants de cada barri de Tokio i els afores, per tant, si no us allotgeu en cap dels hotels del recorregut, senzillament baixeu a l'Hotel més proper a la zona on us allotgeu. No cal ser client de cap hotel per utilitzar aquest servei. El preu és de 3000 yens i el trajecte és d'aproximadament 2 hores. Normalment no cal reservar, però us ho recomano, sobretot perque els clients de l'Hotel tenen preferencia i a l'estiu sol estar sempre ple.

Abans de deixar l'aeroport recordeu-vos de canviar divisa a l'oficina de canvi de l'aeroport perque un cop arribeu a Tokio no serà gens fàcil trobar oficines. Tampoc és gaire comú que els turistes canviin moneda als bancs i la gestió podria arribar a ser molt lenta i complicada. Recordeu també que els mòbils estrangers no funcionen al país, per això han muntat un negoci de lloguer de mòbils amb una tarifa fixa per dia d'ús. Us ho recomano si durant les vostres vacances us heu de comunicar entre vosaltres o amb la gent local. Finalment, comentar-vos que pel que fa el tema de l'equipatge, l'aeroport de Narita disposa d'un servei d'enviament i recollida d'equipatge per no haver d'anar sempre carregat amunt i aball amb les maletes. No és car i resulta molt pràctic, sobretot per aquells que us allotgeu en un Hotel. El servei funciona de la següent manera:

- Cal anar al mostrador corresponent de la terminal on us trobeu.

- Omplir un formulari on indicareu l'adreça de l'Hotel on us allotgeu especificant exactament les vostres dades de contacte i telèfons, en cas de dubte, per a que us puguin localitzar.

- Entregar les maletes que vulgueu que us facin arribar a l'Hotel amb l'etiqueta amb l'adreça d'on l'han d'enviar.

- Esperar unes hores a que les maletes arribin a l'Hotel (depenent de la demanda arriben en unes 4-6 hores als Hotels i al dia següent a les cases particulars). El pagament es realitza per avançat i acostumen a cobrar uns 2000 yens per cada maleta de 20 kilos (aprox.). El servei és totalment de fiar, no he conegut cap cas de pèrdua de maletes.

Aquest servei també es pot utilitzar a la inversa, és a dir, per fer enviar les maletes desde casa teva o l'Hotel fins a l'aeroport, però cal solicitar-ho el dia abans del vol per telèfon i uns operaris et venen a recollir l'equipatge. El servei també funciona alhora de fer mudances, ja que no només pots fer enviar l'equipatge desde i cap a l'aeroprt, sinó a qualsevol lloc del país. Això sí, mentalitzeu-vos de que en aquest país no es parla gota d'anglès i que probablement no entenguin una paraula del que dieu. Confieu en que si escribiu l'adreça correctament, les maletes arribaran segur, però si us equivoqueu i us han de trucar per telèfon... ja podeu començar a parlar japonès!

バルセロナ空港の新しいターミナル・Barcelona ja té nova terminal!

先週の水曜日、バルセロナ空港の新しいターミナル(Ｔ－１）の開所式が行われました。これでバルセロナ空港が拡張されて、これまでは年間３千万人の旅客を扱かっていましたが、将来は５千万人の旅客を受け入れることが出来るようになりました。バルセロナに取ってはとても良いことです。何故ならば、バルセロナはスペインの中で最も多くの観光客を受け入れる街の一つだからです。しかも、カタルーニャ州はスペインで一番有名で重要な州なのです。次に有名なところはアンダルシア州とマドリッド州です。現在はマドリッド空港がスペインで最も大きな空港です。マドリッドはスペインの首都なので大きい空港が必要ですが、バルセロナも大きく広い空港を必要としていました。毎年スペインには６千万人の観光客が訪れ、その大多数はマドリッド空港とバルセロナ空港を利用します。これまでは、バルセロナ空港からの国際線はマドリッド空港と比べると多くはなかったので、ちょっと不便でした。必要な時にはマドリッドまで出向くことがありました。外国人観光客に取っても同じように楽ではありませんでした！バルセロナは新しいインフラストラクチャーを必要としていたので、この新しいターミナルが出来て大いに便利になることでしょう。将来, 東京からバルセロナへの直行便が飛ぶことになるでしょう？

La setmana passada es va innaugurar la tant desitjada nova Terminal del Prat. Per fi, Barcelona pot comptar amb una terminal annexa que permeti absorvir major fluxe de passatgers i més variada capacitat de línies aèrees que ofereixin més destins, sobretot internacionals. Aquesta és una bona notícia pels catalans, que a partir d'ara, tindrem més opcions de volar a l'extranjer sense haver de passar per la capital. Ja ens podem acomiadar dels molestos transbords i de les llargues hores d'espera! Espero que pels turistes extranjers, aquesta nova terminal els permeti arribar abans al destí desitjat, més confortable i ràpidament que fins ara. La meva ciutat ha demostrat que és capaç d'absorvir més de 30 milions de passatgers l'any, però necessita millors i majors infraestructures. Per començar, necessitava un aeroport més ample i competent, més línies de metro i més freqüència del transport públic... però aquest ja és un altre tema per el que encara seguim lluitant. Com a mínim, la meva preciosa ciutat ja té la Nova T1 (Terminal Sud) que juntament amb les altres 3 terminals (A, B i C) serà capaç d'acollir 55 milions de passatgers l'any!

A veure si els polítics s'animen i fan el favor de negociar un vol directe Barcelona - Tokio!

高山・Takayama

日本の中では高山と白川後は一番方がいい雪所です！高山は寒くてきれいな町です。先週末、私と8人友達と一緒に高山と白川後に見に行きました。楽しかった3日間の旅行をしました。朝の土曜、東京から出って、一時半ぐらいに高山駅に着きました。バスで6時間ぐらいにかかりました。途中で、全部富士山を見えました！嬉しかった、難しいからです！高山で、昼ご飯を食べて、旅館に行きました。旅館のスタフはとても正しいでした。旅館の持ち主はみんなに日本茶をあげて、部屋を見せました。高山の飛騨ガッショエンと言う旅館で泊まりました。心でこの旅館はとてもきれい所です！ぜひ、おすすめます！

Per fi hem anat a Takayama! Desitjava fer aquest viatge desde l'estiu! Ha valgut la pena esperar fins a l'hivern, perquè encara que oficialment sigui tardor, a Takayama ja ha nevat! Sí... quina preciositat de paissatge, una fusió dels darrers colors de la tardor amb els primers flocs de neu de l'hivern! Què bé que ens ho hem passat, tota la colla d'excursió de 3 dies, aprofitant el Pont del 24 de novembre, que torna a ser Festiu al Japó! (dia de gràcies al treball), els japonesos fan poques vacances a l'any, però tenen una pila de ponts! I apa, cap a Takayama i Shirakawago! Ens vam allotjar en un preciós Ryokan anomenat Hida Gassho En, molt recomanable, bonic, bé de preu i amb ofuro (banys japonesos). Molt relaxant després d'una llarga jornada de turisme o d'Skí... perquè Takayama, a més de ser coneguda pel qualificatiu de "petita Kyoto", també es considera destí per als esquiadors! Takayama vol dir "Alta Muntanya", ja que es troba a la zona dels Alps Japonesos, entre Nagoya i Kanazawa. L'atractiu principal de la regió és el poblat folklòric de Hida no Sato, els 3 carrers típics de l'època (San-machi Suji) i la ruta dels 13 temples de Higashiyama Teramachi.

Com arribar a Takayama desde Tokyo i a bon preu? reserveu un passatge d'autobús Keio o Nohi, que operen diariament desde l'estació d'autobusos de Shinjuku - sortida Oest. El preu d'anar i tornar costa 11.700 yens. Si hi aneu amb Shinkansen, costa més del doble! En bus es triga unes 5 hores i mitja, mentre que en Shinkansen, unes 4 hores i s'ha de fer un canvi de tren a Nagoya. Bon viatge!

Shibuya: meca de fashion victims

Shibuya és un barri que no m'ha deixat de sorprendre mai des del primer dia en que hi vaig posar els peus. Em fascina la quantitat de gent que diariament creua aquells carrers atapeïts per digir-se a la primera botiga fashion que troba i sentir la imperiosa "necesitat" de consumir. Només baixar de la Yamanote Sen a la parada que porta el mateix nom 渋谷 "Shibuya", ja m'he creuat amb una dotzena de noies vestides a la última "moda peculiar japonesa". De nois fashion no se'n veuen tants, però quan es deixen veure, us asseguro que destaquen, gràcies en part, al seu pentitat de rei león a l'estil "Son Goku". Abans d'arribar al Japó, els meus ulls ja estaven acostumats a aquest tipus d'imatges gràcies al manga i l'anime que amb tanta afició i passió he devorat des de ben petitona... no obstant, per moltes imatges clichés que pogués haver retingut la meva retina a través de la pantalla, veure-ho amb els meus propis ulls i tenir-ho tant a prop de casa, no té punt de comparació. Shibuya, amb tot el seu conjunt de barris que s'extenen des d'Ebisu cap a Harajuku, passant pel Parc de Yoyogi fins a Shinjuku, és per a mi, el que més m'ha impactat de la meva nova residència. Tot i que mai vestiré cinturons per minifaldilles ni treuré la polvera enmig d'un restaurant o al metro per a retocar-me el maquillatge... les kogals, mamanbes, canguros, lolitas, gòtiques i tota aquesta colla d'adolescents que pots trobar vora el Shibuya 109 (Museu Antropològic de l'adolescència i joventut tokiotes), desfilant per Omotesando-dôri o bé obrint-se pas entre les multituds de Takeshita - dôri... em fascinen de tal manera que no els hi puc treure els ulls de sobre. En certa manera, em recorden tant als meus adorats dibuixos manga que és aleshores quan me'n adono que per fí... sóc al país on sempre havia volgut viure. Sóc al Japó!!

La imatge de la dreta correspon al manga "Gals" de Mihona Fujii.

Hiroshima 広島, capital de la Pau

Des del 6 d'agost de 1945 Hiroshima s'ha convertit en un referent mundial. Hiroshima ha estat l'escenari de la pitjor catàstrofe provocada per l'home en la història de la humanitat. Hiroshima va ser la ciutat escollida, entre moltes d'altres ciutats pròsperes de l'època, per a ser el conillet d'indies americà en experimentar el debastador poder real d'una bomba atòmica. Una bomba que ni tan sols va tenir temps de tocar terra ferma quan va explotar, destrossant en un obrir i tancar d'ulls milers de vides, arrancant tota una regió sencera dels mapes i esborrant un passat que mai més tornarà. Sense pretendre-ho, des d'aquell dia, Hiroshima s'ha convertit en la ciutat de la Pau Mundial, una ciutat que no descansarà en pau fins que no s'aboleixin del planeta TOTES les armes de destrucció massiva... i per demostrar la seva ferma postura, una flama roman encesa des d'aleshores al Parc de la Pau d'Hiroshima que no s'apagarà fins que l'erradicació de totes les armes nuclears de la Terra sigui una realitat. Mentrestant, nosaltres visitem la ciutat, ens sensibilitzem amb les víctimes que com a resultats de la radiació, han mort o pateixen les secuèles... és trist, és injust, és desesperant adonar-te'n que et sens impotent davant de tant sofriment... i després de visitar el Museu de la Història de la Bomba Atòmica d'Hiroshima, ens quedem baldats, cansats... sense saber que dir... en silenci. Una visita molt recomanable tot i que saps que no serà agradable. Cal conèixer la realitat, no mirar cap a una altra banda. El Genbaku Dômu, el Monument dedicat als nens morts a causa dels efectes de la Bomba, com la Sadako; la flama, el Museu... tot queda de testimoni al Parc de la Pau. Bé, no tot és tan trist a Hiroshima! Afortunadament s'ha recuperat molt ràpidament de les conseqüències de la guerra. De fet, vam passar molt bons moments a la ciutat de la Pau, com m'agradaria recordar-la. Recordo que ens van encantar les autèntiques Izakayes (especialitats de tot el Japó i boníssimes!), la ciutat és plena de tranvíes i també té el bonic castell d'Hiroshima amb uns arbres preciosos, com bonsais de tamany gegant!! és maca ... la ciutat de la Pau.

Recórrer Kyoto en bicicleta 自転車で京都に見物をする。

Quan vingueu al Japó, estimats lectors, recordeu: Fa molta calor a l'estiu!! Per tant, roba lleugera i còmode, bon calçat i a beure molta aigua! No us oblideu la cremeta i les ulleres de sol o sortireu a totes les fotos amb cara de xinito (com el Joan) jejeje. El que de debò recomano a tothom (esportistes o no) és llogar una bicicleta a Kyoto. La ciutat no és que sigui enorme com Tokyo u Osaka, però és força gran i les zones més turístiques acostumen a trobar-se lluny del centre. Per tant, recorrer en bicicleta els paratges naturals de les muntanyes de Kyoto esquitxades de temples preciosos és la opció més encertada! Poso la mà al foc de que l'experiència valdrà la pena! I no tingueu por per la falta d'orientació. Demaneu un mapa de la ciutat a la oficina de turisme de l'estació de Kyoto (parlen anglès i són adorables) i apa! a pedalar! A Kyoto els carrers tenen NOM! i es poden llegir facilment en el nostre alfabet (romaji, com diuen ells). Es nota que Kyoto està molt més preparada per al turisme que les altres grans ciutats japoneses. Suposo que les fotos demostren la nostra felicitat, oi? Tot i que no vam poder veure el Ginkakuji (l'estaven reconstruint), vam poder visitar molts altres temples com el Ninnaji, el Heianji, el de Kiyomizu dera, el famós Ryoanji amb el seu jardí Zen i el Kinkakuji amb milers de turistes més... entre altres petits temples que ens trobavem pel camí i que després de tants dies he oblidat els seus noms!

Les meravelles de Kyoto 京都

Tot just fa un dia que el Joan ha tornat a Barcelona i ja el trobo a faltar. El trobava a faltar abans de que pugés a l'avió i el trobo a faltar cada cop que torno a casa i ell ja no hi és. Ens ho hem passat tant i tant bé aquests 15 dies que han passat volant... que sembla un somni. Però no, ha estat real. El Joan m'ha vingut a veure, sí! Ha vingut! I hem viatjat pel Japó... i hem experimentat tantes coses noves i tant maques! La 1ª parada en Shinkansen va ser a Kyoto, l'antiga capital del Japó situada a la regió de Kinki, més coneguda com Kansai. Tal i com els seus kanjis indiquen, Kyoto 京都　és la capital de l'oest, mentre que Tokyo 東京　és la capital de l'est. A la foto que he penjat som a Kiyomizu dera, un dels temples més turístics del Japó, construit en fusta, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i on la seva aigua sagrada diuen que cura tots els mals...

"Kyoto et Nara, les deux anciennes capitales, qui conservent des trésors inestimables et des traditions toujours en vigueur, n'ont pendant des siècles pas été touchées par le souffle du temps. Les temples et les rues traditionnelles au parfum de sérénité ne peuvent mieux évoquer l'image de ce Japon dont vous avez longtemps rêvé" ... (Yokoso Japan - 2007)

Hakone 箱根

El cap de setmana passat vaig viatjar a Hakone. La Montse i jo, soletes i aventureres, ens vam llevar a quarts de 7 del matí de dissabte per aprofitar tot el cap de setmana des de la sortida del sol fins la negra nit. Vam visitar tot el Parc Nacional del famós llac d'Ashinoko, i dic famós perquè no us podeu imaginar les riuades de turistes japonesos "domingueros" que hi havia! Bbuufff!! Unes cues bestials per a pujar al tren, al cremallera, al telefèric... excepte pel creuer, ja que hi vam anar diumenge a primera hora del matí i a més, feia una mica de fred. Sort que vam ser previsores i vam comprar el "Hakone Free Pass"! jejeje

El dissabte vam visitar la vall d'Owakudani, una vall de termes d'aigua molt calenta amb sulfur, coneguda com la vall dels ous d'Owakudani. Diuen que si menges un ou cuit en aquestes aigües, gaudiràs de 7 anys més de vida. Evidentment, la Montse i jo no ens vam perdre l'experiència de tastar-los! Ous durs de closca negra. Què curiós, oi? A la tarda vam anar a buscar el nostre alberg (Hakone Sengokuhara Youth Hostel) on ens va atendre una senyora encantadora i l'habitació que ens va tocar era totalment japonesa... futón, tatami, vistes al jardí i portes corredisses de paper mate... i abans d'anar a dormir: ONSEN i sopar! Oohhh relax total! Un alberg acollidor i asequible, molt recomanable! L'endemà vam acabar de realitzar la visita oficial, però amb un plan "tranqui abueril", perquè no cal anar amb presses, que estem de vacances! jejeje cafetons, matchas, passejos, mooooltes fotos i molts somriures! Un cap de setmana molt entretingut, divertit i relaxant. Hem après moltes coses de la cultura i la gastronomía japonesa i el més important: ens ho hem passat teta! Aquesta setmana he estat una mica malaltona. He hagut d'anar al metge i m'han fet les proves de l'al·lèrgia, m'he estat medicant i ara em trobo molt millor. Més forta i enèrgica! Preparada per a rebre al Joan la setmana vinent!

Nikko 日光

Ahir diumenge vaig anar d'excursió a Nikko, un poblet encantador a 148 km al nord de Tokio. La Montse i jo ens vam llevar a quarts de 8 del matí, perquè ens sonava que es trigava unes 2 hores en arribar-hi. Ens vam trobar de bon matí a l'estació de Shinjuku i a les 10h30 vam agafar l'últim tren "express" que sortia cap a Nikko. La broma de no saber com van les coses ens va costar 4.000 yens. Si ho haguéssim sabut, hauríem quedat a l'estació Tobu Asakusa, des d'on surten molts més trens cap a Nikko i a sobre, bastant més econòmics, per només 1.300 yens. Una altra opció és la de comprar el Tobu Nikko Free Pass, que resulta pràctic i econòmic.

Quan vam aconseguir aclarar-nos amb els venedors dels bitllets i averiguar de quina andana sortía el nostre tren, vam conèixer a una noia que ens va sentir parlar espanyol, la Bea. Com que ella viatjava sola i nosaltres erem les dues úniques espanyoles del tren, totes 3 vam fer pinya fins a la tornada. Una excursió d'un dia a 3! Una experiència inoblidable perquè Nikko és preciós. Sens dubte, mereix el títol de Patrimoni de la Humanitat protegit per la UNESCO. L'entorn natural i paissatgístic en el que es troba el poble és el que el fa especial, encisador i romàntic... els boscos i el soroll de l'aigua que bessa de les fonts sembla sortit d'un conte de fades.

Els nens sortits de les excursions escolars (tot i ser diumenge) també han esdevingut part del paisatge, ja que des dels temps del viatge de noces dels meus pares, que Nikko és el típic destí d'excursions de nens de cole.

Molt recomanable venir a Nikko aviat, ja que la zona declarada Patrimoni de la Humanitat és força ample i si a sobre hi ha gent, s'ha de tenir paciència per a veure els temples de mica en mica, sense empentes. Nosaltres hi vam arribar cap a quarts d'una, vam dinar en un restaurant italià molt bo i econòmic just al davant de l'estació i tot seguit, vam pujar al bus local de Nikko que et porta cap a la zona dels temples per només 190 yens (aproximadament). La parada on s'ha de baixar per a començar la ruta és "Omotensando", del mateix nom que l'avinguda de moda a Tokio.

Després de visitar cadascún dels temples amb el tiquet combinat de 1.300 yens, vam tornar al poblet amb el mateix bus i vam agafar el darrer tren, que sortía a les 18h45, arribant a Tokio - estació d'Asakusa a les 21h30. A la tornada ja no vam pecar de guiris i vam comprar la opció més barata, tren turístic lentíssim!! el kaisoku ... de Nikko a l'estació d'Asakusa, però directe!!

Ahir ens ho vam passar tant bé que durant el recorregut de tornada ja feiem plans per a futures excursions de cap de setmana.

子供の日です "Kodomo no hi", és el dia dels nens!

おはようございます!

Avui és Gogatsu itsuka (五月五日) , 5/5... i és festiu! és Kodomo no hi, el dia dels nens i els japonesos tenen la costum de penjar koinoboris dels balcons, en honor als nens de la casa. El passat 3 de març, també va ser dia festiu, era el Hinamatsuri o dia de les nenes! i en aquest dia la costum és adornar les cases on hi viuen nenes, amb nines de col·lecció. Normalment són els avis els que regalen nines maques a les seves netes. Algunes d'elles arriben a costar milers d'euros! i representen a la família real japonesa.

Ahir vaig anar a Kamakura i Yokohama amb alguns companys becaris i un amic japonès. L'excursió va estar molt bé! Vam sortir de l'estació principal de Tokio vora les 11h00. Kamakura es troba a 1h00 de Tokio en JR (línia Yokosuka), la mateixa línia para abans a Yokohama, per això a la tornada, vam anar a sopar al China Town més gran fora de China! Es troba a Yokohama i és brutal! Però anem per ordre... Cap al migdia vam arribar a Kita Kamakura (Kamakura Nord) i vam baixar del tren per a fer la ruta dels temples a peu fins a l'estació de Kamakura, on es troba el Santuari del Gran Buda, el famós Kamakura no Daibutsu (el Buda de Kamakura). El 1º temple que vam visitar va ser el d' Engakuji, on vaig tornar a percebre l'olor de la Primavera al Japó! La 3ª imatge és dels jardins d'Engakuji i la 4ª és del temple de Kenchôji, el temple més famós de Kamakura... tan de bo fóssiu aquí per a gaudir d'aquesta indescriptible època de l'any que tant fascina als japonesos! Gaudir del hanami observant els cirerers en flor (Sakura), percebre el canvi de color de les fulles momiji, contemplar els tsutsuji i les gegantines botan (peonies)... Kamakura és un oasi natural i tradicional! Visitant un dels temples i santuaris shintos de la zona, ens vam topar amb un casament al més pur estil shintoïsta! Com que els japonesos són tan dolços, agradables i educats, ens van deixar fotografiar-nos amb ells. Després vam procurar trobar un lloc decent per dinar on no hi hagués massa cua i vam acabar en un local d'arròs amb curry, dinant a les 4 de la tarda. Cap a les 5 ja vam poder veure al Gran Buda de 1252! Fa 13 metres d'alçada i pesa 121 tones! I finalment, fets caldo... de caminar i caminar... vam anar a descansar a la platgeta de Kamakura, amb l'illa d'Enoshima a 5 km al fons. Al vespre, ja de tornada cap a Tokio, ens vam aturar a Yokohama a passejar pel China Town il·luminat i a sopar en un restaurant súper fashion ple de pandas de peluche! quina excursió!!

5 dies de caliu japonès

Quan vaig arribar a Tokio - Narita el passat 6 d'abril, em va venir a rebre l'Agustín a l'aeroport. Quina sort! Perquè després d'haver-me llevat a les 6h00, haver-me acompanyat el Dani a l'aeroport, haver-me estat acomiadant de la família, dels amics i del Joan... i d'haver pujat a l'avió a Barcelona - El Prat, aterrat a Helsinki, i tornat a pujar a l'avió per tornar a aterrar a Narita... estava massa cansada com per espavilar-me per arribar a l' Hotel Pastoral de Toranomon, al costat de la meva futura oficina. Gràcies Agustín per la paciència! Per ajudar-me a no equivocar-me de tren, per regalar-me aquell pilot de mapes, la tarjeta PASMO pel metro, per acompanyar-me fins a l'hotel, per fer-me una visita de la ciutat en hanami ... i per demanar-li a la teva amiga Atsuko que em quedés uns dies a la seva encantadora caseta d' Ogikubo amb aquest súper menjador i aquest acollidor jardinet tant ben cuidat!