Febre consumista

Aquest país és ple de "coses rares", masses productes diferents dels que estem acostumats a veure, com els tecnològics i electrònics que caduquen del mercat al cap de no res, o els productes de vestir que ja fa temps que han deixat de satisfer aquesta necessitat bàsica per a convertir-se en relíquies que defineixen la identitat del que va ser una moda passatgera. Els japonesos es caracteritzen per ser la societat més consumista del món, desesperada per vestir sempre a la última, adquirir el darrer producte que acaba de sortir (es tracti del que sigui mentre sigui nou i el veí encara no l'hagi comprat), perquè tant se val si s'ha de fer una cua interminable davant de la porta dels grans magatzems hores abans de que obri... el més important és que "potser" seré un dels 200 afortunats en comprar-lo aquell dia abans de que s'esgotin les existències!! I el més trist: el factor "preu" no resulta un impediment. La francesa firma Louis Vuitton va haver de negar la venta dels seus productes a tot el país degut a que la febre japonesa per adquirir les seves peces (generalment bolsos) va arribar a extrems tant exagerats que la firma va començar a perdre prestigi internacional. Els seus bolsos ja no es consideraven bens de luxe perquè no hi havia japonesa al Japó que no en tingués un!! ... però no acaba aquí la cosa. Les japoneses son boniques, es podria dir que sí, però... quasi cap d'elles mostra una bellesa natural. Camuflen tant la realitat sota el maquillatge i es tenyeixen el cabell, se'l repentinen, estiren, arrissen, planxen i assequen tantíssimes vegades que... el que es feia per "ser diferent" de la veïna acaba resultant un exèrcit de prototips femenins abduïts per una moda absurda on segons la societat, "hi cal encaixar"... En resum, el Japó m'agrada i m'apassiona, però quan veig tot això, agraeixo ser europea i que la meva felicitat no depengui del que tinc, sinó de com sóc.