夢が実現した『２部分』

２００７年はパリに引っ越して、カタルーニャ政府観光局で働いている間、とても素晴らしい経験をしました。パリに住んでいた期間は一年だけでしがわたしにとってはとても長い時間に感じました。パリではフランス語を学んだり、面白い仕事をしたり、沢山旅行をしたりして、時間があっという間に過ぎました。

東京の私の部屋

ある日、事務所で働いていると、突然、スペイン政府観光局から電話がかかってきました。私は電話を置いた後、世界中にあるスペイン政府観光局のオフィスについて、調べてみて、驚きました。世界には２０以上のスペイン政府観光局の海外オフィスがあり、２年間のインターンシップのポジションが提供されていました。インターンシップのポジションが沢山あったことに興味を持ち、特に東京のポジションに応募したいと思いました。さらに、ちょうどそのとき、スペイン政府観光局のオフィシャルWebサイト『ツアースペイン』ではインターンを募集していました。その選考プロセスは長くて時間がかかるものでした。しかし、私はまだ日本に行けるチャンスがあると思って、嬉しくなりインターンシップに応募しました。

事務所の仲間と友達になりました

パリに住んでいた期間日本についてばかり考えていたので、パリの生活を十分に楽しむことができませんでした。なぜかというとパリに滞在した時、この選考プロセスの準備をしていたためです。日本語の練習に沢山時間が必要でした。また、選考試験を受けるためにパリからマドリッドに２度飛びました。スペイン政府観光局で働くための試験は難しくて時間がかりました。

東京で初めてできた友達

２００７年の初めから２００８年の３月まで、ほぼ一年、最終的に日本に行けるか分からない状況で準備を続けました。もちろん、一生懸命勉強を頑張り、良い返事を待っていました。２００８年３月の終わり、私は当時の彼と一緒に、メノルカ島で旅行をしていました。その時、母から電話がかかってきたのです。車を運転している場合は止めるようにと母に言われて、突然緊張しました。マドリッドから手紙が戻いたけれど、あけてもうよいかと聞かれて、私は『もちろん！』と答えました。

友達と白川語に旅行した時

私は本当に興奮して、ドキドキして、また大変緊張していました。母はその手紙を最初から読み始め、私は彼女の声に耳をかたむけていました。東京港区のスペイン政府観光局で２年間のインターンシップに選ばれました。おめでとうございます！と言われてすぐ、涙があふれました。本当に東京に行けることが信じられませんでした。私は電話を切ってすぐ、彼に抱きついて喜びました。私の夢が実現したのです。

夢が実現した『１部分』

私は子供の頃から、観光が大好きでした。両親はいつも私を旅行に一緒につれていってくれたので、二人とも旅行をすることが好きになりました。そして、旅行をすることは私の趣味になりました。

バルセロナ市内観光バスで働いた期間

しかし、学生の間は、私の仲間が私のことをうらやましがっていたため、自分の旅行についてはあまり話したくありませんでした。友達の多くは夏休みを国内で過ごしていたので、私は自分の経験の方が面白いと思ったので、旅行についてが何も話しませんでした。私の子供時代は仲間よりラッキーだったけれど、恥ずかしく思っていました。

私が初めて飛行機に乗ったのは２５年前の５歳の時でした。家族と一緒にバルセロナからマヨルカ島に旅行をしました。現在は幼い頃から飛行機に乗ることは普通のことですが、８０年代は珍しかったのです。私はその時からずっと、家族と一緒に世界中を旅行してきました。１２歳になったとき、この趣味以外に、日本の漫画が大好きだったので、両親に日本に行かせてほしいとお願いした。そして、１４歳の時に初めて日本に旅行をしました。その旅行は私の夢だったのでとても嬉しかったです。両親のおかげで日本に旅行をすることができて、自分の夢を達成することができました。その旅行は私の予想を超える本当に素晴らしい経験でした。

パリに移住した１年間

スペインに帰国した時から、日本語を学びたいと思うようになりました。高校を卒業してすぐ、漫画家になりたかったのですが、最終的にその趣味をあきらめて、大学の観光学部に入学しました。その期間に観光の勉強をしながら、同時に働いていました。バルセロナ市内の観光バスで、ガイドとして働き、色々な言語を学び、良い経験をすることができました。ただし、英語とかフランス語は毎日話すことができましたが、日本語を話せるチャンスはありませんでした。だから、観光学部を卒業してすぐ日本語学科に入学しました。

素敵なパリ、いつでも恋する

そのとき、私の夢をあきらめたくないと思いました。２２歳で日本語学科を卒業した後、観光バスの仕事をやめて、パリに移住しました。そこで１年間カタルーニャ観光局のプロモーションの仕事をしながら、とても豊かな時間を過ごしました。パリに住んでいた期間、仕事上だけでなく、個人的にも成長することができました。パリで知り合った友達や仕事の仲間からたくさんの影響を受け、時間がとても速く過ぎました。

つづく

日本で一番思い出は何ですか？

私は日本文化の大ファンだ。子供の頃、スペインで日本のアニメ映画や漫画などがとっても人気があったので、私は早くから大好きだった。どんどん、日本について興味を持ち始めた。それで、夏になった時、私はまだ高校生だったけど日本に初めて旅行をした。両親ばかりか妹やいとこ達と一緒に二本中を２週間で旅行していた。その経験は私にとってとても素晴らしかった。日本の生活はアニメ映画と同じだったのでびっくりした！町の建物は私の一番好きなドラゴンボールというアニメと同じだったので私の気持ちはとっても幸せだった。日本にしばらくいるのは初めてだったけどアニメのおかげで日本の雰囲気はよく分かったから嬉しくて満足していた。それに、アニメが凄く大好きだから漫画家になりたかった。すぐに、そのことを学んでいくと決めた。約２０年後にスペインから東京に仕事をするために引っ越したり、２年間でスペイン政府観光局で働いたりとても嬉しかった。私の一番昔な希望があたって喜んでいたけど仕事の初めの日は簡単ではなくすごくチャレンジ仕事だった。私は来たばっかりだから日本語まだなれてなかったので会話が難しくて大変だった。毎日、最後まで頑張って、スペインへ帰国時に観光ガイドになった。子供の頃から日本の事に強い興味があったので、早く日本人のため働き始めることができて満足していた。約３年後、バルセロナの生活がつまらなくなってしまった。仕事以外で日本語を話せるチャンスがなかったので悲しくて残念だった。一方、今は私にとって、日本と言えばお寿司や富士山だがそれだけでなくアニメのおかげで他の思い出も多い。この経験から私は日本語を勉強したいと考えるようになった。先日、たまに日本人から『ハーフの方ですか』と聞かれることが多くなって・・・ええ！どうして？たぶん、私は子供の頃から日本人っぽい個性をもっているので間違われやすいのだろうか？＊下のヴィデオを押せば、私の国での『カタルーニャ語』に翻訳されたドラゴンボールの歌を聞こえる。ゆっくりと楽しみくださいね！　　　

静かなバルセロナは大好きぃ

ビラオリンピカ砂浜、バルセロナ

今朝のツアーはとっても静かだった。火曜日だからバルセロナの砂浜に人があまりいなかった。私の自転車からバイクツアーをしながら『あぁ気持ちぃ』とか『幸せぇ』と思ったのでビラオリンピカというバルセロナの砂浜で生徒さんと一緒に長い休憩をした。今朝の天気は良かったから、生徒さんが満足していた。彼達はペンシルベニアに住んでいて、今週はヨーロッパに１っ週間の休暇を楽しんでいると言われて、皆が幸せだった。私もやっぱり、幸せな気持ちになった。実は今朝の静かさは普通じゃなかった。バルセロナはほとんど毎日、どこでも混雑していて私にとって働きにくいだけど今日は簡単だった。どこでも、平和だった。ところで、日本人の生徒さんへ、もしバルセロナにスペイン語を勉強に来たら、必ず『EF』という会社を選んで下さい。この会社は語学学校だけでなく沢山都市の面白い活動が準備できますよ。私の働いている会社『Walking Planets』は『EF tours』の生徒さんのために働きます。

Al pot petit...

... hi ha la bona confitura. La bona confitura son nens com l'Abert i el Jan que avui m'han vingut a veure al refugi 307 del Poble Sec, on hi treballo com a Guia desde fa més d'un any. Tots dos germans son uns nens molt especials. Estudien desde casa, sense anar a l'escola, seguint un programa educatiu no regulat però eficient i temptador, ja que ambdós son nens molt desperts, dinàmics i espavilats. La visita els hi ha encantat i no hi ha res més gratificant per una Guia com jo que el públic t'escolti amb interès i devoció. Quina gran manera d'acabar la temporada abans de marxar de vacances al Japó! Perque a més a més de venir a visitar el refugi antiaèri de la Guerra Civil Espanyola, també han participat en un programa televisiu d'una cadena local que es diu "al pot petit". És a dir que, en breu, ens podreu veure a la televisió o bé desde la web del programa si cliqueu sobre l'enllaç, segurament a partir de la setmana vinent. Més informació sobre el programa i els nostres protagonistes, la trobareu al blog del programa "al pot petit". Gràcies, Albert i Jan per fer de la meva feina, un matí encantador malgrat l'onada de fred! Fins molt aviat i sort amb els estudis!

"I am free"・私はフリーですか？

昨日、スペインで大きくてこわいデモンストレーションが行なわれました。バルセロナとマドッリドはスペインの中で人口が多い街ですが、その街だけでなく、ほとんどの街の皆がデモに参加しました。スペインでは来月の終わりに選挙があります。そのため政府に対して不満を持っている人々が怒っています。今年の５月１５日からデモが沢山ありました。スペインでは政府に対してのデモを始めたからヨーロッパの近い国もデモを仕始め出しました。昨日、ヨーロッパではパリやロンドン等、色々な街でデモが開かれました。東京でも政府に対してデモが開かれたと聞きました。それに、中国人もデモに参加しようと思ったけど、中国の政府はデモを禁止しました。世界中の経済状況が悪化しているのでスペインだけでなく、他の国でも影響をされ、デモが行なわれていると思います。

Will the US dollar collapse?

Last week, I received a request from NHK's TV to appear in their show talking about economic situation in Spain. The interview was held through video - conference Skype, at 11 a.m. in Spain and 6 p.m. in Japan. The program content usually address Global Debates about economy issues once a week, on the japanese TV NHK's chanel & their program website called Project Wisdom. My friend Juanma used to appear once a week, talking about Spanish or Japanese economic situation. This week, the debat starts with the question: Will the US dollar collapse? People like us from all over the world have been thinking about it and we offered our respectives points of view about our respectives countries. I must admit Spanish economy is getting worse, our weakness is the high inflation and the large underground economy we are suffering from 2008. In my opinion, our priority and immediate need is to restore our fiscal health, to improve our labor market & our education system, more than looking for measures to stimulate the economy. If you're interested to watch the program, please click here: Project Wisdom where you'll find my interview. To watch Juanma's interview, please click here: Project Wisdom.

JLPT, ２級・日本語能力試験!! Se suposa que hauria d'estudiar!!

最近、ちょっと忙しかったのであまり書いていませんでした。ごめんなさい！私は来月６日、日本語能力試験が受けるつもりだからちょっと心配し、いらいらし、興奮しています。去年１２月は３級の日本語能力試験を合格しましたので良かったですが次の程度は３級より難しすぎるだと思います。やはり今年は２級に受けたい。２級を受けるために、夏からほぼ毎日、学校に通って日本語を勉強していますよ！いつも、事務所後でレーソンをすることが少しお疲れですがとても面白いです。２級能力試験を受けるように毎日、強く頑張らなきゃいけないけど私の友人はいつも色々な予定を誘ってくれたので私は誘うに乗りずにはいられないですよ！彼達も同じように、日本語能力試験をする予定ですがストレスしないで勉強をします。わあ～！まだ３週間があり、頑張ります！

Normalment no trigo gaire en actualitzar el blog, però últimament estic una mica atabalada amb la presió de l'examen. El proper 6 de desembre m'examino del 2º nivell de l'examen oficial de japonès (JLPT) a la universitat de Tsurumi, prop de Yokohama. Ja és casualitat que m'hagi tocat examinar-me per sorteig a la Universitat que porta el nom de la meva professora, oi? Creieu que aquest detall em podria portar sort a l'examen? Jo espero que sí, perquè aquest any m'aferro a qualsevol esperança externa per manca d'auto-confiança en les meves capacitats. No m'examino gaire convençuda d'aprovar, a diferència de l'any passat. Tan de bo tots els amulets, kamis, omikujis i demés creences japoneses ajudéssin en aquests casos on l'esforç de tot l'any no és suficient per assolir la meta proposada. Potser pretenía abarcar massa? o potser m'he passat l'any de festa en festa, viatjant sense parar, gaudint del glamour inacabable de les nits tokyotes, flotant en núvols de satisfacció, alimentant l'adrenalina de la inconstància... i ara que toca tocar de peus a terra, centrar-me en recuperar la constància perduda i sentir l'harmonia després de la calma... no en sóc capaç! Com pot ser que em costi tant posar-me a estudiar? Per què és tant difícil resistir la temptació d'abandonar-se? Bé, em queda un marge de 3 setmanes per disciplinar la ment i canviar els hàbits, m' hi esforçaré tant com pugui i a veure què passa.

Tanabata・七夕祭り

El 7 de juliol de cada any, el Japó festeja Tanabata, una diada dedicada als desitjos que ja vaig comentar a l'entrada de l'any passat. Aquest any Tanabata ha caigut en dimarts i jo la vaig celebrar una mica abans, l'últim cap de setmana de juny, amb una festa organitzada per ALPHA, la meva Escola de Japonès. La festa consistía en reunir alumnes, professors, familiars i amics a la Sala principal de l'Escola, presidida per un arbre de Tanabata gegant ple de papers de colors amb desitjos escrits per nosaltres. La tradició d'aquesta festa anual consisteix en escriure un desig al full de colors i penjar-lo a l'arbre. Tothom aprofita per reunir-se, xerrar i com sempre, menjar! M'ho vaig passar molt bé a la meva primera festa japonesa oficial a la que em convidaven, sense la presencia de cap espanyol. Em va tocar fer un speech improvisat sobre "el meu somni de viure al Japó" en japonès! Per sort, me'n vaig sortir prou bé i vaig aprofitar per a promocionar el meu país! Em complau descobrir que vagis on vagis del Japó, la imatge d'Espanya i Barcelona és coneguda i admirada. Per cert, la nena que surt amb mi és la Miho (4 anys) i si mireu les fotos de la columna de l'esquerra, veureu a la meva professora de japonès, la Tsurumi.

La societat perfecte?

Heu llegit el llibre "Stupeur et Tremblements" (Estupor y Temblores) d' Amélie Nothomb? El vaig llegir fa 5 anys, quan estava d'Erasmus a París. Me'l va recomanar la meva professora de francès. Em va aconsellar que el llegís per a conèixer "l'altra vessant del Japó". L'Amélie és una brillant escriptora belgo - japonesa que es va fer famosa gràcies a aquest llibre, diari de la seva experiència laboral en una empresa japonesa com extranjera. No em va deixar indiferent... i anys més tard, quan vaig tornar a París, aquesta vegada a treballar (l'any passat), vaig llogar la pel·lícula basada en aquest llibre.

Dedico aquesta entrada a l'Amélie, perquè precisament avui fa 5 mesos que em vaig instal·lar a Tokyo i ja començo a veure més enllà de les primeres experiències d'emoció i adrenalina que et venen quan arribes al país. Igual que l'Amélie, les emocions ja s'han estabilitzat i ara comença l'etapa difícil...

Era el dia 7 d'abril quan vaig aterrar a Narita i des d'aleshores he viscut una sèrie d'experiències fantàstiques de tots colors... i fins ara, m'havía limitat a mostrar el color rosa i daurat d'aquest país. Però com molt bé diu la dita de "no es oro todo lo que reluce", el Japó no només és de color rosa i daurat. Evidentment, la perfecció no existeix, sempre hi ha dues cares en una mateixa moneda, sempre trobarem el blanc i el negre... i molt sovint, el GRIS. Un color ple de significat, ric en matisos, perquè implica una mica de tot, d'allò "bo" com el blanc i tot allò "dolent" com el negre. Però què passa quan no hi ha gris? ... doncs passa que no hi ha neutralitat, no hi ha matisos, no hi ha flexibilitat.

El Japó, un país amb una societat tant competent, tant eficient, tant brillant... és fruit d'una societat extremadament competitiva, inflexible i dictadora. Per arribar a ser un "japonès com cal", els nens comencen a patir les rígides normes d'aquesta societat des del parvulari. Els seus pares procuraran escollir el millor parvulari per als seus fills, ja que segons el parvulari on el nen estudiï, es decidirà l'escola primaria on podrà seguir estudiant i després la secundaria i així succesivament fins a la Universitat. 18 anys d'una vida que no és vida, perquè no tenen temps de viure-la, gaudir-la ni sentir-la... a causa de l'extremada cursa competitiva entre companys generada per tota la societat. 18 anys estudiant dia sí i dia també, seleccionant les millors academies per a preparar-se millor els estudis després de classe i escollint els millors clubs socials on poder exercir alguna activitat diferent apart de l'estudi, com ara l'esport, la música, la pintura o el teatre.

Durant la vida d'estudiant, cal pertànyer a algun club, no et pots aïllar, has de fer "alguna cosa" o la societat t'exclourà. Però no destaquis en res, ja que aquí la individualitat, la forta personalitat, la iniciativa o la originalitat no ess premien, sinó que es penalitzen. Tots els estudiants han d'encaixar dins del patró de "japonès com cal", que sap de tot, que ho aprova tot, que cumpleix amb tot, que arriba a tot! O com a mínim, arriba a aprovar els duríssims examens d'accés a la Universitat. Uns examens tant salvatgement difícils i competitius que s'acaben convertint en una de les proves més obsessives, malaltisses i exagerades de la vida d'un japonès. La nota que l'aspirant universitari tregui en aquestes proves, determinarà la Universitat a la que es podrà matricular, classificades segons les categoríes A, B, C, D... de les quals més enllà de la D ja no cal que s'hi matriculin, ja que sería un suïcidi social. En aquests casos, més val ser un ronin (alumne que suspèn i se'l considera fracassat) durant 1 any, lluitant amb tots els seus mitjans, sense veure la llum del dia, estudiant sense descans amb l'esperança de tornar-ho a intentar l'any següent, millorar la nota i aspirar a entrar en una Universitat de categoría més alta. Doncs bé, un cop ho han aconseguit, ja poden "descansar" i començar a viure la vida que fins als 18 anys no han viscut, gaudint de l'etapa universitària i sense esforçar-se més.

Les Universitats del Japó preparen als seus alumnes per als futurs treballs, no segons els mèrits obtinguts durant la carrera, sinó per la categoría de la Universitat on es troben. D'aquesta manera, les millors empreses aniran a buscar en pinces els millors candidats de les Universitats de classe A, i si falta més personal, doncs de classe B, C, D... com un sistema de castes. I després? Què passa quan els universitaris acabats de llicenciar s'incorporen al món laboral? Doncs que la societat els fan "homes" als 22, 23 o 24 anys, sense tenir idea de la vida que no han tingut temps de viure, absorts en aconseguir aquell "prestigiós lloc de treball"... i toca casar-se, i toca tenir fills... Però què passa amb aquells japonesos que no arriben als estudis universitaris, que es converteixen en ronins permanents o que senzillament, han escollit un altre "itinerari" a la vida? Aquells japonesos que per les circumstàncies que sigui, han decidit no formar part de la societat que et condueix a ser "el japonès com cal"? Doncs, alguns es posaran a treballar de la primera cosa que trobin i començaran amb les feines d'arbaito (feines esporàdiques, normalment de mitja jornada) o alguns es decantaran per a seguir estudiant en alguna escola superior especialitzada, les Senmon Gakkô (専門学校), una de les millors opcions, ja que allà podràn aprendre alguna cosa més, apart d'obeïr als seus superiors...

Com estranjera que sóc, visquent en aquesta societat, em topo cada dia amb aquests patrons japonesos allà on vagi, faci el que faci, perquè la societat en va plena. Aquesta societat, plena d'arbaitos i Sarari Mans (homes de negocis) que es limiten a satisfer les ordres que els seus superiors els hi han imposat, sense qüestionar-se-les, sense rebelar-se, sense opinar, no es posen a la pell de l'altre, no "busquen problemes", no volen molestar perquè els han educat amb la idea de que no han de "destacar", tots hem de ser iguals i formar part d'un grup, el GRUP que et donarà la força, perquè tots depenem de tots i sense els altres no ets ningú. En part tenen raó, però... cal arribar a aquests extrems? La societat ha acabat creant patrons tant obedients que semblen autòmates complint ordres d'un manual!

Segur que qualsevol turista que hagi vingut de vacances al Japó se'n haurà adonat del que parlo en algun moment del seu viatge. Sempre somrient, comprovant el canvi que et tornen amb el seu company de feina, sempre recitant frases en Keigo (japonès de cortesia) enlloc d'anar al gra i procurar oferir un servei "eficient" al client. Dediquen tant de temps a la contemplació de les "bones formes" i en no saltar-se cap pas del manual, que obliden el més important punt del sector dels serveis : El Client sempre té la raó. Us posaré un parell d'exemples concrets. M'encanten els espaguetis a la Carbonara. Sempre m'han agradat i tinc la sort de que Tokyo és ple de restaurants italians. Fantàstic, oi? Els podré menjar on vulgui, sempre i quan no els demani per emportar! Nosaltres només disposem de 30 minuts per a dinar quan estic a la oficina, per tant, sempre acostumo a comprar el dinar i demanar-lo per emportar. Doncs fins ara no havia tingut cap problema amb els espaguetis a la carbonara fins que va arribar l'estiu. La cadena Pronto, on acostumava a comprar-los, va imposar la norma de no fer espaguetis a la carbonara per emportar durants els mesos de calor, perquè l'ou es pot posar dolent i provocar la intoxicació del client. Aleshores, imagino que per evitar-se queixes i problemes, ho tenen prohibit. Doncs bé, quan la cambrera em va informar de que no me'ls podia vendre li vaig dir, "Ah, doncs si el problema és l'ou, posame'ls sense ou"... i la vaig bloquejar. Semblava que el "robot" s'hagués quedat sense piles, allò que li proposava no sortia al manual i no sabía com procedir davant d'aquell fet insòlit. Tot el que em va saber dir va ser "dame, dame, dame" (no pot ser)... i res, vaig escollir una altra cosa, decebuda... amb les ganes d'espaguetis a la Carbonara... que encara no puc demanar per emportar fins a mitjans de setembre! L'altre exemple i l'últim abans de que us quedeu adormits amb el rotllo d'avui (déu ni dó! m'ha vingut la inspiració!) és amb el tema del Cafè. Aquesta anècdota em va passar amb el Joan, quan vam estar voltant pel país durant les nostres vacances. En una cafetería de l'estació de Kyoto vam demanar "Café rate" (pronunciació japonesa de "Cafe Late" en italià) i la cambrera, tant tranquil·la ens va respondre que no en tenia quan darrera seu tenia una enooooorme cafetera a la vista de tothom. Bé, mosquejats vam anar a una altra cafetería i es va repetir la mateixa escena fins que aleshores em va donar per llegir la carta. Enlloc d'escriure "Cafe rate" havíen escrit "Cafe o re" (pronunciació japonesa de "Café au lait" en francès) Aaaaarggggghhhh!! Però sí és el mateix!!! Serà possible?? ... aquests japos-robotets em treuen de polleguera!

Apa, お休み！