Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 2ª part "l'altra infància"

Provablement a uns quants us haurà arribat el vídeo de la campanya de sensibilització americana contra Joseph Kony. Per als que us soni el tema, permeteu que m'allargui i us comenti el meu punt de vista i per als que no n'heu sentit a parlar mai, us demano uns minuts d'atenció. El tarat mental d'en Joseph Kony (perdoneu l'expresió però sincerament no trobo altres paraules) és el líder de la guerrilla LRA (Lord's Resistance Army) i el seu objectiu "polític" és el de governar Uganda segons la llei dels 10 manaments de la religió cristiana. Com va començar? Segrestant nens del nord d'Uganda, d'on es diu que ell n'és originari i obligant-los a lluitar al seu exèrcit. Si es negaven a deixar les seves famílies, se'ls mutilava i/o se'ls obligava a matar els seus familiars. Les nenes, d'altra banda, no s'escapaven a la desgràcia. Elles acabaven d'esclaves sexuals i/o de cuineres per als guerrillers. Recentment, s'han fet algunes campanyes de denúncia contra els abusos d'aquest tarat mental que es creu messies del senyor i sembla ser que malgrat segueixi lliure i en actiu, cada cop li costa més actuar i seguir reclutant nens-soldat. Actors internacionals com Invisible Children donen suport al govern ugandès per aturar la guerrilla, capturar el seu líder i alliberar els més de 30.000 nens i nenes segrestats. Mentrestant, totes les nits des de fa més de 20 anys, aquests infants dels poblats del nord, fronterers amb Sudan del Sud, dormen en centres d'acollida, separats de les seves famílies. És l'única mesura "momentània" d'evitar que siguin segrestats, mutilats, torturats i/o assassinats si fugen o es neguen a col·laborar amb la LRA. Durant la nostra estada hem conegut milers de nens. 23 dies donen per molt i en un país com Uganda, on la natalitat és altíssima (uns 7 fills per dona), n'hem vist moltíssims. El més curiós i admirable és que no n'he vist cap que estigués trist o si més no, mostrés feblesa. És més, el 90% dels nens ugandesos somriuren constantment, se'ls veu forts, animats i plens d'energía. Em meravella com malgrat les dificultats a les que s'enfronten cada dia, la població ugandesa sembli tan alegre i feliç. Com n'hauriem d'aprendre d'ells! Aquest viatge ha estat per a mi, entre moltes altres sensacions, una gran dutxa d'humiltat. Prou de pessimisme i victimisme! La nostra crisi econòmica és un petit got d'aigua on ens hi encanta ofegar-nos comparant-la amb la realitat ugandesa i la de molts estats africans. 

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 1ª part "La sabana"

Ja fa un parell de dies que he tornat d'Uganda. Un país sorprenent ple de màgics paratges i situacions que et tallen la respiració. Uganda és, sens dubte, la perla d'Africa. Ideal per als viatgers més aventurers i els exploradors més intrèpids. Qui la visiti, quedarà fascinat amb cada somriure infantil i atrapat amb el ritme pausat de la brisa bufant a través de les acàcies, magestuoses e inmenses. La concepció del temps a Uganda divergeix totalment de la nostra. El temps no es mesura amb rellotges. Quan és el moment, la natura t'ho farà saber i mentrestant, sigues pacient i no deixis d'observar-la. De fet, és tasca difícil apartar la vista de l'entorn esquitxat d'acacies on sempre s'hi troben ocells de tota mena alimentant les seves cries o voltors esperant pacients el seu torn per menjar. Mentrestant, uns metres més enllà de l'escena, una família de joves lleones d'en prou feines 2 anys, es llepen les ferides després d'haver caçat un búfal despistat. La sabana sempre ha respirat tranquil·la i pausada des dels nostres orígens, ignorant els rellotges o qualsevol forma de mesurar-li el pols. La mare terra la rega d'abundants pluges que alimenten el cabdal dels seus rius i llacs, font de milers d'espècies. D'altra banda, el gran sol africà escalfa Uganda més càlidament que el nostre sol europeu, amb temperatures que sobrepassen els 30ºC al migdia, en temporada seca. La tímida lluna, en canvi, només es deixa veure si els núvols constants li permeten mostrar la seva forma peculiar. Sabíeu que a l'Equador africà la lluna creixent té forma de cistell i quan decreix, sembla un barret? És tan diferent de la nostra lluna mentidera que, mostra una D quan creix i una C quan decreix? Sí, a Uganda el temps no es mesura. Senzillament flueix constant i eternament com el Nil. Si sempre us passa el temps tan ràpid com a mi, tindreu tanta feina en abarcar tanta inmensitat en tantíssimes "petites coses" que quan us en vulgueu adonar, ja haurà arribat el dia de tornar a casa.  

We welcome you with pleasure song to Uganda by the kids from R.O.D.C.

People from all over the world, let me introduce to you my first impressions and greetings from my trip to Uganda. So we beg you to pay attention and listen all we show you today! It's my pleasure to show you "We welcome you" song by my beloved Ugandan kids from Rulonguri orphans development centre in Kisoro (SW Uganda). Hope to enjoy the song and their dance! Es un honor i un gran plaer poder-vos mostrar el vídeo d'un dels moments més màgics d'aquest preciós viatge a Uganda que, sens dubte, sempre recordaré. Gràcies per la vostra càlida acollida, estimats nens!

Itinerari cap a les Muntanyes de la Lluna, Uganda

Dedico aquest post a comentar-vos l'itinerari previst abans de marxar. D'aquesta manera, quan no disposi d'internet, corrent elèctrica ni serveis mínims, podreu imaginar on sóc només mirant el calendari. La diferència horaria d'Uganda respecte Espanya és només d'1 hora més. El primer dia, dissabte 11/8, dormirem en un hotel a Entebbe, antiga capital colonial, vora el llac Victòria. El primer i l'últim "hotel" on ens allotjarem al larg de les 22 nits a Uganda. L'endemà, diumenge 12, visitarem Jinja i al capvespre dormirem en un campament. Dilluns 13 anirem cap a les Sipi Falls, en direcció nord-est. Els dies 14, 15 i 16 d'agost els dedicarem a conèixer les terres de la tribu dels Karamojong, a Moroto, on s'hi troba el Parc Nacional de Kidepo, molt a prop de la frontera amb Kenia i Sudán. Divendres 17 ens acomiadarem dels Karamojong per visitar la nova tribu dels Acholi, a Kitgum. El cap de setmana del 18 i 19 d'agost el dedicarem a contemplar els verges paisatges del Nil a Adjumani, triple frontera entre Sudán, Uganda i el Congo. Dilluns 20 arribarem al PN de Murchison, la reserva natural més gran del país, on hi dormirem dues nits acompanyats d'hipopòtams vora el delta del Nil. Dimecres 22 ens dirigim cap al Sud recorrent la falla del Rift Occidental per acabar la jornada dormint a la Reserva Natural de Kabwoya. Dijous i divendres (23-24/8) toca Kilembe! Les famoses muntanyes Rwenzori, popularment conegudes com les mítiques muntanyes de la lluna, sempre envoltades de l'espessa boira que més d'una vegada havien despistat els més exigents exploradors del s. XIX. Dissabte 25, si tenim sort, veurem lleons al PN d'Isasha i diumenge 25, enfilem cap a Kisoro, els Alps Africans, triple frontera amb el Congo i Rwanda. La darrera setmana del viatge la dedicarem, si el temps i la situació política ens ho permet, a fer el tant desitjat i esperat Gorila Trek. Provarem d'entrar-hi pel costat ugandès, provablement des de Bwindi. Cap als voltants del dia 30, hauriem d'arribar al llac Bunyoni, a 2000 metres d'alçada. L'1 de setembre el dediquem a tornar cap a Entebbe i diumenge 2, si tot va bé, tornarem cap a Barcelona via Istanbul. No us perdeu la sèrie de mini documentals que adjunto en aquest post. Quan acabi el vídeo Youtube "I love Uganda", trobareu uns quants documentals realitzats per entitats com Tourism Ugada (anglès). No son boníssims, son fascinants!     

If you're going to visit somewhere, don't just visit anywhere, #visitUganda!

Best friends in Kazo (Kawempe) pictured by M.K.Hofslett, april 2012

Doncs aquí estic, acabant els preparatius amb una mica de nervis, ho reconec. Quan penso que aquest deliri per conèixer l'Africa ja em ve des de que vivia al Japó, una extranya barreja entre emoció i estat d'alerta, m'atabalen mentre intento encabir 7 kilos d'equipatge a la maleta. 4 hores d'intents més tard, decideixo que marxaré amb 10 kilos a facturar cap a Entebbe (Kampala). Quasi tot és a punt i quasi tothom és al corrent de que marxo dissabte cap a Uganda. El compte enrera s'ha activat i no tornaré fins setembre a Barcelona. Durant 23 dies m'endinsaré en terres africanes, l'origen del planeta, les arrels de la humanitat. Se'm posa la pell de gallina només d'imaginar-me les verges sabanes esquitxades d'ombres de baobab, resseguint un horitzó espectacular, presidit per un sol de capvespre vora el llac. Oh, Sí! Me'n vaig a l'Africa! Que si tinc por? Sincerament, l'he tingut. Com més gran em faig, més dubtes i més mandra, però afortunadament sempre m'acabo decantant per desafiar l'estat de por. Si m'hagués d'aturar per cada advertència que he sentit per part de metges, farmacèutics, familiars i amics al llarg dels meus 29 anys, provablement no hauria conegut ni la meitat dels quasi 50 països que he tingut la oportunitat de descobrir. A més, Terres Llunyanes m'ha assegurat que no cal patir, que la situació política del país no alterarà en excés el recorregut previst, que l'epidemia d'èbola que fa poc va omplir tots els diaris està controlada i que confiï en la gestió dels guies. Després d'una llarga temporada recercant informació, gestionant tramits mèdics i burocràcia administrativa, he decidit que hi confio. Confio en que valdrà la pena. Segur que m'encantarà. Confio en que tornaré enriquida. Sento, un cop més, aquesta adrenalina pre-viatge invadir els meus sentits i el meu pensament. No serà fins dissabte al migdia que m'enlairaré cap a terres llunyanes, però el meu cap ja fa temps que ha començat a volar. Fins aviat, Barcelona. Uganda m'està esperant!

Colònia Güell ・コロニア･グエル教会地下聖堂

ガウディによって建てられた  Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló)

今日は友達と一緒に観光ツーアをしました。今朝、８時にカタルーニャ広場に待ち合わせてカタルーニャ観光バスに乗って、サンタ・コローマ・ダ・サルバリョー街に行きました。この街は１９世紀末に広くて大切な産業な街でした。バルセロナから近いし、川から近だし、電車線も近いから産業のための位置は便利でした。１９世紀にスペインの中でカタルーニャ州は一番産業な州だったので移民が沢山あり、その地方は人気になりました。それで、カタルーニャ市民の一番お金持ちの人たちは色々な工場を作っては決まりました。エウゼビ・グエイは実業家の中で一番有名な人でした。彼の友達の中でガウディは一番素敵な建築家いたのでその産業な街の教会がガウディによって建てられました。その時にガウディはサグラダ・ファミリアの仕事ですごく忙しかったのでこのプロジェクトがあまり働けなかった。しかし、この街の一番有名な場所はガウディによって教会の地下室です。ガウディ・ファンのため、バルセロナに来たら、この場所を訪問しなきゃいけない。この経験は面白くて、場所はとっても奇麗です。

Ara Lleida!

Claustre de la Seu Vella (Lleida)

Ja tocava! Feia quasi 6 anys que no posava els peus en les boniques Terres de Lleida. La darrera vegada, durant el Fam trip organitzat per l'Agència Catalana de Turisme, només vaig tenir la ocasió de conèixer la capital del Segrià, la Universitat de Cervera i l'Estany d'Ivars. Calia, amb urgència, tornar-hi a refrescar la memòria, empapar-me de les novetats i sobretot, visitar la meva amiga i ex companya de pis i feina a París, a qui dedico aquesta entrada: la Carol Berga. Com que Lleida és la seva terra i a més, treballa a la Oficina de Promoció Turística de la ciutat, qui hauria pogut trobar millor que ella per a descobrir els secrets de la regió? Hem passat uns dies fantàstics malgrat la calor sufocant a quasi 40ºC. M'ha portat al Castell medieval del preciós poble de Montsonís, encara habitat pels seus barons! També hem visitat el museu de joguets i autòmats de Verdú, el Monestir de Vallbona de les Monges que, conjuntament amb Poblet i Santes Creus, forma part de la famosa ruta del Císter. La visita que més em va impresionar fou el Castell de Gardeny, Centre d'Interpretació de l'Orde del Temple, on per fi em va quedar més clar qui eren els templers i a què es dedicaven al llarg del S. XI. També vaig gaudir força del passeig pel centre històric, on hi trobem un dels boulevard comercials més llargs d'Europa (2 km) esquitxat de cases modernistes, edificis medievals com la Paeria, que vol dir Ajuntament i és d'estil romànic civil o la Seu Nova, que vol dir Nova Catedral. La Catedral Vella, principal atractiu turístic de la ciutat es coneix com la Seu Vella i es troba en un dels 2 turons de Lleida. La Seu i el Castell del rei o la Suda, serviren de caserna militar durant tants anys que ens trobem amb un conjunt arquitectònic pràcticament despullat d'elements decoratius. De tota manera, a la Seu Vella no li calen gaires complements més dels que s'han pogut conservar. La magestuositat del seu claustre únic a Europa, situat als peus de l'església, és una gran mostra de la transició del romànic al gòtic. Només ens quedava acabar de gaudir de la jornada turística amb un bon àpat, lleuger i exòtic, al novedós Gastronomik 2.0. a l'estil tokyota, amb pantalles d'última generació enlloc de cartes, amb preus molt raonables i un servei excel·lent. A què espereu per visitar les Terres de Lleida? Busqueu quin tren AVANT us va millor i a gaudir-ne!     

Lleida ・リェイダ州の都市

Montsonís 城のテラス

やっと、８月ですね！いいなぁ〜！カタルーニャではどこでも行ったらすごく暑いですがほとんどの人たちが休暇中だから、大丈夫です。一昨日、速く起きてサンツというの駅に行ったりAvant というの電車に乗ったり一時間後でリェイダ街に着いたりしました。この街はカタルーニャ州都の中で位置が一番西です。海がないので蒸し暑くないし、バルセロナより人口があまりいないし、とっても静かな街です。カロリナという私の友達がリェイダの市民なので彼女は観光ガイドにとして街を見せてくれたから喜びました。一昨日、街の近くに行ったり、彼女の車で運転したり、Montsonís 城を訪問したりしました。この城の男性はまだ城に住んでいて、とても面白かった。城のテラスからモンソニス村の景色はすごく奇麗でした。城の訪問した後、Verdú というの村に行って玩具博物館を訪問しました。午後、Vallbona de les monges というの修道院を訪問しました。修道院の時代は１３世紀だから、ロマネスコ様式ゴチコ様式の間です。それで、この様式の名前は Císter です。カタルーニャではこのような修道院だけでなく、二つもあるんですよ。後、Poblet や Santes Creus もあるんですけどそのテーマのツーアがあるそうですから、興味があれば、Ruta del Císterを押して下さい。取り敢えず、ほとんどの案内はスペイン語か英語だけですから、頑張って下さい！

Cooperativisme a Catalunya i Cellers Modernistes

Interior del Celler de Pinell de Brai @Caixa Forum

La història del Cooperativisme a Catalunya néix com a conseqüència de la plaga ocasionada per la filoxera que, arribà cap a 1880, atacant les collites i provocant una forta crisi econòmica i social. Encara que pugui semblar paradoxal, els propietaris de les vinyes impulsen una forta acció colectiva que incita un moviment interclassista. Tant propietaris com jornalers tenen com a objectiu millorar les seves condicions laborals i situar el vi en 1ª línia econòmica i social. Es desenvolupen noves tècniques de producció, millorant tant el vi com les condicions de treball dels jornalers. La difusió del coneixament implica la reducció de costos i l'augment de la producció del vi. Les cooperatives néixen en un moment de reestructuració del món rural, impulsat per la Mancomunitat de Josep Puig i Cadafalch (1917 - 24) en ple període modernista. El Modernisme a Catalunya fou un moviment social i artístic inspirat en els grans canvis que havia provocat la revolució industrial, gràcies a l'aparició de la màquina de vapor i l'electricitat. Fou principalment, un moviment urbà i burgès, amb la idea de donar suport al progrés de l'Industrialització. Mentrestant, el món rural també es modernitzava, amb la creació de nous cellers. La majoria d'aquests es van construir entre 1918 i 1923, principalment per l'arquitecte modernista Cèsar Martinell, gran admirador de Gaudí. L'arquitectura evoluciona per adaptar-se al nou paisatge i arquitectes i viticultors treballen plegats per crear, tal i com anomenà Àngel Guimerà, "Les Catedrals del Vi". Per a saber-ne més, visiteu l'exposició Cellers. Cooperativisme + Modernisme del Caixa Fòrum de Barcelona (fins el 14 d'octubre).

Cellers, la ruta del Vi i del Cava

Heu visitat mai un celler? Jo tampoc ho havia fet mai fins divendres passat que, em vaig decidir a provar l'experiència de la mà del Catalunya Bús Turístic. Ja quan treballava al Barcelona Bús Turístic (fa 6 anys) recomanava les 3 rutes del programa sense conèixer-ne cap. De les 3 opcions: Vi i Cava, Girona i Dalí o Montserrat i la Colònia Güell; vaig decidir començar per la que em semblava més desconeguda i exòtica. Es a dir, la ruta del Vi i del Cava, dels cellers i de les vinyes. Reservant des de la mateixa web del Catalunya bus turístic o des de Turisme de Barcelona, el descompte és del 10%. La ruta inclou el trasllat, les entrades a 3 cellers diferents amb guia local a cadascún d'aquests i les explicacions adicionals del guia del propi bus. La jornada comença a Plaça Catalunya a les 8h30 per arribar a Jean Leon cap a les 10h. Un preciós celler on hi trobarem un vi d'autor tant original com el seu fundador, Ceferino Carrión. Per al meu gust, a les 10 del matí encara és massa aviat per apreciar diverses textures de vi negre, amarg i dolç, espès i lleuger, per als més experts i per als més novells que tot just s'estrenen en aquest nou món dels sentits. No obstant, amb el bon clima, les magnífiques vistes de la comarca i l'excel·lència d'un bon vi de qualitat amb D.O. Penedès, cal reconèixer que l'esforç val la pena. La següent visita es dedica al Celler Miguel Torres. Només arribar, un trenet ens endinsa cap a les enormes instal·lacions de producció del vi, des de les vinyes fins a la fàbrica, recorrent el celler i els magatzems. Un cop finalitzat el recorregut, es visita el Museu de la família Torres i es gaudeix d'una breu introducció al món del maridatge. Com combinar un vi negre o blanc amb diversos tipus de formatge? Com distingir un vi sec d'un vi dolç? Totes les respostes es resolen durant la visita guiada, on us ho explicaran tot degustant una modesta però intensa varietat de formatges i vins. Ja per acabar, abans de tornar a Barcelona, la sorpresa final: les Caves Freixenet a la capital del cava, Sant Sadurní d'Anoia. La zona de producció del cava la integren 160 municipis del Penedès i Sant Sadurní d'Anoia ja concentra el 75% del total de la producció. Tant Freixenet com Codorníu, situades en bonics cellers modernistes, són actualment els més dinàmics del sector, amb una producció de quasi 200 milions d'ampolles produïdes anualment. Si encara us falten raons per endinsar-vos al món del vi, el cava i els cellers modernistes, el Caixa Fòrum mostra actualment l'exposició "Cellers: Cooperativisme i Modernisme". Un recorregut per la història del cooperativisme a Catalunya en temps de la Mancomunitat, dinàmica e interactiva. Obert al públic fins les 21h. Voleu més excuses? 

カタルーニャが燃えている！ànim, Catalunya!

昨日の夜、カタルーニャ州の北のアンプルダという地方に酷い火災が始まりました。今日は一日中、消防士の仕事が大変だった。残念ながら、たまに、夏になる時、火災が多いんですが今年の火災が前の年より、酷すぎるんです。北カタルーニャの状態はホントに危なくて悲しいです。アンプルダ地方に住んでいる人は朝から家で待たなきゃ行けないか逃げなきゃいけないか酷い風のせいでまだ分からないのでみんな心配ですね。私の気持ちもとっても悲しくて心配です。私の大好きな地方は燃えてしまう！心が痛い。ここを押せば、英語での記事。Tragedy in Catalonia. Si cridem demanant ajuda i ens surt en català és perque tenim interioritzadíssim que desde sempre i pel que sembla, encara més en un futur, som autosuficients. Ningú ens vindrà a treure les castanyes del foc (mai més ben dit) sinó al contrari. Sembla que encara vulguin encendre més la flama del desig d'independència. Ànim, Catalunya!

Ken Kobayashi ・Mr Ben・小林ケン

先週、イギリスのロンドンに友達を会いに行きました。私の会いに行った友達はスペイン人ですが新しい友達を知り合った。彼は小林ケンという日本人とヨーロッパ人のハーフです。彼のお母さんは日本人ですがお父さんはドイツ人です。彼は子供ごろ、イギリスだけでなくドイツと東京に住んでいました。それに、小林ケンは良いミュージシャンですよ。ここは彼によって面白くて楽しいテーマです。歌の名前はベンさんです。ヴィデオクリップを面白いでしょう？

I aquí teniu un dels vídeoclips d'en Ken Kobayashi, el noi que vaig coneixer el passat cap de setmana a Londres, mentre visitava els meus amics. El tema d'aquesta cançó és titula Mr. Ben i com podeu veure, es va rodar a Londres l'any 2009, quan l'artista tot just tenia 20 anys. Enhorabona, Ken! Continúa deleitant-nos amb la teva música original, animada i divertida... i a vosaltres, lectors, desitjo que us agradi tant com a nosaltres. Arreveure! 

London Breakaway

Capuchino & muffin @Greenwich

Boris, Anna, Montse & Ana @Covent Garden

Ja tocava que em decidís a visitar la colleta d'amics expatriats a Londres! La majoria d'aquests (nois), fa temps que hi viuen, mentres que d'altres (noies) fa menys de mig any que s'hi han instalat. La raó principal d'aquesta visita de 4 dies era retrobar-nos tots plegats en una mateixa ciutat. El més curiós és que tots els amics que he anat a visitar tenen un mateix vincle en comú, i no és London sinó Tokio. Tots nosaltres ens vam conèixer fa 4 anys al Japó, on hi treballavem, compartiem i sortiem plegats. 4 anys més tard, la major part de la colleta ha triat la capital britànica per viure-hi i el destí ens ha tornat a agrupar. En aquesta ocasió m'he allotjat a casa la Montse, mentres que fa 2 anys em vaig quedar a casa el Boris, junt amb en Juanma. Ho recordeu? Suposo que tampoc haureu oblidat a la Montse si heu anat seguint el blog. Quan vivia a Tokio, es podria dir que ella i jo erem "cul i merda"... una mica com amb la Isabel, la Mizuki, l'Oihana i l'Anna. La meva família tokyota era amplia i rica, internacional i dinàmica, perque no paravem mai quiets! Ara que ja han passat 4 anys i cadascú de nosaltres ha anat seguint el seu camí, l'amistat perdura malgrat no compartir la mateixa ciutat. Vaig arribar a London Stansted el passat divendres 13 de juliol a les 8 am. El clima era fresc i semblava que es posaria a ploure en qualsevol moment. El primer que vaig fer va ser comprar la Oyster Card i anar a visitar el British Museum, cèntric, interessant i gratuit mentre feia temps esperant a que la Montse plegués de la feina. M'hi vaig passar quasi tot el dia observant sales detingudament i la següent parada va ser la National Gallery que, com la majoria dels museus de la ciutat, també és gratuita. Allà és on finalment em vaig retrobar amb la Montse a les 17h30. Des de fa 4 mesos, és la nova directora de PexGa, la plataforma empresarial de Galicia al Regne Unit i la seva oficina es troba a 500 metres de Trafalgar Square. Aquella tarda la vam dedicar a posar-nos al dia acompanyades d'un hot coffee i una cortina d'aigua a través de la finestra. L'endemà, vam dedicar la jornada a fer una mica de turisme light, acompanyades també de l'Ana Drake i del Boris. És a dir, passejar per Leicester Square, dinar a Chinatown, fer el cafè a Covent Garden i gaudir del musical Rock of Ages. Cap a les 23h, ens vam retrobar amb l'Anna Kubotera que em va presentar en Ken Kobayashi, un noi molt peculiar. Resulta que com l'Anna Kubotera, ell també és ハーフ (mig japonès mig europeu). Diumenge feia bo i vam anar a Greenwich a fer el brunch. Després, de passeig per la nova zona de Canary Wharf que em va recordar moltíssim a Tokio. Dilluns ja era l'últim dia i no calia que matinés per agafar l'avió de tornada, així que tranquil·lament, després d'un bon coffee i blueberry muffin, l'autobús em va portar cap a l'aeroport d'Stansted on em vaig prometre no esperar tant en tornar. Btw, la Montse ha dedicat una entrada a la comunitat d'expatriats japonesos a Londres que podeu llegir al seu blog "politmon Japan Life". 

Compartir a Cadaqués (Costa Brava)

L'Anna i l'Isabel, a Figueres (Costa Brava)

La setmana passada vaig anar a visitar la Isabel a Roses. Feia massa temps que no ens veiem amb la calma suficient com per posar-nos al dia i gaudir de l'amistat que ens uneix sense horaris per cumplir. L'estiu, per sort, anima a fer plans malgrat seguim estant força ocupades, sobretot ella, d'ençà que és mare treballadora. No obstant, vam comparar calendaris i vaig decidir enfilar cap a Figueres el passat diumenge dia 8 per passar el dia plegades. Com que feia poc que havia estat el meu aniversari, tant la Isabel com el seu marit, l'Eduard, em van proposar d'anar a sopar al seu preciós restaurant acabat d'estrenar. Sobra dir que la proposta no només em va entusiasmar, sinó que el menú que va escollir la Isabel i que va cuinar l'Eduard em va fascinar! El restaurant Compartir es troba a l'encantador poble coster de Cadaqués, situat en un entorn sofisticat i amb una refinada decoració. Les senzilles taules de la terrassa destaquen per la seva selecta clientela i els llampants plats que s'hi exposen abans de ser degustats pels comensals. Si és que el Compartir ben bé fa honor al seu nom. Es tracta d'un espai per compartir moments i sensacions, un espai per gaudir de la parella, la família o les amistats, acompanyada de la millor cuina del món. Realment és la millor! No ho dic per dir! l'Eduard i els seus socis colaboradors fa no res que treballaven al Bulli, el famós restaurant de Ferran Adrià que va plegar l'any passat. Des d'aleshores no ha estat un any calmat a la vida dels meus amics. Començar un matrimoni, finalitzar una feina de quasi 10 anys, començar a ser pares, iniciar un nou negoci... i el més sorprenent és que funciona d'allò més bé! Com no podia ser d'una altra manera... son uns lluitadors i els sobra empenta de triomfadors! M'ompla d'orgull dedicar-los'hi aquesta entrada i desitjar-los'hi encara molta més sort, tant amb la nova família com amb el nou restaurant que no us podeu perdre experimentar! Us garanteixo que val molt la pena dedicar uns moments a Compartir. Per a saber-ne més, us recomano "El Viajero" (article en espanyol).

面白くて楽しいバルセロナ！

アメリカのお観光客

綱浜に自転車・ツアーの休憩

こんにちは！今月は先月と同じように仕事が忙しいです。バルセロナはどこでもこんでいて、観光客が多い。はっきり、夏ですよ！私の観光会社は『Walking Planets』がバルセロナの新しいツアーを準備しています。取り敢えず、学生のために自転車のツアーを良くしましたけど、この間、別のツアーもできました。例えば、バルセロナのパノラミックのツアーやガウディのツアーとか、良くできました。時々、私は一日中働かなきゃいけないので沢山忙しくてお疲れだけど、良く楽しみますね。それに、バルセロナに来る人は何時もとても優しい観光客だから、私は嬉しいです。最近、沢山アメリカ人がバルセロナに来て、街の一番素敵なことはバルセロナの綱浜ですよ！後は私達の料理「パエリア」か「タパス」も沢山食べます。夏が始まったから、アメリカ人だけでなくフランス人やイギリス人やドイツ人も来て街を良く楽しんでいますね！日本人は沢山いるけど、バルセロナの綱浜に誰もいない（笑）日本人として、街の一番素晴らしいスポットは必ず、ガウディの場所です。特にサグラダ・ファミリアとかグエイ公園などです。私の観光会社は取り敢えず、英語やフランス語やスペイン語のツアーをすることできますが近い将来に日本語でもやりたい！みんなさん、宜しいなら、バルセロナに来る時、連絡して下さいませ！一緒にどこでもバルセロナのツアーをしましょう！私の街はあなた達にお待ちしていますね！

Discovering Barcelona ・Gaudir Gaudí a Barcelona

Ver mapa más grande

Bike Tour @ Port Vell

Egyptian group @ Sagrada Família (by Gaudí)

Com que darrerament estem fent força bike tours amb Walking Planets i molts de vosaltres em pregunteu quina ruta fem, aquí us deixo l'enllaç al mapa de google (a dalt). La nostra ruta sempre és la mateixa. Sortim del carrer Ataülf, on hi tenim Green Bikes i ens posem en marxa cap al Parc de la Ciutadella. La ruta sencera dura 2 hores amb el descans inclòs que, si anem bé de temps, acostumem a fer-lo de 15 minuts. Després de la pausa, al Port Oímpic, enfilem cap a la Barceloneta tot gaudint de les nostres platges i finalitzem de nou al barri gòtic. La veritat és que la brisa mediterrània i el somriure dels estudiants americans m'ajuda molt a treballar motivada i amb passió! També els grups de turistes de totes les nacionalitats que arriben a Barcelona amb ganes d'explorar-la i gaudir-la. L'altre dia, per exemple, vaig guiar i acompanyar una gran família egipcia. Ens ho vam passar d'allò més bé, malgrat les altes temperatures i l'enganxosa humitat que patim últimament, perque quan arriba el capvespre, la platja ens obsequia amb una agradable brisa mediterrania. Lately, I've been riding bikes almost every day. Our company, Walking Planets, offers daily tours from 10 am - 7 pm, departing from Sant Jaume Square. Come to enjoy my city riding a bike! You'll not forget the experience!

Per al meu món, París, Tokyo i Barcelona!

Cada estiu, després de la festa de Sant Joan, els meus pares festegen l'aniversari de noces. Aquest any ja han arribat als 30 i la setmana vinent, jo arribo als 29. Cada any la família es fa més grossa i més rica, gaudim d'un entorn més ampli d'amistats compartides i recordem en cadascuna de les nostres reunions, nombroses vivencies. Sembla mentida que ja faci 30 anys que es van casar, 29 anys de la meva existència i quasi 27 anys que puc comptar amb la millor germana del món. Avui he anat a renovar el passaport caducat. Ja han passat 5 anys d'ençà de la darrera vegada que ho vaig fer a París, abans de marxar tots 4 de viatge al Canadà. Com ha plogut des d'aleshores, quan encara vivia a França, treballant per Turisme de Catalunya. Fa 5 anys, tot just començava a conèixer grans persones que amb el pas del temps m'han transformat. Les experiències que compartiem em van inspirar a començar a escriure aquest blog. Avui, a 7 dies vista d'arribar feliç als 29 anys, voldria agraïr a cadascú de vosaltres, la gran satisfacció que m'heu aportat al llarg de tots aquests anys. Ho intentaré resumir en només 4 paraules: Gràcies París, Tokyo i Barcelona! ... i amb aquest intent d'expresar en petites paraules infinitat de grans moments, no m'acomiado. Simplement deixo d'escriure per a poder continuar-ho fent demà i durant els propers 5 anys que acabo d'encetar amb aquest nou passaport. Ja dono per fet que ens seguirem transformant els uns als altres durant aquests propers anys! 

Benvingut estiu 2012

Ja han passat 10 dies de la darrera entrada. El temps vola d'ençà que he tornat a reprendre els tours en bici amb Walking Planets. Enyorava llevar-me aviat i fer esport acompanyada d'estudiants americans plens d'optimisme i energia. Trobava a faltar els dies assolellats rostint-me les galtes i espatlles, l'humida brisa del Mediterrani encrespant-me els cabells o la olor dels suprems llom amb formatge del Conesa. He enyorat molt tornar a treballar damunt les green bikes... si es que es pot dir treballar! Qui es podria negar a voltar en aquest bonic escenari que tenim per ciutat? Qui podria rebutjar acompanyar grups de jovent amb ganes de passar-s'ho d'allò més bé? Qui podria evitar encomanar-se el seu somriure mentre queden fascinats per Barcelona? Sincerament, qui no podria estimar aquesta feina? Barcelona es fa estimar i sens dubte, els meus nanos també. I què puc dir de l'equip? Tinc unes jefes plenes de vitalitat que són excel·lents aventureres, igual que els socis que ens lloguen les bicis. Quan em proposen guiar el proper tour, ho gaudeixo tant que més que una feina, sembla la meva afició. Demà a primera hora tornarem a recorrer els carrerons del barri gòtic, les places del Parc de la Ciutadella i tot el front marítim. Últimament ja no em cal anar al gimnàs, tot i que segueixo gaudint de les sessions de Body Balance al Holmes Place, m'ho prenc amb molta més calma. Ja faig prou cardio riding bikes every day.

南ドイツとチェコ共和国に旅行をしました。

父とアドリア君

私達の車でチェコへ

嫉妬はいけない、皆さん！この旅は仕事の旅だった。先週の水曜日の夜から今週の月曜日の午後まで、父とアドリア君『私の親友』と車でバルセロナからドイツまで運転したり、楽しんだり、一緒に良い時間を過ごしました。父の趣味は蒸気機関車を眺める事ですから、蒸気機関車の写真を取ったりビデオを作ったり、旅行をしたりしました。最近、父は毎月一回、海外に旅行をするつもりです。ほとんどの旅は仕事だけでなく趣味の旅もしています。子供のころから、父は良く旅行をしていたので私は昔から彼の留守に慣れてしまいました。最近、一緒に働いているので、一緒にこの旅をしました。父はもう６５歳だから長い旅行で運転することができないので私の友達『アドリア君』も来て、ちゃんとドイツまで運転していました。実は一緒に旅行をしたので、気軽で楽しくて面白い旅だった。そこでまずは、バルセロナからカルルスルーエに行ってこの街に一泊泊まりました。カルルスルーエは素敵な街ではないけど私の従兄弟『マルタちゃん』がこの街に住んでいるわけです。次の日、右の方に運転したり、全ての国を渡ったり、チェコの境界線まで着いたりしました。ドイツはチェコより、物価が高いので気軽にチェコに泊まって、とっても楽で安かった場所だった。その泊まった場所の位置は便利だし、景色が素晴らしいし、空気も奇麗だし、みんな嬉しかった。チェコのビールはドイツのビールと同じぐらい美味しいといってもいいですが私はビールを飲まないので分からない（笑）。しかし、チェコのワインが美味しかった！甘くて柔らかい味だった。チェコとドイツの料理は似てるけどちょっと違う。例えば、ドイツ人は魚をあまり食べないんですがチェコの魚がホントに美味しかった！バルセロナに帰る前、ドイツの国を運転しながら色々な街を観光をしました。途中で止まって『ヴュルツブルク』という街をのんびり歩きました。帰る時にドイツからバルセロナまで飛行機に乗りました。その旅はあっという間に過ぎたのでちょっと悲しい気持ちになりました。できれば、もう一回一緒に旅行をしたい。

Som'hi again nach Eastern Deutschland

Steinbach (Alemanya de l'Est)

Willkommen in Steinbach

3 agents, 5 dies i 3 mitjans de transport per completar una missió que hem batejat com "l'entrega del tuareg + turisme ferroviari a 8ºC". Tots 3 agents hem tornat a casa força cansats, però satisfets, sans i estalvis. La missió ha estat resolta amb èxit i com a resultat: Més de 2.284 km recorreguts, més de 5 noves destinacions repartides entre Alemanya i Txèquia, rurals i urbanes, càlides i fresques amb el mateix denominador comú: es parla alemany i si no el saps, més val que prestis atenció a deduïr què voldran dir els 50.000 cartells que anuncien Umleitung, Ausfahrt i/o Stauung que trobaras constantment a les carreteres. La missió va començar a Barcelona el passat dijous 31 de maig a les 06h00. La primera prova: conduïr els 1.200 km en cotxe que separen la capital catalana de la ciutat alemanya de Karlsruhe, situada una mica més al nort d'Stuttgart, capital de la regió alemanya de Baden Württemberg. Cap a les 20h00 del mateix 31/5 acompliem la primera de les proves amb algún ensurt a la carretera, molta son i esgotament. Premi de la 1ª prova: Un bon sopar de retrobada amb la cosina Marta i l'amic Fabio, anfitrions de la nostra primera nit a Karlsruhe. 2ª prova: Conduïr 484 km fins a Kovárská (rep. txeca) i arribar-hi abans de les 14h00 del dia 1/6. Evidentment, la 2ª prova també es va resoldre en el temps estipulat i ho vam gaudir dinant en una encantadora pensió de l'Alemanya de l'est on ens van servir la famosa Schnitzel dels països germànics i després... a Jugar! Sí, jugar. La 3ª prova consistia en perseguir en cotxe i a peu varies locomotores de vapor que circulaven en un circuit tancat d'uns 8 km en terres fronterisses entre Txèquia i l'Alemanya de l'est. Es tractava d'anticipar-nos al pas de la locomotora, que afortunadament avançava a 20km/h i ens permetia superar-la sense grans dificultats, orientant-nos i buscant una bona posició per fotografiar-la, filmar-la i alhora admirar-la mentre s'acostava, orgullosa, escampant una magestuosa estela de fum i vapor entre les verdes muntanyes. Els boscos de l'antiga Alemanya comunista son territoris desangelats, de tal pau i austeritat que ràpidament et transporten a una altra època passada amb un lleuger regust nostàlgic tot i que no vol dir que ens hagués agradat viure l'hostilitat de l'època comunista soviètica. Confesso però, que a mesura que avançavem cap a l'est per aquelles carreteres que, fa 30 anys portaven cap a "territori hostil", una gran dosi de curiositat ens posava la pell de gallina. Com deuria haver estat la vida a l'altra banda de la frontera? Què deurien haver sentit els alemanys conduint un Trabant i vigilant de no ser descoberts per la omnipresent Volks Polizei?