Encara em queden 2 anys per opinar amb coneixament de causa, l'impacte que provoca entre els joves, arribar a l'edat de 30 anys. La majoria del meu entorn social es troba en el moment de la vida en que la balança temporal s'equilibra entre els moments viscuts i els que encara ens queden per viure. Alguns, tendeixen a recolzar-se massa sobre els records de l'era dels vint i el pes de la nostàlgia els fa sentir vells i s'espanten. Quan arribem als 20 anys, desbordem tanta energia que conduïm per la vida amb poca prudència i cautela, respectant només, el semàfor en vert. No ens espanta saltar-nos Stops perque encara no ens hem equivocat gaire i a gran velocitat, consumim els anys sense mirar el retrovisor. Però quan arribem als 30, el semàfor es torna intermitent. Ja hem recorregut prous kilòmetres plens de records i hem viscut tantes experiències que comencem a frenar, conduïnt amb una mica més de consciència. Alguns, sembla que juguin a canviar de carril eternament sense posicionar-se. Altres, condueixen sense rumb esperant la posta del sol i costa distingir-los dels que s'esforcen per no perdre's enmig del no res. En canvi, n'hi ha d'altres que s'atreveixen a sortir de la carretera, explorant nous camins. L'entorn ens havía dit sempre que l'edat ideal arribaria dels 30 als 40, quan suposadament, després de tant conduïr, hauriem d'haver assolit la majoria dels objectius que ens havíem plantejat: estabilitat familiar, social i econòmica. No obstant, arribats als 30 anys, el destí que esperavem no apareix a l'horitzó. Arribats als 30, ens topem de nassos amb un inesperat i molest semàfor intermitent que ens desconcerta. La reacció d'alguns és de seguir avançant amb cautela malgrat els dubtes, la incertesa del futur i la feixuga balança inclinada cap als records nostàlgics del passat que porten al maleter. Altres, acumulen un kilòmetre rera un altre autoenganyant-se amb l'utòpic plaer d'una conducció carpe diem endarrerint el viatge cap a la vida adulta. Per sort, també hi ha valents conductors de 30 anys que, malgrat no hagin arribat encara al destí que s'havien proposat als 20, s'aturen si cal a remenar el maleter. D'allà en treuen l'energia dels records i les experiències passades, s'aparten si cal a la cuneta i demanen ajuda o consells per trobar el bon camí cap a la vida adulta. Fa poc que acabo d'arribar al kilòmetre 28 de la meva ruta i no sé com interpretar el semàfor intermitent. He parat a la cuneta i em sento una mica vella quan miro el retrovisor i veig un maleter ple de records i experiències viscudes. Asseguda al volant amb el fre de mà activat, em pregunto si d'aquí 2 anys hauré trobat el bon camí cap al Kilòmetre 40.
Fins ara m'has ofert la millor família amb qui podia comptar, que vetlla i es desviu per la meva felicitat, un munt d'amics amb qui he crescut al llarg d'aquests quasi 28 anys, m'has aportat tot tipus d'experiències personals i laborals, em vas brindar l'opció d'enamorar-me, de lluitar per un futur que esperava prometedor i m'has ajudat a comprendre que la felicitat no és cap fórmula. Ser feliç no depen de l'entorn ni dels resultats. La felicitat és una actitut. La mirada s'apaga quan perds la il·lusió per l'endemà però torna a brillar quan t'omples de valor per iniciar noves fites i propòsits, quan crees il·lusions a curt termini i deixes de tenir por. Quan prens consciència de que tot depen de tu mateix, quan ja no culpes l'entorn i assumeixes la responsabilitat de la teva felicitat, quan recordes les experiències que has viscut i trobes motius per somriure. Quan t'atures una estona a pensar en la suma de tots els efímers moments que t'has sentit agraït de ser qui ets, un lleuger sentiment de calma et relaxa. El cervell sel·lecciona records. Tendim a oblidar les males experiències i esborrar el rastre del nostre patiment. Instint de supervivència? Segurament. De vegades però, l'angoixa no acaba de desaparèixer i ens frustrem. No sempre es pot viure intensament ignorant el passat. El Carpe Diem no sempre funciona. Nosaltres som el passat que es projecta cap a l'endemà. Si el neguem, la nostra personalitat s'anula. Si l'acceptem, estem condemnats a arrossegar la feixuga càrrega de la nostra propia companyía, torturant-nos amb l'angoixa de mals moments que no volem repetir i de bonics records que no es repetiran. Què difícil és assumir que per sentir-te feliç has de ser fort per tú i els altres, conscient de qui ets i cap a on vols anar sense obsessionar-te en arribar, ser responsable del passat que has viscut i mantenir els ulls oberts encarats al desconegut futur. Encara no he trobat el meu lloc al món però seguiré buscant-lo. Confio en que algún dia, jo mateixa i no l'atzar sabré triar el meu lloc i la felicitat es revelarà en el meu somriure plenament conscient.
ヨーロッパを考えれば、どこか考えているのですか？フランスのパリですか？イギリスのロンドンですか？もちろん、世界中ではヨーロッパのイメージはほとんどフランスやイギリスやイタリアだけですがヨーロッパはその国だけでなく色々な面白い国がありますよ。例えば、オーストリアという国は聞いた事がありますか？オーストリアの首都はウィーンです。ウィーンの街はパリに比べてあまり違いないですが歴史は違う。１８６７年〜１９１９年まではウィーンの街はオーストリア・ハンガリー帝国の首都でした。その帝国はフランスの帝国に比べて、もっと強大でした。ちなみに、エリーザベトというオーストリア皇后は聞いたことがありますか？このお姫様はその時代はよく有名になったので６０年前に、面白くて有名な映画が行なわれました。そのよく出来た映画は凄く面白いので、興味があれば、見て下さい。さらに、その映画の音楽はヨハン・シュトラウスという作曲家として不滅されました。１００年前から毎年、１月１日の朝に、ウィーンのオペラ・ハウスで有名なコンサートが行なわれています。その有名なコンサートの一番ワルツはかならず、美しく青きドナウですよ！こちらを押せば、ワルツを聞く事が出来ます。楽しんで下さい！
やっと、スペインの革命が起きた。先週から毎日、スペインの色々な街にデモをしています。スペイン人は昔から政府に対して凄く怒っているので賃上げ要求のデモをしています。最近、スペインの経済はどんどん悪くになったので先週の日曜日にやっと、若いスペイン人はスペインの色々な地方の中で街の広場を出て、デモをして、印象的な革命です。スペイン地方の中で、マドリッド首都だけでなく、バルセロナやバレンシアやセビヤ等がデモを行っております。私の感想は若いスペイン人によって、素晴らしい意図です。もうすぐ、スペインの総選挙をする予定ですが、今年は誰も投票したくない。スペイン政府の政党の中で誰でも良いので誰も参会しない！ってスペイン人を言われて、革命が起きた。実は私の国は大変な立場にあり、不足はとても増えてきました。スペインの生活はどんどん難しくなるので住みにくいです。毎日、失業が増大していて、物価が高いし、給料は酷く悪いし、ホントに大変ですよ。しかし、スペイン人は強く頑張って、楽天的な気持ちが持っています。私はスペイン人によって、私の同じ年の同国人の同じように、政府に対して戦っています。だから、私達は良い未来に値して欲しい！
毎年、４月２３日〜３０日まで、モンブランックで伝統的な中世祭りが行われます。モンブランックという町は、カタルーニャ地方の南東に位地し、モンブランックの城壁が町を囲んでいるので町が小さくてきれいです。モンブランックの歴史は中世に始まりましたが今でも、中世時代の本質が守られています。その時に、中世祭りが行われたので、町が混んでいました。町に着く前、遠くから城壁が見られたのできれいな景色を楽しめました。町の中では広場だけでなく通りでも沢山店が集まっていて、お客さんが溢れていて、とてもにぎやかな祭りでした。モンブランックでの観光はあまり有名ではないけれど、城壁や教会やユダヤ地区等が面白いです。モンブランックの一番美味しい食べ物は、モンブランッケットという甘いおかしです。ちなみに、モンブランックのワインは美味しくて有名です。バルセロナから、電車や車などで１時間半ぐらいかかります。
