El 4 de juliol de 1983 els meus pares van ser pares per primera vegada. Tot just feia un any que s'havíen casat i jo vaig ser el seu primer regal d'aniversari de noces. Des d'aleshores, cada 4 de juliol, ells són els primers en felicitar-me l'aniversari i jo, els felicito alhora per cada un dels seus anys de matrimoni. Cada mes de juliol ho cel·lebren amb un nou viatge de noces i aquest estiu han viatjat a l'Europa de l'Est amb un creuer pel riu Danubi. El primer viatge de noces, l'estiu de 1982, viatjaven a l'Asia Oriental per primera vegada. La Xina comunista, Filipines i el Japó, que era un dels somnis de la meva mare. Sempre m'he preguntat si apart dels gens, he heredat d'ella aquesta passió per l'Orient. L'any 1983 van renunciar a viatjar per canviar bolquers però a partir de 1985, amb un nou membre de la família, l'Amàlia, tots 4 vam començar a viatjar plegats. Al llarg d'aquests darrers 25 anys hem recorregut quasi un terç del planeta en cotxe, avió, vaixells, submarins, helicòpters i rick shaws, fins fa poc que, tant l'Amàlia com jo, els hem deixat recuperar els primers anys d'intimitat. l'Ena i el Santi acaben de tornar del viatge que, segons ells, se'ls hi ha fet massa llarg sense les seves nenes. Malgrat el pas dels anys i la nostra independència, l'Amàlia i jo sempre serem les seves nenes que, orgulloses dels pares que tenim, esperem seguir-los felicitant l'aniversari per sempre. Per molts anys!
2 comentaris:
Això que has escrit és bo, molt bo.
I cert, a més.
Moltes gràcies, filla! Aquesta felicitació és el millor regal que podíem rebre.
Publica un comentari a l'entrada