家族と一緒に

先週、スペインの新聞に日本の事件についての記事が出ました。大地震の一ヶ月後、スペイン人のジャーナリストが東京に住んでいた家族にインタビューしました。その家族は全員で４人です。吉田・よう子さんは息子が一人と娘が一人います。息子さんの名前はゆご君、八歳、娘さんの名前はあかりちゃん５歳です。吉田・よう子の旦那さんはらくと言います。ゆご君が生まれる前、彼らは一緒にJALで働いていました。しかし、彼女は仕事をあきらめたんですが彼は仕働き続きました。ふつう、日本の家族のパターンは吉田さんと同じように過ごします。一番目の子供が生まれてから奥さんは仕事をあきらめて、旦那さんはが一人だけで仕事の責任をとっています。それでは、家族の責任が男の人だけにかかっていると思います。私は大地震が起きた後、吉田家族の生活が良く変わったと思います。彼らの生活を変えただけでなく、彼らの考え方も変えました。大変な地震が日本人に大きなしょうげきを与えたので、日本の価値感が変わってきています。今、一番大切なことは一点のうたがいもなく家族です。だから、日本人は今、家族の幸せのために良く頑張っています。吉田さんは「地震の恐怖の後、腹を決めました。今からずっと二人は子供にもっと長い時間を捧げたい！」と言いました。つまり、最近の大地震のせいで日本人の生活や考え方ややり方もすごく変わってきています。将来に多分、日本国の復興後、子供のころの思い出は地震の恐怖を覚えただけでなく、両親の愛を必ず覚えていると思います。以上です。もし、その家族について記事を読めば、ここに「スペイン語だけ」読むことができます。

La volta dels 25 - Marc Serena -

Fa gairebé 3 anys, quan vivía a Tokyo, vaig sentir a parlar d'en Marc Serena, un periodista català de la meva edat que havia decidit emprendre una gran aventura. En Marc volia fer la volta al món d'una manera poc convencional, original i divertida. Durant els 12 mesos dels seus 25 anys, viatjaria a 25 països d'arreu del món entrevistant i convisquent amb 25 joves de 25 anys amb la finalitat de conèixer les seves realitats, realitzant un pojecte sociològic sorprenent que culminaria amb la realització d'un llibre al finalitzar el viatge. 3 anys més tard, als seus 27 anys, en Marc acaba de publicar la seva gran aventura titulada "La volta dels 25", un recull d'experiències, vivències i formes de veure el món a través dels ulls de 25 joves de 25 anys i de 25 països diferents. Recordo perfectament quan en Marc va arribar al Japó en busca del seu protagonista japonès. Finalment es va decidir per conviure amb un monjo budista de la muntanya sagrada de Koya-san que, segons ens explica al seu blog, li encanta el hip-hop. Fa poc, La Vanguardia va entrevistar en Marc a La Contra on podreu llegir la seva entrevista clicant sobre l'enllaç. S'acosta Sant Jordi i si us falten idees de quin llibre regalar als vostres estimats, aquí us deixo caure una brillant suggerència.

Participa en el Quizz y gana un Weekend en Aquitania

Conoces la región francesa de Aquitania? Te suena el nombre de ciudades como Pau o Périgueaux? Turismo de Aquitania con la colaboración de aQa Consulting están trabajando para dar a conocer esta región entre el público español y te invitan a participar en un sencillo concurso presentado en formato quizz. Para participar en el concurso, dale al "me gusta" de la página Finde en Aquitania de FB y responde las preguntas propuestas en el quizz relacionadas con las 4 ciudades más destacadas de Aquitania; Pau, Périgueaux, Bayona y Burdeos. Todos los participantes podran ganar un viaje de fin de semana en la región que se decidirá por sorteo a finales de mayo. Anímate a participar en el quizz y hazte fan de Aquitania en FB!

Silenci

No m'hauria imaginat mai que escoltar fos tant recomfortant. No m'havia parat a pensar que a vegades, no escoltar-se a un mateix i provar d'escoltar el món, fos tant reparador. No hauria dit mai que un silenci pogués dir tantes coses. Sovint ens capfiquem formulant-nos preguntes que no tenen resposta inmediata, que requereixen paciència. L'angoixa per descobrir les respostes, enlloc de fer-nos patir, ens hauria d'alertar de que si volem conèixer la veritat, hem d'aprendre a escoltar. Només quan ens permetem aturar-nos, el món ens parla. Només quan deixem de mirar-nos el melic, el camí se'ns ilumina. No és fins que estem disposats a escoltar i observar el nostre entorn, que les respostes es revelen i comprenem la veritat. Si encara no hem après a observar i escoltar, caminem per una vida enboirada i esquitxada per la pluja àcida de respostes que no volem sentir. Si necessites respostes, no preguntis. Si necessites cridar, prova de callar. Atura't. Escolta. Observa. Pregunta't només, què sents.

Primavera ・春、ようこそ！

Benvinguda, Primavera! Ja fa uns dies que has tornat. Alguns però, encara no ens en hem adonat. L'hivern s'acomiada per obrir-te camí i ens enxampes desacostumats. Els matins comencen abans i ens costa abandonar el llit. Tot i esperar, com cada any, la teva arribada amb il·lusió, ens enganxes desprevinguts. Altres però, ja fa dies que acaparen les terrasses en busca del sol que, desde que has arribat, sembla que escalfi més. Benvinguda, Primavera! Et trobavem a faltar. Enyoravem la dolçor dels súcs de fruita al Mercat de la Boqueria. Enyoravem els cafès amb llet reparadors de les bateries que l'hivern ens ha descarregat. Enyoravem les flors de Bach que ens ajuden a trobar l'armonia d'aquests durs despertars, quan al perdre una hora de son al llevar-nos, no hi ha qui ens arranqui els llençols. T'enyoravem, Primavera! Què bé que ja tornis a ser entre nosaltres. Cirerers, acabeu de despertar! Feu-nos recordar què màgica és la vida amb l'efímera existència dels vostres pètals, tant sensibles, tant vulnerables, tant fràgils i alhora tant forts, capaços de renéixer any rera any, fins i tot en les situacions més difícils. Fins i tot després d'una crisi nuclear. Enhorabona, Primavera! Un any més, un cop més, gràcies per tornar a renéixer entre nosaltres.

Sense por

Quan tens por de parlar, de dir alguna cosa que no pugui agradar, de deixar anar una altra mentida... Quan tot fa mandra i fins i tot t'espanta dormir per si en despertar-te tot ha canviat, sense recordar què et fa viure i somiar... Quan tot et fa por, quan sents aquell pànic tant subtil i tant boig, quan t'espantes, quan no ets capaç de somriure... Quan sents que caus, que a poc a poc te'n vas, que la física et captiva mentre la gravetat t'inclina, recorda que res no dura gaire. Viu avui, ara i demà com si fós el darrer dia que en tinguéssis oportunitat. Camina sense aturar-te, mai no és massa tard per tornar a començar. No és senzill saber cap a on has de caminar, escolta el teu cor i deixa't guiar. Pren aquella direcció. Mai no és massa tard per sortir a buscar el teu tresor. Puja muntanyes en busca dels teus somnis. Busca't fins que et trobis, fins que reconeguis quin és el teu tresor. Haurà arribat el dia en que la vida és un teatre que se'n diu felicitat.

Paciència

Què és per tú la paciència? Alguns diuen que és la mare de la ciència. I què és la ciència? Allò que pots raonar amb la ment sense escoltar el cor? I què és el cor? O més ben dit, on és? Occident sitúa el cor al pit i la ment al front. Però si preguntes a un Oriental que et situi la ment, es posarà la mà al cor. Qui té doncs, la raó? O més ben dit, on és la raó? Paciència. Pausa. Silenci. Descans. No són sinó, sinònims per calmar l'adrenalina del desig? I què és el que ens la frena? El descans, un llarg silenci, una petita pausa, la paciència? És doncs, la paciència, mare de la raó o mare del cor? Si és qui que ens frena, qui ens aconsella cautela, qui ens recorda la vulnerabilitat que arrosseguem des de la infància i qui ens recorda que som fràgils, apassionats, idealistes, somiatruites... doncs en aquest cas, Paciència, no em frenis més. Tingues paciència amb mi. Sigues pacient i no m'aconsellis, escolta'm. Escolta el meu cor, els meus desitjos. Deixa'm! Paciència, tú que creus que ho saps tot, tú que et creus tant sabia i tant llesta, explíca'm per què desitjo tant ignorar-te...

Suport a les víctimes japoneses・地震の犠牲者へ

Si us pregunteu com podem col·laborar econòmicament des d'aquí, mostrant el nostre suport a les víctimes japoneses del terratrèmol i el tsunami del passat 11 de març, us suggereixo algunes opcions. D'una banda, el Consulat Japonès a Barcelona ha habilitat un compte on podem realitzar una transferència amb els nostres donatius. Si us estimeu més fer la donació en efectiu, també és possible a través del mateix consulat, en horari d'atenció al públic, de dilluns a divendres de 9h a 13h i de 15h a 16h. Trobareu més informació a la pàgina web del Consulat de Japó a Barcelona clicant sobre l'enllaç. D'altra banda, la famosa pianista Yoko Suzuki actuarà demà a la Plaça Reial de 14h30 a 15h i el proper dimarts dia 22 a les 20h30, a la parroquia St. Josep Oriol del Carrer Major 64 (Santa Coloma de Gramenet), realitzant concerts benèfics. Tots els donatius s'enviaran a la Creu Roja Japonesa. Casa Àsia també ha creat un informe especial per a seguir l'actualitat sobre l'estat de les víctimes, localitzador de desapareguts, l'evolució del país i tot tipus d'informació relacionada. Des de la seva pàgina web, podeu escriure els vostres missatges de suport a les víctimes. Finalment, us recomano un parell de blogs per seguir al detall les darreres novetats al respecte. La Pizarra de Yuri informa sobre l'estat de radioactivitat a Fukushima, mentres que l'Héctor (Kirai) relata en primera persona la traumàtica experiència d'haver viscut el terratrèmol més devastador de la història del país. Cor fort, Japó! Estem amb vosaltres!　最近、日本について、全部の話かニュースかホントに酷くて悲しいです。先週から世界中で皆、深い悲しみを感じしています。バルセロナで、日本の総領事館は地震の犠牲者のため、寄付を募金をしています。それに、バルセロナに住んでいて日本人は色々な自発性があるそうです。例えば、鈴木・羊子 というの有名なピアニストは明日、バルセロナでチャリティーショーを行われます。日本人は勇気な国民ですよ！日本は世界の中で全部の支持があるので気力を回復しなければいけない！お願い！心から、いつも、日本は大好きです。

Sempre amb tú, Japó!

Les darreres notícies rebudes d'ençà del terratrèmol seguit del tsunami a la prefectura de Miyagi anuncien 1.000 morts i uns altres 1.600 desapareguts (segons fonts japoneses que acabo de llegir com a resposta del post d'ahir). Gràcies a Facebook, he pogut comprovar que la majoria dels meus amics i coneguts es troben bé, malgrat l'ensurt i en molts casos, el xoc que ha provocat el Gran Tokai que, com em deien quan hi vivía, ja feia anys que esperaven. Encara hi ha amics que no he pogut localitzar i prego, si esteu llegint aquestes línies, em feu sabeu com abans millor si us trobeu bé. La meva professora Tsurumi m'acaba d'informar que alguns dels afectats, a més de perdre els seus familiars, amics, llars i pertenences, també han perdut la veu a causa del xoc sofert. D'altra banda, no només el territori japonès ha sofert els danys d'aquest devastador terratrèmol seguit del tsunami, sinó que moltes illles del Pacífic, entre elles Hawaii, pateixen encara tràgiques conseqüències. Només ens queda seguir resant als kami que aturin tot aquest patiment i fer-vos saber, Japó, que estem amb vosaltres. Ahir, ara i sempre, des de Barcelona us fem arribar tot l'amor i el suport que necessiteu a causa d'aquesta desgràcia que no us mereixíeu per res del món. De tot cor, molts ànims, Japó! Més informació en directe, minut a minut a Ustream (en japonès).

Terratrèmol de 8.9 i tsunami amb onades de més de 10 m!

Miro les imatges per internet, m'asseguro que tots els meus amics es troben bé i que tot ha quedat en un horrible ensurt mentre encara no m'ho acabo de creure. El Japó acaba de viure el terratrèmol més fort de la història contemporània, d'escala 8.9 seguit d'un tsunami devastador amb onades de fins a 10 metres d'alçada. L'epicentre, situat a Sendai, tant a prop de Tokyo, ha patit els pitjors danys. La ciutat ha pogut resistir malgrat la força de la naturalesa, gràcies als bons equipaments i l'experiència de molts anys de terratrèmols. Al llarg dels meus 2 anys viscuts a Tokyo també en vaig "patir" alguns, però comparat amb aquest darrer, no eren més que "experiències". Llevar-me amb aquesta notícia m'ha amargat encara més el café i agraeixo que avui no hagi d'anar a treballar. La veritat és que no podria concentrar-me en el present quan no faig altra cosa que recordar el passat, tots i cadascún dels moments viscuts a l'altra punta de món, en companyía d'aquest gran país anomenat Japó i espantar-me pensant que em podria haver tocat a mi... que podria haver estat allà en aquell moment, patint pel patiment que hauria provocat a tots aquells a qui estimo i m'estimen. Sort que sóc aquí i no patiran per la meva seguretat. No obstant, malgrat m'he assegurat de que tots els qui m'estimo i que encara viuen allà estiguin bé, el meu cor encara tremola. Ànims Japó! Estic i estem amb tú, ara i sempre!

Half (Hafu)・ハーフ

M'acabo d'assabentar que el Japó està preparant una nova pel·lícula sobre els Hafu. En japonès, els Hafu (ハーフ) que prové de l'anglès (Half), són aquelles persones les quals els seus pares no són de la mateixa nacionalitat. Normalment, un d'ambós pares és japonès mentres que l'altre, sol ser occidental. No obstant, també són Hafu aquelles persones com l'Storm, que va néixer a Honolulu (Hawaii), de mare hawaiana i pare americà. Quan vaig conèixer l'Storm, em va explicar que la seva àvia és japonesa i que, per tant, ell també se sent una mica japonès malgrat no ha viatjat mai al Japó. L'Storm va créixer a Honolulu i va estudiar en anglès i en japonès, fins que va decidir anar a viure als Estats Units. Actualment viu a California i segueix amb els seus estudis de japonès. Quan ens vam conèixer l'any passat a Barcelona, parlavem en anglès i una mica de japonès que em deia, tenia molt oxidat. Malgrat jo no sigui gens Hafu, ja que els meus 4 avis eren catalans, sempre m'he sentit una mica japonesa. No sabría explicar en paraules el perquè d'aquesta sensació, però al llarg de tota la meva vida he experimentat una forta passió i atracció per aquesta nacionalitat, el país del Sol naixent, Japó i l'Orient. Potser pel fet d'haver-hi viscut 2 anys, d'haver estudiat la seva llengua, d'haver conviscut tant de temps entre japonesos i hafus, jo també em sento una mica Hafu... i suposo que no serà ni la primera vegada ni la última que molts d'ells, tant japonesos com Hafus, em preguntin si jo també ho sóc. Si us interesa saber més sobre la pel·lícula, us en deixo l'enllaç (en anglès i japonès). HAFU.

ハーフ・(Hafu) Half

皆さん、この写真を見て、誰がハーフだかわかりますか？誰がもっと日本人みたい？私か、ストルムか？最近、インターネットで面白い記事を読みました。日本に住んでいるハーフ達についての映画を今年、日本で作るそうです。実は、「ハーフ」という映画の作家を知っています。二年前、東京に住んでいた時に、その作家は私と同じように「カイェへロス」というスペイン番組に出ました。彼女は東京に住んでいて、映画作家になったそうです。彼女はララちゃんといい、映画の中のハーフ達と同じようにハーフです。東京に住んでいた時、時々、日本人は私に「ハーフか？」と聞いたので私はホントにびっくりしちゃった。私の肌はスペイン人に比べて、凄く白いですが私は日本人女性に比べて、背が高いです！（笑）このことは別にして、私の友達でストルムという、ハーフの子がいます。彼はカリフォルニアにすんでいるんですが、ハワイ人です。ストルムのお母さんはハワイ人で、お父さんはアメリカ人です。それに、彼のお祖母さんは日本人だから、とてもかっこいい〜でしょう？私はスペインに帰ってから、一回、「日本人のハーフみたい？」と聞いて見ました。特に、日本人の観光客さんはバルセロナに来るといつも「アンナちゃん、どうして日本が大好きなの？」と聞いてきて、私の答えを聞いた後、皆、それがなぜか、良く分かります。私はハーフではないけどいつも外国人と楽しい時間を過ごしたり、世界中のハーフと一緒に生活したり、私はとても多文化的な気持ちを持っているから、多分、私もハーフみたいかもしれない〜？。「ハーフ」という映画について興味があれば、日本語のここを押して下さい。

バルセロナのツアー

みんなさん、お久しぶりだね！最近、忙しくて疲れていたので日本語であまり書けなかった。ごめんね！今週の火曜日、私は始めて日本人観光客のためにガイドとして働きました。その経験はホントに面白くて楽しかった。私の観光客は優しいし若いし明るい人たちなので一緒にとても楽しめました。バルセロナは素敵な街なので、朝、１１時からツアーを始め、まずオチアイに行ってケーキを食べて抹茶を飲んで体のエネルギーを回復をさせました。朝ご飯を食べた後、エイシャンプラという地区を回ってゆっくり散歩しました。１時半に、スペイン人と同じように、昼ご飯を食べに行きました。私の地区「エイシャンプラ」は日本料理のレストランが多い。良かった！お客さんは日本料理を食べたかったから、オン寿司というレストランを選びました。そのレストランのメニューは美味しくて安いですがムードやデザインが多分、おしゃれすぎた。午後にはバルセロナの中心の方へ歩いていて、ランブラス通りやボケリア市場や旧市街地をのんびり楽しみました。ランブラス通りのボケリア市場の中には色々な店があり、ジュースを飲んでグルメ食品を買って、スペイン料理のタパスを食べて見ました。日本人のお客さんはナバハスというシーフードを食べたことがなかったので、みんな食べて見ました。彼らにはその食べ物はとっても特別な不思議なものだったけど大好きだったようだ。その後、旧市街地に行って大聖堂を見物したり、ユダヤ人の地区を見学したり、市役所の広場を見たり、買い物をしたりしました。夜になったら、一緒にホテルの近くのカタルーニャ料理を食べに行きました。私はエルムソルというレストランをすすめました。皆、カタルーニャの伝統的なおすすめ料理を食べたりサングリアを飲んだりしました。ホテルに帰る前、タクシーに乗ってバルセロナの港まで行きました。火曜日だったので人があまりいなかったけどきれいでした。私のお客さんは時差ぼけのせいで、凄く疲れていたので、タクシーで寝ちゃいました。私は「かわいそう〜」と思ったので、すぐ、ホテルに帰りました。その日はホントに良い経験だったので凄く満足しています。今週の火曜日から私はやっと日本人のための観光ガイドになりました。嬉しい〜！バルセロナについて興味があれば、スペイン政府観光局にアクセスして下さいませ！バルセロナに来て、観光ガイドが必要なら、私に連絡して下さいませ！宜しくね！^0^

Dilluns

Avui és el típic dia de la setmana que tothom detesta menys tu. Els dies com avui et relaxen, t'ajuden a trobar la pau interior que no trobes els altres 6 dies. Avui és aquell dia de la setmana que portes 6 dies desitjant i planejant aprofitar de sol a sol, sense deixar-te ni un sol minut sense fer res, ni un segon desaprofitat. Avui és la jornada que dediques a tu mateixa, a fer allò que et ve de gust, que saps que et satisfà. Avui és l'únic dia que et permets no pensar, t'imposes no torturar-te en aquelles obligacions i deures pendents que has de resoldre els propers 6 dies. Avui és el "dia tregua", el dia que actives la tecla "pausa" de la rutina diaria. Et lleves sense sentir l'alarma del despertador, et prepares l'esmorzar i encens l'ordinador per escoltar música però ignores comprovar els missatges pendents de resposta. Després d'una dutxa refrescant i renovadora t'actives i surts al carrer en busca de sol. No fa massa calor però el cel és clar. No tens massa clar què faras les properes hores, et deixes portar, sorprendre... i tot d'una et sona el mòbil. Les amistats et proposen plans, et deixes seduïr per les suggerències i acabes fent un cinema, un passeig o compartint un cafè amb llet sota la claror d'una terrasseta. Escoltes el que els hi ve de gust compartir amb tu, rius, somrius i et relaxes. Tornant cap a casa, deixant-te lliscar sense esforç sobre la bicicleta, respires profundament. El dia està a punt d'acabar i el sol, amagant-se darrere els edificis, t'ho recorda, t'ho fa present i t'acomiades d'ell rondinant. El "dia tregua" és a punt d'activar la tecla "play" i reticent, tu també t'amagues com el sol. Des del balcó de casa veus com la lluna corona els edificis que comencen a obrir les llums. Barcelona es disposa a sopar, sola, en parella o en família. La ciutat ja fa 24 hores que ha començat la setmana però tu encara no l'has acabat. Barcelona sembla trista els vespres d'un dia d'hivern com avui. Ja és fosc, plou i fa fred. L'escena no t'agrada i l'energía decau, les cames fan figa. Tanques la porta del balcó i obres la finestra del teu món virtual. Comencen a sonar les primeres cançons de la llista de reproducció d'Spotify mentre et prepares un te a la cuina. Tornes cap al saló, t'asseus davant l'ordinador i trobes 3 finestretes obertes a Facebook. Respons. Preguntes. Somrius tímidament als amics que et parlen virtualment malgrat no els puguis veure. Entre línies i línies de teclejades al portàtil, t'acabes el te i te'n adones que ja fa estona que hauríes d'haver sopat. Et sents culpable per no haver-lo preparat. Et lamentes per no haver exprimit prou el dia, el sents mig ple o mig buit. Avui ha estat un altre d'aquells dies en el que havíes projectat milers de plans, però enlloc de realitzar-los metòdicament, t'has deixat portar. T'has distret. Avui, el sol no caminava pels terrats de la ciutat. Avui, ha decidit fer una marató i fa estona que la lluna ja li ha pres el relleu. Barcelona se'n va a dormir i saps que hauries de fer el mateix, però no tens son. T'estires sobre el llit i abans d'apagar el llum li supliques a la lluna que vetlli els teus somnis, que no aturi aquesta marató i li passi el relleu al sol com abans millor. En algún moment de la cursa nocturna, sense ser-ne conscient, la lluna tornarà a passar relleu i l'alarma del despertador t'indicarà que el sol torna a brillar. Et llevaràs i començarà un nou avui. Un d'aquells dies en que no hauras plorat per un malson, sinó per la impotència que hauras sentit mentre dormies, anhelant satisfer els somnis que tant et costa convertir en realitat. Serà dimarts. Un d'aquells dies on la pel·lícula de la teva realitat avança i no et queda altre remei que assumir el paper que t'han assignat. No serà fins al cap de 6 dies que et tornaràs a permetre activar la tecla de "pausa" i tornaràs al teu refugi, aquell espai virtual entre somnis i realitats que dura només 24 hores. Aquell dia que tothom anomena dilluns.

Pregunta de Trivial!

Algún cop us heu preguntat quin deu ser el carrer més curt de Barcelona? I el carrer més llarg? I el carrer més ample? i el més estret? Casualment, dues de les respostes les trobem al barri del Born o de la Ribera. Tot sortint de visitar la Basílica de Santa María del Mar, ens trobem amb el carrer de l'Anisadeta, el més curt de Barcelona. El trobareu a l'altra costat de la Plaça, just davant del restaurant - pastisseria Bubò que, per cert, tot el que hi serveixen és excel·lent i el personal encantador. El Carrer de l'Anisadeta només té un sol número que, enlloc de ser l'1, és el 5 i fa cantonada amb el carrer de les Caputxes. Quasi tots els noms dels carrers del barri del Born fan referència als oficis que s'hi exercien a l'època medieval, com era el cas del gremi dels caputxers. Pel que fa al carrer de l'Anissadeta es tractava d'aquella sola cantonada on una noia es dedicava a vendre licor d'anís barrejat amb aigua als mariners i pescadors de la Ribera. També al mateix barri, uns carrers més enllà, hi trobem el carrer més estret de la ciutat. Es tracta del carrer de les Mosques, entre el Passeig del Born i el Carrer Montcada. Com que el Passeig del Born era ple de paradetes de fruita i verdura en època medieval, sovint, les deixalles del mercat a l'aire lliure atreia moltes mosques i proliferaven les males olors. Es diu que aquesta és la raó per la qual aquell carreró se'l va anomenar carrer de les mosques. Avui dia no està obert al públic però encara ens hi podem acostar per imaginar-nos com es deurien passar la sal entre veïns d'un costat a l'altre del carrer. Sortint dels límits del Born, enfilant la Via Layetana, ens creuarem amb el carrer més llarg de Barcelona. No és pas la Diagonal sinó la Gran Via, que fa 8 kilòmetres i la numeració de les seves finques arriba fins al número 1198; mentre que el carrer més ample és el Passeig de Gràcia amb 42 metres de distància entre façanes.

Sorpreses de la Ribera redescobrint el Born

Aquesta tarda, passejant pels voltants de la Basílica de Santa Maria del Mar, protagonista de la nostra ruta estrella ambientada en la Barcelona gòtica del S. XIV, he descobert un nou museu de recent innauguració. Es tracta del Museu del Mamut, ubicat en un antic palau gòtic a l'inici del Carrer Montcada, cantonada amb la Plaça Marcús. Reconec que la primera impresió ha estat de sorpresa un tant inesperada, al trobar una recreació d'un mamut a l'entrada amb un folletó de promoció on es mostra l'animal amb la Sagrada Família congelada com a teló de fons, simulant l'edat del gel! No jutjaré d'entrada allò que desconec, ja que no he tingut la ocasió de visitar-lo, però sobta trobar un espai consagrat a la paleontología i aquest animal en concret, justament al Carrer Montcada, on hi trobem museus d'art com el Picasso, ocupant l'espai de 5 palaus gòtics construïts entre el S. XIII i XIV; el Palau Nadal que acull la col·lecció Barbier Mueller d'art Precolombí, el Palau Dalmases restaurat en època barroca i que alberga potser, el Café més pretenciós i sobrecarregat de la ciutat o fins i tot el Museu Tèxtil que, malgrat no acollir cap col·lecció artística, l'aprofitament de l'espai conservant l'antiga estructura del Palau Gòtic dels Marquesos de Llió, li otorga un encant únic i acollidor, sobretot assegut a la terrassa del Cafè que porta el seu nom, degustant unes tapes acompanyades d'una afruitada copa de vi amb unes quantes peces de jazz. Què encantadora pot arribar a ser Barcelona si es té bon gust, temps per descobrir-la i bona companyía per apreciar-la.

Epic Wedding!

Ayer, mi querida Sister, lloré de felicidad contigo. Cuando te vi llegar, espléndida y divina, recordé tantos momentos de nuestro pasado en Tokyo! El día en que te conocí en la estación de Azabu Juban, aquellas mañanas tomando el sol acompañadas de un café Starbucks, las emotivas charlas mientras cenabamos en nuestro italiano favorito camino a Roppongi, nuestras noches after work en Friday's, las canciones que cantabamos en los karaoke hasta quedarnos afónicas, las contínuas visitas al Onsen de Odaiba, las escapadas a los templos budistas en busca de paz y naturaleza; esa helada excursión a Takayama, los miles de paseos en bici camino a casa, ese gran viaje a Hong Kong y a Macao; ese baño entre delfines en Mikurajima aderezado con esos abrazos en esa horrible barcucha que nos mareó hasta devolver la comida! Recuerdas, Sister? Tantos momentos especiales que compartimos juntas! Fuiste mi compañera de aventuras, de alegrías y desgracias, estuviste para lo bueno y para lo malo en el pasado y hoy. Lo mejor de todo es que te tengo y te siento cerca. Estás. Eres mi presente... no sólo un bonito recuerdo de mi pasado. Tengo tanto que agradecerte, Isabel! Ayer te casaste con Eduard y me contagié empáticamente de vuestra felicidad... aunque egoístamente hablando, te confieso que para siempre y a mi manera, siento que yo también estoy casada contigo.

Ruta literaria de la Catedral del Mar

El març de 2006, l'advocat català Ildefonso Falcones publicà la seva primera novel·la en castellà, titulada "La Catedral del Mar". La trama d'aquesta novel·la històrica es desenvolupa a la Barcelona del S. XIV, en un dels moments de màxim esplandor del Gòtic, quan la Corona Catalano-aragonesa s'expandeix cap al Mediterrani i la riquesa de la ciutat Comptal es volca en la construcció de temples religiosos. Mentre la noblesa i altres classes benestants finançaven la contrucció de La Catedral, artesants, mercaders i bastaixos del barri de La Ribera s'esforçaven en la creació de l'església del mar, construïda sobre les restes de l'antiga església de Santa Maria de les Arènes. El protagonista de la història, Bernat Estanyol i el seu fill Arnau, serfs fugitius, arribaren a Barcelona buscant la llibertat. Durant el transcurs de la visita passejarem sobre l'escenari que l'autor descriu al llarg de les 666 pàgines de la seva novel·la, recordant les aventures d'en Bernat, de l'Arnau i d'en Joan d'ençà que s'instal·laren al barri de la Ribera, als peus de l'església de Santa Maria del Mar. Recorrerem els carrers de l'actual barri del Born que envolten l'església, coneguda popularment com la Catedral del Mar sense ser Catedral sinó Basílica i explicarem les mil i una llegendes de la Barcelona Medieval vinculades a la novel·la. La ruta té una durada de 2 hores on s'inclou abans de la cloenda, un refrigeri al Carrer Llibreteria, prop de la Plaça de Sant Jaume, on ens acomiadarem del grup i del record dels protagonistes de la nostra estimada Catedral del Mar. Per a més informació sobre la ruta, preus i horaris, visiteu la nostra web: Itinera Plus - Rutes Literaries.

Efecto dominó en el mundo árabe

El pasado 17 de diciembre, Túnez se lanzó a las calles en señal de protesta contra la corrupción y el desempleo que sufre el país. Las protestas desencadenaron en sucesivas revueltas populares que acabaron forzando la dimisión de su líder político, Ben Alí, actualmente refugiado en Arabia Saudí a la espera de que se estabilice la situación. Mientras tanto, Mohamed Ghanuchi, asume temporalmente el mando, respaldado por la Comunidad Interacional que apela a una transición pacífica de Túnez. ¿Cómo un país de apenas 10 millones de habitantes ha conseguido, en poco más de un mes, derrocar un régimen que oprimió su pueblo durante 23 años? Alentados por su vecino árabe, pocos días después decenas de miles de egipcios se echaron a las calles imitando a Túnez, aclamando la dimisión de Hosni Mubarak. Simultáneamente, Jordania reclamó la dimisión de su líder, el rey Abdalá II a cambio del ex 1º Ministro, Maaruf Bajit. El mundo árabe se desmorona. Hoy, 20.000 manifestantes de la oposición al régimen yemení de Ali Abdalá Saleh se suman a la revolución del mundo árabe en Saná (Yemen), aclamando un cambio de gobierno en ésta primera jornada bautizada como "el día de la ira". ¿Cómo responde la Comunidad Internacional antes semejante efectó dominó? Según fuentes de La Vanguardia, Irán opina que las revueltas populares en Túnez y Egipto son una "señal del despertar islámico" en el mundo para el líder supremo de Irán, el ayatolá Alí Jamenei, mientras que Israel y Palestina se suman a un clima de amarga tensión. Esta mañana, Israel ha prohibido el rezo a los menores de 50 años en la famosa explanada de las mezquitas en Jerusalén, justo después de que Palestina prohibiera ayer las manifestaciones en Cisjordania relacionadas con Egipto frente a la presente y amenazadora revolución del mundo árabe. Más información en La Vanguardia Internacional.

Soplan Buenos Aires en Barcelona

La mañana amaneció soleada y fresca, recordándome para que no lo olvide, que estamos en invierno. Me apresuro a ducharme mientras se hace el café y desayuno en 10 minutos. No quiero llegar tarde al trabajo y salgo pitando de casa. Bajando las escaleras del rellano me cruzo con el vecino del 2º. Nos saludamos sin efusividad y salgo a la calle. Quedan un par de bicicletas en la estación Bicing de la esquina. Ajusto el sillín, me pongo los guantes y espero a que el semáforo se vuelva verde. Desciendo la calle rumbo a Montjuïc. Hoy no sopla el viento, soplan buenos aires y el recuerdo de lo que soñé esta noche acude a mi cabeza. Buenos Aires. Me dejo llevar sobre la bicicleta sin pedalear y siento como el frío paraliza mi cara. Me dejé las gafas de sol y me saltan las lágrimas. El frío, el aire y el tráfico de las 9 de la mañana me acompañan y me recuerdan a ti. Tus anchas y condensadas calles, el bullicio, el gentío, el estrés... me espera una larga jornada de trabajo. Desearia cambiar el rumbo dirección oeste, viajar en contra del sol que ahora mismo deslumbra mis ojos. Los cierro un instante y te veo, Argentina. Tu recuerdo es vago, difuso, lejano como tus cálidas tierras que hoy disfrutan el verano. Tengo frío. Tu recuerdo me llama, me grita que pare, me seduce hacia ti mientras trato de ignorarte y empiezo a cantar "Lejos, en el centro de la tierra, las raíces del amor, donde estaban quedaran. Aunque casi me equivoco y te digo poco a poco, no me mientas! no me digas la verdad! no te quedes callada, no levantes la voz ni me pidas perdón." Llego al trabajo apresurada, con unos minutos de retraso. El grupo de estudiantes ya aguarda en la entrada, esperándome para empezar la visita. Aparco la bicicleta a la velocidad de la luz y me dirijo corriendo al grupo, excusándome. El responsable, me responde sonriendo "Buenos días, linda. Relajáte que tenemos todo el día. Estamos de vacaciones! Vos sabés la de horas que se demoró anoche el vuelo? Parece mentira cómo nos hicieron esperar esos boludos en el aeropuerto de Buenos Aires, querida." ...