Què és per tú la paciència? Alguns diuen que és la mare de la ciència. I què és la ciència? Allò que pots raonar amb la ment sense escoltar el cor? I què és el cor? O més ben dit, on és? Occident sitúa el cor al pit i la ment al front. Però si preguntes a un Oriental que et situi la ment, es posarà la mà al cor. Qui té doncs, la raó? O més ben dit, on és la raó? Paciència. Pausa. Silenci. Descans. No són sinó, sinònims per calmar l'adrenalina del desig? I què és el que ens la frena? El descans, un llarg silenci, una petita pausa, la paciència? És doncs, la paciència, mare de la raó o mare del cor? Si és qui que ens frena, qui ens aconsella cautela, qui ens recorda la vulnerabilitat que arrosseguem des de la infància i qui ens recorda que som fràgils, apassionats, idealistes, somiatruites... doncs en aquest cas, Paciència, no em frenis més. Tingues paciència amb mi. Sigues pacient i no m'aconsellis, escolta'm. Escolta el meu cor, els meus desitjos. Deixa'm! Paciència, tú que creus que ho saps tot, tú que et creus tant sabia i tant llesta, explíca'm per què desitjo tant ignorar-te...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada