Sense por

Quan tens por de parlar, de dir alguna cosa que no pugui agradar, de deixar anar una altra mentida... Quan tot fa mandra i fins i tot t'espanta dormir per si en despertar-te tot ha canviat, sense recordar què et fa viure i somiar... Quan tot et fa por, quan sents aquell pànic tant subtil i tant boig, quan t'espantes, quan no ets capaç de somriure... Quan sents que caus, que a poc a poc te'n vas, que la física et captiva mentre la gravetat t'inclina, recorda que res no dura gaire. Viu avui, ara i demà com si fós el darrer dia que en tinguéssis oportunitat. Camina sense aturar-te, mai no és massa tard per tornar a començar. No és senzill saber cap a on has de caminar, escolta el teu cor i deixa't guiar. Pren aquella direcció. Mai no és massa tard per sortir a buscar el teu tresor. Puja muntanyes en busca dels teus somnis. Busca't fins que et trobis, fins que reconeguis quin és el teu tresor. Haurà arribat el dia en que la vida és un teatre que se'n diu felicitat.