Icones de Kyoto

Què més dir? Crec que treuré de la màniga el recurs de "més val una imatge que 1.000 paraules" i us en ofereixo moltes més d'una! apa, gaudiu amb les imatges imaginat-vos a vosaltres aquí... i a veure si d'aquesta manera us animeu d'una vegada a venir! Potser no teniu la mteixa sort que nosaltres i no podeu veure cap geisha, però si teniu paciència i sou silenciosos, potser us creueu amb alguna maiko que torna cap a l'okiya (casa de geishes) perquè ja ha acabat de treballar. Cap a les 22:00 de la nit, el carrer principal del barri de Gion s'omple de taxis fent guardia a les sortides de les exclusives cases de te i luxosíssims restaurants japonesos, esperant a que les geishes surtin acompanyades dels seus clients, o soles i evitar les molestes fotografies de les desenes de turistes que s'hi acosten encuriosits. Però tal i com us deia, si teniu paciència i us hi acosteu tranquilament, amb molta educació i els hi demaneu amb molta amabilitat i respecte una fotografia, elles segurament, accediran. Sempre i quan NO estiguin treballant i ja tornin cap a casa. En cap dels casos les fotografieu sense el seu permís ni les molesteu mentre acompanyen els seus clients. S'ofendràn moltíssim perquè és una falta de respecte enorme!!! Si us interessa l'apassionant món de les geishes i les maikos, us recomano ferventment:

1. Vida de una geisha: La verdadera història, escrit per la pròpia protagonista Mineko Iwasaki, la qual després d'haver servit de testimoni per a la famosa novela "Memorias de una Gueisha" escrita per Arthur Golden, va decidir narrar la seva autèntica biografía.
2. Geisha, Best Seller de la 1ª geisha occidental (americana) de la història, Liza Dalby. La Liza era una noia tant apassionada per aquest món que el seu desig de coneixement i el gran esforç demostrat per estudiar-les, la van acabar convertint en geisha. Hi ha res millor que esdevenir geisha per aprender-ho tot sobre el seu món particular? Un llibre imprescindible!
3. Memorias de una geisha, d' Arthur Golden (1997). El llibre és el més conegut de tots 3 i el menys fiable. Es tracta d'una novela, per tant, el que hi passa és ficció. L'autor havía pactat amb la geisha més respectada de tots els temps, la Mineko Iwasaki, que la novela es basaría en el seu testimoni sense delatar-la en cap moment. Malgrat el seu jurament, l'autor la va acabar citant als agraïments i tots els secrets de tota una vida d'èl·lit van quedar destapats...

D'altra banda, també us recomano la pel·lícula "Memorias de una geisha", adaptació al cinema (2005) de la novela d'Arthur Golden, documentada i assessorada per Liza Dalby.

L'ordre de criteri l'he triat segons els meus gustos e interessos. El llibre que més em va agradar va ser el de la Mineko, apart de que no vaig seguir l'ordre "correcte" i vaig llegir primer la biografía enlloc de la novela. Quan vaig acabar de llegir els 3 llibres i vaig descobrir que se'n faría una pel·lícula... no podía contenir les emocions! Anys més tard, Memorias de una geisha és una de les meves pel·lícules preferides i segueixo mantenint la mateixa admiració pel món de les geishes.

Recórrer Kyoto en bicicleta 自転車で京都に見物をする。

Quan vingueu al Japó, estimats lectors, recordeu: Fa molta calor a l'estiu!! Per tant, roba lleugera i còmode, bon calçat i a beure molta aigua! No us oblideu la cremeta i les ulleres de sol o sortireu a totes les fotos amb cara de xinito (com el Joan) jejeje. El que de debò recomano a tothom (esportistes o no) és llogar una bicicleta a Kyoto. La ciutat no és que sigui enorme com Tokyo u Osaka, però és força gran i les zones més turístiques acostumen a trobar-se lluny del centre. Per tant, recorrer en bicicleta els paratges naturals de les muntanyes de Kyoto esquitxades de temples preciosos és la opció més encertada! Poso la mà al foc de que l'experiència valdrà la pena! I no tingueu por per la falta d'orientació. Demaneu un mapa de la ciutat a la oficina de turisme de l'estació de Kyoto (parlen anglès i són adorables) i apa! a pedalar! A Kyoto els carrers tenen NOM! i es poden llegir facilment en el nostre alfabet (romaji, com diuen ells). Es nota que Kyoto està molt més preparada per al turisme que les altres grans ciutats japoneses. Suposo que les fotos demostren la nostra felicitat, oi? Tot i que no vam poder veure el Ginkakuji (l'estaven reconstruint), vam poder visitar molts altres temples com el Ninnaji, el Heianji, el de Kiyomizu dera, el famós Ryoanji amb el seu jardí Zen i el Kinkakuji amb milers de turistes més... entre altres petits temples que ens trobavem pel camí i que després de tants dies he oblidat els seus noms!

Comprendre Kyoto, un sentiment

Kyoto és coneguda mundialment pels seus temples i les seves geishes, però Kyoto és molt més que aquest parell d'icones. Kyoto és tradició i modernitat, Kyoto és sinònim de la bellesa de la simplicitat i la humiltat, l'estètica resideix en les superficies senzilles, Kyoto premia el buit per damunt del ple i els ornaments recarregats. La bellesa japonesa consisteix en gaudir contemplant la bellesa de la natura, admirant l'armonia de la perfecte integració de les construccions humanes en els paratges naturals. Kyoto representa aquest sentiment i el multiplica en més de 1.800 temples i paratges naturals de pel·lícula! I és que de fet, a més a més de representar el passat del Japó en la realitat, Kyoto és també l'escenari de moltíssimes pel·lícules japoneses de ficció sobre samurais de l'època feudal, drames japonesos (sèries de televisió) i documentals. Encuriosits amb la idea de poder veure com es roden les escenes de samurais, el Joan i jo ens vam aventurar fins a Eigamura (un parc temàtic sobre el rodatge de les pel·lícules japoneses de samurais). Allí vam tenir la oportunitat de vestir-nos amb kimono (com una geisha) i el Joan com un samurai i fotografiar-nos en un estudi.

Les meravelles de Kyoto 京都

Tot just fa un dia que el Joan ha tornat a Barcelona i ja el trobo a faltar. El trobava a faltar abans de que pugés a l'avió i el trobo a faltar cada cop que torno a casa i ell ja no hi és. Ens ho hem passat tant i tant bé aquests 15 dies que han passat volant... que sembla un somni. Però no, ha estat real. El Joan m'ha vingut a veure, sí! Ha vingut! I hem viatjat pel Japó... i hem experimentat tantes coses noves i tant maques! La 1ª parada en Shinkansen va ser a Kyoto, l'antiga capital del Japó situada a la regió de Kinki, més coneguda com Kansai. Tal i com els seus kanjis indiquen, Kyoto 京都　és la capital de l'oest, mentre que Tokyo 東京　és la capital de l'est. A la foto que he penjat som a Kiyomizu dera, un dels temples més turístics del Japó, construit en fusta, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i on la seva aigua sagrada diuen que cura tots els mals...

"Kyoto et Nara, les deux anciennes capitales, qui conservent des trésors inestimables et des traditions toujours en vigueur, n'ont pendant des siècles pas été touchées par le souffle du temps. Les temples et les rues traditionnelles au parfum de sérénité ne peuvent mieux évoquer l'image de ce Japon dont vous avez longtemps rêvé" ... (Yokoso Japan - 2007)

Visita al Museu Ghibli ジブリ美術館

Estimats tots/totes! お久し振りですね！Quant de temps sense escriure! La raó per la qual he trigat tant en actualitzar el blog és perque aquests dies he estat de vacances amb el JOAN voltant pel Japó! El little L (el Joan) va arribar a Tokio el passat divendres dia 27 de juny, vora les 11 del matí amb ALITALIA. Pobret... estava tant cansat que es va passar quasi 2 dies dormint fins que va començar a agafar el nou horari japonès. Diumenge 29 va començar el nostre atapeït programa d'activitats que tant minuciosament havia estat preparant durant varis dies. La 1ª activitat: Visita al Museu Ghibli! El Museu que més ganes teníem de visitar entre tots els museus del Japó! Es tracta d'un gran projecte d'　Hayao Miyazaki, l'autor de cèl·lebres pel·lícules com "El viatge de Chihiro", "La princesa Mononoke", "Totoro" o fins i tot "Heidi", "Marco"o "Conan, el nen del futur"... aquí al Japó, Miyazaki és un autor molt ben considerat, de la talla de Disney. Les seves obres tenen un èxit brutal tant al Japó com a l'estranger, i no només entre els més petitons, encara que l'estil pugui semblar infantil. Miyazaki és el gran mestre de l'animació japonesa i com a tal, el seu Museu és un temple del món del manga i l'anime. Accedir al Museu no és gens fàcil. Cal reservar amb força antelació i comprar l'entrada anticipadament, ja que el Museu no té "taquilles". L'entrada es compra a través de la pàgina web del Museu i es recullen les entrades en un combini (botigues tipo súper-gasolinera japoneses). El preu de l'entrada és de 1.000 yens = 6 euros.

La visita, per descomptat, val moltíssim la pena. El Museu consta de 3 pisos, varies sales d'exposicions, botigues d'accessoris personalitzats amb varis personatges de les pel·lícules i sales de jocs per als nens. La millor part és: el curt exclusiu que pots veure mostrant l'entrada del Museu! L'edifici també consta d'un petit jardí a la part superior o terrassa on ens trobem una molt agradable sorpresa: una rèplica del robot de la pel·lícula "Laputa, el castell del cel". Us deixo amb un parell de fotografíes que ens vam fer per a recordar aquell dia (de pluja), amb el Joan i algunes més amb tota la colla, a Mitaka (on es troba el Museu Ghibli), ciutat suburbana de Tokyo.

Una visita inoblidable i molt recomanable per als apassionats dels Estudis Ghibli i per als que no ho són tant, doncs també!

ちびまるこちゃん

Últimament estic molt aficionada a la sèrie d'animació "Chibi Maruko chan". Se suposa que és per a nens, per això em vaig comprar un manga de la sèrie amb l'esperança de poder-lo llegir, però... aaaaaahhhhh és encara massa difícil pel meu nivell de japonès! De tota manera, sí que entenc força bé la sèrie animada televisiva. Sobretot la versió amb personatges reals! Estic tant enganxada que cada dia quan arribo a casa, em poso un parell de capítols de la sèrie! jejeje estic enamorada de la petitona actriu que interpreta la Maruko chan. Oi que és una preciositat? és tan monaaaaaaaaa!! kawaiiiiiiii desneeee!! jejeje Jo vull una mini Maruko!!

Hakone 箱根

El cap de setmana passat vaig viatjar a Hakone. La Montse i jo, soletes i aventureres, ens vam llevar a quarts de 7 del matí de dissabte per aprofitar tot el cap de setmana des de la sortida del sol fins la negra nit. Vam visitar tot el Parc Nacional del famós llac d'Ashinoko, i dic famós perquè no us podeu imaginar les riuades de turistes japonesos "domingueros" que hi havia! Bbuufff!! Unes cues bestials per a pujar al tren, al cremallera, al telefèric... excepte pel creuer, ja que hi vam anar diumenge a primera hora del matí i a més, feia una mica de fred. Sort que vam ser previsores i vam comprar el "Hakone Free Pass"! jejeje

El dissabte vam visitar la vall d'Owakudani, una vall de termes d'aigua molt calenta amb sulfur, coneguda com la vall dels ous d'Owakudani. Diuen que si menges un ou cuit en aquestes aigües, gaudiràs de 7 anys més de vida. Evidentment, la Montse i jo no ens vam perdre l'experiència de tastar-los! Ous durs de closca negra. Què curiós, oi? A la tarda vam anar a buscar el nostre alberg (Hakone Sengokuhara Youth Hostel) on ens va atendre una senyora encantadora i l'habitació que ens va tocar era totalment japonesa... futón, tatami, vistes al jardí i portes corredisses de paper mate... i abans d'anar a dormir: ONSEN i sopar! Oohhh relax total! Un alberg acollidor i asequible, molt recomanable! L'endemà vam acabar de realitzar la visita oficial, però amb un plan "tranqui abueril", perquè no cal anar amb presses, que estem de vacances! jejeje cafetons, matchas, passejos, mooooltes fotos i molts somriures! Un cap de setmana molt entretingut, divertit i relaxant. Hem après moltes coses de la cultura i la gastronomía japonesa i el més important: ens ho hem passat teta! Aquesta setmana he estat una mica malaltona. He hagut d'anar al metge i m'han fet les proves de l'al·lèrgia, m'he estat medicant i ara em trobo molt millor. Més forta i enèrgica! Preparada per a rebre al Joan la setmana vinent!

Nikko 日光

Ahir diumenge vaig anar d'excursió a Nikko, un poblet encantador a 148 km al nord de Tokio. La Montse i jo ens vam llevar a quarts de 8 del matí, perquè ens sonava que es trigava unes 2 hores en arribar-hi. Ens vam trobar de bon matí a l'estació de Shinjuku i a les 10h30 vam agafar l'últim tren "express" que sortia cap a Nikko. La broma de no saber com van les coses ens va costar 4.000 yens. Si ho haguéssim sabut, hauríem quedat a l'estació Tobu Asakusa, des d'on surten molts més trens cap a Nikko i a sobre, bastant més econòmics, per només 1.300 yens. Una altra opció és la de comprar el Tobu Nikko Free Pass, que resulta pràctic i econòmic.

Quan vam aconseguir aclarar-nos amb els venedors dels bitllets i averiguar de quina andana sortía el nostre tren, vam conèixer a una noia que ens va sentir parlar espanyol, la Bea. Com que ella viatjava sola i nosaltres erem les dues úniques espanyoles del tren, totes 3 vam fer pinya fins a la tornada. Una excursió d'un dia a 3! Una experiència inoblidable perquè Nikko és preciós. Sens dubte, mereix el títol de Patrimoni de la Humanitat protegit per la UNESCO. L'entorn natural i paissatgístic en el que es troba el poble és el que el fa especial, encisador i romàntic... els boscos i el soroll de l'aigua que bessa de les fonts sembla sortit d'un conte de fades.

Els nens sortits de les excursions escolars (tot i ser diumenge) també han esdevingut part del paisatge, ja que des dels temps del viatge de noces dels meus pares, que Nikko és el típic destí d'excursions de nens de cole.

Molt recomanable venir a Nikko aviat, ja que la zona declarada Patrimoni de la Humanitat és força ample i si a sobre hi ha gent, s'ha de tenir paciència per a veure els temples de mica en mica, sense empentes. Nosaltres hi vam arribar cap a quarts d'una, vam dinar en un restaurant italià molt bo i econòmic just al davant de l'estació i tot seguit, vam pujar al bus local de Nikko que et porta cap a la zona dels temples per només 190 yens (aproximadament). La parada on s'ha de baixar per a començar la ruta és "Omotensando", del mateix nom que l'avinguda de moda a Tokio.

Després de visitar cadascún dels temples amb el tiquet combinat de 1.300 yens, vam tornar al poblet amb el mateix bus i vam agafar el darrer tren, que sortía a les 18h45, arribant a Tokio - estació d'Asakusa a les 21h30. A la tornada ja no vam pecar de guiris i vam comprar la opció més barata, tren turístic lentíssim!! el kaisoku ... de Nikko a l'estació d'Asakusa, però directe!!

Ahir ens ho vam passar tant bé que durant el recorregut de tornada ja feiem plans per a futures excursions de cap de setmana.

Yuushin ゆうしん

Abans de dir res més, us vull presentar al Yuushin, el nebodet de l'Ayumi de 4 anyets. Dissabte passat el vaig anar a veure a la seva classe de ball, a Takeshita dôri, Harajuku. L'escola de ball, a l'estil "Un paso adelante", ensenya Hip Hop, Jazz i Dança Clàssica a nens entre 4 y 20 anys.

El Yuushin és un petit Shin-chan que no para quiet, pleeeee d'energia, per això la seva mare, la Midori, germana gran de l'Ayumi, el porta cada dissabte a l'escola de ball. Ell s'ho passa teta i s'aplica moltíssim! Haurieu d'haver vist l'entussiasme que mostraven tots els nens quan el profe posava la música i es començaven a moure... era increíble! Com pot ser que nens tan petitons tinguin taaaanta flexibilitat i es moguin tan bé? Són de goma o què? jejeje

We Keep in touch,

aIkO

Classe de cuina japonesa 日本料理のレーソン

Sí! Dissabte passat vaig aprendre a cuinar el meu 1º plat de cuina japonesa. A més, vaig tenir la sort d'aprendre a fer i degustar el SUKIYAKI, un plat molt apreciat entre els japonesos. Tots els restaurants de Sukiyaki de la ciutat que he vist fins ara, estàn sempre plens! I no m'estranya... perquè el Sukiyaki és un plat de carn i verdures molt laboriós de preparar, car i apreciat pel seu valor nutritiu i saludable. La classe la vam realitzar a casa d'una amiga d'infància de l'Ayumi, la qual ara es dedica a cuinar professionalment. Tota la casa era plena d'estris culinaris que només es poden veure als restaurants més professionals! Cassoles de 3 pisos, culleres planes, Olles de terracota o fang... unes coses raríssimes! Molt Molt interessant. Només arribar a casa seva a quarts de 4 de la tarda, la chef ens havia preparat la recepta (gran part escrita en hiragana per a que la poguéssim entendre millor) i l'altra part en kanjis, que l'Ayumi, molt amablement, ens anava traduïnt a la Montse i a mi a mesura que la Junko (la chef) ens explicava com procedir amb la preparació del plat. Mentre tallavem les verdures i els bolets, es bullia l'arròs... i també vam preparar un postres: Mochi de Matcha! m'encanta! Es tracta del típic pastisset japonès elaborat a partir d'una pasta d'arròs i polssim de te verd amb llet.

mmmmmm vaig gaudir moltíssim preparant i menjant! Però no vaig ser la única, l'Ayumi, la Montse i la Nozoe tampoc paraven de menjar! La classe ens va costar 5.000 yens, uns 30€, incloses les despeses dels ingredients i un regal que ens va preparar: Fideus japonesos per a cuinar a casa! Udon! Em sembla que després d'aquesta fantàstica experiència, m'han vingut moltes ganes d'aprendre a cuinar ;)

Fins aviat!

Ja he començat les classes de japonès!

Hola! Com va tot? Aquesta setmana he començat les classes de japonès amb molta energia! Cada dilluns i dimecres, durant 1h30m, vaig a l'acadèmia Nichibei al barri de Yotsuya. Les classes estàn força bé, el nivell és una mica més avançat del que tinc en realitat, però així m'obligo a mi mateixa a posar-me les piles! A classe hi ha uns 15 alumnes de varies nacionalitats i és molt interessant. Els dies que no tinc classe aprofito per repassar i els caps de setmana, a estudiar! Aquest cap de setmana ha tornat a ploure, per variar, però he quedat amb l'Ayumi i la Montse i m'ha tornat a passar volant! Ahir també vaig conèixer a l'Ikumi, una noia japonesa que estudia espanyol, amb la que provablement també farem intercanvi. Estic molt contenta! Cada setmana conec a més gent, sento que avanço amb el japonès, que mica en mica faig progressos i que aviat podré construïr frases senceres!! Aquesta setmana també he estat buscant informació per dissenyar una bonica ruta de viatge de cara a l'estiu. No em puc queixar, aviat tindré aquí al Joan i voltarem pel país! L'Ayumi i les companyes de la feina m'estan ajudant molt a perfilar la ruta més adaptable als nostres gustos i necessitats, així que segur que quan vingui el Joan i més endavant, la família... ens ho passarem genial! VACANCES!! Una forta abraçada a tots i fins aviat!

No hi ha més enllà de la talla 36?!!??

Estimats amics, aquest cap de setmana ha estat molt tranquil, benkyo benkyo ganbaroOOone! Excepte ahir, que vaig anar a comprar roba a Shibuya i va ser un estrés! Shibuya és ple de botigues súper fashion, o sigui, una autèntica temptació... Hi ha tantíssimes coses per escollir! L'edifici més famós és el Shibuya 109, 6 plantes de mini botigues plenes de roba, sabates, complements i fins i tot, llocs on et maquegen les ungles i t'hi posen purpurina de colors!! Després de varies hores mirant, seleccionant el que més m'agradava i buscant la meva talla... vaig poder comprar algunes coses súper mones!! i dic poder perquè em va costar molt i no per l'idioma, sinó perquè... Les japoneses són tan primetes i menudes que costa horrors trobar números de sabates més enllà d'un 36! Jolines! Són unes minipies! I de pantalons... me'n vaig quedar uns de color verd... que era la talla més gran! Quina ràbia! Tampoc hi ha pantalons més enllà de la talla 36! Adjunto una foto de la típica imatge de Shibuya sortint de l'estació JR.

I pel que fa als jerseis i samarretes... hi ha llocs que no t'ho deixen emprovar!! Encara no entenc perquè, es justificaven dient que era talla única! Afortunadament tot el que em vaig comprar em va bé, perquè si no, tampoc t'ho deixen tornar!!! I el que més em va sorprendre va ser que als emprovadors teníen una caixa de bosses per a posar-te al cap mentre t'emproves la roba! Jo vaig pensar, "què coi és això"? I la dependenta em va explicar que era per a que no s'embruti la roba amb el maquillatge!! buffff... si és que van totes tan mega pintades que no m'extranya! però mira que confordre'm a mi a amb una kogal o una yamanba a l'estil "beyoncé"... doncs, home... què voleu que us digui.

Avui diumenge m'he passat el dia estudiant! Per fi avui ja em puc sentir orgullosa! Demà començo les classes i vull estar a l'altura dels meus companys.

Ah! i abans de dir Adéu... un vídeo dels malabars del Mario, mentre treballa al seu bar de Roppongi!

Nous estudis

これは面白いですね!

Aquesta setmana estic fent uns estudis de mercat sobre el turisme emisor tant a Corea del Sud com a Taiwán. Són molt interessants! Estic aprenent moltíssim i les hores a la oficina passen volant! Els estudis han d'estar acabats per dilluns vinent, que arribarà la delegació valenciana en acció de promoció i aprofitaran per a documentar-se de cara a les Jornades de Promoció a Corea, Taiwán i Japó, que tindran lloc el proper mes de juny. Aquests dies a la oficina treballem molt! La Tae és qui està més nerviosa, ja que és la cap de promoció, la Takako i la Misa també van força estressades amb tots els preparatius, el Sr. Horasawa no deixa descansar el telèfon ni un minut i la Hiromi està hiper mega concentrada en els comptes... quin clima més frenètic! Clima japonès!

Ahir vaig visitar el Japanese Language Institut de Yotsuya i em va causar molt bona impressió. Cansada d'esperar que AJALT de Kamiyachô em donés una resposta, vaig decidir informar-me en una altra acadèmia. Sort que ho vaig fer, perquè començo dilluns! Què bé!! El meu nivell després d'una petita entrevista de 10 minuts és beginner avançat, estructures gramaticals senzilles i converça molt simple. Ara per ara és el que necessito! L'objectiu d'aquest any és aprovar el 3-kyu の日本語能力試験　(examen oficial de llengua japonesa) aquest desembre! がんばります！

Aquesta tarda he quedat amb l'あゆみ, té el DELE (l'examen oficial d'espanyol) el proper dia 24! ha de repassar i necessita que li corretgeixi algunes redaccions i exercicis. Després anirem a sopar en una izakaya i a un bar de cocktails a Roppongi.

Dijous vindran a fer obres al meu balcó! Es veu que l'han de reforçar... que reforcin, que reforcin, que el pobre és una mica vellet... ちょっと古い

Aquests dies he començat a veure una nova sèrie d'anime, la qual ja havia començat a llegir-ne el manga l'any passat a París. Els francesos tenen molta sort, els drets de traducció estàn millor i són més eficients que a Espanya. Doncs bé, com que 彼氏彼女の辞書 (Kare Kano) s'ha acabat, ara he començat a veure: ごきんじょう物語 (Gokinjô monogatari) "Història del veïnat" també de l' Ai Yazawa 矢沢あい, la mateixa autora de Nana i Paradise Kiss. M'agrada tant... l'Ai Yazawa és la millor mangaka de la faç de la terra!! La recomano per entendre l'actualitat de la societat japonesa, practicar japonès informal i gaudir una estona...

Apa, みんなさん, passiu bé!

Shibamata, Oyoguna! Tortugues a l'atac!!!

こんにちは! Ja és diumenge i no para de ploure. Ha tornat el fred! Perquè ha de ploure tot el cap de setmana? Quina mala sort! Com que aquest cap de setmana no he pogut fer gaires fotos, penjaré les de dimarts passat, al poble de Shibamata (bressol del famós actor japonès Tora-san) quan dic famós... em refereixo entre els japonesos, es clar. Després de la visita, vam anar a sopar a Kabukichô (Shinjuku). Hi vam anar amb l'Ana Drake (ex becaria de l'IGAPE) i el Satoshi i vam celebrar el meu 1º mes al Japó! El 1º de 24!! UuUuaaahh! Aquest cap de setmana he conegut a la Takae, em va portar a una Izakaya de Ginza on tenien especialitats d'Okinawa!! Ahir dissabte va començar a ploure a bots i barrals, però el picnic a Yoyogi no es va cancelar, perquè quan els japonesos diuen de fer una cosa, mantenen sempre la seva paraula!! Peti qui peti!! jejeje I res, ens vam anar a ruxar una mica al Festival de Cuina Tailandesa al Parc de Yoyogi. L'Ayumi també va venir amb nosaltres i més tard vaig conèixer al Masa, amb qui a partir d'ara farem intercanvi espanyol-japonès! Bé, doncs com que avui el que hauria de fer és estudiar japonès enlloc de passar-me el matí penjant fotos a internet, us deixo fins a la propera entradaaaaa!! Gràcies per llegisr-me i pels missatges que m'aneu deixant! Petons!

Fotos: Temple de Shibamata, carrer d'entrada al temple, cartell d'avís de perill si caus al riu fronterer entre Tokio i la prefectura de Chiba (perill d'ofegar-se o fer-se mal no, perill de que et mosseguin unes tortugues assassines!) i amb l'Anna, a Kabukichô.

Terratremols 地震 !!

Hola a tothom! 元気 ?

Aquesta nit hem tornat a tenir un altre terratrèmol! Aquest cop s'ha notat de debò durant uns 2 minuts. S'ha originat al Pacífic, afectant tot el nord del Japó fins a un radi de 35 km. Ha succeït cap a la 1h45 de la matinada. Bé, serà qüestió d'anar-s'hi acostumant! Ells hi estan tant acostumats que ni tan sols ho comenten l'endemà a la Oficina... Espero que no arribi el dia en que sigui tema de converça, sinó mala senyal! Petons!

夢の中へ "Yume no naka he" dins d'un somni...

Estimats lectors, Ja és dimecres nit! Aquesta setmana serà molt curta! Dilluns va ser festiu, dimarts vaig sortir aviat de la feina i vaig anar a celebrar el meu 1º mes a Tokio en un restaurant d'especialitats de Nagoya, al súper animat barri de Kabukichô, a Shinjuku, i avui... he tornat a Ginza - Hibiya, a comprar algunes coses per la casa al MUJI (l'Ikea japonès).

La visita de dilluns al Kabuki va ser un rollo impressionant. Un tostón de 3 hores que afortunadament només vam pagar per a un dels actes, que ens va costar 1.100 yens i que només vam ser capaços de suportar 30 minuts. OoOOoHhhhh quin tostón!! monòlegs en japonès, escena estàtica, gens dinàmica... i sense entendre absolutament res del que deien, i per acabar-ho de rematar: a la última fila, del pis més alt del teatre, i sense poder seure!! ppfff... no hi tornarem mai més! Això sí, ara ja puc dir que sé "què és el Kabuki"... i la veritat, prefereixo el manga i l'anime com a entreteniment ideal per aprendre japonès.

子供の日です "Kodomo no hi", és el dia dels nens!

おはようございます!

Avui és Gogatsu itsuka (五月五日) , 5/5... i és festiu! és Kodomo no hi, el dia dels nens i els japonesos tenen la costum de penjar koinoboris dels balcons, en honor als nens de la casa. El passat 3 de març, també va ser dia festiu, era el Hinamatsuri o dia de les nenes! i en aquest dia la costum és adornar les cases on hi viuen nenes, amb nines de col·lecció. Normalment són els avis els que regalen nines maques a les seves netes. Algunes d'elles arriben a costar milers d'euros! i representen a la família real japonesa.

Ahir vaig anar a Kamakura i Yokohama amb alguns companys becaris i un amic japonès. L'excursió va estar molt bé! Vam sortir de l'estació principal de Tokio vora les 11h00. Kamakura es troba a 1h00 de Tokio en JR (línia Yokosuka), la mateixa línia para abans a Yokohama, per això a la tornada, vam anar a sopar al China Town més gran fora de China! Es troba a Yokohama i és brutal! Però anem per ordre... Cap al migdia vam arribar a Kita Kamakura (Kamakura Nord) i vam baixar del tren per a fer la ruta dels temples a peu fins a l'estació de Kamakura, on es troba el Santuari del Gran Buda, el famós Kamakura no Daibutsu (el Buda de Kamakura). El 1º temple que vam visitar va ser el d' Engakuji, on vaig tornar a percebre l'olor de la Primavera al Japó! La 3ª imatge és dels jardins d'Engakuji i la 4ª és del temple de Kenchôji, el temple més famós de Kamakura... tan de bo fóssiu aquí per a gaudir d'aquesta indescriptible època de l'any que tant fascina als japonesos! Gaudir del hanami observant els cirerers en flor (Sakura), percebre el canvi de color de les fulles momiji, contemplar els tsutsuji i les gegantines botan (peonies)... Kamakura és un oasi natural i tradicional! Visitant un dels temples i santuaris shintos de la zona, ens vam topar amb un casament al més pur estil shintoïsta! Com que els japonesos són tan dolços, agradables i educats, ens van deixar fotografiar-nos amb ells. Després vam procurar trobar un lloc decent per dinar on no hi hagués massa cua i vam acabar en un local d'arròs amb curry, dinant a les 4 de la tarda. Cap a les 5 ja vam poder veure al Gran Buda de 1252! Fa 13 metres d'alçada i pesa 121 tones! I finalment, fets caldo... de caminar i caminar... vam anar a descansar a la platgeta de Kamakura, amb l'illa d'Enoshima a 5 km al fons. Al vespre, ja de tornada cap a Tokio, ens vam aturar a Yokohama a passejar pel China Town il·luminat i a sopar en un restaurant súper fashion ple de pandas de peluche! quina excursió!!

El meu apartament! 私のアパート

Sísísí... quí ho diria, eh? Tot just a la setmana d'arribar al Japó i ja trobo lloc on viure! Quina sort que tinc! 1º vaig passar 3 nits a l' Hotel Toranomon Pastoral, al costat de l'Oficina. No era res de l'altre món, però era molt còmode llevar-se a les 8h30, esmorzar tranquil·lament i tenir la ofice allà mateix. Després em vaig traslladar a casa l'Atsuko... una dona encantadora que viu al barri d' Ogikubo, amiga del meu gran amic Agustín. Si no fós per ell... potser avui no podria satisfer el meu somni. M'ha ajudat tant!! ;)

Bé, doncs us dono oficialment la "Benvinguda al Japó" ja que encara que de moment no hi pogueu venir, espero que seguiu les aventures que us vagi explicant i fent dentetes per venir aviat!

Ah! I siusplau, qualsevol cosa que us sorprengui o vulgueu saber sobre aquesta altra part del món, no dubteu en comentar! Us respondré encantada! Sempre fa il·lusió rebre notícies d'aquells a qui t'estimes. Us deixo amb una imatge del meu piset de 25m2 a Shirokanedai. Oi que és encantador?

5 dies de caliu japonès

Quan vaig arribar a Tokio - Narita el passat 6 d'abril, em va venir a rebre l'Agustín a l'aeroport. Quina sort! Perquè després d'haver-me llevat a les 6h00, haver-me acompanyat el Dani a l'aeroport, haver-me estat acomiadant de la família, dels amics i del Joan... i d'haver pujat a l'avió a Barcelona - El Prat, aterrat a Helsinki, i tornat a pujar a l'avió per tornar a aterrar a Narita... estava massa cansada com per espavilar-me per arribar a l' Hotel Pastoral de Toranomon, al costat de la meva futura oficina. Gràcies Agustín per la paciència! Per ajudar-me a no equivocar-me de tren, per regalar-me aquell pilot de mapes, la tarjeta PASMO pel metro, per acompanyar-me fins a l'hotel, per fer-me una visita de la ciutat en hanami ... i per demanar-li a la teva amiga Atsuko que em quedés uns dies a la seva encantadora caseta d' Ogikubo amb aquest súper menjador i aquest acollidor jardinet tant ben cuidat!

Quan de temps! 久しぶりですね！

Avui he plegat aviat de la feina i he decidit anar cap a casa per a explorar totes les possibilitats que ofereix Tokyo per a gaudir del turisme. Uiiii és que me'n adono que em costarà molt posar-vos en antecedents per explica-vos que... VISC a TOKIO! Sí!! Fa quasi 1 mes que vaig arribar per a viure un somni que tenia des de ben petitona, el somni de la meva vida!! Doncs això, vaig arribar al Japó el passat diumenge 6 d'abril... i des d'aleshores que cada dia que passa és una aventura, la meva il·usió que tant de temps feia que esperava. Ho he aconseguit! M'han donat la beca per la que tant vaig lluitar l'any passat i part d'aquest, la beca TURESPAÑA 2007 en la que podré gaudir 2 anys d'aquesta experiència enriquidora! Doncs com us deia, m'he passat el vespre llegint blogs sobre el Japó i he pensat "jo també vull fer el mateix" i he recordat que ja n'havía encetat un de blog!! El meu blog de l'anterior experiència a la família TURISME de CATALUNYA a París! Així que, per a què començar-ne un altre si el més còmode és seguir amb aquest? Ara ja és tard i tot i que demà no treballo perquè és dia 1 de maig, el mes que ve seguiré explicant les meves aventures! Petons i abraçades a tots!