Hakone 箱根

El cap de setmana passat vaig viatjar a Hakone. La Montse i jo, soletes i aventureres, ens vam llevar a quarts de 7 del matí de dissabte per aprofitar tot el cap de setmana des de la sortida del sol fins la negra nit. Vam visitar tot el Parc Nacional del famós llac d'Ashinoko, i dic famós perquè no us podeu imaginar les riuades de turistes japonesos "domingueros" que hi havia! Bbuufff!! Unes cues bestials per a pujar al tren, al cremallera, al telefèric... excepte pel creuer, ja que hi vam anar diumenge a primera hora del matí i a més, feia una mica de fred. Sort que vam ser previsores i vam comprar el "Hakone Free Pass"! jejeje

El dissabte vam visitar la vall d'Owakudani, una vall de termes d'aigua molt calenta amb sulfur, coneguda com la vall dels ous d'Owakudani. Diuen que si menges un ou cuit en aquestes aigües, gaudiràs de 7 anys més de vida. Evidentment, la Montse i jo no ens vam perdre l'experiència de tastar-los! Ous durs de closca negra. Què curiós, oi? A la tarda vam anar a buscar el nostre alberg (Hakone Sengokuhara Youth Hostel) on ens va atendre una senyora encantadora i l'habitació que ens va tocar era totalment japonesa... futón, tatami, vistes al jardí i portes corredisses de paper mate... i abans d'anar a dormir: ONSEN i sopar! Oohhh relax total! Un alberg acollidor i asequible, molt recomanable! L'endemà vam acabar de realitzar la visita oficial, però amb un plan "tranqui abueril", perquè no cal anar amb presses, que estem de vacances! jejeje cafetons, matchas, passejos, mooooltes fotos i molts somriures! Un cap de setmana molt entretingut, divertit i relaxant. Hem après moltes coses de la cultura i la gastronomía japonesa i el més important: ens ho hem passat teta! Aquesta setmana he estat una mica malaltona. He hagut d'anar al metge i m'han fet les proves de l'al·lèrgia, m'he estat medicant i ara em trobo molt millor. Més forta i enèrgica! Preparada per a rebre al Joan la setmana vinent!

Nikko 日光

Ahir diumenge vaig anar d'excursió a Nikko, un poblet encantador a 148 km al nord de Tokio. La Montse i jo ens vam llevar a quarts de 8 del matí, perquè ens sonava que es trigava unes 2 hores en arribar-hi. Ens vam trobar de bon matí a l'estació de Shinjuku i a les 10h30 vam agafar l'últim tren "express" que sortia cap a Nikko. La broma de no saber com van les coses ens va costar 4.000 yens. Si ho haguéssim sabut, hauríem quedat a l'estació Tobu Asakusa, des d'on surten molts més trens cap a Nikko i a sobre, bastant més econòmics, per només 1.300 yens. Una altra opció és la de comprar el Tobu Nikko Free Pass, que resulta pràctic i econòmic.

Quan vam aconseguir aclarar-nos amb els venedors dels bitllets i averiguar de quina andana sortía el nostre tren, vam conèixer a una noia que ens va sentir parlar espanyol, la Bea. Com que ella viatjava sola i nosaltres erem les dues úniques espanyoles del tren, totes 3 vam fer pinya fins a la tornada. Una excursió d'un dia a 3! Una experiència inoblidable perquè Nikko és preciós. Sens dubte, mereix el títol de Patrimoni de la Humanitat protegit per la UNESCO. L'entorn natural i paissatgístic en el que es troba el poble és el que el fa especial, encisador i romàntic... els boscos i el soroll de l'aigua que bessa de les fonts sembla sortit d'un conte de fades.

Els nens sortits de les excursions escolars (tot i ser diumenge) també han esdevingut part del paisatge, ja que des dels temps del viatge de noces dels meus pares, que Nikko és el típic destí d'excursions de nens de cole.

Molt recomanable venir a Nikko aviat, ja que la zona declarada Patrimoni de la Humanitat és força ample i si a sobre hi ha gent, s'ha de tenir paciència per a veure els temples de mica en mica, sense empentes. Nosaltres hi vam arribar cap a quarts d'una, vam dinar en un restaurant italià molt bo i econòmic just al davant de l'estació i tot seguit, vam pujar al bus local de Nikko que et porta cap a la zona dels temples per només 190 yens (aproximadament). La parada on s'ha de baixar per a començar la ruta és "Omotensando", del mateix nom que l'avinguda de moda a Tokio.

Després de visitar cadascún dels temples amb el tiquet combinat de 1.300 yens, vam tornar al poblet amb el mateix bus i vam agafar el darrer tren, que sortía a les 18h45, arribant a Tokio - estació d'Asakusa a les 21h30. A la tornada ja no vam pecar de guiris i vam comprar la opció més barata, tren turístic lentíssim!! el kaisoku ... de Nikko a l'estació d'Asakusa, però directe!!

Ahir ens ho vam passar tant bé que durant el recorregut de tornada ja feiem plans per a futures excursions de cap de setmana.

Yuushin ゆうしん

Abans de dir res més, us vull presentar al Yuushin, el nebodet de l'Ayumi de 4 anyets. Dissabte passat el vaig anar a veure a la seva classe de ball, a Takeshita dôri, Harajuku. L'escola de ball, a l'estil "Un paso adelante", ensenya Hip Hop, Jazz i Dança Clàssica a nens entre 4 y 20 anys.

El Yuushin és un petit Shin-chan que no para quiet, pleeeee d'energia, per això la seva mare, la Midori, germana gran de l'Ayumi, el porta cada dissabte a l'escola de ball. Ell s'ho passa teta i s'aplica moltíssim! Haurieu d'haver vist l'entussiasme que mostraven tots els nens quan el profe posava la música i es començaven a moure... era increíble! Com pot ser que nens tan petitons tinguin taaaanta flexibilitat i es moguin tan bé? Són de goma o què? jejeje

We Keep in touch,

aIkO

Classe de cuina japonesa 日本料理のレーソン

Sí! Dissabte passat vaig aprendre a cuinar el meu 1º plat de cuina japonesa. A més, vaig tenir la sort d'aprendre a fer i degustar el SUKIYAKI, un plat molt apreciat entre els japonesos. Tots els restaurants de Sukiyaki de la ciutat que he vist fins ara, estàn sempre plens! I no m'estranya... perquè el Sukiyaki és un plat de carn i verdures molt laboriós de preparar, car i apreciat pel seu valor nutritiu i saludable. La classe la vam realitzar a casa d'una amiga d'infància de l'Ayumi, la qual ara es dedica a cuinar professionalment. Tota la casa era plena d'estris culinaris que només es poden veure als restaurants més professionals! Cassoles de 3 pisos, culleres planes, Olles de terracota o fang... unes coses raríssimes! Molt Molt interessant. Només arribar a casa seva a quarts de 4 de la tarda, la chef ens havia preparat la recepta (gran part escrita en hiragana per a que la poguéssim entendre millor) i l'altra part en kanjis, que l'Ayumi, molt amablement, ens anava traduïnt a la Montse i a mi a mesura que la Junko (la chef) ens explicava com procedir amb la preparació del plat. Mentre tallavem les verdures i els bolets, es bullia l'arròs... i també vam preparar un postres: Mochi de Matcha! m'encanta! Es tracta del típic pastisset japonès elaborat a partir d'una pasta d'arròs i polssim de te verd amb llet.

mmmmmm vaig gaudir moltíssim preparant i menjant! Però no vaig ser la única, l'Ayumi, la Montse i la Nozoe tampoc paraven de menjar! La classe ens va costar 5.000 yens, uns 30€, incloses les despeses dels ingredients i un regal que ens va preparar: Fideus japonesos per a cuinar a casa! Udon! Em sembla que després d'aquesta fantàstica experiència, m'han vingut moltes ganes d'aprendre a cuinar ;)

Fins aviat!

Ja he començat les classes de japonès!

Hola! Com va tot? Aquesta setmana he començat les classes de japonès amb molta energia! Cada dilluns i dimecres, durant 1h30m, vaig a l'acadèmia Nichibei al barri de Yotsuya. Les classes estàn força bé, el nivell és una mica més avançat del que tinc en realitat, però així m'obligo a mi mateixa a posar-me les piles! A classe hi ha uns 15 alumnes de varies nacionalitats i és molt interessant. Els dies que no tinc classe aprofito per repassar i els caps de setmana, a estudiar! Aquest cap de setmana ha tornat a ploure, per variar, però he quedat amb l'Ayumi i la Montse i m'ha tornat a passar volant! Ahir també vaig conèixer a l'Ikumi, una noia japonesa que estudia espanyol, amb la que provablement també farem intercanvi. Estic molt contenta! Cada setmana conec a més gent, sento que avanço amb el japonès, que mica en mica faig progressos i que aviat podré construïr frases senceres!! Aquesta setmana també he estat buscant informació per dissenyar una bonica ruta de viatge de cara a l'estiu. No em puc queixar, aviat tindré aquí al Joan i voltarem pel país! L'Ayumi i les companyes de la feina m'estan ajudant molt a perfilar la ruta més adaptable als nostres gustos i necessitats, així que segur que quan vingui el Joan i més endavant, la família... ens ho passarem genial! VACANCES!! Una forta abraçada a tots i fins aviat!

No hi ha més enllà de la talla 36?!!??

Estimats amics, aquest cap de setmana ha estat molt tranquil, benkyo benkyo ganbaroOOone! Excepte ahir, que vaig anar a comprar roba a Shibuya i va ser un estrés! Shibuya és ple de botigues súper fashion, o sigui, una autèntica temptació... Hi ha tantíssimes coses per escollir! L'edifici més famós és el Shibuya 109, 6 plantes de mini botigues plenes de roba, sabates, complements i fins i tot, llocs on et maquegen les ungles i t'hi posen purpurina de colors!! Després de varies hores mirant, seleccionant el que més m'agradava i buscant la meva talla... vaig poder comprar algunes coses súper mones!! i dic poder perquè em va costar molt i no per l'idioma, sinó perquè... Les japoneses són tan primetes i menudes que costa horrors trobar números de sabates més enllà d'un 36! Jolines! Són unes minipies! I de pantalons... me'n vaig quedar uns de color verd... que era la talla més gran! Quina ràbia! Tampoc hi ha pantalons més enllà de la talla 36! Adjunto una foto de la típica imatge de Shibuya sortint de l'estació JR.

I pel que fa als jerseis i samarretes... hi ha llocs que no t'ho deixen emprovar!! Encara no entenc perquè, es justificaven dient que era talla única! Afortunadament tot el que em vaig comprar em va bé, perquè si no, tampoc t'ho deixen tornar!!! I el que més em va sorprendre va ser que als emprovadors teníen una caixa de bosses per a posar-te al cap mentre t'emproves la roba! Jo vaig pensar, "què coi és això"? I la dependenta em va explicar que era per a que no s'embruti la roba amb el maquillatge!! buffff... si és que van totes tan mega pintades que no m'extranya! però mira que confordre'm a mi a amb una kogal o una yamanba a l'estil "beyoncé"... doncs, home... què voleu que us digui.

Avui diumenge m'he passat el dia estudiant! Per fi avui ja em puc sentir orgullosa! Demà començo les classes i vull estar a l'altura dels meus companys.

Ah! i abans de dir Adéu... un vídeo dels malabars del Mario, mentre treballa al seu bar de Roppongi!

Nous estudis

これは面白いですね!

Aquesta setmana estic fent uns estudis de mercat sobre el turisme emisor tant a Corea del Sud com a Taiwán. Són molt interessants! Estic aprenent moltíssim i les hores a la oficina passen volant! Els estudis han d'estar acabats per dilluns vinent, que arribarà la delegació valenciana en acció de promoció i aprofitaran per a documentar-se de cara a les Jornades de Promoció a Corea, Taiwán i Japó, que tindran lloc el proper mes de juny. Aquests dies a la oficina treballem molt! La Tae és qui està més nerviosa, ja que és la cap de promoció, la Takako i la Misa també van força estressades amb tots els preparatius, el Sr. Horasawa no deixa descansar el telèfon ni un minut i la Hiromi està hiper mega concentrada en els comptes... quin clima més frenètic! Clima japonès!

Ahir vaig visitar el Japanese Language Institut de Yotsuya i em va causar molt bona impressió. Cansada d'esperar que AJALT de Kamiyachô em donés una resposta, vaig decidir informar-me en una altra acadèmia. Sort que ho vaig fer, perquè començo dilluns! Què bé!! El meu nivell després d'una petita entrevista de 10 minuts és beginner avançat, estructures gramaticals senzilles i converça molt simple. Ara per ara és el que necessito! L'objectiu d'aquest any és aprovar el 3-kyu の日本語能力試験　(examen oficial de llengua japonesa) aquest desembre! がんばります！

Aquesta tarda he quedat amb l'あゆみ, té el DELE (l'examen oficial d'espanyol) el proper dia 24! ha de repassar i necessita que li corretgeixi algunes redaccions i exercicis. Després anirem a sopar en una izakaya i a un bar de cocktails a Roppongi.

Dijous vindran a fer obres al meu balcó! Es veu que l'han de reforçar... que reforcin, que reforcin, que el pobre és una mica vellet... ちょっと古い

Aquests dies he començat a veure una nova sèrie d'anime, la qual ja havia començat a llegir-ne el manga l'any passat a París. Els francesos tenen molta sort, els drets de traducció estàn millor i són més eficients que a Espanya. Doncs bé, com que 彼氏彼女の辞書 (Kare Kano) s'ha acabat, ara he començat a veure: ごきんじょう物語 (Gokinjô monogatari) "Història del veïnat" també de l' Ai Yazawa 矢沢あい, la mateixa autora de Nana i Paradise Kiss. M'agrada tant... l'Ai Yazawa és la millor mangaka de la faç de la terra!! La recomano per entendre l'actualitat de la societat japonesa, practicar japonès informal i gaudir una estona...

Apa, みんなさん, passiu bé!

Shibamata, Oyoguna! Tortugues a l'atac!!!

こんにちは! Ja és diumenge i no para de ploure. Ha tornat el fred! Perquè ha de ploure tot el cap de setmana? Quina mala sort! Com que aquest cap de setmana no he pogut fer gaires fotos, penjaré les de dimarts passat, al poble de Shibamata (bressol del famós actor japonès Tora-san) quan dic famós... em refereixo entre els japonesos, es clar. Després de la visita, vam anar a sopar a Kabukichô (Shinjuku). Hi vam anar amb l'Ana Drake (ex becaria de l'IGAPE) i el Satoshi i vam celebrar el meu 1º mes al Japó! El 1º de 24!! UuUuaaahh! Aquest cap de setmana he conegut a la Takae, em va portar a una Izakaya de Ginza on tenien especialitats d'Okinawa!! Ahir dissabte va començar a ploure a bots i barrals, però el picnic a Yoyogi no es va cancelar, perquè quan els japonesos diuen de fer una cosa, mantenen sempre la seva paraula!! Peti qui peti!! jejeje I res, ens vam anar a ruxar una mica al Festival de Cuina Tailandesa al Parc de Yoyogi. L'Ayumi també va venir amb nosaltres i més tard vaig conèixer al Masa, amb qui a partir d'ara farem intercanvi espanyol-japonès! Bé, doncs com que avui el que hauria de fer és estudiar japonès enlloc de passar-me el matí penjant fotos a internet, us deixo fins a la propera entradaaaaa!! Gràcies per llegisr-me i pels missatges que m'aneu deixant! Petons!

Fotos: Temple de Shibamata, carrer d'entrada al temple, cartell d'avís de perill si caus al riu fronterer entre Tokio i la prefectura de Chiba (perill d'ofegar-se o fer-se mal no, perill de que et mosseguin unes tortugues assassines!) i amb l'Anna, a Kabukichô.

Terratremols 地震 !!

Hola a tothom! 元気 ?

Aquesta nit hem tornat a tenir un altre terratrèmol! Aquest cop s'ha notat de debò durant uns 2 minuts. S'ha originat al Pacífic, afectant tot el nord del Japó fins a un radi de 35 km. Ha succeït cap a la 1h45 de la matinada. Bé, serà qüestió d'anar-s'hi acostumant! Ells hi estan tant acostumats que ni tan sols ho comenten l'endemà a la Oficina... Espero que no arribi el dia en que sigui tema de converça, sinó mala senyal! Petons!

夢の中へ "Yume no naka he" dins d'un somni...

Estimats lectors, Ja és dimecres nit! Aquesta setmana serà molt curta! Dilluns va ser festiu, dimarts vaig sortir aviat de la feina i vaig anar a celebrar el meu 1º mes a Tokio en un restaurant d'especialitats de Nagoya, al súper animat barri de Kabukichô, a Shinjuku, i avui... he tornat a Ginza - Hibiya, a comprar algunes coses per la casa al MUJI (l'Ikea japonès).

La visita de dilluns al Kabuki va ser un rollo impressionant. Un tostón de 3 hores que afortunadament només vam pagar per a un dels actes, que ens va costar 1.100 yens i que només vam ser capaços de suportar 30 minuts. OoOOoHhhhh quin tostón!! monòlegs en japonès, escena estàtica, gens dinàmica... i sense entendre absolutament res del que deien, i per acabar-ho de rematar: a la última fila, del pis més alt del teatre, i sense poder seure!! ppfff... no hi tornarem mai més! Això sí, ara ja puc dir que sé "què és el Kabuki"... i la veritat, prefereixo el manga i l'anime com a entreteniment ideal per aprendre japonès.

子供の日です "Kodomo no hi", és el dia dels nens!

おはようございます!

Avui és Gogatsu itsuka (五月五日) , 5/5... i és festiu! és Kodomo no hi, el dia dels nens i els japonesos tenen la costum de penjar koinoboris dels balcons, en honor als nens de la casa. El passat 3 de març, també va ser dia festiu, era el Hinamatsuri o dia de les nenes! i en aquest dia la costum és adornar les cases on hi viuen nenes, amb nines de col·lecció. Normalment són els avis els que regalen nines maques a les seves netes. Algunes d'elles arriben a costar milers d'euros! i representen a la família real japonesa.

Ahir vaig anar a Kamakura i Yokohama amb alguns companys becaris i un amic japonès. L'excursió va estar molt bé! Vam sortir de l'estació principal de Tokio vora les 11h00. Kamakura es troba a 1h00 de Tokio en JR (línia Yokosuka), la mateixa línia para abans a Yokohama, per això a la tornada, vam anar a sopar al China Town més gran fora de China! Es troba a Yokohama i és brutal! Però anem per ordre... Cap al migdia vam arribar a Kita Kamakura (Kamakura Nord) i vam baixar del tren per a fer la ruta dels temples a peu fins a l'estació de Kamakura, on es troba el Santuari del Gran Buda, el famós Kamakura no Daibutsu (el Buda de Kamakura). El 1º temple que vam visitar va ser el d' Engakuji, on vaig tornar a percebre l'olor de la Primavera al Japó! La 3ª imatge és dels jardins d'Engakuji i la 4ª és del temple de Kenchôji, el temple més famós de Kamakura... tan de bo fóssiu aquí per a gaudir d'aquesta indescriptible època de l'any que tant fascina als japonesos! Gaudir del hanami observant els cirerers en flor (Sakura), percebre el canvi de color de les fulles momiji, contemplar els tsutsuji i les gegantines botan (peonies)... Kamakura és un oasi natural i tradicional! Visitant un dels temples i santuaris shintos de la zona, ens vam topar amb un casament al més pur estil shintoïsta! Com que els japonesos són tan dolços, agradables i educats, ens van deixar fotografiar-nos amb ells. Després vam procurar trobar un lloc decent per dinar on no hi hagués massa cua i vam acabar en un local d'arròs amb curry, dinant a les 4 de la tarda. Cap a les 5 ja vam poder veure al Gran Buda de 1252! Fa 13 metres d'alçada i pesa 121 tones! I finalment, fets caldo... de caminar i caminar... vam anar a descansar a la platgeta de Kamakura, amb l'illa d'Enoshima a 5 km al fons. Al vespre, ja de tornada cap a Tokio, ens vam aturar a Yokohama a passejar pel China Town il·luminat i a sopar en un restaurant súper fashion ple de pandas de peluche! quina excursió!!

El meu apartament! 私のアパート

Sísísí... quí ho diria, eh? Tot just a la setmana d'arribar al Japó i ja trobo lloc on viure! Quina sort que tinc! 1º vaig passar 3 nits a l' Hotel Toranomon Pastoral, al costat de l'Oficina. No era res de l'altre món, però era molt còmode llevar-se a les 8h30, esmorzar tranquil·lament i tenir la ofice allà mateix. Després em vaig traslladar a casa l'Atsuko... una dona encantadora que viu al barri d' Ogikubo, amiga del meu gran amic Agustín. Si no fós per ell... potser avui no podria satisfer el meu somni. M'ha ajudat tant!! ;)

Bé, doncs us dono oficialment la "Benvinguda al Japó" ja que encara que de moment no hi pogueu venir, espero que seguiu les aventures que us vagi explicant i fent dentetes per venir aviat!

Ah! I siusplau, qualsevol cosa que us sorprengui o vulgueu saber sobre aquesta altra part del món, no dubteu en comentar! Us respondré encantada! Sempre fa il·lusió rebre notícies d'aquells a qui t'estimes. Us deixo amb una imatge del meu piset de 25m2 a Shirokanedai. Oi que és encantador?

5 dies de caliu japonès

Quan vaig arribar a Tokio - Narita el passat 6 d'abril, em va venir a rebre l'Agustín a l'aeroport. Quina sort! Perquè després d'haver-me llevat a les 6h00, haver-me acompanyat el Dani a l'aeroport, haver-me estat acomiadant de la família, dels amics i del Joan... i d'haver pujat a l'avió a Barcelona - El Prat, aterrat a Helsinki, i tornat a pujar a l'avió per tornar a aterrar a Narita... estava massa cansada com per espavilar-me per arribar a l' Hotel Pastoral de Toranomon, al costat de la meva futura oficina. Gràcies Agustín per la paciència! Per ajudar-me a no equivocar-me de tren, per regalar-me aquell pilot de mapes, la tarjeta PASMO pel metro, per acompanyar-me fins a l'hotel, per fer-me una visita de la ciutat en hanami ... i per demanar-li a la teva amiga Atsuko que em quedés uns dies a la seva encantadora caseta d' Ogikubo amb aquest súper menjador i aquest acollidor jardinet tant ben cuidat!

Quan de temps! 久しぶりですね！

Avui he plegat aviat de la feina i he decidit anar cap a casa per a explorar totes les possibilitats que ofereix Tokyo per a gaudir del turisme. Uiiii és que me'n adono que em costarà molt posar-vos en antecedents per explica-vos que... VISC a TOKIO! Sí!! Fa quasi 1 mes que vaig arribar per a viure un somni que tenia des de ben petitona, el somni de la meva vida!! Doncs això, vaig arribar al Japó el passat diumenge 6 d'abril... i des d'aleshores que cada dia que passa és una aventura, la meva il·usió que tant de temps feia que esperava. Ho he aconseguit! M'han donat la beca per la que tant vaig lluitar l'any passat i part d'aquest, la beca TURESPAÑA 2007 en la que podré gaudir 2 anys d'aquesta experiència enriquidora! Doncs com us deia, m'he passat el vespre llegint blogs sobre el Japó i he pensat "jo també vull fer el mateix" i he recordat que ja n'havía encetat un de blog!! El meu blog de l'anterior experiència a la família TURISME de CATALUNYA a París! Així que, per a què començar-ne un altre si el més còmode és seguir amb aquest? Ara ja és tard i tot i que demà no treballo perquè és dia 1 de maig, el mes que ve seguiré explicant les meves aventures! Petons i abraçades a tots!

i l'estiu al Canadà

Tan de bo hagués tingut més dies de festa per gaudir amb la família, els amics i amb el Joan... No obstant, vaig tenir temps de veure a tots els qui volia veure. Llàstima que no pogués estar-hi més estona, potser... aprofitar millor els moments, però és difícil de gaudir de tothom en 1 única setmana. Amb la família vam anar al Canadà, una fantàstica però supersònica ruta que incloia el Québec, Ontario i una mil·lèssima part dels Estats Units (l'estat de New York, on hi ha les meravelloses Catarates del riu Niàgara). M'ho vaig passar taaaaaaan bé amb la meva family adorable! els trobava molt a faltar! I vam riure tant!! ... no sé si tornarem a repetir mai més un viatge tant llarg tots 4... (llarg de distància, no de temps)... perquè la veritat és que cansa bastant viatjar en agost, i quan es té una edat... ja no s'està per segons quins trotes. En fi, a mi m'agradaria repetir-ho.

Quan vam anar a Londres...

Només hi vaig poder passar quasi 4 dies, però el Joan, el Xavi i la Dési s'hi van quedar gairebé tota la setmana. Bé, jo ja hi havia estat un parell de vegades, la 1ª va ser quan era molt petitona. Recordo que hi vaig anar amb tota la family troup, amb l'avi, els cosins i els tiets! Ens en vam anar un cap de setmana corrent, com qualsevol altre, i feia mooooolt de fred! Ens van portar al Museu de la joguina, al de la Cera... i recordo que el primer cop que vaig veure el Buckingham Palace vaig pensar que era petit! jajajajaja... aquella vegada ens ho vam passar molt bé. La 2ª va ser una mica més endavant, l'estiu del 2005, quan el Joan hi treballava. Aquell cop m'hi vaig quedar 6 dies, i Sort! perquè gairebé em vaig quedar sense un duro! Què cara que és aquesta ciutat... i bé, el darrer cop va ser el mes passat. El moment en que millor m'ho vaig passar va ser ballant a la màquina japonesa d'aquella sala de jocs... quin riure! Com pot ser que els anglesos siguin taaaaaan negats amb el ritme? La Dési i jo erem les millors amb diferència!! jajajajaja ^^

la diada de Catalunya à la Maison de la Catalogne

En el moment que tocava no ho vaig fer, però ara que tinc una estona abans de tornar a casa, us mostro algunes de les fotos de la diada de Catalunya que vam cel·lebrar a París, divendres dia 7 de setembre 2007... evidentment en Carot deuria tenir coses més importants a fer el propi dia de la diada però nosaltres encantats de que fos divendres! Després vam tenir festeta - coctail i vinga canapés, pernil, fideuà i copes de vi i de cava... del bo! Quina al·legría! Visca Catalunya! Cantant els segadors, rient i menjant... Vestíem elegants, oi?? Aquests eren els últims dies de la Noe i l'Amigoneta, abans de que marxéssin cadascuna pel seu compte... les meves nenes que enyoro un munt!! La Noe a la Catalogne, encara no sé si amb o sense feina i l'Amigoneta a Glasgow fent entrevistes. Sort noies! Els de la foto són l'Eveta i el seu Romà... quina foto taaaaan bonica, oi?

weekend à rOMe

De tornada a París, ja és dimecres, encara som al mes d'octubre però fa un fred gelat. Ja s'ha acabat l'estiu... i què poc que s'ha deixat veure aquí a París. Aquest cap de setmana esperava veure el SOL allà a Roma... però resulta que encara ha fet més fred que a França! Però bé, no parlaré del temps, sinó dels fantàstics 4 dies que he passat a la città del amOOooOoOre!! UOoOh!! amb el piccolo colazione menjant canneloni, lasagnes, pizzes i tiramisús!! Crec que m'he engreixat i tot! Sort dels 4 pisos + 320 esglaons que vam haver de pujar per veure les millors vistes de Roma des de la cúpola de San Piettro al Vaticà! Estava ple de japos! ... i hores de cua per veure la capella Sistina! Quin suplici! No la pots veure si abans no travesses les 50.000 galeries interminables de quadres de bodegons, motius religiosos, motius barrocs i rococós!! OooOoOiiix quina tortura!! Sort que val la pena la meravella de Michelangelo... i també recomano (només pels amants de Disney) d'anar a veure Ratatouille! La vam veure en italià en un enorme cinema del barri de Trastevere (Quin barri més encantador, semblava sortit d'un conte) ... i res, que la pel·lícula és divertidíssima, tot i que m'imagino que en francès deu ser millor! jejeje

Bacios!!

la famille sur Paris

Aiiii... últimament tenim molta feina i jo molt poques ganes de treballar... i menys avui que és divendres i que demà marxo a Roma! bbuufff des de que vaig tornar del viatge de premsa a Catalunya que se m'acumulen els paperots damunt la taula i jo només pensant en escampar la boira! Tinc tantes ganes de sortir de weekend! Ja començo a percebre el final de l'estada a París, a la citée de la lumière, que c'est pas vrai... c'est la ville de crôtes de chien et toujours sous la pluie! ... no, de debò, que em farà molta llàstima marxar d'aquí, però com que marxo per tornar a marxar... no és el mateix que marxar per tornar a casa. Ara casa meva és la rue Moscou, i la meva famille son la Carol i l'Adrià. Com els trobaré a faltar! Aquest weekend és l'aniverari de la Carol, que en fa 27... i aviat serà el de l'Adrià! El temps passa volant! Com els enyoraré... ;(

Sento actualitzar el blog tant tard! Havia perdut el "mot de passe" mais Voilà! Ja hi tornem a ser... perquè cal que actualitzi una micona el dia a dia parisí! Doncs au, a penjar fotos! Petons a tots!