Per al meu món, París, Tokyo i Barcelona!

Cada estiu, després de la festa de Sant Joan, els meus pares festegen l'aniversari de noces. Aquest any ja han arribat als 30 i la setmana vinent, jo arribo als 29. Cada any la família es fa més grossa i més rica, gaudim d'un entorn més ampli d'amistats compartides i recordem en cadascuna de les nostres reunions, nombroses vivencies. Sembla mentida que ja faci 30 anys que es van casar, 29 anys de la meva existència i quasi 27 anys que puc comptar amb la millor germana del món. Avui he anat a renovar el passaport caducat. Ja han passat 5 anys d'ençà de la darrera vegada que ho vaig fer a París, abans de marxar tots 4 de viatge al Canadà. Com ha plogut des d'aleshores, quan encara vivia a França, treballant per Turisme de Catalunya. Fa 5 anys, tot just començava a conèixer grans persones que amb el pas del temps m'han transformat. Les experiències que compartiem em van inspirar a començar a escriure aquest blog. Avui, a 7 dies vista d'arribar feliç als 29 anys, voldria agraïr a cadascú de vosaltres, la gran satisfacció que m'heu aportat al llarg de tots aquests anys. Ho intentaré resumir en només 4 paraules: Gràcies París, Tokyo i Barcelona! ... i amb aquest intent d'expresar en petites paraules infinitat de grans moments, no m'acomiado. Simplement deixo d'escriure per a poder continuar-ho fent demà i durant els propers 5 anys que acabo d'encetar amb aquest nou passaport. Ja dono per fet que ens seguirem transformant els uns als altres durant aquests propers anys! 

Benvingut estiu 2012

Ja han passat 10 dies de la darrera entrada. El temps vola d'ençà que he tornat a reprendre els tours en bici amb Walking Planets. Enyorava llevar-me aviat i fer esport acompanyada d'estudiants americans plens d'optimisme i energia. Trobava a faltar els dies assolellats rostint-me les galtes i espatlles, l'humida brisa del Mediterrani encrespant-me els cabells o la olor dels suprems llom amb formatge del Conesa. He enyorat molt tornar a treballar damunt les green bikes... si es que es pot dir treballar! Qui es podria negar a voltar en aquest bonic escenari que tenim per ciutat? Qui podria rebutjar acompanyar grups de jovent amb ganes de passar-s'ho d'allò més bé? Qui podria evitar encomanar-se el seu somriure mentre queden fascinats per Barcelona? Sincerament, qui no podria estimar aquesta feina? Barcelona es fa estimar i sens dubte, els meus nanos també. I què puc dir de l'equip? Tinc unes jefes plenes de vitalitat que són excel·lents aventureres, igual que els socis que ens lloguen les bicis. Quan em proposen guiar el proper tour, ho gaudeixo tant que més que una feina, sembla la meva afició. Demà a primera hora tornarem a recorrer els carrerons del barri gòtic, les places del Parc de la Ciutadella i tot el front marítim. Últimament ja no em cal anar al gimnàs, tot i que segueixo gaudint de les sessions de Body Balance al Holmes Place, m'ho prenc amb molta més calma. Ja faig prou cardio riding bikes every day.

南ドイツとチェコ共和国に旅行をしました。

父とアドリア君

私達の車でチェコへ

嫉妬はいけない、皆さん！この旅は仕事の旅だった。先週の水曜日の夜から今週の月曜日の午後まで、父とアドリア君『私の親友』と車でバルセロナからドイツまで運転したり、楽しんだり、一緒に良い時間を過ごしました。父の趣味は蒸気機関車を眺める事ですから、蒸気機関車の写真を取ったりビデオを作ったり、旅行をしたりしました。最近、父は毎月一回、海外に旅行をするつもりです。ほとんどの旅は仕事だけでなく趣味の旅もしています。子供のころから、父は良く旅行をしていたので私は昔から彼の留守に慣れてしまいました。最近、一緒に働いているので、一緒にこの旅をしました。父はもう６５歳だから長い旅行で運転することができないので私の友達『アドリア君』も来て、ちゃんとドイツまで運転していました。実は一緒に旅行をしたので、気軽で楽しくて面白い旅だった。そこでまずは、バルセロナからカルルスルーエに行ってこの街に一泊泊まりました。カルルスルーエは素敵な街ではないけど私の従兄弟『マルタちゃん』がこの街に住んでいるわけです。次の日、右の方に運転したり、全ての国を渡ったり、チェコの境界線まで着いたりしました。ドイツはチェコより、物価が高いので気軽にチェコに泊まって、とっても楽で安かった場所だった。その泊まった場所の位置は便利だし、景色が素晴らしいし、空気も奇麗だし、みんな嬉しかった。チェコのビールはドイツのビールと同じぐらい美味しいといってもいいですが私はビールを飲まないので分からない（笑）。しかし、チェコのワインが美味しかった！甘くて柔らかい味だった。チェコとドイツの料理は似てるけどちょっと違う。例えば、ドイツ人は魚をあまり食べないんですがチェコの魚がホントに美味しかった！バルセロナに帰る前、ドイツの国を運転しながら色々な街を観光をしました。途中で止まって『ヴュルツブルク』という街をのんびり歩きました。帰る時にドイツからバルセロナまで飛行機に乗りました。その旅はあっという間に過ぎたのでちょっと悲しい気持ちになりました。できれば、もう一回一緒に旅行をしたい。

Som'hi again nach Eastern Deutschland

Steinbach (Alemanya de l'Est)

Willkommen in Steinbach

3 agents, 5 dies i 3 mitjans de transport per completar una missió que hem batejat com "l'entrega del tuareg + turisme ferroviari a 8ºC". Tots 3 agents hem tornat a casa força cansats, però satisfets, sans i estalvis. La missió ha estat resolta amb èxit i com a resultat: Més de 2.284 km recorreguts, més de 5 noves destinacions repartides entre Alemanya i Txèquia, rurals i urbanes, càlides i fresques amb el mateix denominador comú: es parla alemany i si no el saps, més val que prestis atenció a deduïr què voldran dir els 50.000 cartells que anuncien Umleitung, Ausfahrt i/o Stauung que trobaras constantment a les carreteres. La missió va començar a Barcelona el passat dijous 31 de maig a les 06h00. La primera prova: conduïr els 1.200 km en cotxe que separen la capital catalana de la ciutat alemanya de Karlsruhe, situada una mica més al nort d'Stuttgart, capital de la regió alemanya de Baden Württemberg. Cap a les 20h00 del mateix 31/5 acompliem la primera de les proves amb algún ensurt a la carretera, molta son i esgotament. Premi de la 1ª prova: Un bon sopar de retrobada amb la cosina Marta i l'amic Fabio, anfitrions de la nostra primera nit a Karlsruhe. 2ª prova: Conduïr 484 km fins a Kovárská (rep. txeca) i arribar-hi abans de les 14h00 del dia 1/6. Evidentment, la 2ª prova també es va resoldre en el temps estipulat i ho vam gaudir dinant en una encantadora pensió de l'Alemanya de l'est on ens van servir la famosa Schnitzel dels països germànics i després... a Jugar! Sí, jugar. La 3ª prova consistia en perseguir en cotxe i a peu varies locomotores de vapor que circulaven en un circuit tancat d'uns 8 km en terres fronterisses entre Txèquia i l'Alemanya de l'est. Es tractava d'anticipar-nos al pas de la locomotora, que afortunadament avançava a 20km/h i ens permetia superar-la sense grans dificultats, orientant-nos i buscant una bona posició per fotografiar-la, filmar-la i alhora admirar-la mentre s'acostava, orgullosa, escampant una magestuosa estela de fum i vapor entre les verdes muntanyes. Els boscos de l'antiga Alemanya comunista son territoris desangelats, de tal pau i austeritat que ràpidament et transporten a una altra època passada amb un lleuger regust nostàlgic tot i que no vol dir que ens hagués agradat viure l'hostilitat de l'època comunista soviètica. Confesso però, que a mesura que avançavem cap a l'est per aquelles carreteres que, fa 30 anys portaven cap a "territori hostil", una gran dosi de curiositat ens posava la pell de gallina. Com deuria haver estat la vida a l'altra banda de la frontera? Què deurien haver sentit els alemanys conduint un Trabant i vigilant de no ser descoberts per la omnipresent Volks Polizei?