Ja fa una setmana que vaig tornar del viatge a Indonesia, un viatge fantàstic, ple de sorprenents i agradables aventures. Després de passar el cap de setmana a Singapur, dilluns 27 d'abril ens enlairabem amb el vol de la companyía Air Asia cap a Yogyakarta, una bonica ciutat situada al centre de l'illa de Java. Recordo la primera imatge al aterrar a l'aeroport i el que vaig pensar: "Per fí, un indret autèntic, verge... poc explotat". Recordo l'agradable temperatura... uns 30 ºC. i l'expressió de felicitat dels meus companys... "estem de vacances"! Només arribar, ens cobren una tassa per obtenir el visat. Més de 7 dies al país costa 25$, i com que ens hi estaríem 8... a pagar. Sort que Indonesia és molt econòmica i en prou feines notes les despeses. Quin paradís! Un cop obtingut el visat (als espanyols i japonesos ens el tramiten automàticament gràcies al conveni) ens aproximem a l'estació de taxis disposats a negociar un preu. L'Anna, que li agrada "regatejar", ens va estalviar el disgust i va negociar un preu just amb el taxista per a que ens acostés fins al centre de la ciutat i ens deixés a l' Hotel Peti Mas. L'aeroport de Yogyakarta queda a uns 20 minuts en taxi del centre de la ciutat. El preu màxim per trasllat és 50.000 IDR (uns 500 yens o uns 3 euros.) Si el taxista en demana més, és una estafa. Normalment el que es fa en aquests casos és llogar els serveis d'un conductor privat que alhora fa de guía local acordant un preu total per dia. Nosaltres, que erem 8 persones, vam llogar 2 taxis i vam pagar 300.000 IDR per cotxe, al dia. Es pot negociar per menys, però ens va semblar un preu just per la qualitat del servei que vam rebre. Els conductors parlaven anglès, teníen paciència de Sants, bona voluntat, amabilitat i excel·lent puntualitat. A la propera entrada comentaré els spots turístics imprescindibles de Yogyakarta: El Palau de l'Aigua i el Palau Imperial (centre de la ciutat), el Temple Hinduïsta de Prambanan i el Temple Buddhista de Borobudur, als afores de la ciutat, ambdós declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Sobren les paraules per descriure la màgia d'aquells escenaris...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada