La fórmula de la felicitat...

és quan s'acaba l'hivern i comença la primavera, el fred i la pluja es transforma en un sol radiant que desvetlla cada dia i una temperatura excel·lent que convida a sortir del llit i passejar per la ciutat; aprofitant les terrasses animades per gaudir de cafès i de coctails fins ben entrada la nit i adormir-se prou relaxat com per no notar que un es troba cansat d'haver exprimit cada moment del dia en harmonia amb l'entorn. Últimament, només m'ha fet falta que el meu entorn a Tokyo s'elevés al cub de la presència de l'Adrià, la Mireia i l'Oriol, sumada a la paciència emmagatzemada de molts mesos d'esperar-los, per finalment, formar l'equació necessaria de la fórmula de la felicitat i poder saborejar l'emocionant alegría d'una esperada retrobada. L'Adrià i la Mireia van arribar al Japó a finals del mes passat i ja fa 3 setmanes que volten pel país. Ja només els queden 4 dies d'un viatge que va començar a Nova Delhi i que ha acabat, tal i com estava previst, al cap de mig any a Tokyo. He viatjat amb ells a Minakami, a Nikko i també hem recorregut els carrers de Tokyo. He gaudit del seu entusiasme per cada detall, m'he emocionat de la seva sorpresa al descobrir les novetats que per a mi ja formen part d'una rutina i he tornat a sentir el que fa 2 anys vaig notar quan aterrava en aquest país únic, tant brillant i especial. Aquests dies amb ells, recordant el passat i dibuixant el futur inmediat que m'espera a Catalunya, m'animo i m'entristeixo alhora. La seva visita em fa recordar qui era jo fa 3 anys, com hem canviat, com hem crescut. Aquests dies al seu costat, reacciono al percebre que ja s'acaba aquest cicle al Japó, la meva realitat present... però sobretot, aquests dies amb ells m'han fet pensar que tot el que sento avui és la visió global d'aquest inmens mosaïc d'efímers moments viscuts amb intensitat i que, adonar-se'n i saber-los apreciar, és la fórmula de la felicitat.