Tornar a trepitjar els carrers de Minato-ku, sentir de nou la megafonía del Tokyo Metro i la música de la línia Yamanote, olorar i tastar els perfumats savors d'un bon Sukiyaki en companyía de qui durant 2 anys, no havia tingut la oportunitat de tornar a veure... ha estat com tornar a casa després d'un llarg viatge. Un viatge després d'un viatge. Una extranya sensació per qui no ha viscut mai en un altre país tant diferent al nostre, en una ciutat tant fascinant i alhora tant complexa com Tokyo. Però, malgrat el temps transcorregut i la distància, Tokyo ha estat i serà sempre casa meva. Aquests dies al Japó han estat màgics. Per una banda, semblava que res hagués canviat, que tornés a reviure el passat... com si el temps s'hagués aturat a l'any 2009... però per altra banda, les amistats que he retrobat i tot el que ha passat i hem viscut durant aquests dos anys separats, m'han fet adonar de que el temps, encara que no ho sembli, avança. L'Ayumi ja és mare d'un nen preciós de 8 mesos, el Haruya; la Misa ja és tia d'un altre nen encantador, el Haruki i la Takako tampoc trigarà gaire en ser mare! Quantes alegres sorpreses m'he trobat al llarg de 15 dies de passejos, dinars, sopars, compres, festes i aventures. El temps ha passat volant acompanyada de tot el meu món japonès que he hagut de comprimir en càpsules temporals de limitada durada. 15 dies per reviure 2 anys del meu passat. Una gratificant experiència que espero que es repeteixi successivament en un futur no gaire llunyà. Per sempre i fins sempre, arreveure, Tokyo!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada