De Catalunya al Japó カタルーニャ州から日本へ

BIG in Japan ・Martin Solveig & Dragonette

2012-01-11T20:18:00.009+09:00

... May I speak to Japan, please? I'm coming in 1 month! I'll be there from ２月６日〜２０日。Hope to see U all! Let's be BIG in Japan! Until then, enjoy with Martin Solveig & Dragonette awesome single. I love them, They are huge! ... M'escoltes, Japó? Arribo en menys d'un mes! Seré allà del 6 al 20 de febrer i espero veure't brillar, com sempre. Espero tornar-me a sentir a casa. Desitjo que no hagis canviat gaire, que poguem tornar a gaudir plegats. Fins aviat, Japó! I mentrestant, a gaudir amb la cançó d'en Martin Solveig & Dragonette "BIG in Japan". Son els millors! えっと〜みんなさん！今年の２月、６日から２０日までには日本に行くつもりです。やっと！２年間後では私の一番素敵な国に帰りますよ。みんなさん、時間があれば、一緒に楽しみましょう！これからもこの歌は聞いて下さい。ビグ・イン・ジャパン（笑） Last night we partied a bit too hard. It's not quite coming back to me so far I might not have slept but I woke up a superstar. On another side of the world I keep my head down stay away from the flash. The whole dancefloor is saying I've got to smash And I don't mind if it's all for the fans Because the next thing you know: I'm big in Japan! S*t*a*r that's what you are Cause you're big in Japan, You're big in Japan (I'm big in Japan) S*t*a*r that's what you are Cause you're big in Japan, You're big in Japan ;)

Benvolguts reis mags d'Orient:

2012-01-05T19:19:00.006+09:00

Una mica tard, però deixeu-me felicitar-vos l'entrada del tant esperat any del drac! Segons l'astrología xinesa, el 2012 serà un any ple de nous projectes. El símbol del drac prové de la figura del raig i diuen que al llarg d'aquest 2012, serem una mica més idealistes, imaginatius, perfeccionistes i exigents. Els xinesos diuen que serà un any en el que podrem desenvolupar qualsevol acció amb èxit i destacarem en tot allò que escollim, perque el drac ens aportarà intel·ligència, perseverancia i generositat. Aprofito avui, vigília de la vostra arribada, per agraïr-vos tota la felicitat dels nostres nens i nenes que aquesta nit mereixen ser premiats, un cop més. Us demano que els hi porteu coratge i valentía per al nou any. Bon viatge, Reis Mags! I moltes gràcies!

Te'n vas

2011-12-29T05:44:00.011+09:00

Te'n vas i no et tornaré a veure més. Cal que m'acomiadi però no sé com dir-te adéu. Hem viscut molts moments junts. He crescut al teu costat però, ara que marxes, sento que no avanço. Sento que el món s'atura, que la imatge es congela i m'espanta creure que no hi hagi res més enllà de l'ara i l'avui. He provat d'obrir la porta de l'endemà unes quantes vegades, però ja fa massa temps que m'arrepenjo del mànec, que empenyo la porta amb força però la trobo tancada. Sé que hauria d'aixecar la vista per donar-me la oportunitat de trobar alguna finestra oberta. Sé que hauria d'omplir-me de valor per mirar a través del vidre entel·lat. Potser, darrera la finestra, hi trobi una nova imatge, potser la d'un demà que m'espera, tot un món diferent, una nova vida per descobrir si m'atreveixo a aixecar-me. Cal que et digui adéu. Cal que m'acomiadi de tú. M'agradaria que m'ajudéssis a desentel·lar els vidres de l'endemà, però sé que ni tú ni jo en som capaços avui. És però, demanar massa, si et prego que et desprenguis de totes les pors? Marxa amb tot el pes d'ahir i deixa'm viure un demà lleuger. Ja no forçaré més la porta tancada. Ja no somiaré més que s'obra. Em sap greu que marxis, 2011. Te'n vas i no sé com dir-te adéu.

Anna

2011-12-20T17:37:00.006+09:00

El passat dijous 24 de novembre de 2011 va néixer l'Anna. La meva amiga Isabel i el seu marit, l'Eduard, van decidir posar-li el meu nom fa mig any. Recordo que em vaig emocionar moltíssim quan em van dir que la petita princesa es diria com jo i cada cop que la Isabel em feia tocar-li la panxa per notar les coces i els cops de la petita, comprovava que era real. Allà dins hi creixía una personeta i fa res que ha sortit al món. He hagut d'esperar 22 dies més per conèixer l'Anna. El passat divendres 16 de desembre em vaig decidir a pujar a Roses a visitar-les. Totes dues, mare i filla, estan precioses, el canvi de vida els hi prova molt bé. La nena no fa més de 2 pams de llarg i sembla tant fràgil que, quan comença a cridar, no ho diries pas que aquells pulmonets puguin arribar a fer tant soroll, però pesa el que ha de pesar i s'enganxa al biberó amb moltes ganes cada 3 hores. Segur que a aquest ritme creixerà molt aviat. La Isabel em mostra l'habitació de la petita, on hi han posat ninots damunt del llit, enganxines a les parets i contes infantils als prestatges. Quina pau que s'hi respira, quin bon ambient. Em quedo mirant a la Isabel mentre li canvia els bolquers a l'Anna i encara em costa d'imaginar que aquella petita coseta formi part d'ella per sempre més. Per a tota la vida. Ja és mare i fins que no he vist a l'Anna als seus braços, encara no m'ho creia.

Japan in Barcelona, Nou Grup creat a LinkedIn

2011-11-28T20:29:00.006+09:00

Us convido a unir-vos i a participar al nou grup que acabo de crear a LinkedIn: Japan in Barcelona. D'aquesta manera, igual que el seu homòleg: Japan in Madrid gestionat per la Montse R. Conesa, les empreses i emprenedors amb seu a Barcelona que tinguin interès en Japó, podran unir-se al grup i utilitzar-lo com a eina de networking. La idea és que tots els professionals, aficionats i apassionats del món nipó a Barcelona i/o japonesos que estimen Espanya i viuen a Barcelona, puguin beneficiar-se i gaudir d'aquesta iniciativa. Tot just acabo d'innaugurar-lo però m'agradaria que entre tots els membres anem proposant esdeveniments relacionats amb la cultura japonesa, suggerències lúdiques, propostes per a donar a conèixer ambdues cultures i ofertes de feina. La creació de Japan in Barcelona a LinkedIn pretén ser, sense ànim de lucre, un pont entre Catalunya i el Japó, com una eina més professional i menys lúdica, de l'objectiu que en un principi tenia aquest bloc. Gràcies per la confiança i l'interès!

カタルーニャ州のクリスマスの件

2011-11-25T20:06:00.006+09:00

スペインでクリスマスタイムはとても面白くて楽しい時間です。たとえ寒いでも、バルセロナの気候がよいので、皆さんはこの時間をよく楽しみます。最近、バルセロナでは外国人が多いし、お店は混んでいるし、観光的な場所も混んでいるのでクリスマスタイムの雰囲気を気がついています。バルセロナ市民はクリスマスタイムになると家族のために、美味しい食べ物を忙しくて買いに行きます。お菓子やカバというカタルーニャ州の伝統的なスバルクリンワインを買いに行きます。お店でこの季節にクリスマスの買い物プロモーションが沢山あります。カタルーニャ州で色々な習慣が行なわれます。例えば、クリスマス日の前、クリスマスマーケットに『Figuras del pesebre』という人形を買いに行ったり、テゥロンという典型的なお菓子を買いに行ったりします。皆さんはちょっと忙しいけど楽しみに買いに行きます。クリスマスタイムに皆さんの家で『Belén』というキリストの生まれた場所の舞台を乱雑な所に置いて置きます。クリスマスの夜はカタルーニャ州に住んでいる子供達は『Caga tió』という伝統的な人形のプレゼントを待っています。街の通りの照明は奇麗です。とくにサグラダファミリアの照明はキラキラですよ！

クリスマス日

2011-11-25T20:04:00.004+09:00

クリスマス日になると、家族を集めって一緒に昼ご飯を食べます。クリスマス日の一般的な料理はまず、『Sopa de Galets』というパスタスープです。次は鶏肉とかマガモ肉です。食べた後、必ずお菓子を食べます。皆さんはテゥロンやネウラスとか食べます。大きな家族が集まっているので皆さんは喜んでいて、幸せな感じをもっているのであまり考えないでよく食べます。次の日は残った食べ物を食べます。次の日も残ったお菓子を食べ続けます。一週間後、皆さんは太すぎたので、バルセロナジムのアプリケーションがよく増えてしまう！（笑）ピレネー村では、クリスマスの雰囲気は街より、奇麗です。雪の景色は素晴らしいし、伝統的なクリスマスマーケットは街のマーケットより、可愛い。それに、ピレネーでは冬のスポッツをすることができるのでとっても面白くて楽しいで。私は子供ごろの思い出が沢山あります。家族と一緒にピレネーに遊びに行って、一週間でスキーをしたり、犬の橇を楽しんだり、あっという間に面白い時間を過ごしました。

カタルーニャ州の忘年会の件

2011-11-25T19:19:00.013+09:00

忘年会になると、もう一回、皆さんはよく食べたり、お酒を飲んだり、面白い会話を話しながら笑います。スペインの忘年会の習慣はとっても面白いです。その夜、皆さんは赤い下着を着て、夜中になると、統計の時報を聞きながら、一つずつで１２つブドウを食べる。とっても可笑しいですよ。だから、あまり時間がないし、食べにくいだし、早く食べなきゃいけないのでだれも出来ない。（笑）『Las 12 campanadas』をクリックして下さい。一月六日、『Día de Reyes』という子供の日です。その夜は（１月５日）街で『Cabalgata de Reyes』というショーを行なわれます。そのショーはとっても奇麗です。パフォーマンスはよく出来て、音楽とダンスも素晴らしいです。この習慣はキリスト教の関係があります。スペイン人の子供達はクリスマス日だけでなくて一月六日も沢山プレゼントをもらいます。子供達は早い朝に起きて、古墳しています。去年で子供の態度が良いだったら、沢山プレゼントをもらえるけど、態度が悪いだったら、石炭をもらいます。子供の日の典型的なお菓子は『Tortell』という甘いケーキです。そのケーキの中で小さい人形があり、小さい豆もはいています。家族はケーキを比べて、小さい人形をもらった人はラッキーになりますが小さい豆をもらった人はそのケーキの値段を払わなければいけません。面白いでしょう？

El Presi Rajoy, el que més xerra sense dir res

2011-11-21T18:02:00.010+09:00

Ja es veia a venir. 3 anys de crisi han contribuït contundentment a la victoria sense precedents del Partit Popular. Malgrat que la situació econòmica sigui lamentable en aquests moments, no ens enganyem. Ni el PP ni el PSOE ni cap partit ens farà canviar d'un dia per l'altre. Es la societat la que ha de canviar amb petites gestes dia a dia, enlloc del govern a qui confiem el nostre futur i qui se suposa que ens representa. Pots comptar! Visc en un país on la majoría de la població confía en que el govern ens solucioni la vida mentre no fa altra cosa que criticar-lo i rondinar. Espanya s'enfonsa en una espiral pessimista i decadent governada per la llei del "tant-se-me'n-fotisme popular". Estem apanyats. No es tracta de resignar-se, però tampoc de fugir a l'extranjer amb crisis nervioses. Cal lluitar per la nostra terra, els nostres valors i el nostre futur, començant amb una actitud una mica més sana i positiva. Què més dona qui ens representi, tots aplicaran "la política del que més ens convé ara i demà ja veurem". Només els intel·ligents s'adaptaran als canvis, aprendran a surfejar les onades de risc i conduiran amb més cautela per aquesta ruta incerta plena d'obstacles. Només ells se'n sortiran mentre la resta segueix lamentant-se. Ànims, companys! Ningú ha dit que sigui fàcil, però tampoc és la fi del món! Si malgrat tots els esforços, seguim sent un 0 a l'esquerra, qui acabarà guanyant les properes el·leccions provablement sigui "españoles en el mundo" ;p

Indignació mundial

2011-10-17T06:28:00.007+09:00

Milers de persones es van manifestar ahir en mig planeta (650 ciutats), reclamant una política econòmica més justa i transparent que impulsi un gran canvi global. Reclamem els drets dels que se'ns priva quan ja hem complert amb el deure i no estem disposats a seguir-nos queixant ni espiant al veí, com a solucions per sortir d'aquesta crisi. N'estem tips d'excuses, pessimisme, plorera i "tansemenfotisme". Ja tocava que el ciutadà es posés d'acord per reclamar una major cooperació internacional, canvis substancials en la governança global i proposés linies d'actuació a curt i llarg termini. Ja veurem com evolucionen tantes manifestacions i el que en treiem de tot plegat però, de tota manera, cal agraïr a les xarxes socials que haguem pogut arribar fins aquí. Llàstima que del que podria arribar a ser una eina eficient, intel·ligent i transparent com ho és la tecnología, tingui alhora la destructiva capacitat d'incidir tant negativament en la humanitat, fins al punt de transformarla en una societat virtual, alienada i "desconnectada" del món real. Més informació sobre el moviment 15-M aquí: La Vanguardia digital.

"I am free"・私はフリーですか？

2011-10-17T05:48:00.006+09:00

昨日、スペインで大きくてこわいデモンストレーションが行なわれました。バルセロナとマドッリドはスペインの中で人口が多い街ですが、その街だけでなく、ほとんどの街の皆がデモに参加しました。スペインでは来月の終わりに選挙があります。そのため政府に対して不満を持っている人々が怒っています。今年の５月１５日からデモが沢山ありました。スペインでは政府に対してのデモを始めたからヨーロッパの近い国もデモを仕始め出しました。昨日、ヨーロッパではパリやロンドン等、色々な街でデモが開かれました。東京でも政府に対してデモが開かれたと聞きました。それに、中国人もデモに参加しようと思ったけど、中国の政府はデモを禁止しました。世界中の経済状況が悪化しているのでスペインだけでなく、他の国でも影響をされ、デモが行なわれていると思います。

さとこちゃん、私のお茶目なコンビ

2011-10-13T07:39:00.006+09:00

先週から新しいルームメイトは日本から来て私のアパートをシェアしています。彼女の名前はさとこです。彼女は大阪に住んでいて看護師として働いています。３ヶ月間、滞在します。スペインを満喫しています。月曜日からスペイン語の学校が始まって、観光をして、カタルーニャ州の歴史を学んでいます。諭子ちゃんのバルセロナの一番素敵なことは街全体がアートみたいですし、スペイン料理も美味しいし、友達も増えて、とても楽しく過ごしています。彼女は最近来たけどもう日本に帰りたくない。私の家に居座りたいと言っています。私もとても満足していますよ！私が大学から帰ると彼女の作った美味しい料理が待っています。今朝、山田さんとさとこちゃんと一緒にゴシック地区にまで散歩しました。お昼ご飯の時にアル・ボルン地区でランチを食べてチョコレート通りに行って凄く美味しかったです。今からずっと、一緒に住んでいるので強大みたい！だから私はとっても嬉しいです。彼女のお気に入りスポットは『きぶか』という創作料理やさん。毎日でも食べたいと思うのはジェラートとフレシュジュースです。バルセロナに来られた際はぜひ、グラシア地区に行ってみて下さい！

Suggerències gastronòmiques amb regust nipó

2011-10-13T07:09:00.007+09:00

Fa poc més d'una setmana que la Satoko ha arribat a Barcelona. L'objectiu de la meva nova amiga és aprendre espanyol mentre gaudeix de la capital gaudiniana per excel·lència. Ja ha començat les classes a l'escola d'idiomes Pylmon de l'Eixample on hi va cada matí, de 10h a 12h. Després, dedica la resta de la jornada a fer turisme amb la meva companyía, quan disposo de temps per mostrar-li la ciutat, o amb les meves amistats que poc a poc, ja va fent seves. Aquests dies els hem gaudit d'allò més passejant, aprenent i com no, degustant la gastronomia catalana. Sembla ser que li encanta, sobretot les tapes. No obstant, el paladar japonès de la Satoko reclama sovint, els sabors tan característics de la cuina japonesa i afortunadament, Barcelona està a l'alçada de les seves necessitats. Dissabte passat vam sopar a Tatami Room, la taverna japonesa on treballa la Mika, al Poble Sec. La Haruka també ha vingut amb nosaltres i aquesta setmana està ajudant força a la Satoko a integrar-se a la ciutat. D'altra banda, l'Aya també s'ha afegit a les trobades i ahir vam descobrir Olimar, una nova botiga de productes d'oli d'oliva al barri de Sant Pere. Certament és que tanta energia em costa de seguir, perque no paren ni un moment. Que tremoli Barcelona! Les japoneses ja són aquí!!

Steve Jobs

2011-10-07T05:13:00.003+09:00

Your time is limited, so don't waste it living someone else's life. Don't be trapped by dogma - which is living with the results of other people's thinking. Don't let the noise of other's opinions drown out your own inner voice. And most important, have the courage to follow your heart and intuition. They somehow already know what you truly want to become. Everything else is secondary. Steve Jobs.

Quedar-se o Marxar?

2011-10-02T21:08:00.006+09:00

L'altre dia a Banda Ampla es debatía sobre la qüestió que molts de nosaltres ens plantegem sovint: "Quedar-se o marxar?" D'ençà l'inici de la crisi econòmica, la balança es decanta cada cop més cap a la idea de marxar, respecte a la de quedar-nos. Si el nostre país no ens ofereix feina, si viure a Barcelona és cada dia més i més car, si perdem qualitat de vida i se'ns encomana la negativitat que darrerament ofega l'ambient social, per què quedar-nos, doncs? Hauriem de marxar si ens desagrada la realitat? Analitzant la situació me'n adono que per molt temptats que ens poguem sentir a marxar, alguns de nosaltres ja hem viscut aquesta experiència. Ja vam marxar, explorar, créixer personalment i professionalment quan ho vam sentir, quan ens va venir de gust i ja hem millorat. Estem preparats. Molt formats. Alguns de nosaltres vam triar un "mal moment" per tornar, esperant que se'ns valorés, que se'ns tingués en compte l'esforç que ha implicat viure tant de temps lluny de casa. I què ens hem trobat? Un país que sobreviu a base de subsidis, recolzament familiar i una exagerada economia encoberta. Quines opcions tenim? Integrar-nos-hi? Adaptar-nos a la realitat o manifestar el nostre desacord tornant a marxar fins que la situació canvii? ... però qui ens assegura que canviarà? Qui ens garanteix que allà on marxem, les condicions seran millors? És doncs, una fugida, marxar? Si l'única excusa per marxar és la crisi i realment no ens ve de gust o no estem preparats... no ens hauriem doncs, de quedar? Ambdues opcions tenen els seus pros i els seus contres i requereixen una gran fortalesa. Marxar implica una certa autonomía e independència necessaria per afrontar un canvi de vida inminent. Cal ser fort, decidit i valent... però, i quedar-se? és de covards? Quedar-se implica resignar-se a canviar o més aviat afrontar la propia realitat i lluitar dia a dia per acceptar-la, digerir-la i transformar-la en una vida productiva i satisfactoria? Més aviat penso que la segona opció és la més difícil. En el meu cas, malgrat haver tornat del Japó en un "mal moment", ja fa un any i mig que he decidit quedar-me. Aterrar a la Catalunya enrabiada per la crisi no ha estat fàcil ni temptador. No m'he menjat el món com esperava... sinó que senzillament, sobrevisc a base de tastets del que la vida m'ofereix. A vegades, el desgast d'esforçar-me sense obtenir gaire èxit a curt termini, em fa pensar en que potser ja vaig esgotar en algún moment tota la dosi de sort que la vida em va oferir, però aleshores, en algún moment, alguna de les llavors sembrades germina i torno a renéixer. La conclusió que en trec de tot plegat és que l'entorn no ha de condicionar la situació personal de cadascú. Cada individu hauria de ser prou lliure i autònom com per decidir per si mateix sense que l'entorn el condicioni. Ens hauriem de preguntar molt més què sentim i molt menys què hem de fer per poder començar a viure en pau i harmonia. Es tracta d'acceptar qui som i decidir amb honestedat i valentia cap a on volem anar. Tan si marxem com si ens quedem, viure és moure's constantment. Cal tenir doncs, una gran fortalesa interna per sostenir la barca de la vida quan hi ha tempesta.

『デスティノ・エスパニャ』というスペインテレビの番組をでた！

2011-09-30T17:52:00.008+09:00

今週の火曜日、私の友人『山田さん』はスペインテレビを出ました。その番組テーマはスペインに住んでいる外国人のことです。最近、カタルーニャ州に住んでいる外国人は『デスティノ・エスパニャ』という番組を出ます。山田さんは３０年前からバルセロナに住んでいるのでとってもラティンな生活である。１０年前、大学に山田さんを始めて会った。その日から友達になっていなかったけど我々は友人になった。山田さんの生活は面白いです。毎日、１０時に彼の一番素敵な喫茶店に行って、友達を集まって、コーヒを飲んでいます。次、ジームに通ってちょっと泳ぎます。プールに遊んだ後、昼ご飯を食べます。時々、一緒に食べに行って楽しみます。山田さんは退職ですけど最近、試験を合格した後、カタルーニャ州の観光ガイドになった。だから、今、日本人のために観光ガイドにとって働きます。すごいですよねぇー！その番組について興味があれば、ここをクリックして下さい。スペイン語だけど、楽しみ下さい！ところで、私もその番組を少し出た！

Agustin Yamada en Destino España

2011-09-30T17:11:00.004+09:00

El pasado martes 27/9 en TV1, mi amigo Agustin Yamada fue uno de los protagonistas del programa Destino España. Cada semana, extranjeros que residen en distantas ciudades del país, narran su historia y su relación con España. Agustin lleva más de 30 años en Barcelona, no necesita adaptarse ni a la sociedad ni a la cultura catalana, porque son parte de su identidad. Agustin es de esas personas únicas e imposibles de clasificar. Con apariencia japonesa y corazón latino, Agustin es "inetiquetable". Siempre buscando nuevos retos, estímulos para seguir aprendiendo, creciendo y disfrutando de Cataluña, su instinto de superación es constante. Agustin y yo nos conocimos hace 10 años, cuando ambos empezamos a estudiar Turismo en Euroaula. Recuerdo como nos ayudábamos mútuamente en la carrera y como poco a poco creció nuestra amistad. Agustin ha sido mi profesor, mentor y modelo a seguir al largo de estos años, tanto en Barcelona como en París y en Tokio. Me apoyó en todas las etapas de mi vida y me motivó a seguir siendo cada día, mejor persona. Gracias Agustin por estos años de amistad y enhorabuena por tu magnífica intervención en el programa. ¡Felicidades!

Will the US dollar collapse?

2011-09-23T18:55:00.008+09:00

Last week, I received a request from NHK's TV to appear in their show talking about economic situation in Spain. The interview was held through video - conference Skype, at 11 a.m. in Spain and 6 p.m. in Japan. The program content usually address Global Debates about economy issues once a week, on the japanese TV NHK's chanel & their program website called Project Wisdom. My friend Juanma used to appear once a week, talking about Spanish or Japanese economic situation. This week, the debat starts with the question: Will the US dollar collapse? People like us from all over the world have been thinking about it and we offered our respectives points of view about our respectives countries. I must admit Spanish economy is getting worse, our weakness is the high inflation and the large underground economy we are suffering from 2008. In my opinion, our priority and immediate need is to restore our fiscal health, to improve our labor market & our education system, more than looking for measures to stimulate the economy. If you're interested to watch the program, please click here: Project Wisdom where you'll find my interview. To watch Juanma's interview, please click here: Project Wisdom.

Fórmula d'accés de Palestina a la ONU

2011-09-19T20:16:00.006+09:00

Poc marge queda ja per a que Palestina obtingui una resposta. Serà, doncs, reconeguda per les Nacions Unides com a Estat membre? Serà rebutjada per la Comunitat Internacional de la mateixa manera que la veta Israel i els Estats Units? Sembla ser que no. Finalment, després de dècades de sentir parlar de l'etern conflicte del Pròxim Orient, l'Assamblea General de la ONU probablement reconeixerà Palestina com Estat Observador. Tot i la negativa d'Israel i els Estats Units, ja compta amb el suport de 140 estats. No obstant, malgrat Palestina també aspiri a formar part del Consell de Seguretat, segurament la seva admisió serà vetada. De tota manera, si aviat es proclama l'Estat Palestí i el país forma part de les Nacions Unides, encara que només com a observador, tindrà dret a denunciar la ocupació israelí del seu nou "Estat" enlloc del que fins ara es consideren "Territoris" i els abusos de poder de les forces israelís sobre la seva població, a la Cort Penal Internacional. Quina situació més delicada i crítica atravessa Israel darrerament! Si ja s'espantava amb l'efecte dominó de les darreres revoltes del món àrab, només li falta la pressió per solucionar d'una vegada per totes l'etern conflicte de les seves fronteres. Ja toca viure en Pau i Justa Democràcia per ambdós pobles! Per a saber-ne més: El País - Internacional.

Sintra,

2011-09-07T04:30:00.012+09:00

Ciudad declarada Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO, se encuentra a unos 40 minutos en tren hacia el este de Lisboa y el billete cuesta tan solo 4€ (ida/vuelta). Todos nos recomendaron visitar Sintra, así que dedicamos una jornada completa a pasear entre las mansiones y los palacios señoriales, admirando los jardines camuflados entre el paisaje montañoso. La opción más práctica, sencilla y directa para visitar el famoso Palacio Nacional da Pena (probablemente la obra arquitectónica más destacada del romanticismo portugués) es mediante el bus urbano 434 que une la estación de tren con la entrada al Castillo. No obstante, ignorando que la ruta a pie nos costaria 50 minutos de trekking bajo el justiciero sol de las 12 del mediodía, escalamos los 4 km hasta la cima, donde se encuentra el Palacio da Pena y el Castelo dos Mouros. Nada más llegar y pagar la entrada simple (12€) que incluye la visita al Palacio y a los jardines, fuimos a comer al único restaurante disponible. Buffet libre a elegir entre bacalao o cerdo, macedonia de frutas y/o tarta de chocolate nos salió a 15€ por persona, sin incluir bebidas ni cafés. La visita al Palacio compensó el disgusto del restaurante, aunque tampoco nos entusiasmó demasiado ni el arte ni la arquitectura de aquel palacio, a nuestro parecer, demasiado "Disney". Lo mejor de la excursión fue la deliciosa pausa a pie de calle, cerca de la estación, donde comimos las típicas queijadas de Sintra.

Lisboa,

2011-09-06T02:30:00.014+09:00

La capital europea más occidental del viejo continente (sin contar las islas) nos ha acompañado durante los últimos días de verano. Nos ha sorprendido gratamente la intensa amabilidad de sus 600.000 habitantes que, como si de un pueblo se tratara, se toman el debido tiempo para hablarle al visitante, informarle y atenderle con gusto y paciencia. En resumen, una delicia de hospitalidad y simpatía. Nos alojamos 4 noches en un hostal inaugurado recientemente que me gustaria destacar: Go Hostel, situado en pleno centro neurálgico (a 5 minutos a pie de la estación de metro Intendente), totalmente reformado, asequible y lo mejor de todo, su personal. El centro histórico de Lisboa destaca por sus estrechas calles empedradas y sus numerosas cuestas, así como sus varios miradores donde admirar la romántica panorámica de la capital portuguesa. Pasear por ellas, no obstante, no es tan delicioso como dejarse llevar por el tranvía a pesar de estar siempre abarrotado de locales y turistas. Cabe destacar el Barrio Alto y la Alfama como los lugares más singulares de la ciudad, sobretodo por el encanto de sus calles y su valor histórico. Visitamos el famoso Castillo de San Jorge que corona la colina del barrio de la Alfama y degustamos los típicos pasteles llamados Queijadas (el pastel de queso portugués) en una encantadora bodega reconvertida en bar. Sin duda, Lisboa derrocha encanto en cada esquina, en cada cuesta, hasta en los balcones repletos de ropa tendida puede que te encuetres con alguna abuela que te observa curiosa y te sonríe al pasar. Sobra decir que a nivel gastronómico, la ciudad ofrece una exquisita variedad repostera para satisfacer a los más golosos y en cuanto al menú, los platos destacados són el bacalao, los caracoles y las sardinas asadas. Un placer para todos los paladares y encima, muy económico! Ya de noche, no olvides detenerte a escuchar fado. No importa que no sepas portugués. La voz de quienes cantan fado es tan sentida e intensa que a pesar de no entender la letra, comprenderas su pasión. Post dedicado a Ricardo y Sofía, quienes lograron ser, con encanto y dulzura, lo más agradable de nuestro paso por Lisboa.

Out of Order ・Portugal

2011-09-05T01:13:00.002+09:00

Khovsgol Lake & The North of Mongolia

2011-08-30T22:03:00.005+09:00

Our last week in Mongolia was the best one of the trip. We arrived to Khovsgol Lake (the 2nd most pure water lake in the world) where we spent 2 nights in a ger camp site. Mongolia's northern landscapes are beautiful. In Khovsgol lake, the animals live surrounded by nature everywhere, even if they are wilds or domestics. We enjoyed our free time riding horses along the lake, eating yak's meet and doing some picture competition between us. Sandra had the courage to swim in the cold water of the Khovsgol lake, while Ariadna, Eli & me had been resting & sunbathing next to her. Finally, at the end of the trip, we went to Amarbayasgalant Monastery near UB city, which has been declared World Heritage Site by UNESCO. I should recognize that it was beautiful, of course, but it was also disgusting for me to find so many pigeons inside!

Kharkhorin & Erdene Zuu ・Central Mongolia

2011-08-28T17:05:00.009+09:00

The second week of the trip, after visiting the Gobi desert, we went to Central Mongolia. It was not a crowded area (actually, nowhere in the country was) but we found some villages on the way like Kharkhorin (the ancient capital of the country) and not so far, the Erdene Zuu Monastery, one of the biggests in Mongolia. After visiting the monastery and praying some sutras and mantras, I figured out that Mongolia's Buddhism is exactly the same religious movement than in Tibet. However, the smell inside the monasteries is different from Tibet. The smell of the monasteries from Tibet is yak's butter mixed with incense, while the smell of Mongolian ones is rosemary outside & myrrh incense inside. Some other nice activities we did over there were trekkings & photography. At the end of the 2nd week we arrived to Tsagaan Nuur (White Lake in mongolian) where we could enjoy fresh weather, a lovely horse ride walk and sweets cakes!

Khongor sand dunes in the Gobi Desert

2011-08-27T05:58:00.006+09:00

After 3 days touring Mongolia to the south, we finally arrived to the Gobi desert. The landscape we saw through the windows of our russian van had been changing all the time... everything became nothing, just sand, dunes and us. Amazing! Even the hottest temperatures ever suffered! Almost 40 ºC. So, next morning, we woke up at 6 a.m. with the sunrise & without having breakfast, we got ready to discover the Khongor sand dunes. Our walk tour by our own lasted almost 3 hours through the steppe, crossing the river and jumping the dunes. Around 9 a.m. the temperature was so hot that some locals took us back by car to our ger for free. On the afternoon, our guides organized for us a camel riding experience which I enjoyed a lot! Mongolian people are so nice! Next day we went to Yol Am also known as Eagle Valley where we knew some local people on the way and we'd been sharing their food and beverages. I remember the moment when we could take a shower after 4 days of non-stop sweating for 4000 tugrug (the official currency of Mongolia equivalent to 2 €). How about the food in the Gobi? Sincerely, aweful. Unfortunately, They don't have a lot of choices. So, we ate mutton dumplings again! We got sick of eating always the same, but the locals were so nice with us, specially the kids, so we definetely enjoyed our meals. As you can see on the pictures, mongolian babies are so cute, don't you agree?

Mongolia, the land of the blue sky

2011-08-24T04:38:00.011+09:00

Home, sweet home. I just got back from Mongolia after a 22 hours odyssey between airports and aircrafts of Korean Air. However, it's definitely worth it. Our trip around the country was simply amazing. We've been traveling from UB city to the southern province of Gobi desert where we spent 4 nights without any option to take a shower or eating nothing else but mutton. But we've been riding a camel for almost 3 hours in the lovely sand dunes of the Gobi desert, tasting the flavour of the traditional national beverage called "airag" (fermented mare's milk) and meeting new locals. I'll tell you more details about our 22 days trip around Mongolia with Khongor Expedition soon. I promise!

"Let your memory be your travel bag"

2011-08-01T04:02:00.005+09:00

... said Alexander Solzhenitsyn. I'm almost ready to go to the most amazing trip I've been wishing for so long. I'm going to discover the Serengeti of the 7th largest country in Asia, where only 2.8 milion people are living in an area larger than the overall combined territory of Great Britain, France, Germany and Italy! I'll probably spend 3 weeks among people under 30 years old who speaks khalka mongolian language (75% of the population). We're traveling with Korean Air from Barcelona to Ulaan Bataar and then, walking, driving, riding a horse or a camel, enjoying nomadic life, learning different ways to live, having a lot of new experiences and sharing ours. I'm so excited about this trip to Mongolia! See you soon!

Bon Estiu a tots!

2011-07-31T03:26:00.006+09:00

El temps s'ha tornat boig. Barcelona es transforma en Venecia col·lapsada de turistes, aiguats i pluges que semblen tifons, mentres que el nord de Catalunya gaudeix d'un clima moderat, assolellat i càlides temperatures. La invasió de turistes que saturen el centre de la capital catalana deuen estar força fastiguejats després d'haver invertit temps i diners en unes vacances de "sol i platja" que no poden aprofitar, i en canvi, pobles com Cadaqués, on normalment l'aigua és freda i quasi sempre bufa vent de tramuntana, els banyistes es torren sobre les roques de caletes assolellades i fresques. Ja comença el mes d'agost i els catalans deixem Venicelona per una llarga temporada. Sembla ser que la Xina és la destinació de moda per aquest estiu 2011, però nosaltres, fugint de les masses, volarem en busca de novetats, exotisme i pau. On anem? Molt lluny. Més detalls? A la tornada.

Welcome to Venicelona

2011-07-31T01:26:00.003+09:00

But... What's happening in my city? I can't believe how the weather is changing nowadays. We are in summer time? People are enjoying their holidays? If you're thinking to come to Barcelona, should be prepared. This is not Barcelona any more, this is Venicelona in Juliember!

Quan arribes als 30

2011-07-27T03:41:00.008+09:00

Encara em queden 2 anys per opinar amb coneixament de causa, l'impacte que provoca entre els joves, arribar a l'edat de 30 anys. La majoria del meu entorn social es troba en el moment de la vida en que la balança temporal s'equilibra entre els moments viscuts i els que encara ens queden per viure. Alguns, tendeixen a recolzar-se massa sobre els records de l'era dels vint i el pes de la nostàlgia els fa sentir vells i s'espanten. Quan arribem als 20 anys, desbordem tanta energia que conduïm per la vida amb poca prudència i cautela, respectant només, el semàfor en vert. No ens espanta saltar-nos Stops perque encara no ens hem equivocat gaire i a gran velocitat, consumim els anys sense mirar el retrovisor. Però quan arribem als 30, el semàfor es torna intermitent. Ja hem recorregut prous kilòmetres plens de records i hem viscut tantes experiències que comencem a frenar, conduïnt amb una mica més de consciència. Alguns, sembla que juguin a canviar de carril eternament sense posicionar-se. Altres, condueixen sense rumb esperant la posta del sol i costa distingir-los dels que s'esforcen per no perdre's enmig del no res. En canvi, n'hi ha d'altres que s'atreveixen a sortir de la carretera, explorant nous camins. L'entorn ens havía dit sempre que l'edat ideal arribaria dels 30 als 40, quan suposadament, després de tant conduïr, hauriem d'haver assolit la majoria dels objectius que ens havíem plantejat: estabilitat familiar, social i econòmica. No obstant, arribats als 30 anys, el destí que esperavem no apareix a l'horitzó. Arribats als 30, ens topem de nassos amb un inesperat i molest semàfor intermitent que ens desconcerta. La reacció d'alguns és de seguir avançant amb cautela malgrat els dubtes, la incertesa del futur i la feixuga balança inclinada cap als records nostàlgics del passat que porten al maleter. Altres, acumulen un kilòmetre rera un altre autoenganyant-se amb l'utòpic plaer d'una conducció carpe diem endarrerint el viatge cap a la vida adulta. Per sort, també hi ha valents conductors de 30 anys que, malgrat no hagin arribat encara al destí que s'havien proposat als 20, s'aturen si cal a remenar el maleter. D'allà en treuen l'energia dels records i les experiències passades, s'aparten si cal a la cuneta i demanen ajuda o consells per trobar el bon camí cap a la vida adulta. Fa poc que acabo d'arribar al kilòmetre 28 de la meva ruta i no sé com interpretar el semàfor intermitent. He parat a la cuneta i em sento una mica vella quan miro el retrovisor i veig un maleter ple de records i experiències viscudes. Asseguda al volant amb el fre de mà activat, em pregunto si d'aquí 2 anys hauré trobat el bon camí cap al Kilòmetre 40.

29 anys de matrimoni!

2011-07-22T22:12:00.005+09:00

El 4 de juliol de 1983 els meus pares van ser pares per primera vegada. Tot just feia un any que s'havíen casat i jo vaig ser el seu primer regal d'aniversari de noces. Des d'aleshores, cada 4 de juliol, ells són els primers en felicitar-me l'aniversari i jo, els felicito alhora per cada un dels seus anys de matrimoni. Cada mes de juliol ho cel·lebren amb un nou viatge de noces i aquest estiu han viatjat a l'Europa de l'Est amb un creuer pel riu Danubi. El primer viatge de noces, l'estiu de 1982, viatjaven a l'Asia Oriental per primera vegada. La Xina comunista, Filipines i el Japó, que era un dels somnis de la meva mare. Sempre m'he preguntat si apart dels gens, he heredat d'ella aquesta passió per l'Orient. L'any 1983 van renunciar a viatjar per canviar bolquers però a partir de 1985, amb un nou membre de la família, l'Amàlia, tots 4 vam començar a viatjar plegats. Al llarg d'aquests darrers 25 anys hem recorregut quasi un terç del planeta en cotxe, avió, vaixells, submarins, helicòpters i rick shaws, fins fa poc que, tant l'Amàlia com jo, els hem deixat recuperar els primers anys d'intimitat. l'Ena i el Santi acaben de tornar del viatge que, segons ells, se'ls hi ha fet massa llarg sense les seves nenes. Malgrat el pas dels anys i la nostra independència, l'Amàlia i jo sempre serem les seves nenes que, orgulloses dels pares que tenim, esperem seguir-los felicitant l'aniversari per sempre. Per molts anys!

Sobrevolant Olost del Lluçanès

2011-07-19T05:26:00.005+09:00

Si fa por pujar al globus? I ara! Si fa fred allà dalt? Què va! Al contrari! Per a que el globus s'enlairi necessita enormes quantitats d'aire calent, seguint el principi d'Arquímedes en que, cada cert temps, el pilot va escalfant l'aire i controlant d'aquesta manera l'alçada durant el recorregut. He de reconeixer que no m'acabava de creure que uns quants metres de roba de coloraines i una mini cistella fóssin capaces d'enlairar 9 persones, però després de 30 minuts de preparació, inflant a base d'un ventilador gegant amb la potència a tope ho vam aconseguir. Ens allunyavem d'Olost del Lluçanès en un dia de maig assolellat per sobrevolar tota la plana de Vic que lluía verda i frondosa. Els camps de conreu es veien atapeïts de flors vermelles, la boirina eclipsava un bocí de la muntanya de Montserrat però el Pedraforca es deixava contemplar fins al cim. Pocs núvols entorpien la meravellosa panoràmica que la brisa suau ens va regalar i què minúscula que semblava la meva terra, Catalunya, vista des del cel. Si us fa gràcia tastar l'experiència d'enlairar-vos en globus sobre la plana de Vic, podeu contactar amb en Miquel de l'empresa Balo Tour que us atendrà entusiasmat i amb molta amabilitat, us vindrà a recollir i us oferirà, al acabar, un esmorzar de rei a base dels millors embotits de la comarca i un bon vinet d'acompanyament. Què maca és la nostra terra i quina sort ser català!

Why do I always feel like a freak?

2011-07-15T03:51:00.010+09:00

I'm never able to move on like this: People just have an affair, or even entire relationships, they break up and they forget. They move on like they would have changed brand of cereals. I feel I was never able to forget anyone I've been with... because each person had their own specific qualities. You can never replace anyone. What is lost is lost. Each relationship, when it ends, really damages me. I never fully recover. That's why I'm very careful with getting involved because it hurts too much. I think when we're young, we just believe there'll be many people you'll connect with. Later in life you realize it only happens a few times. And you can screw it up... misconnect. The past is the past. It was meant to be that way. Well, maybe the world might be less free than we think. Couples are so confused lately, I think it must be that... men need to feel essential and they don't anymore. It's been imprinted in their head for so many years that they had to be the provider. I'm a strong, independent woman in my professional life. I don't need a man to feed me but I still need a man to love me and that I could love. I was thinking, for me it's better I don't romanticize things as much anymore. I was suffering so much all the time. I still have lots of dreams, but they're not in regard to my love life. It doesn't make me sad, it's just the way it is. Even being alone it's better than sitting next to a lover and feeling lonely. I don't want to be a romantic anymore. You start off that way, and after you've been screwed over a few times, you forget about your delusional ideas and you take what comes into your life. I haven't been screwed over, I've just had too many blah relationships. They're weren't mean, they cared for me, but there were no real connection or excitement. You know, it's not even that, I was fine until I watched again the movie you gave me. It stirred shit up, you know? It reminded me how genuinely romantic I was, how I had so much hope in things... and now it's like I don't believe in anything that relates to love. I don't feel things for people anymore. In a way, I put all my romanticism into you, and I was never able to feel all this again. Like, somehow you took things away from me... and I expressed those things to you, and you took them with you. It made me feel cold, like love wasn't for me. Reality and love are almost contradictory for me. I know it's my fault. I never felt it was the right man. Never! But what does it mean, the right man, the love of your life? The concept is absurd. We can only be complete with another person? It's evil! I guess I've been heartbroken too many times and then I recovered. So now, you know, from the starts, I make no effort. I know it's not gonna work out. There's been so much water under the bridge, it's not even about you. It's about that moment in time that's forever gone...

On és el meu lloc?

2011-06-26T22:11:00.004+09:00

Fins ara m'has ofert la millor família amb qui podia comptar, que vetlla i es desviu per la meva felicitat, un munt d'amics amb qui he crescut al llarg d'aquests quasi 28 anys, m'has aportat tot tipus d'experiències personals i laborals, em vas brindar l'opció d'enamorar-me, de lluitar per un futur que esperava prometedor i m'has ajudat a comprendre que la felicitat no és cap fórmula. Ser feliç no depen de l'entorn ni dels resultats. La felicitat és una actitut. La mirada s'apaga quan perds la il·lusió per l'endemà però torna a brillar quan t'omples de valor per iniciar noves fites i propòsits, quan crees il·lusions a curt termini i deixes de tenir por. Quan prens consciència de que tot depen de tu mateix, quan ja no culpes l'entorn i assumeixes la responsabilitat de la teva felicitat, quan recordes les experiències que has viscut i trobes motius per somriure. Quan t'atures una estona a pensar en la suma de tots els efímers moments que t'has sentit agraït de ser qui ets, un lleuger sentiment de calma et relaxa. El cervell sel·lecciona records. Tendim a oblidar les males experiències i esborrar el rastre del nostre patiment. Instint de supervivència? Segurament. De vegades però, l'angoixa no acaba de desaparèixer i ens frustrem. No sempre es pot viure intensament ignorant el passat. El Carpe Diem no sempre funciona. Nosaltres som el passat que es projecta cap a l'endemà. Si el neguem, la nostra personalitat s'anula. Si l'acceptem, estem condemnats a arrossegar la feixuga càrrega de la nostra propia companyía, torturant-nos amb l'angoixa de mals moments que no volem repetir i de bonics records que no es repetiran. Què difícil és assumir que per sentir-te feliç has de ser fort per tú i els altres, conscient de qui ets i cap a on vols anar sense obsessionar-te en arribar, ser responsable del passat que has viscut i mantenir els ulls oberts encarats al desconegut futur. Encara no he trobat el meu lloc al món però seguiré buscant-lo. Confio en que algún dia, jo mateixa i no l'atzar sabré triar el meu lloc i la felicitat es revelarà en el meu somriure plenament conscient.

La Viena de mi infancia

2011-06-10T19:58:00.007+09:00

Una semana después de regresar de Viena, viendo el panorama climático que acecha Barcelona últimamente, no hay nada que me apetezca más que descansar encerrada en casa. Tumbada en el sofá, contemplo como la vida ajena sigue a través de la ventana a pesar de la llúvia. Qué pereza! Allá ellos. Yo, me quedo en casa. Haciendo qué? Escuchando a Strauss. Sí, "el Danubio azul", mi querido Waltz que me recuerda los paisajes de Suïza, Austria, Alemania, Chequia, Eslovaquia y Hungria. Tierras y montañas bañadas por el paso del Danubio que Strauss inmortalizó en su obra más célebre. Cuando escucho este vals, recuerdo aquellos veranos con mi família, mi primer crucero fluvial, los parques de atracciones, los castillos, los paseos a caballo, las tartas de chocolate... y regreso a mi infancia. Esa época en que mi hermana y yo pasabamos horas y horas frente al televisor deseando parecernos a Sissi y nos aplicabamos interpretando a piano las canciones de Sonrisas y lágrimas que habíamos estado cantando durante nuestros viajes. Llámame cursi, pero esa niña que soñaba ser princesa todavía pervive cada vez que visito la Europa Central, escenario de los sueños de mi infancia.

オーストリア国の素敵なウィーン

2011-06-10T18:36:00.009+09:00

ヨーロッパを考えれば、どこか考えているのですか？フランスのパリですか？イギリスのロンドンですか？もちろん、世界中ではヨーロッパのイメージはほとんどフランスやイギリスやイタリアだけですがヨーロッパはその国だけでなく色々な面白い国がありますよ。例えば、オーストリアという国は聞いた事がありますか？オーストリアの首都はウィーンです。ウィーンの街はパリに比べてあまり違いないですが歴史は違う。１８６７年〜１９１９年まではウィーンの街はオーストリア・ハンガリー帝国の首都でした。その帝国はフランスの帝国に比べて、もっと強大でした。ちなみに、エリーザベトというオーストリア皇后は聞いたことがありますか？このお姫様はその時代はよく有名になったので６０年前に、面白くて有名な映画が行なわれました。そのよく出来た映画は凄く面白いので、興味があれば、見て下さい。さらに、その映画の音楽はヨハン・シュトラウスという作曲家として不滅されました。１００年前から毎年、１月１日の朝に、ウィーンのオペラ・ハウスで有名なコンサートが行なわれています。その有名なコンサートの一番ワルツはかならず、美しく青きドナウですよ！こちらを押せば、ワルツを聞く事が出来ます。楽しんで下さい！

Viatjant amb el papa # 2ª part

2011-06-08T23:41:00.010+09:00

15 anys després del meu primer viatge a l'Europa de l'est, la setmana passada tornava a Bratislava, la capital d'Eslovàquia. Resulta extrany passejar per una ciutat que representa que coneixes però que en realitat, no reconeixes res de res. El pas dels anys ha esborrat per complert els records d'aquella primera visita quan no tenia ni 15 anys d'edat. Ha estat una grata i bonica experiència tornar a reviure aquesta ciutat com si fos la primera vegada. Ha sigut molt interessant adonar-me'n del contrast entre els carrerons estrets del centre històric, plens de terrassetes que gaudeixen de l'estiu tant efímer d'aquests ex-països comunistes i els nombrosos apartaments unifamiliars que s'extenen kilòmetres i kilòmetres enllà del minúscul casc antic i que el meu pare anomena "las viviendas del obrero ejemplar", reductes de l'època comunista que eclipsà Europa de l'est fins als anys 90. Bratislava és una modesta capital europea on els dies transcorren a un ritme pausat d'ambient distès i on la vida no resulta cara en excés. El preu d'un apartament de lloguer al centre històric costa uns 10€ el metre quadrat, un bitllet de transport públic menys d'1€ i pots sopar en una terrasseta per 8€. Molts dels viatgers que volen fins a Viena aprofiten per visitar i allotjar-se a la capital del país veí, Bratislava, ja que resulta molt més econòmic i només 60 km separen ambdues capitals. Totes dues, banyades per les aigües del Danubi. N'hi ha que diuen que les aigües del riu son turqueses, d'altres que són verdes, però només els qui estàn enamorats del famós waltz d'Strauss afirmen que "El Danubi és blau".

Viatjant amb el papa # 1ª part

2011-05-31T05:39:00.010+09:00

Barcelona, estiu de 1996. Protagonista: Santi Mas, català de 50 anys, casat, dues filles: l'Anna (12 anys) i l'Amàlia (10 anys). Ocupació: Autònom. Aficions: Moltes. La més destacada: Admirador de trens. Passions: Varies. La més destacada: Recórrer món perseguint trens de vapor. Recordo aquell juliol en que la mama va decidir marxar de vacances amb les seves amigues als Estats Units i l'Amàlia i jo ens vam quedar a carrec del papa. Començava la cadena d'aventures que anys més tard vam batejar com "l'estiu dels 14 estats sobirans". Tot d'una ens sorpren tot dient "Nenes, feu les maletes que marxem de viatge." La meva germana i jo preparem la bossa sense la seva supervisió, arreplegant el que ens sembla sense saber exactament on anem ni què farem durant els propers 15 dies sense la mama. Ens esperaven dues setmanes de carretera i manta, dormint en pensionetes que anavem trobant a mesura que creuavem fronteres en direcció a l'Europa de l'est. La primera parada del viatge va ser Alemanya, després d'haver après a ser una gran copilot, indicant la ruta al meu pare sempre que m'ho demanava. Per amenitzar una mica el viatge el papa ens havia promès que visitariem els nostres cosins que estiuejaven a un poblet prop d'un parc d'atraccions anomenat Europa Park. Recordo que els primers dies els vam gaudir d'allò més, compartint allotjament i experiències infantils amb els meus cosins. Recordo que el meu pare em deixava menjar el que em venia de gust en tot moment, és a dir, gelats. Encara em faig creus que no m'empatxés. Després d'uns quants dies entre familiars i amics dels meus cosins, el papa se'ns emportà a Suïssa. Desitjava filmar un festival de trens i ens va deixar 2 hores soles a Ginebra. Com a germana gran que sóc, em corresponia cuidar de l'Amàlia i em vaig trobar sola en una gran capital europea amb diners a la mà. "Té, et dono uns quants diners per a que aneu a prendre algo. Quedem aquí mateix, al sortidor de la Plaça d'aquí dues hores." Espantada, li responc "Però papa, i si ens passa res?". "Què us ha de passar al país més segur del món? A més, ja coneixes Ginebra! Amb la de vegades que hem vingut! Au va, que no trigaré gaire" i desapareix. L'Amàlia i jo comencem a enfilar carrers comercials de la gran ciutat i m'aturo davant d'una botiga de moda, encisada amb els pantalons curts que lluïa la model de l'aparador. Obligo a l'Amàlia a que m'acompanyi a l'interior i la convenço per a invertir els diners per a prendre algo en aquells pantalons. Ma germana m'adverteix de les possibles represalies però la ignoro i em compro els pantalons. Surto de la botiga vestint la nova adquisició i l'Amàlia em demana que parem a fer un beure amb els diners que ens han sobrat. Aquest cop li faig cas i seiem a la cafeteria d'uns grans magatzems. La cambrera ens mira de reüll extranyada, sembla que busqui algún adult que ens acompanyi dubtant entre acostar-se o fer veure que no ens ha vist. Després de 15 minuts d'espera m'hi acosto i li demano dos batuts de xocolata amb el meu francès de supervivència. Somrient, ens serveix i ens cobra sense fer-nos cap pregunta. Quan ens acabem el batut, tornem en busca del meu pare al lloc on haviem quedat feia 2 hores. Som puntuals i ell encara no ha arribat, però quan el veiem que s'acosta fa cara d'enfadat i m'escridassa "Es pot saber què fas amb aquest drap que portes com a pantalons? Amb això t'has gastat els diners que t'he donat?" "Però papa, també hem anat a fer un batut al centre comercial." "Calla i fes el favor de treure't aquesta merda! Sembles una p***! Oohh ja m'has fet enfadar!"...

Guiant per Plaça Catalunya

2011-05-28T18:08:00.008+09:00

"Orgullosa de la meva gent i avergonyida de qui representa el meu país" és el que no he deixat de repetir als meus companys i clients japonesos al llarg d'aquests dies de turisme a Barcelona. Alguns només han passat 3 dies per la ciutat, altres ni tant sols un parell, però tots tornaran al Japó amb la mateixa idea fruit del que van viure ahir a Plaça Catalunya: "Bonica ciutat, forta personalitat, fàstic de govern". Ha estat difícil procurar que ens entenguin, complicat trobar les paraules que expressen la frustració que sentim, però només mirant les nostres expressives cares i respirant l'ambient que s'ha creat aquests dies a l'epicentre de Barcelona, el foraster no necessita gaire més. No li cal llegir el diari en el seu idioma, no necessita veure les notícies. Com acte reflexe, el turista desenfunda la càmara, s'acosta a la multitut sense miraments i mentre procura entendre què està passant, inmortalitza el moment amb el seu Iphone. Aquests dies també he rebut alguns comentaris al Blog de japonesos que segueixen el que està passant amb inquietut i exaltació. Esberats, comparen l'Spanish Revolution amb la Guerra Civil de 1936. Indignada pels aconteixaments d'aquests darrers dies però calmada i serena els responc que no pateixin, que ni de bon troç és comparable. Mantenint la compostura, els responc amb ascepticisme: "Durant la Guerra Civil no teniem quasi ni llum per encendre la tele i seguir les notícies, mentres que ara podem escollir el canal que més ens motiva per seguir l'actualitat minut a minut d'aquesta Spanish Revolution, triar si preferim immortalitzar la revolució amb Iphone, Android o càmara de fotos... mentre el que més ens preocupa és no quedar-nos sense lloc al bar de la cantonada per veure com guanya el Barça" i em responen tot seguit: "Ohh sisi, Barça! On podem veure el partit?" ...

Disfruta Barcelona ・バルセロナを楽しんで下さい！

2011-05-25T04:33:00.005+09:00

Recientemente recibí la visita de un gran amigo, Ignacio Izquierdo, que vino a visitar, fotografiar y conocer Barcelona. Durante su estancia, visitamos juntos el Barrio Gótico, el Borne, parte del Ensanche (Eixample) y una de sus obras maestras, la Sagrada Família. Os invito a pasaros por su blog "Crónicas de una cámara" y descubrir los secretos más ocultos escondidos entre las estrechas callejuelas de la Barcelona más medieval, disfrutando de cada una de las magníficas fotos que ilustran la milenaria historia de mi maravillosa ciudad. 最近、私の友達、イグナシオ君はバルセロナに来て、一緒に楽しい時間を過ごしました。彼はマドリッドの出身ですけど、今回は２回目、バルセロナに来て、仕事を働きながら観光をしていました。私は観光ガイドにとして、私の街の歴史を教えてくれたので彼はよく喜んでいました。今日は彼のブログにバルセロナについて記事を書きました。スペイン語が読めれば、読んで下さい。ホントに面白いですね！

Revolució Social ・Spanish Social Revolution

2011-05-20T18:39:00.005+09:00

Posa la pell de gallina sentir milers de veus anònimes exigint justícia i reclamant millores per al meu país. Unes veus anònimes que sentim properes, unes veus cansades de callar i esperar, unes veus tipes de queixar-se només entre amics i familiars. Finalment, totes i cadascuna d'aquestes veus anònimes, s'han posat d'acord gràcies al poder de les xarxes socials per fer-se sentir en veu alta. Aquestes veus, tipes de ser ignorades, han decidit crear un precedent a la història del meu país. Des del 15 de maig de 2011, el meu país ha començat la revolució social que tant temps fa que desitjavem. Em sorpren molt gratament comprovar que ens movilitzem per una bona causa. Poques vegades a la història s'ha viscut un moment similar que encomani les ganes de seguir lluitant sense rendir-nos, sense llençar la tovallola a la primera dificultat. M'omple d'orgull i satisfacció veure com el col·lectiu de joves del meu país que hem iniciat aquesta revolució, no només ens fem escoltar i respectar sinó que a més, siguem capaços d'influir i convèncer a tots els altres grups generacionals amb la seva empenta i suport. És tant el soroll d'aquestes veus anònimes que aquests dies s'estant sentint tant properes arreu del món que, potser d'aquí no res, altres veus anònimes de països veïns s'alcin imitant el nostre model. No em sorprendria gens ser testimoni d'una onada de protestes a diversos països europeus, com ara Itàlia, per exemple, escombrant l'estafa, la corrupció i la desigualtat a l'estil "efecte dominó" com s'ha viscut i encara perdura als països del món àrab. (Info in english here: Spanish Social Revolution)

Spanish Revolution ・スペインの革命が起きた！

2011-05-20T02:35:00.006+09:00

やっと、スペインの革命が起きた。先週から毎日、スペインの色々な街にデモをしています。スペイン人は昔から政府に対して凄く怒っているので賃上げ要求のデモをしています。最近、スペインの経済はどんどん悪くになったので先週の日曜日にやっと、若いスペイン人はスペインの色々な地方の中で街の広場を出て、デモをして、印象的な革命です。スペイン地方の中で、マドリッド首都だけでなく、バルセロナやバレンシアやセビヤ等がデモを行っております。私の感想は若いスペイン人によって、素晴らしい意図です。もうすぐ、スペインの総選挙をする予定ですが、今年は誰も投票したくない。スペイン政府の政党の中で誰でも良いので誰も参会しない！ってスペイン人を言われて、革命が起きた。実は私の国は大変な立場にあり、不足はとても増えてきました。スペインの生活はどんどん難しくなるので住みにくいです。毎日、失業が増大していて、物価が高いし、給料は酷く悪いし、ホントに大変ですよ。しかし、スペイン人は強く頑張って、楽天的な気持ちが持っています。私はスペイン人によって、私の同じ年の同国人の同じように、政府に対して戦っています。だから、私達は良い未来に値して欲しい！　

ジローナの花祭り・Girona en temps de flors

2011-05-16T01:53:00.007+09:00

毎年、５月の２週目にジローナで花祭りが行われます。今年のシーズンはまだ明るくないけれど天気は寒くないです。先週の土曜日は雨が降ったのですが、花祭りは楽しかったです。ジローナ市はバルセロナからあまり遠くないので電車で１時間半で行く事ができて、とても便利な旅です。ジローナ駅から街の中心まで歩きながら色々な写真を取ったりのんびり散歩したり、花のエキジビションを楽しみました。ジローナの観光や文化遺産はとっても面白くて豊富です。ジローナ大聖堂、ユダヤ地区や中世修道院などです。私はジローナに行くなら、一日中、ゆっくり散歩して遺産現物をして良いレストランに食べに行きます。今回は友達と一緒に、ユダヤ地区のカタルーニャ料理のレストランにお肉を食べました。ジローナ地方のお肉はホントに美味しいです。一年中、ジローナ市だけでなくジローナ地方に（コスタ・ブラバ）では沢山活気があり、面白いです。例えば、ピレネー山脈を遠足することが出来たり、船舶の町を見物することが出来たり、地中海を航行することも出来ます。Com cada any, la ciutat de Girona es guarneix de flors i d'exotisme la segona setmana de maig. Ja fa més de 50 anys que dura aquesta bonica tradició que ens resulta, a catalans i extrangers, una excel·lent excusa per a visitar una de les ciutats més particulars de Catalunya. I és que, realment, Girona és única.

モンブランックの中世祭り・Fira Medieval de Montblanc

2011-05-13T01:08:00.001+09:00

毎年、４月２３日〜３０日まで、モンブランックで伝統的な中世祭りが行われます。モンブランックという町は、カタルーニャ地方の南東に位地し、モンブランックの城壁が町を囲んでいるので町が小さくてきれいです。モンブランックの歴史は中世に始まりましたが今でも、中世時代の本質が守られています。その時に、中世祭りが行われたので、町が混んでいました。町に着く前、遠くから城壁が見られたのできれいな景色を楽しめました。町の中では広場だけでなく通りでも沢山店が集まっていて、お客さんが溢れていて、とてもにぎやかな祭りでした。モンブランックでの観光はあまり有名ではないけれど、城壁や教会やユダヤ地区等が面白いです。モンブランックの一番美味しい食べ物は、モンブランッケットという甘いおかしです。ちなみに、モンブランックのワインは美味しくて有名です。バルセロナから、電車や車などで１時間半ぐらいかかります。

Redescobrint l'Eixample

2011-05-06T20:12:00.015+09:00

Tots sabem que l'Eixample és el barri residencial més ample, densament poblat i cèntric de Barcelona. També recordem que el Pla Cerdà era el projecte sobre el qual s'inspiraren per edificar el barri a mitjans del S. XIX, un cop enderrocades les muralles, com a conseqüència de la necessitat d'eixamplar la ciutat que, amb l'increment de població, s'estava quedant petita. Recordem el que ens van explicar a l'escola, el que vam llegir fa temps i podem tornar a consultar quan desitgem però, us heu preguntat mai perquè els carrers es diuen com es diuen? No heu pensat mai, aturats al semàfor, qui deuria ser Enric Granados o Casanova? Seguiu llegint i descobrireu alguns "perquè" de la historia de Barcelona. El centre de l'Eixample és la Rambla de Catalunya. Si ens situem al bell mig de la rambla mirant en direcció al Tibidabo, apreciem la divisió del barri entre la dreta i l'esquerra de l'Eixample. Des de la Plaça Catalunya on néix la Rambla de Catalunya, fins l'Avinguda Diagonal on mor, trobem que els carrers reben el nom de les institucions catalanes (Gran Via de les Corts, Diputació i Consell de Cent), seguidament ens trobem amb els territoris que formaven part de la Corona Catalano-aragonesa (Aragó, València, Mallorca, Provença, Rosselló i Còrsega). Cap a la dreta fins la Sagrada Família, recordem les batalles en que la corona va intervenir (Bruc, Girona, Bailén, Nàpols, Sicília i Sardenya) amb els personatges que hi van participar (Pau Claris, Roger de Llúria, Roger de Flor) mentres que cap a l'esquerra de l'Eixample, trobem a il·lustres personatges de l'època medieval i la Renaixença catalana com Balmes, Enric Granados, Aribau, Muntaner, Casanova, Villarroel, Urgell, Borrell i Rocafort.

Catalunya Jueva ・カタルーニャ州のユダヤ人

2011-05-03T23:00:00.011+09:00

Els jueus van arribar a la península Ibèrica al S. I, després de la destrucció del Segon Temple de Jerusalem. Altres diuen que no va ser fins al S. III-IV coincidint amb el declivi de l'imperi romà. Tot i que no podem afirmar amb precisió el seu orígen, està clar que entre els segles XII i XIV, la comunitat hebrea tingué una forta influència sociopolítica, econòmica i cultural a Catalunya. Després de ser expulsats d'Espanya l'any 1492 el seu llegat restà a l'oblit. Recentment, s'han recuperat els principals Calls com el de Girona, Besalú o Barcelona i s'han creat rutes que demostren la gran contribució jueva a la història medieval catalana. La destinació predilecte pels historiadors i estudiosos del llegat jueu a Catalunya és, sens dubte, Girona. La seva comunitat jueva, més nombrosa que la de Barcelona, hi va viure 600 anys i actualment compta amb el famós Centre Bonastruc ça Porta que alberga el Museu d'Història dels Jueus. Molt a prop de Girona ens trobem aviat amb Besalú, poblet dels Pirineus força famós gràcies al seu pont medieval. Besalú també alberga un call jueu amb la particularitat de que conserva intacte el miqvé (els banys). Finalment, Barcelona ofereix visites guiades a través del Call Major, comprès entre els carrers del Call, Banys Nous, Sant Sever i Bisbe. Durant el recorregut, es visita l'interior de la Sinagoga Major de les 5 que hi va arribar a haver entre el Call Major i Menor, de les quals només se'n conserva aquesta, situada al nº5 del Carrer Marlet. Al S. XIII, la Comunitat jueva de Barcelona arribà a tenir 4.000 habitants, a causa de l'increment de jueus expulsats de França, i es creà el Call Menor a fi de donar-los-hi cabuda. En temps de Jaume I el rei decidí tancar els calls cada nit com a mesura protectora contra la discriminació social que culminà, a Barcelona, amb l'avalot del Call del 5 d'agost de 1391. Des d'aleshores i més tard durant la inquisició, els jueus supervivents al setge van ser obligats a convertir-se a cristians o a fugir del país. Actualment, Barcelona disposa de 4 sinagogues en funcionament (2 d'ortodoxes i 2 de reformistes) que atenen les necessitats de la Comunitat Jueva així com la curiositat d'alguns altres a qui els hi interessi el patrimoni cultural jueu a Catalunya. Per saber-ne més: La violència contra els jueus.

Records presents

2011-04-26T01:12:00.016+09:00

Aquests darrers dies d'abril m'han recordat constantment, com de ràpid passa el temps. Ara fa poc més d'un any, deixava enrera una etapa que havia somiat durant tota la vida. Japó m'havia ofert 24 mesos per descobrir a través de la seva gent qui sóc jo a dia d'avui. 4 anys abans de marxar al país que em va brindar aquesta oportunitat, em despertava cada matí amb el desig de satisfer algún dia el meu gran somni. Els dies passaven volant mentre competía amb mi mateixa avançant-me en el temps. El meu anhelat futur ple d'ambicions eclipsava aquell present que ara recordo tant passat, tant breu i tant llunyà. Recordo aquells anys a l'extranjer com un bonic somni d'infància. Totes i cadascuna de les persones que van compartir amb mi el seu temps a París, a Tokyo i des de Barcelona en la distància, m'han esquitxat amb la seva personalitat i sóc, a dia d'avui, un conjunt de totes elles. Suposo que els grans amics que avui estimo com si fóssin germans, comparteixen el mateix sentiment per haver-los aportat també, una mica de mi. A dia d'avui, procurant viure el present sense avançar-me en el temps i alhora evitant oblidar el passat, us agraeixo aquelles breus però intenses estones que hem conviscut. Gràcies per ser els ingredients que van cuinar, al llarg d'aquests anys, la meva personalitat.

Junts, en família

2011-04-17T06:01:00.009+09:00

La setmana passada el Magazine de La Vanguardia publicava un reportatge sobre la situació d'una família de Tokyo després de les conseqüències del terratrèmol. El portaveu de la família Yoshida, en Raku, expresava el seu testimoni un mes després d'haver sofert el pitjor terratrèmol de la història del país. En Raku i la seva esposa Yoko tenen 2 fills: en Yugo, de 9 anys i la petita Akari, de 5. El passat 11 de març a les 14h45, la rutina de la família Yoshida i la de molts japonesos més, quedaria alterada per sempre. El terratrèmol que va devastar gran part del nord del país afectava alhora milions de llars de la resta del Japó. D'ençà de la tragèdia, moltes famílies com la d'en Raku i la Yoko, segueixen lluitant dia a dia per a sobreposar-se a la tragèdia i superar la crisi. El cas és que la situació que atravessa actualment el país, prenent com a referència la família Yoshida, implica un gran canvi de valors a la vida dels japonesos. Com molt bé expresava en Raku "Quan vaig sentir el terratrèmol el primer que vaig fer va ser sortir de l'empresa i anar a buscar a la meva filla a l'escola. No m'ho vaig pensar dues vegades. Al cap d'una hora, l'Akari i jo ens abraçavem i tornavem cap a casa per a retrobar-nos amb la meva dona i el meu fill. L'ensurt ja havía passat i tots 4 tornavem a estar junts, en família". Quan el perill ja havía passat, en Raku i la Yoko van prendre una important decisió que afectaria les seves vides per sempre. Ambdós havíen comprès que el més important és la família i que, des d'aleshores, la seva rutina havia de canviar. La Yoko, que havia renunciat a treballar d'ençà del naixement d'en Yugo, tornaria a treballar mitja jornada per tal de que en Raku no hagi d'assumir tota la càrrega econòmica familiar i pugui dedicar més temps a la família. Els avis d'en Yugo i l'Akari s'han ofert a col·laborar amb l'educació dels seus nets i passen força estona tots plegats. En resum, l'ensurt del terratrèmol ha remogut sentiments al cor dels japonesos que fins aleshores, reprimíen amb el sentit del deure i la disciplina, però que malgrat la lliçó d'ètica i moral que han transmès a tot el planeta, deixen de banda "el que diran" per atendre, cuidar i estimar la família, el més gran de tots els valors. Ànims, Japó!

家族と一緒に

2011-04-17T02:24:00.007+09:00

先週、スペインの新聞に日本の事件についての記事が出ました。大地震の一ヶ月後、スペイン人のジャーナリストが東京に住んでいた家族にインタビューしました。その家族は全員で４人です。吉田・よう子さんは息子が一人と娘が一人います。息子さんの名前はゆご君、八歳、娘さんの名前はあかりちゃん５歳です。吉田・よう子の旦那さんはらくと言います。ゆご君が生まれる前、彼らは一緒にJALで働いていました。しかし、彼女は仕事をあきらめたんですが彼は仕働き続きました。ふつう、日本の家族のパターンは吉田さんと同じように過ごします。一番目の子供が生まれてから奥さんは仕事をあきらめて、旦那さんはが一人だけで仕事の責任をとっています。それでは、家族の責任が男の人だけにかかっていると思います。私は大地震が起きた後、吉田家族の生活が良く変わったと思います。彼らの生活を変えただけでなく、彼らの考え方も変えました。大変な地震が日本人に大きなしょうげきを与えたので、日本の価値感が変わってきています。今、一番大切なことは一点のうたがいもなく家族です。だから、日本人は今、家族の幸せのために良く頑張っています。吉田さんは「地震の恐怖の後、腹を決めました。今からずっと二人は子供にもっと長い時間を捧げたい！」と言いました。つまり、最近の大地震のせいで日本人の生活や考え方ややり方もすごく変わってきています。将来に多分、日本国の復興後、子供のころの思い出は地震の恐怖を覚えただけでなく、両親の愛を必ず覚えていると思います。以上です。もし、その家族について記事を読めば、ここに「スペイン語だけ」読むことができます。

La volta dels 25 - Marc Serena -

2011-04-15T00:26:00.006+09:00

Fa gairebé 3 anys, quan vivía a Tokyo, vaig sentir a parlar d'en Marc Serena, un periodista català de la meva edat que havia decidit emprendre una gran aventura. En Marc volia fer la volta al món d'una manera poc convencional, original i divertida. Durant els 12 mesos dels seus 25 anys, viatjaria a 25 països d'arreu del món entrevistant i convisquent amb 25 joves de 25 anys amb la finalitat de conèixer les seves realitats, realitzant un pojecte sociològic sorprenent que culminaria amb la realització d'un llibre al finalitzar el viatge. 3 anys més tard, als seus 27 anys, en Marc acaba de publicar la seva gran aventura titulada "La volta dels 25", un recull d'experiències, vivències i formes de veure el món a través dels ulls de 25 joves de 25 anys i de 25 països diferents. Recordo perfectament quan en Marc va arribar al Japó en busca del seu protagonista japonès. Finalment es va decidir per conviure amb un monjo budista de la muntanya sagrada de Koya-san que, segons ens explica al seu blog, li encanta el hip-hop. Fa poc, La Vanguardia va entrevistar en Marc a La Contra on podreu llegir la seva entrevista clicant sobre l'enllaç. S'acosta Sant Jordi i si us falten idees de quin llibre regalar als vostres estimats, aquí us deixo caure una brillant suggerència.

Participa en el Quizz y gana un Weekend en Aquitania

2011-04-11T17:36:00.005+09:00

Conoces la región francesa de Aquitania? Te suena el nombre de ciudades como Pau o Périgueaux? Turismo de Aquitania con la colaboración de aQa Consulting están trabajando para dar a conocer esta región entre el público español y te invitan a participar en un sencillo concurso presentado en formato quizz. Para participar en el concurso, dale al "me gusta" de la página Finde en Aquitania de FB y responde las preguntas propuestas en el quizz relacionadas con las 4 ciudades más destacadas de Aquitania; Pau, Périgueaux, Bayona y Burdeos. Todos los participantes podran ganar un viaje de fin de semana en la región que se decidirá por sorteo a finales de mayo. Anímate a participar en el quizz y hazte fan de Aquitania en FB!

Silenci

2011-04-05T20:35:00.006+09:00

No m'hauria imaginat mai que escoltar fos tant recomfortant. No m'havia parat a pensar que a vegades, no escoltar-se a un mateix i provar d'escoltar el món, fos tant reparador. No hauria dit mai que un silenci pogués dir tantes coses. Sovint ens capfiquem formulant-nos preguntes que no tenen resposta inmediata, que requereixen paciència. L'angoixa per descobrir les respostes, enlloc de fer-nos patir, ens hauria d'alertar de que si volem conèixer la veritat, hem d'aprendre a escoltar. Només quan ens permetem aturar-nos, el món ens parla. Només quan deixem de mirar-nos el melic, el camí se'ns ilumina. No és fins que estem disposats a escoltar i observar el nostre entorn, que les respostes es revelen i comprenem la veritat. Si encara no hem après a observar i escoltar, caminem per una vida enboirada i esquitxada per la pluja àcida de respostes que no volem sentir. Si necessites respostes, no preguntis. Si necessites cridar, prova de callar. Atura't. Escolta. Observa. Pregunta't només, què sents.

Primavera ・春、ようこそ！

2011-03-30T00:34:00.011+09:00

Benvinguda, Primavera! Ja fa uns dies que has tornat. Alguns però, encara no ens en hem adonat. L'hivern s'acomiada per obrir-te camí i ens enxampes desacostumats. Els matins comencen abans i ens costa abandonar el llit. Tot i esperar, com cada any, la teva arribada amb il·lusió, ens enganxes desprevinguts. Altres però, ja fa dies que acaparen les terrasses en busca del sol que, desde que has arribat, sembla que escalfi més. Benvinguda, Primavera! Et trobavem a faltar. Enyoravem la dolçor dels súcs de fruita al Mercat de la Boqueria. Enyoravem els cafès amb llet reparadors de les bateries que l'hivern ens ha descarregat. Enyoravem les flors de Bach que ens ajuden a trobar l'armonia d'aquests durs despertars, quan al perdre una hora de son al llevar-nos, no hi ha qui ens arranqui els llençols. T'enyoravem, Primavera! Què bé que ja tornis a ser entre nosaltres. Cirerers, acabeu de despertar! Feu-nos recordar què màgica és la vida amb l'efímera existència dels vostres pètals, tant sensibles, tant vulnerables, tant fràgils i alhora tant forts, capaços de renéixer any rera any, fins i tot en les situacions més difícils. Fins i tot després d'una crisi nuclear. Enhorabona, Primavera! Un any més, un cop més, gràcies per tornar a renéixer entre nosaltres.

Sense por

2011-03-25T06:26:00.012+09:00

Quan tens por de parlar, de dir alguna cosa que no pugui agradar, de deixar anar una altra mentida... Quan tot fa mandra i fins i tot t'espanta dormir per si en despertar-te tot ha canviat, sense recordar què et fa viure i somiar... Quan tot et fa por, quan sents aquell pànic tant subtil i tant boig, quan t'espantes, quan no ets capaç de somriure... Quan sents que caus, que a poc a poc te'n vas, que la física et captiva mentre la gravetat t'inclina, recorda que res no dura gaire. Viu avui, ara i demà com si fós el darrer dia que en tinguéssis oportunitat. Camina sense aturar-te, mai no és massa tard per tornar a començar. No és senzill saber cap a on has de caminar, escolta el teu cor i deixa't guiar. Pren aquella direcció. Mai no és massa tard per sortir a buscar el teu tresor. Puja muntanyes en busca dels teus somnis. Busca't fins que et trobis, fins que reconeguis quin és el teu tresor. Haurà arribat el dia en que la vida és un teatre que se'n diu felicitat.

Paciència

2011-03-22T04:12:00.010+09:00

Què és per tú la paciència? Alguns diuen que és la mare de la ciència. I què és la ciència? Allò que pots raonar amb la ment sense escoltar el cor? I què és el cor? O més ben dit, on és? Occident sitúa el cor al pit i la ment al front. Però si preguntes a un Oriental que et situi la ment, es posarà la mà al cor. Qui té doncs, la raó? O més ben dit, on és la raó? Paciència. Pausa. Silenci. Descans. No són sinó, sinònims per calmar l'adrenalina del desig? I què és el que ens la frena? El descans, un llarg silenci, una petita pausa, la paciència? És doncs, la paciència, mare de la raó o mare del cor? Si és qui que ens frena, qui ens aconsella cautela, qui ens recorda la vulnerabilitat que arrosseguem des de la infància i qui ens recorda que som fràgils, apassionats, idealistes, somiatruites... doncs en aquest cas, Paciència, no em frenis més. Tingues paciència amb mi. Sigues pacient i no m'aconsellis, escolta'm. Escolta el meu cor, els meus desitjos. Deixa'm! Paciència, tú que creus que ho saps tot, tú que et creus tant sabia i tant llesta, explíca'm per què desitjo tant ignorar-te...

Suport a les víctimes japoneses・地震の犠牲者へ

2011-03-18T01:48:00.015+09:00

Si us pregunteu com podem col·laborar econòmicament des d'aquí, mostrant el nostre suport a les víctimes japoneses del terratrèmol i el tsunami del passat 11 de març, us suggereixo algunes opcions. D'una banda, el Consulat Japonès a Barcelona ha habilitat un compte on podem realitzar una transferència amb els nostres donatius. Si us estimeu més fer la donació en efectiu, també és possible a través del mateix consulat, en horari d'atenció al públic, de dilluns a divendres de 9h a 13h i de 15h a 16h. Trobareu més informació a la pàgina web del Consulat de Japó a Barcelona clicant sobre l'enllaç. D'altra banda, la famosa pianista Yoko Suzuki actuarà demà a la Plaça Reial de 14h30 a 15h i el proper dimarts dia 22 a les 20h30, a la parroquia St. Josep Oriol del Carrer Major 64 (Santa Coloma de Gramenet), realitzant concerts benèfics. Tots els donatius s'enviaran a la Creu Roja Japonesa. Casa Àsia també ha creat un informe especial per a seguir l'actualitat sobre l'estat de les víctimes, localitzador de desapareguts, l'evolució del país i tot tipus d'informació relacionada. Des de la seva pàgina web, podeu escriure els vostres missatges de suport a les víctimes. Finalment, us recomano un parell de blogs per seguir al detall les darreres novetats al respecte. La Pizarra de Yuri informa sobre l'estat de radioactivitat a Fukushima, mentres que l'Héctor (Kirai) relata en primera persona la traumàtica experiència d'haver viscut el terratrèmol més devastador de la història del país. Cor fort, Japó! Estem amb vosaltres!　最近、日本について、全部の話かニュースかホントに酷くて悲しいです。先週から世界中で皆、深い悲しみを感じしています。バルセロナで、日本の総領事館は地震の犠牲者のため、寄付を募金をしています。それに、バルセロナに住んでいて日本人は色々な自発性があるそうです。例えば、鈴木・羊子というの有名なピアニストは明日、バルセロナでチャリティーショーを行われます。日本人は勇気な国民ですよ！日本は世界の中で全部の支持があるので気力を回復しなければいけない！お願い！心から、いつも、日本は大好きです。

Sempre amb tú, Japó!

2011-03-13T00:28:00.004+09:00

Les darreres notícies rebudes d'ençà del terratrèmol seguit del tsunami a la prefectura de Miyagi anuncien 1.000 morts i uns altres 1.600 desapareguts (segons fonts japoneses que acabo de llegir com a resposta del post d'ahir). Gràcies a Facebook, he pogut comprovar que la majoria dels meus amics i coneguts es troben bé, malgrat l'ensurt i en molts casos, el xoc que ha provocat el Gran Tokai que, com em deien quan hi vivía, ja feia anys que esperaven. Encara hi ha amics que no he pogut localitzar i prego, si esteu llegint aquestes línies, em feu sabeu com abans millor si us trobeu bé. La meva professora Tsurumi m'acaba d'informar que alguns dels afectats, a més de perdre els seus familiars, amics, llars i pertenences, també han perdut la veu a causa del xoc sofert. D'altra banda, no només el territori japonès ha sofert els danys d'aquest devastador terratrèmol seguit del tsunami, sinó que moltes illles del Pacífic, entre elles Hawaii, pateixen encara tràgiques conseqüències. Només ens queda seguir resant als kami que aturin tot aquest patiment i fer-vos saber, Japó, que estem amb vosaltres. Ahir, ara i sempre, des de Barcelona us fem arribar tot l'amor i el suport que necessiteu a causa d'aquesta desgràcia que no us mereixíeu per res del món. De tot cor, molts ànims, Japó! Més informació en directe, minut a minut a Ustream (en japonès).

Terratrèmol de 8.9 i tsunami amb onades de més de 10 m!

2011-03-11T19:23:00.004+09:00

Miro les imatges per internet, m'asseguro que tots els meus amics es troben bé i que tot ha quedat en un horrible ensurt mentre encara no m'ho acabo de creure. El Japó acaba de viure el terratrèmol més fort de la història contemporània, d'escala 8.9 seguit d'un tsunami devastador amb onades de fins a 10 metres d'alçada. L'epicentre, situat a Sendai, tant a prop de Tokyo, ha patit els pitjors danys. La ciutat ha pogut resistir malgrat la força de la naturalesa, gràcies als bons equipaments i l'experiència de molts anys de terratrèmols. Al llarg dels meus 2 anys viscuts a Tokyo també en vaig "patir" alguns, però comparat amb aquest darrer, no eren més que "experiències". Llevar-me amb aquesta notícia m'ha amargat encara més el café i agraeixo que avui no hagi d'anar a treballar. La veritat és que no podria concentrar-me en el present quan no faig altra cosa que recordar el passat, tots i cadascún dels moments viscuts a l'altra punta de món, en companyía d'aquest gran país anomenat Japó i espantar-me pensant que em podria haver tocat a mi... que podria haver estat allà en aquell moment, patint pel patiment que hauria provocat a tots aquells a qui estimo i m'estimen. Sort que sóc aquí i no patiran per la meva seguretat. No obstant, malgrat m'he assegurat de que tots els qui m'estimo i que encara viuen allà estiguin bé, el meu cor encara tremola. Ànims Japó! Estic i estem amb tú, ara i sempre!

Half (Hafu)・ハーフ

2011-03-07T22:59:00.004+09:00

M'acabo d'assabentar que el Japó està preparant una nova pel·lícula sobre els Hafu. En japonès, els Hafu (ハーフ) que prové de l'anglès (Half), són aquelles persones les quals els seus pares no són de la mateixa nacionalitat. Normalment, un d'ambós pares és japonès mentres que l'altre, sol ser occidental. No obstant, també són Hafu aquelles persones com l'Storm, que va néixer a Honolulu (Hawaii), de mare hawaiana i pare americà. Quan vaig conèixer l'Storm, em va explicar que la seva àvia és japonesa i que, per tant, ell també se sent una mica japonès malgrat no ha viatjat mai al Japó. L'Storm va créixer a Honolulu i va estudiar en anglès i en japonès, fins que va decidir anar a viure als Estats Units. Actualment viu a California i segueix amb els seus estudis de japonès. Quan ens vam conèixer l'any passat a Barcelona, parlavem en anglès i una mica de japonès que em deia, tenia molt oxidat. Malgrat jo no sigui gens Hafu, ja que els meus 4 avis eren catalans, sempre m'he sentit una mica japonesa. No sabría explicar en paraules el perquè d'aquesta sensació, però al llarg de tota la meva vida he experimentat una forta passió i atracció per aquesta nacionalitat, el país del Sol naixent, Japó i l'Orient. Potser pel fet d'haver-hi viscut 2 anys, d'haver estudiat la seva llengua, d'haver conviscut tant de temps entre japonesos i hafus, jo també em sento una mica Hafu... i suposo que no serà ni la primera vegada ni la última que molts d'ells, tant japonesos com Hafus, em preguntin si jo també ho sóc. Si us interesa saber més sobre la pel·lícula, us en deixo l'enllaç (en anglès i japonès). HAFU.

ハーフ・(Hafu) Half

2011-03-07T21:10:00.011+09:00

皆さん、この写真を見て、誰がハーフだかわかりますか？誰がもっと日本人みたい？私か、ストルムか？最近、インターネットで面白い記事を読みました。日本に住んでいるハーフ達についての映画を今年、日本で作るそうです。実は、「ハーフ」という映画の作家を知っています。二年前、東京に住んでいた時に、その作家は私と同じように「カイェへロス」というスペイン番組に出ました。彼女は東京に住んでいて、映画作家になったそうです。彼女はララちゃんといい、映画の中のハーフ達と同じようにハーフです。東京に住んでいた時、時々、日本人は私に「ハーフか？」と聞いたので私はホントにびっくりしちゃった。私の肌はスペイン人に比べて、凄く白いですが私は日本人女性に比べて、背が高いです！（笑）このことは別にして、私の友達でストルムという、ハーフの子がいます。彼はカリフォルニアにすんでいるんですが、ハワイ人です。ストルムのお母さんはハワイ人で、お父さんはアメリカ人です。それに、彼のお祖母さんは日本人だから、とてもかっこいい〜でしょう？私はスペインに帰ってから、一回、「日本人のハーフみたい？」と聞いて見ました。特に、日本人の観光客さんはバルセロナに来るといつも「アンナちゃん、どうして日本が大好きなの？」と聞いてきて、私の答えを聞いた後、皆、それがなぜか、良く分かります。私はハーフではないけどいつも外国人と楽しい時間を過ごしたり、世界中のハーフと一緒に生活したり、私はとても多文化的な気持ちを持っているから、多分、私もハーフみたいかもしれない〜？。「ハーフ」という映画について興味があれば、日本語のここを押して下さい。

バルセロナのツアー

2011-03-03T21:20:00.010+09:00

みんなさん、お久しぶりだね！最近、忙しくて疲れていたので日本語であまり書けなかった。ごめんね！今週の火曜日、私は始めて日本人観光客のためにガイドとして働きました。その経験はホントに面白くて楽しかった。私の観光客は優しいし若いし明るい人たちなので一緒にとても楽しめました。バルセロナは素敵な街なので、朝、１１時からツアーを始め、まずオチアイに行ってケーキを食べて抹茶を飲んで体のエネルギーを回復をさせました。朝ご飯を食べた後、エイシャンプラという地区を回ってゆっくり散歩しました。１時半に、スペイン人と同じように、昼ご飯を食べに行きました。私の地区「エイシャンプラ」は日本料理のレストランが多い。良かった！お客さんは日本料理を食べたかったから、オン寿司というレストランを選びました。そのレストランのメニューは美味しくて安いですがムードやデザインが多分、おしゃれすぎた。午後にはバルセロナの中心の方へ歩いていて、ランブラス通りやボケリア市場や旧市街地をのんびり楽しみました。ランブラス通りのボケリア市場の中には色々な店があり、ジュースを飲んでグルメ食品を買って、スペイン料理のタパスを食べて見ました。日本人のお客さんはナバハスというシーフードを食べたことがなかったので、みんな食べて見ました。彼らにはその食べ物はとっても特別な不思議なものだったけど大好きだったようだ。その後、旧市街地に行って大聖堂を見物したり、ユダヤ人の地区を見学したり、市役所の広場を見たり、買い物をしたりしました。夜になったら、一緒にホテルの近くのカタルーニャ料理を食べに行きました。私はエルムソルというレストランをすすめました。皆、カタルーニャの伝統的なおすすめ料理を食べたりサングリアを飲んだりしました。ホテルに帰る前、タクシーに乗ってバルセロナの港まで行きました。火曜日だったので人があまりいなかったけどきれいでした。私のお客さんは時差ぼけのせいで、凄く疲れていたので、タクシーで寝ちゃいました。私は「かわいそう〜」と思ったので、すぐ、ホテルに帰りました。その日はホントに良い経験だったので凄く満足しています。今週の火曜日から私はやっと日本人のための観光ガイドになりました。嬉しい〜！バルセロナについて興味があれば、スペイン政府観光局にアクセスして下さいませ！バルセロナに来て、観光ガイドが必要なら、私に連絡して下さいませ！宜しくね！^0^

Dilluns

2011-02-28T20:00:00.017+09:00

Avui és el típic dia de la setmana que tothom detesta menys tu. Els dies com avui et relaxen, t'ajuden a trobar la pau interior que no trobes els altres 6 dies. Avui és aquell dia de la setmana que portes 6 dies desitjant i planejant aprofitar de sol a sol, sense deixar-te ni un sol minut sense fer res, ni un segon desaprofitat. Avui és la jornada que dediques a tu mateixa, a fer allò que et ve de gust, que saps que et satisfà. Avui és l'únic dia que et permets no pensar, t'imposes no torturar-te en aquelles obligacions i deures pendents que has de resoldre els propers 6 dies. Avui és el "dia tregua", el dia que actives la tecla "pausa" de la rutina diaria. Et lleves sense sentir l'alarma del despertador, et prepares l'esmorzar i encens l'ordinador per escoltar música però ignores comprovar els missatges pendents de resposta. Després d'una dutxa refrescant i renovadora t'actives i surts al carrer en busca de sol. No fa massa calor però el cel és clar. No tens massa clar què faras les properes hores, et deixes portar, sorprendre... i tot d'una et sona el mòbil. Les amistats et proposen plans, et deixes seduïr per les suggerències i acabes fent un cinema, un passeig o compartint un cafè amb llet sota la claror d'una terrasseta. Escoltes el que els hi ve de gust compartir amb tu, rius, somrius i et relaxes. Tornant cap a casa, deixant-te lliscar sense esforç sobre la bicicleta, respires profundament. El dia està a punt d'acabar i el sol, amagant-se darrere els edificis, t'ho recorda, t'ho fa present i t'acomiades d'ell rondinant. El "dia tregua" és a punt d'activar la tecla "play" i reticent, tu també t'amagues com el sol. Des del balcó de casa veus com la lluna corona els edificis que comencen a obrir les llums. Barcelona es disposa a sopar, sola, en parella o en família. La ciutat ja fa 24 hores que ha començat la setmana però tu encara no l'has acabat. Barcelona sembla trista els vespres d'un dia d'hivern com avui. Ja és fosc, plou i fa fred. L'escena no t'agrada i l'energía decau, les cames fan figa. Tanques la porta del balcó i obres la finestra del teu món virtual. Comencen a sonar les primeres cançons de la llista de reproducció d'Spotify mentre et prepares un te a la cuina. Tornes cap al saló, t'asseus davant l'ordinador i trobes 3 finestretes obertes a Facebook. Respons. Preguntes. Somrius tímidament als amics que et parlen virtualment malgrat no els puguis veure. Entre línies i línies de teclejades al portàtil, t'acabes el te i te'n adones que ja fa estona que hauríes d'haver sopat. Et sents culpable per no haver-lo preparat. Et lamentes per no haver exprimit prou el dia, el sents mig ple o mig buit. Avui ha estat un altre d'aquells dies en el que havíes projectat milers de plans, però enlloc de realitzar-los metòdicament, t'has deixat portar. T'has distret. Avui, el sol no caminava pels terrats de la ciutat. Avui, ha decidit fer una marató i fa estona que la lluna ja li ha pres el relleu. Barcelona se'n va a dormir i saps que hauries de fer el mateix, però no tens son. T'estires sobre el llit i abans d'apagar el llum li supliques a la lluna que vetlli els teus somnis, que no aturi aquesta marató i li passi el relleu al sol com abans millor. En algún moment de la cursa nocturna, sense ser-ne conscient, la lluna tornarà a passar relleu i l'alarma del despertador t'indicarà que el sol torna a brillar. Et llevaràs i començarà un nou avui. Un d'aquells dies en que no hauras plorat per un malson, sinó per la impotència que hauras sentit mentre dormies, anhelant satisfer els somnis que tant et costa convertir en realitat. Serà dimarts. Un d'aquells dies on la pel·lícula de la teva realitat avança i no et queda altre remei que assumir el paper que t'han assignat. No serà fins al cap de 6 dies que et tornaràs a permetre activar la tecla de "pausa" i tornaràs al teu refugi, aquell espai virtual entre somnis i realitats que dura només 24 hores. Aquell dia que tothom anomena dilluns.

Pregunta de Trivial!

2011-02-21T04:10:00.009+09:00

Algún cop us heu preguntat quin deu ser el carrer més curt de Barcelona? I el carrer més llarg? I el carrer més ample? i el més estret? Casualment, dues de les respostes les trobem al barri del Born o de la Ribera. Tot sortint de visitar la Basílica de Santa María del Mar, ens trobem amb el carrer de l'Anisadeta, el més curt de Barcelona. El trobareu a l'altra costat de la Plaça, just davant del restaurant - pastisseria Bubò que, per cert, tot el que hi serveixen és excel·lent i el personal encantador. El Carrer de l'Anisadeta només té un sol número que, enlloc de ser l'1, és el 5 i fa cantonada amb el carrer de les Caputxes. Quasi tots els noms dels carrers del barri del Born fan referència als oficis que s'hi exercien a l'època medieval, com era el cas del gremi dels caputxers. Pel que fa al carrer de l'Anissadeta es tractava d'aquella sola cantonada on una noia es dedicava a vendre licor d'anís barrejat amb aigua als mariners i pescadors de la Ribera. També al mateix barri, uns carrers més enllà, hi trobem el carrer més estret de la ciutat. Es tracta del carrer de les Mosques, entre el Passeig del Born i el Carrer Montcada. Com que el Passeig del Born era ple de paradetes de fruita i verdura en època medieval, sovint, les deixalles del mercat a l'aire lliure atreia moltes mosques i proliferaven les males olors. Es diu que aquesta és la raó per la qual aquell carreró se'l va anomenar carrer de les mosques. Avui dia no està obert al públic però encara ens hi podem acostar per imaginar-nos com es deurien passar la sal entre veïns d'un costat a l'altre del carrer. Sortint dels límits del Born, enfilant la Via Layetana, ens creuarem amb el carrer més llarg de Barcelona. No és pas la Diagonal sinó la Gran Via, que fa 8 kilòmetres i la numeració de les seves finques arriba fins al número 1198; mentre que el carrer més ample és el Passeig de Gràcia amb 42 metres de distància entre façanes.

Sorpreses de la Ribera redescobrint el Born

2011-02-20T04:20:00.012+09:00

Aquesta tarda, passejant pels voltants de la Basílica de Santa Maria del Mar, protagonista de la nostra ruta estrella ambientada en la Barcelona gòtica del S. XIV, he descobert un nou museu de recent innauguració. Es tracta del Museu del Mamut, ubicat en un antic palau gòtic a l'inici del Carrer Montcada, cantonada amb la Plaça Marcús. Reconec que la primera impresió ha estat de sorpresa un tant inesperada, al trobar una recreació d'un mamut a l'entrada amb un folletó de promoció on es mostra l'animal amb la Sagrada Família congelada com a teló de fons, simulant l'edat del gel! No jutjaré d'entrada allò que desconec, ja que no he tingut la ocasió de visitar-lo, però sobta trobar un espai consagrat a la paleontología i aquest animal en concret, justament al Carrer Montcada, on hi trobem museus d'art com el Picasso, ocupant l'espai de 5 palaus gòtics construïts entre el S. XIII i XIV; el Palau Nadal que acull la col·lecció Barbier Mueller d'art Precolombí, el Palau Dalmases restaurat en època barroca i que alberga potser, el Café més pretenciós i sobrecarregat de la ciutat o fins i tot el Museu Tèxtil que, malgrat no acollir cap col·lecció artística, l'aprofitament de l'espai conservant l'antiga estructura del Palau Gòtic dels Marquesos de Llió, li otorga un encant únic i acollidor, sobretot assegut a la terrassa del Cafè que porta el seu nom, degustant unes tapes acompanyades d'una afruitada copa de vi amb unes quantes peces de jazz. Què encantadora pot arribar a ser Barcelona si es té bon gust, temps per descobrir-la i bona companyía per apreciar-la.

Epic Wedding!

2011-02-14T06:43:00.014+09:00

Ayer, mi querida Sister, lloré de felicidad contigo. Cuando te vi llegar, espléndida y divina, recordé tantos momentos de nuestro pasado en Tokyo! El día en que te conocí en la estación de Azabu Juban, aquellas mañanas tomando el sol acompañadas de un café Starbucks, las emotivas charlas mientras cenabamos en nuestro italiano favorito camino a Roppongi, nuestras noches after work en Friday's, las canciones que cantabamos en los karaoke hasta quedarnos afónicas, las contínuas visitas al Onsen de Odaiba, las escapadas a los templos budistas en busca de paz y naturaleza; esa helada excursión a Takayama, los miles de paseos en bici camino a casa, ese gran viaje a Hong Kong y a Macao; ese baño entre delfines en Mikurajima aderezado con esos abrazos en esa horrible barcucha que nos mareó hasta devolver la comida! Recuerdas, Sister? Tantos momentos especiales que compartimos juntas! Fuiste mi compañera de aventuras, de alegrías y desgracias, estuviste para lo bueno y para lo malo en el pasado y hoy. Lo mejor de todo es que te tengo y te siento cerca. Estás. Eres mi presente... no sólo un bonito recuerdo de mi pasado. Tengo tanto que agradecerte, Isabel! Ayer te casaste con Eduard y me contagié empáticamente de vuestra felicidad... aunque egoístamente hablando, te confieso que para siempre y a mi manera, siento que yo también estoy casada contigo.

Ruta literaria de la Catedral del Mar

2011-02-07T05:56:00.005+09:00

El març de 2006, l'advocat català Ildefonso Falcones publicà la seva primera novel·la en castellà, titulada "La Catedral del Mar". La trama d'aquesta novel·la històrica es desenvolupa a la Barcelona del S. XIV, en un dels moments de màxim esplandor del Gòtic, quan la Corona Catalano-aragonesa s'expandeix cap al Mediterrani i la riquesa de la ciutat Comptal es volca en la construcció de temples religiosos. Mentre la noblesa i altres classes benestants finançaven la contrucció de La Catedral, artesants, mercaders i bastaixos del barri de La Ribera s'esforçaven en la creació de l'església del mar, construïda sobre les restes de l'antiga església de Santa Maria de les Arènes. El protagonista de la història, Bernat Estanyol i el seu fill Arnau, serfs fugitius, arribaren a Barcelona buscant la llibertat. Durant el transcurs de la visita passejarem sobre l'escenari que l'autor descriu al llarg de les 666 pàgines de la seva novel·la, recordant les aventures d'en Bernat, de l'Arnau i d'en Joan d'ençà que s'instal·laren al barri de la Ribera, als peus de l'església de Santa Maria del Mar. Recorrerem els carrers de l'actual barri del Born que envolten l'església, coneguda popularment com la Catedral del Mar sense ser Catedral sinó Basílica i explicarem les mil i una llegendes de la Barcelona Medieval vinculades a la novel·la. La ruta té una durada de 2 hores on s'inclou abans de la cloenda, un refrigeri al Carrer Llibreteria, prop de la Plaça de Sant Jaume, on ens acomiadarem del grup i del record dels protagonistes de la nostra estimada Catedral del Mar. Per a més informació sobre la ruta, preus i horaris, visiteu la nostra web: Itinera Plus - Rutes Literaries.

Efecto dominó en el mundo árabe

2011-02-05T00:25:00.014+09:00

El pasado 17 de diciembre, Túnez se lanzó a las calles en señal de protesta contra la corrupción y el desempleo que sufre el país. Las protestas desencadenaron en sucesivas revueltas populares que acabaron forzando la dimisión de su líder político, Ben Alí, actualmente refugiado en Arabia Saudí a la espera de que se estabilice la situación. Mientras tanto, Mohamed Ghanuchi, asume temporalmente el mando, respaldado por la Comunidad Interacional que apela a una transición pacífica de Túnez. ¿Cómo un país de apenas 10 millones de habitantes ha conseguido, en poco más de un mes, derrocar un régimen que oprimió su pueblo durante 23 años? Alentados por su vecino árabe, pocos días después decenas de miles de egipcios se echaron a las calles imitando a Túnez, aclamando la dimisión de Hosni Mubarak. Simultáneamente, Jordania reclamó la dimisión de su líder, el rey Abdalá II a cambio del ex 1º Ministro, Maaruf Bajit. El mundo árabe se desmorona. Hoy, 20.000 manifestantes de la oposición al régimen yemení de Ali Abdalá Saleh se suman a la revolución del mundo árabe en Saná (Yemen), aclamando un cambio de gobierno en ésta primera jornada bautizada como "el día de la ira". ¿Cómo responde la Comunidad Internacional antes semejante efectó dominó? Según fuentes de La Vanguardia, Irán opina que las revueltas populares en Túnez y Egipto son una "señal del despertar islámico" en el mundo para el líder supremo de Irán, el ayatolá Alí Jamenei, mientras que Israel y Palestina se suman a un clima de amarga tensión. Esta mañana, Israel ha prohibido el rezo a los menores de 50 años en la famosa explanada de las mezquitas en Jerusalén, justo después de que Palestina prohibiera ayer las manifestaciones en Cisjordania relacionadas con Egipto frente a la presente y amenazadora revolución del mundo árabe. Más información en La Vanguardia Internacional.

Soplan Buenos Aires en Barcelona

2011-02-02T21:12:00.015+09:00

La mañana amaneció soleada y fresca, recordándome para que no lo olvide, que estamos en invierno. Me apresuro a ducharme mientras se hace el café y desayuno en 10 minutos. No quiero llegar tarde al trabajo y salgo pitando de casa. Bajando las escaleras del rellano me cruzo con el vecino del 2º. Nos saludamos sin efusividad y salgo a la calle. Quedan un par de bicicletas en la estación Bicing de la esquina. Ajusto el sillín, me pongo los guantes y espero a que el semáforo se vuelva verde. Desciendo la calle rumbo a Montjuïc. Hoy no sopla el viento, soplan buenos aires y el recuerdo de lo que soñé esta noche acude a mi cabeza. Buenos Aires. Me dejo llevar sobre la bicicleta sin pedalear y siento como el frío paraliza mi cara. Me dejé las gafas de sol y me saltan las lágrimas. El frío, el aire y el tráfico de las 9 de la mañana me acompañan y me recuerdan a ti. Tus anchas y condensadas calles, el bullicio, el gentío, el estrés... me espera una larga jornada de trabajo. Desearia cambiar el rumbo dirección oeste, viajar en contra del sol que ahora mismo deslumbra mis ojos. Los cierro un instante y te veo, Argentina. Tu recuerdo es vago, difuso, lejano como tus cálidas tierras que hoy disfrutan el verano. Tengo frío. Tu recuerdo me llama, me grita que pare, me seduce hacia ti mientras trato de ignorarte y empiezo a cantar "Lejos, en el centro de la tierra, las raíces del amor, donde estaban quedaran. Aunque casi me equivoco y te digo poco a poco, no me mientas! no me digas la verdad! no te quedes callada, no levantes la voz ni me pidas perdón." Llego al trabajo apresurada, con unos minutos de retraso. El grupo de estudiantes ya aguarda en la entrada, esperándome para empezar la visita. Aparco la bicicleta a la velocidad de la luz y me dirijo corriendo al grupo, excusándome. El responsable, me responde sonriendo "Buenos días, linda. Relajáte que tenemos todo el día. Estamos de vacaciones! Vos sabés la de horas que se demoró anoche el vuelo? Parece mentira cómo nos hicieron esperar esos boludos en el aeropuerto de Buenos Aires, querida." ...

L'Abri antiaérien de la Guerre Civile Espagnole en Catalogne

2011-01-27T21:18:00.005+09:00

La Guerre Civile Espagnole éclata en Catalogne en février 1937, lors du premier bombardement de Barcelone. L'offensive franquiste contre la Catalogne fut particulièrement sanglante, associée à des bombardements contre la population civil dans le but de la démoraliser. On dénombre presque 5.000 victimes en Catalogne, dont presque 2.000 morts à Barcelone et plus de 7.000 blessés dans de nombreauses villes dévastées. En mars 1938, les nationalistes franquistes lancent une offensive au front d'Aragon et celui du Delta de l'Èbre, où devint le théâtre de sanglantes batailles. Les forces catalanes republicaines en déroute, mal armées et mal equippées, abandonnent Barcelone fin janvier 1939 aux nationalistes. La Catalogne fut presque la dernière région espagnole a être occupée par les troupes franquistes. À la chute de la Republique, près de 200.000 catalans choisissent l'exil, lors que d'autres 200.000 sont tués à cause de nombreauses condamnations à mort. La répression franquiste sur la population catalane fut des plus dure pendant et après la guerre civile. La suppression de l'autonomie politique de la Catalogne, la destruction de ses institutions culturelles et politiques, l'interdiction de parler le catalan, etc. La Catalogne ne va récupérer sa culture, sa langue et ses institutions qu'avec l'instauration de la démocratie en Espagne, à la mort de Franco en 1975. Pour résumer, la Catalogne passe encore une phase de reconstruction nationale qui ne va pas sans désaccords en raison de la portée du génocide dont elle a été la victime et des traces de centralisme dont souffre encore l'État. Aujourd'hui, on peut visiter l'abri antiaérien 307 à Montjuïc, lequel fut construit par les résidents du quartier du Poble Sec. L'abri antiaérien a été habilité comme musé de la ville en 2007 et il reste ouvert au public tous les weekends d'11h à 14h. Le prix de l'entrée est de 3€ et gratuit pour les enfants de moins de 7 ans. Pour en savoir plus, visiter le site du musé d'histoire de Barcelone (en espagnol et catalan).

Ja sóc Guia Turística!

2011-01-27T02:38:00.005+09:00

Ja toca que parli una mica de la meva feina i deixi estar Israel per una temporada, oi? Doncs, Som'hi! Fa tot just un mes que he començat a treballar com a Guia Turística a l'empresa Itinera Plus, especialitzada en turisme cultural i emplaçada a Barcelona. Es podria dir que tinc la feina que sempre havia desitjat, treballo fent el que sempre m'ha agradat i només pel fet de llevar-me amb ganes d'anar a treballar, m'hauria de considerar la persona més afortunada del món! Cert. Ho sóc. No obstant, tots els somnis fets realitats tenen un component negatiu. La perfecció no existeix. Ser guia és estimulant i creatiu, enriquidor i dinàmic, però també molt absorbent, esgotador i sovint implica renunciar a les vacances quan tothom les fa, sacrificar-se tots els caps de setmana i estar sempre disponible. La flexibilitat d'horaris, la formació remunerada i el bon sou, son potser, les característiques que més valoro d'aquesta feina. De tota manera, mantenir sempre el somriure als llavis, no perdre la professionalitat ni el rigor del que s'espera d'un guia, ser capaç d'atraure l'atenció del grup, tenir respostes per a cada pregunta i per a cada tipología de públic resulta sovint, extenuant. Això sí, aquesta feina no la canvio per res del món, perque del que més satisfeta estic d'aquesta empresa és que no ha contractat els meus serveis, sinó la meva personalitat.

Israel y Palestina en Salvados, la Sexta (Spanish tv)

2011-01-18T00:25:00.005+09:00

Ayer, domingo 16 de enero, la Sexta colgó la última parte del capítulo que grabó sobre Israel y Palestina. La verdad es que no se trata de un documental sobre el país, sinó más bien un reportaje sobre el conflicto árabe-israelí enfocado desde ambos puntos de vista. La primera parte, Palestina y Hamas. La segunda parte, Israel y los judíos Ultraortodoxos. En España nos llega siempre lo que nuestro gobierno lleno de censuras nos permite saber o incluso nos incita a creer, pero viajando, leyendo otras fuentes o relacionándonos con extranjeros, nuestra visión se ensancha y nuestro corazón se divide. Os invito a que disfrutéis del capítulo, pudiendo oír y observar todo lo que estos días he intentado describiros con palabras. Espero que pronto el deseo que Jordi, el reportero, deposita en el muro de las lamentaciones, se haga realidad. Paz y justicia para Israel y Palestina. Para ver los capítulos, pinchaz sobre los siguientes enlaces: Salvados en Israel (16 de enero) y Salvados en Palestina (9 de enero). También considero interesante pasarse por el blog oficial de la cadena: El Blog de la Sexta, Salvados.

イスラエル

2011-01-11T22:23:00.005+09:00

みんなさん、良いお年を！去年の終わりにイスラエルに旅行をしました。私は久しぶりからそこに行きたかったのでやっとイスラエルに６日間で旅行に行きました。始めの３日間、ジェルサレムに行って、観光をしたり買い物を買ったり典型的な料理を食べ見たり、凄く楽しかった。イスラエルの歴史は世界の中に比べて、とっても古くて面白いです。例えば、私の意見でイスラエルの国は世界の中では一番新しい国なので歴史はあまり古くないと思ったけど、実はそれじゃないんです。イスラエルは昔から長くて複雑な歴史を持っています。イスラエルの人口は（７億）カタルーニャ州に比べて、同じです。イスラエルの宗教はとっても違いでかなりの場合もあります。例えば、イスラエルの一番多数派の宗教はユダヤ教ですがイスラム教も多いんです。また、カトリック教があり、ホントに多様な国です。イスラエルの料理は歴史とか、文化とかに比べてあまり多様じゃないんです。毎日、お肉をたべたり、野菜を食べたりします。イスラエルの一番伝統的な料理はフムスだと思います。だから、いつでもどこでもフムスがあったり、沢山種類を選べたり、みんなはフムスを頼むので一番伝統的な料理のかしら。ちなみに、イスラエルのデサートはとても美味しくて素晴らしいケーキです。バックラバというのケーキは聞いたことありますか？それはホントに美味しいですよ。少しだけ食べたらいいですが沢山で食べたら早く太ります。注意して下さい！（笑）

Tel Aviv ・תֵּל־אָבִיב-יָפוֹ・تل أبيب‎

2011-01-11T05:15:00.007+09:00

El 31 de diciembre de 2010 llegamos a Tel Aviv hacia las 6 de la tarde. Como era viernes y el Shabbat empezaba hacia las 4 de la tarde, no esperamos a que anocheciera para tomar un taxi. Según el judaismo, el Shabbat empieza justo al caer el sol, con las primeras 3 estrellas que se perciben en el cielo de Israel. Así que, como en invierno tienen menos horas de luz, el viernes a las 4 de la tarde los judíos religiosos empezaban su descanso hasta las 4 de la tarde del sábado siguiente. Afortunadamente, no todos los israelís son judíos y no todos los judíos son practicantes, así que nuestro temor a que el país se paralizara durante el Shabbat era un mito comparable al de que España se paraliza durante la hora de la siesta. La noche de fin de año la celebramos por todo lo alto en una ciudad moderna, mediterránea y juvenil. Tel Aviv no duerme ni descansa, la urbe crece y se amplía sin pausa. Jóvenes parejas y surferos desfilan por el ancho y largo paseo marítimo que une el puerto con la ciudad vecina de Jaffa, disfrutando de las espumosas olas, la brisa mediterránea y los rayos de sol que un par de veces al día se esconden entre las nubes y dan paso a un ligero chaparrón. Entonces el arco iris se abre paso entre los rascacielos y los miradores se llenan de paraguas de colores. Más tarde, al anochecer, los locales se visten de fiesta, aunque sea festivo o no, aunque haya o no, algo que celebrar... porque en Tel Aviv, cada noche es una fiesta y siempre hay alguna razón para no dormir.

Jerusalem・יְרוּשָׁלַיִם ・القُدس

2011-01-10T00:27:00.015+09:00

Hace poco menos de una semana tuve la suerte de conocer Israel. Un jóven país creado hace 63 años sobre una tierra legendaria, sagrada y de las más antiguas del planeta. Poco después del final de la 2ª GM, Naciones Unidas votó a favor de la creación del Estado de Israel en lo que hasta entonces se conocía como Palestina, dividiendo aquella tierra en dos realidades, la árabe y la judía. Disponiamos de 6 días para impregnarnos de ambas realidades y fuimos por faena. El viaje empezó al llegar al aeropuerto del Prat, donde nos esperaba el primero de varios interrogatorios. Una vez en el avión de la compañía El Al disfrutamos de nuestra primera experiencia Kosher. Nos encantó saborear el Hummus acompañado de pan de pita y transcurridas 4 horas y media, llegábamos al aeropuerto internacional de Ben Gurion, a caballo entre Tel Aviv y Jerusalén. Nos decidimos por tomar un taxi compartido hasta la capital, Jerusalén, donde nos quedariamos las próximas 3 noches, hasta fin de año. Despertar en el barrio musulmán de Jerusalén, con todo su esplendor de mezquitas, mercados y gentío entorpeciendo el tráfico de sus estrechas calles nos quedó grabado para siempre en la memoria. Visitamos la ciudad vieja entrando por Damascus Gate, paseamos por sus laberínticas callejuelas, compramos dulces, espécies y té en las miles de tiendas que se extendian a derecha y a izquierda, delante y detrás, cortadas por discretas capillas cristianas que pasaban desapercibidas en un barrio musulmán de mayoría árabe. Procuramos seguir un itinerario para no olvidar lo esencial: la mezquita de la Cúpula Dorada, símbolo de la Ciudad Santa, así como la famosa mezquita de Al - Aqsa. Ese mismo día conocimos también el barrio judío y depositamos nuestros deseos en el quebrado muro de las lamentaciones, separado por sexos en la práctica y por fe en la realidad. Lo cierto es que pocos eramos los turistas que nos encontrábamos ajenos a ese espectáculo de fe y devoción, intentando comprender el lamento de aquellos miles de judios susurrando oraciones en hebreo. Por la tarde descubrimos el sincretismo del barrio católico. Cristianos, Ortodoxos, Armenios, Etíopes y otras comunidades religiosas comparten parcelas del Santo Sepulcro. Finalmente, desde la colina del Monte de los Olivos, percibimos la ciudad a lo lejos. Esa imagen de postal nos mostraba el conjunto de realidades que comparte Jerusalén, invitándonos a conocer un complejo territorio en el que coexisten varias comunidades religiosas impregnadas de historia, leyendas y fe.

Israel

2011-01-07T20:14:00.008+09:00

Molt bon any a tothom! Disculpeu aquesta llarga absencia de comentaris, per justificar-me, confesso que he estat atabalada amb la nova feina i alhora, preparant les vacances d'any nou. Aquells que seguiu el blog regularment, sabreu que l'any passat vaig acomiadar el 2009 a Tailandia, festejant els darrers dies de l'any entre amics, platja i bon temps. El 2010 havia començat molt bé: de Tailandia al Japó, del Japó a Catalunya, de Barcelona a París... i de París a Israel. El 2010 m'havia regalat molts moments feliços, retrobades, il·lusions compartides, somnis satisfets... es pot desitjar més? El 2010 mereixía un funeral de primera i l'escenari escollit va ser Israel. Un viatge a Terra Santa per a descobrir els orígens de la nostra religió, la nostra cultura, història, política, societat... la realitat d'Israel és molt més pròxima a la nostra realitat del que ens pensem. Durant 6 dies, Israel m'ha mostrat la seva millor cara, somrient i picaresca, llesta i aguda, m'ha ensenyat el valor de la terra, del sentiment de grup, de la força de la fe en la religió i el poder de destrucció d'un exèrcit de joves espantats. Israel m'ha obert els ulls, m'ha abraçat el cor i m'ha fet somriure malgrat l'etern conflicte que pateix. Israel respira un clima càlid i suau, banyat per salades onades del Mar Mort i oliosa brisa del desert de Judea. No obstant però, mirar el cel i contemplar aquelles postes de sol no és suficient per trobar la pau. El silenci d'aquella estampa quotidiana és trencada constantment pels avions militars sobrevolant els ports, fortaleses i ciutats, ensucrada amb el resò del crit a la oració i les cançons "havivi" dels mercats locals. Israel necessita mirar-se al mirall. Veure's des d'una altra perspectiva, canviar la seva política d'acció. Si et veiéssis des dels meus ulls, Israel... ploraries menys i somriuries més. Et relaxaries més i afluixaries aquest permanent estat d'alerta... i tot el teu talent i la teva energía seria reconduida cap a l'objectiu de Crear el país que voleu ser, enlloc de destruïr la realitat del que no voleu que sigui.

adéu 2010, こんにちは 2011

2010-12-20T04:34:00.005+09:00

Molt bones festes a tots! Feliz navidad y año nuevo! Merry Christmas & happy new year to everybody! Très belles fêtes à tous! みんなさん、あけましておめでとうございます！良いお年を！

Barça 5 - Madrid 0・Victoria Sublim

2010-11-30T07:41:00.006+09:00

今夜、バルサというバルセロナの主要なチームはマドリッドに対して素晴らしくて凄い試合を勝った。その試合を初めて以来、バルサの力はすっかり上質になってきた。９分しか過ごしないでバルサは１番目のゴールを決めて、皆が喜んでいました。そして、試合に進むにつれて、ますますゴールを決まってしまった。バルサのライバルとしてびっくりしていただけでなく傍観者としても凄く驚いていました。１番目の部分を終わった際にはバルサが２つゴールもう出来て、勝っていました。２番目の部分を始めたとたんに２つゴールも当たったけど、試合を終わり前に５番目のゴールも出来た。ホントに素晴らしかった試合だったっけ。これからも私はバルサを活気づけるつもりだ。とくにグアルディオラというバルサのコーチだから、かっこいいでしょう？（笑）Quina gran nit la que ens ha ofert avui el Barça! 5 gols al Camp Nou jugant contra el Madrid! Gràcies equip per haver-nos fet gaudir i sobretot, per fer-nos sentir orgullosos de ser Catalans. Força Barça i Visc-a-Catalunya!

Era un somni?

2010-11-28T01:50:00.009+09:00

Les 10. Ja? És veritat. Avui no tinc classe. He d'anar a treballar? Tampoc. Doncs m'hauria de llevar si ja no tinc son... Sí. També hauria d'esmorzar. Quina mandra preparar-lo si no tinc gana. Encenc la tele per no sentir-me rondinar. Perquè ho faig si sé que no fan res bo? L'apago i torno a queixar-me. No m'agrada estar amb mi. Voldria estar amb tu. Perquè no hi ets? M'enfado. No vull començar el dia trista. Perquè t'he tornat a somiar? Prou! Respiro, badallo i m'aixeco. Agafo el diari. Llegeixo els titulars mentre em preparo una tassa de te verd. La vista desenfoca. Acabo el paràgraf i no sé què he llegit. Vols fer el favor de desaparèixer dels meus pensaments? Torno a queixar-me. El te ja està a punt però crema. El deixo refredar uns segons mentre em miro al mirall. No tinc son però faig ulleres. Et veig al meu costat i m'acaricio els cabells. M'agradaria que ho fessis tu però no pots. Perquè? Es clar... en realitat, no hi ets. Em miro les mans buides i el somriure fuig dels llavis. Si en realitat no ets amb mi, no et vull veure al meu mirall! Recupero la tassa de te. Ara està massa fred. Ja no em ve de gust. Tinc fred. M'estiro al llit i m'abrigo sota els llençols. El fred no se'n va... el llit és massa ample. Em faltes. Els meus braços s'estiren provant de trobar-te. No hi ha ningú. Sento el buit. Tanco els ulls. Voldria adormir-me sense veure't però em fa por somiar-te de nou. Aquesta realitat on corro darrera els somnis, cansa; mentre que somiar continuament una realitat que no existeix, fa mal. Sóc conscient de que la meva realitat és somiar desperta... Perquè estic desperta, oi? Suposo que sí... però tinc son.

日本で就職の件

2010-11-23T20:24:00.014+09:00

最近、学校で日本での就職についてのドラマを見ました。そのドラマの主役は小野さんというの社会人だった。小野さんの男性は大学を卒業した後、日本会社に就職して、２週間にわたってマーナの研修を受けました。始めは、小野さんはちょっと落ち着かなかったのでマーナ研修に遅刻してしまいました。その研修の先生はとても美人で優しい女性だった。それで、初めから小野さんはその女性が気に入ったわけだ。マーナ研修の終わりが近づくにつれて、生徒はだんだんマーナが上手になってきた。しかし、小野さんは会社に入ると間違えがちだったので上司に叱られました。ちなみに、日本では上司が怒れると、思い切って部下に大きい声で叫ぶことになっているそうです。小野さんはちょっとおっちょこちょいのくせに、始めは皆のふるまうように難しいでしょう？私は日本に住んでいた時、観光局で働いていました。その事務所は大部分の人たちはとっても優しくて楽しい人たちだったので小野さんの事情に比べて、全く違いました。私は初めは、お客さんと日本語をあまり話せなかったし、電話を通じても答えられなかったけれど頑張りました。たとえ私について役に立たないと考えられても、毎日同僚に喜ばれていました。どうして日本だけでなく他の国でも会社員や学生がいじめられるのでしょうか？分からないよ！皆、お互いが少しがまんできれば、社会関係は良くなるはずだ。　

Un present millor per la meva generació

2010-11-20T08:51:00.006+09:00

En resposta a la Carta d'en J.G. dirigida al President de la Generalitat. Gràcies Joan per expressar la teva opinió obertament i sense embuts. N'hi ha molts que com tú i com jo, hem tingut la sort de rebre el suport familiar que ens ha permès poder accedir fàcilment a una formació universitaria. També ens hem pogut incorporar al mercat laboral malgrat no sempre ens han premiat amb el sou que ens mereixíem. Hauríem d'estar agraïts per la formació que hem rebut però estem decepcionats. Quan erem petits, ens prometíen a l'escola que, si ens esforçavem per treure bones notes, seríem joves de profit. Ara que ho som i reclamem la recompensa de tot el nostre esforç, ens adonem que tot era un engany i que hem d'emigrar a altres paísos per viure la vida que ens havíen promès. Molts de nosaltres hem passat llargues temporades a l'extranger amb l'esperança de poder tornar quan se'ns valorés. Alguns d'aquests "talents fugats" han renunciat a tornar algún dia a casa perque de tant decepcionats, han perdut l'esperança de que la situació pugui millorar. No sé si un canvi de govern ajudarà a millorar la situació o encara l'empitjorarà més, però estimo la meva terra i em dol que la nostra generació i les que venen de camí, amb ganes de cuidar-la i millorar-la, no siguem valorats.

Perdona'm

2010-11-11T08:02:00.011+09:00

Tens raó. Per fi ho he entès. Sempre m'has dit que sé escoltar, que de tant sensible i sovint bleda, l'empatía és l'única qualitat que n'he tret de tant patiment. Últimament però, només he fet que mirar-me el melic i enfilar-me als núvols, recolzant-me en l'apreci i l'estima que m'has demostrat tots aquests anys. Mentre volava constantment inconstant, no has deixat de cridar-me que tornés, que toqués de peus a terra i que mirés a través del mirall la persona en la que m'he convertit. Procuraves explicar-me sentiments amb paraules que no m'arribaven, perque no t'escoltava, et sentía. Ho sento. Sempre m'has fet costat. I jo? On era quan em necessitaves? Probablement volava tant lluny i tant amunt que la pluja àcida dels teus crits no em mullaven. Lamento no haver estat a l'alçada correcte que esperaves de mi però, ara que he baixat dels núvols i et tinc al meu costat malgrat haver deixat de banda la empatía, et prometo que caminarem junts. Agafa'm la mà i no deixis que l'egoísme se'm emporti de nou. Ajuda'm a seguir el camí. Segueix recordant-me cada dia qui sóc i qui vull ser. No te'n vagis, no m'avandonis. Cal que recordi que la buidor que sentía, en realitat és plena de tú.

モンセラット・Montserrat

2010-11-10T17:14:00.009+09:00

モンセラットはカタルーニャ州の中で、一番素敵で特別な山です。その山の自然は素晴らしくてカトリックの聖地です。モンセラットの修道院の歴史はとても興味があり、特に聖母マリア様のことです。モンセラット山の修道院の聖母はカタルーニャの人たちが一番親しみを持った聖母です。ちなみに、この聖母の肌は黒いです。一般的にカトリックの聖母マリア像は白いですが、モンセラットの聖母は違います。モンセラット山の風景はホントに奇麗です。モンセラットの山に上るために、フニクラールに乗ることが出来るし、自分の車に乗ることが出来ます。私達はバルセロナから車に乗って４５分でモンセラットの駅に着きました。駅から山頂までフニクラールに乗って１０分でかかって修道院に着きました。その日は明るくて天気は良かったけどモンセラット山の気温はバルセロナより、凄く寒かったのでひどい風邪を引いてしまいました。

サグラダ・ファミリア、やっと大聖堂になりました

2010-11-09T02:39:00.008+09:00

昨日【１１月７日】サグラダ・ファミリア教会がローマ法王によってバシリカ【大聖堂】と呼ばれるようになりました。これで、バルセロナのバシリカは９つになりました。TV３【カタルーニャtv局】のおかげで、一部できあがった教会の内部が世界に紹介されて、バルセロナの新しいイコンになりました。サグラダ・ファミリアの中には以上6,000人が集まって、ミサが行われました。さらに、40,000人がその儀式に参加して、サグラダ・ファミリアの周りに集まりました。その間、会場一帯は車が入れないように回りはブロックされていましたけど、参加者達はとっても満足していました。私は会場に行かなかったしテレビでもその儀式を見なかったけど、バルセロナの人たちの同じように感動しています。昨日はホントに特別で感動的な一日でした。サグラダ・ファミリアについて興味があれば、こちらをクリックして参考にして下さい。

Barcelona estrena Basílica

2010-11-09T00:42:00.016+09:00

Barcelona comença una nova etapa. Gràcies a la visita del Papa que, malgrat l'enrenou que ha causat a ciutadans i turistes, ahir al migdia, la nostra estimada Sagrada Família va esdevenir Basílica. Ja és un fet. Tot i que l'icona de Barcelona segueix en construcció, ha passat de ser un Temple Expiatòri a una Basílica més de les actuals 9 amb les que compta la ciutat. Més de 2 milions de turistes visitaven cada any la Sagrada Família, motivats per la singularitat de la seva silueta externa però, a partir d'ara, el Temple més gran del món multiplicarà les seves visites gràcies a la gran difusió que els mitjans de comunicació s'han encarregat de projectar a nivell Internacional. Si fins ara, l'exterior del Temple era l'icona de Barcelona, des d'ahir, el Bosc Petrificat de l'acabada Nau Central projectada per Gaudí, esdevindrà la nova icona interior del Temple que Barcelona es reservava per mostrar. Cal reconèixer que, malgrat l'indiferència d'alguns i el creixent secularisme de la nostra actual societat, l'acte de Consagració religiosa de l'obra més brillant i singular de Gaudí és un gran pas endavant per a la nostra dinàmica Barcelona, sempre projectada cap al futur, sense oblidar el passat ni la singularitat de la seva terra, Catalunya.

Érase una vez, Versailles

2010-11-03T05:53:00.019+09:00

Helena conoció a Marcel en persona esa misma tarde y le causó una grata impresión. Observando como la pareja se comportaba en su rutina, sintió celos, contagiándose de felicidad. Marcel le hablaba a Yuki con dulzura, sin llamarla jamás por su nombre, porque para Marcel, Yuki era su “Darling”. Marcel trabajaba como comercial en una conocida cadena hotelera francesa, con lo que solía viajar bastante y Yuki pasaba gran parte del tiempo sola. Apenas hacía un mes que Yuki se había mudado a vivir con él - justo después de la boda - y ya estaba ansiosa por desarrollar el papel de esposa ideal. Se levantaba cada mañana a las 7h, inclusive los fines de semana y estudiaba francés. Creía que como buena esposa, le correspondía cuidar de su marido, preparándole el desayuno y ocupándose de la casa, mientras se esforzaba por estudiar la lengua y costumbres de su nuevo país de acogida con la finalidad de encontrar pronto un trabajo y ganar algo de autonomía. Los tres se sentaron a la mesa y empezaron a comer cuando Marcel preguntó a su mujer cómo había pasado la semana. Marcel se había ido a Alemania en viaje de negocios, dejando a Yuki sola en el apartamento. Yuki le comentó en inglés que había sufrido algún percance cuando visitó a un dentista francés, quien no quiso atenderla por no poseer seguro médico. Marcel trató de tranquilizarla comentándole que una vez empezase las clases de francés en la academia y regularizasen los papeles de su matrimonio, su situación legal en Francia cambiaría radicalmente y podría acudir al médico sin problema. Yuki no parecía complacida en absoluto. No le bastaba con regularizar su situación en el país, insistió además, en que deseaba ser atendida por un dentista japonés que comprendiera su idioma. Ante las lamentaciones de Yuki, Marcel cambió de tema, dirigiéndose a Helena en francés y preguntándole por su viaje. Helena respondió en francés remarcando que estaba muy contenta de regresar a su antigua ciudad, ignorando por unos instantes que Yuki no comprendía de lo que estaban hablando. Yuki reprochó a su marido que no hablasen en inglés cuando ella estaba presente y los tres prosiguieron la conversación en inglés. Después de comer se dirigieron hacia la estación para tomar el tren en dirección a Versailles. Un par de semanas antes, cuando Helena les anunció que deseaba pasar su cumpleaños con ellos en París, la pareja decidió invitarla a una visita nocturna de los Jardines del Palacio de Versailles. La visita incluía un concierto en la famosa Sala de los Espejos, seguida de un paseo por las fuentes iluminadas y acompañadas de música que terminaría, finalmente, con un espectáculo de fuegos artificiales. El tren llegó con retraso. Trataron de aligerar el paso desde la estación de Versailles hacia los Jardines del Palacio pero llegaron tarde a la cita, perdiéndose el concierto. Resignados, después de pelearse sin éxito con los guardias y taquilleros de la entrada, salieron al Jardín y pasearon entre arboledas y enormes pasarelas repletas de flores, aguardando el inicio del espectáculo nocturno. Transcurridas un par de horas, las fuentes se iluminaron y empezó a sonar la música. Miles de visitantes que hasta entonces habían estado paseando silenciosos y desapercibidos entre los árboles, se amontonaron a lo largo y ancho de la avenida principal, tomando posiciones para contemplar cómo el cielo empezaba a brillar. Durante unos treinta minutos, el sonido de la música envolvió el cielo, repleto de pequeñas gotitas de fuego que caían lentamente sobre miles de cabezas. Marcel y Yuki se abrazaron contemplando la escena, mientras Helena soñaba despierta a su lado. A medida que los estallidos de luz y color explotaban en el cielo, Helena viajaba en el tiempo. Con la mirada perdida en el vacío de las lágrimas de fuego cayendo sobre sus cabezas, se emocionó al dibujar escenas de su pasado en Tokyo. Hacía justo un año, festejaba su 26º cumpleaños en un karaoke de la capital nipona, junto a sus queridos amigos. Un año después, ninguno de ellos, excepto Yuki, podían compartir con ella ese momento. Dejándose llevar por la nostalgia, las lágrimas empañaron los ojos de Helena. - Ya estás llorando otra vez, hermanita? Qué sensible es mi princesa! - se mofó Yuki, abrazándola entre el gentío.

Érase una vez, Asnières

2010-10-30T16:40:00.023+09:00

Helena subió al tren un minuto antes de que éste arrancara hacia Asnières. Aliviada, mandó un mensaje a Yuki. Cuando el tren se detuvo en la estación, Yuki la estaba esperando en la Salida, sujetando un enorme paraguas negro. - Onêchan! Qué guapa estás! – Gritó efusivamente Helena, desde el otro lado del andén, mientras Yuki aceleraba el paso hacia ella. Hermanita! Tu también estás muy guapa! Qué alegría volver a verte! y en París! Puedes creerlo? – Se abrazaron con fuerza sin abandonar la sonrisa y empezaron a andar siguiendo las vías del tren. Helena aminoró el paso, adaptándose al ritmo de Yuki. - Me cuesta creer que estemos aquí. La última vez que te vi nos despedíamos en el andén de Futako – Tamagawa. Recuerdas? - preguntó Helena. - Es cierto! En abril, verdad? Cuando te devolví las llaves porque dejabas el piso - respondió Yuki, tratando de recordar. - Creo que fue a finales de marzo, porque dejé mi apartamento una semana antes de regresar a Barcelona. - Bueno, y cómo te ha ido desde entonces? Te morías de ganas de volver a casa! - la interrumpió Yuki, intrigada. - Sí! Los últimos meses no pensaba en otra cosa que no fuera Barcelona, Europa o el mundo Occidental... echaba tanto de menos mis raíces que si me hubiera quedado más tiempo, seguramente ahora aborrecería Japón. - prosiguió Helena, mientras Yuki detuvo el paso enfrente de un súpermercado y entró, agarrando un carrito. Helena la siguió y dirigiéndose a su amiga, preguntó - ¿Cuando conoceré a tu marido? - Antes me llamó diciendo que llegaría sobre las 15h00. Hace una semana que no nos vemos - respondió Yuki. - Se fue de viaje de negocios? - interrumpió Helena. - Sí, su tren salía de Köln esta mañana y me dijo que no le esperásemos para comer. Prepararé algo ligero - informó Yuki, sugiriendo - Te apetece gazpacho? Helena se echó a reír - Me encanta. Tú, una japonesa, prepararás para mi un plato español en París? - Por mi hermanita lo que sea! - exclamó Yuki, añadiendo - Pero ayúdame a encontrar las verduras. Todavía no tengo suficiente vocabulario en francés. - Claro, ¿qué necesitas? - dos de "eso"... - respondió Yuki, señalando los pimientos. - "Eso" es poivron - "Poivron" - repitió Yuki, con dificultad. - También necesitamos seis tomates. Eso se dice igual en español, verdad? - Sí, más o menos. – respondió Helena y sonriendo, añadió – Es sorprendente el esfuerzo que estás haciendo para integrarte en París, que no es para nada hospitalaria ni generosa como lo fue Tokyo conmigo. - No es nada fácil! Los franceses me sacan de quicio. No puedo hacer nada sola. Necesito a Marcel para cualquier trámite. Es una pesadilla no ser autosuficiente. – se lamentaba Yuki, mientras pesaba los tomates. – No entiendo lo que me dicen, no se esfuerzan por comprender mi francés, no tienen paciencia conmigo y no puedo conversar con nadie! Cuando Marcel no está, me siento muy sola. - Te comprendo. - respondió Helena, apoyando su mano en el hombro de Yuki. - Ahora entiendes cómo me sentí cuando llegué a Japón y no era capaz de realizar una llamada telefónica? Qué impotencia! Necesité 4 meses para articular frases con un mínimo de sentido y coherencia. - recordó Helena. - Sí, es frustrante. Hace un mes que llegué y aún me cuesta realizar la compra. Me falta tanto vocabulario! – se quejaba Yuki, repasando mientrastanto, el estante de las especies. - Cariño, llevas un mes! Has cambiado de ciudad, de país, de continente y de estado civil en tan solo 30 días! Relájate! El francés empezará a fluir cuando dejes de obsesionarte en que no puedes hablarlo. - Pero tú habías estudiado japonés en la Universidad. Cuando llegaste a Tokyo ya tenías una base! - se excusó Yuki. - No te creas que mi base era más sólida que tus cuatro frases en francés. – se justificó Helena, riéndose de la situación. Yuki encontró el pote de perejil que andaba buscando y lo depositó en el carrito. Ambas se dirigieron hacia la salida. Parecía que había parado de llover. Las nubes se disipaban lentamente, dejando entrever los primeros rayos de sol, augurando una tarde soleada.

Érase una vez, París

2010-10-27T06:47:00.014+09:00

Helena colgó el móvil y siguió esperando en el andén de la condensada estación de Antony. Una voz masculina anunciaba por megafonia la inminente llegada del RER B, destacando cada una de las paradas hasta el centro de la ciudad. – Ya estoy aquí. He vuelto, París. Me echabas de menos? – se preguntaba Helena, observando a su alrededor. El RER hizo su majestuosa entrada mientras los pasajeros se apresuraban por encontrar un asiento. Helena se sentó junto a la ventana y encendió su Ipod. Empezó a sonar Alegría del Cirque du Soleil y el tren reanudó su camino. Mirando a través de la ventana empañada por las gotas que caían del característico cielo gris de la capital francesa, Helena retomó el móvil y escribió Ya estoy aquí. Nos vemos el jueves. El tren efectuó una parada en Chatelet les Halles mientras decenas de pasajeros se amontonaban cerca de la salida. Cuando se abrieron las puertas, otros tantos empujaron para entrar, dificultando la salida de Helena que, arrastrando su maleta, se dirigía hacia el transbordo con la línea 14. Conocía aquella ruta como la palma de su mano. Aunque ya habían pasado 2 años, recordaba perfectamente el camino hacia la estación. Entusiasmada, subió al moderno vagón y pacientemente, aguardó sentada hasta la última estación. Cuando llegó al final de la línea, la megafonia invitaba a descender a los pasajeros. Todos se apelotonaban para descender los primeros, mientras que Helena sonreía y suspiraba, diciéndose – Qué prisa tienen los parisinos! - Reanudando la marcha, camino de la estación central de ferrocarriles de Saint Lazare, millones de recuerdos inundaban su cabeza. Su estación de metro, su Cour de Rome, su barrio, su calle, su Boulangerie, su casa… volvía a París. El escenario no había cambiado nada desde entonces, pero ella ya no era la misma que dos años antes despedía aquellas calles repletas de transeúntes andando apresuradamente. Helena cruzó la calle corriendo hacia la estación de Saint Lazare, refugiándose de la lluvia. Había olvidado adrede su paraguas en Barcelona, anhelando que la ciudad le regalase soleadas jornadas de verano. No obstante, el cielo parisino se resignaba a satisfacer sus deseos, la víspera de su cumpleaños. El tren hacia Asnières-sur-Seine efectuaba su salida inminente por el andén número 5...

2 palillos, Barcelona's Finest & Asiatic Restaurant

2010-10-24T17:43:00.004+09:00

Per a tots aquells que em pregunteu per un bon restaurant asiàtic al centre de Barcelona, on es mengi bé, els plats siguin originals i et transportin al Japó, la Xina, el Vietnam i el Sud est asiàtic, el Restaurant 2 palillos del Carrer Elisabets 9, us farà plorar de felicitat el paladar. Bé, potser també la butxaca per aquells que s'aventurin a demanar sense preguntar el preu del menú degustació de 25 plats que ahir vaig tenir la oportunitat de degustar. El vi blanc que vam demanar i l'Umeshu que ens van oferir de postre no podia estar millor. Quan tornavem cap a casa ens arrossegàvem pel carrer, contents i amb la panxa plena. Aquest matí, ni una gota de ressaca però això sí... gens de ganes d'esmorzar! Qui podria menja-se unes torrades quan has tastat el gust del paradís? Que aprofiti, comensals!

まだパリの旅行

2010-10-19T18:22:00.007+09:00

今月の始めもパリに旅行をしました。今回は友達と長い旅行をしていたので先旅行より、楽しかった。まずは、一緒にイギリスのロンドンに行って、友達の家に泊まりました。ロンドンに６日間でいた後、電車でパリに行きました。パリにも６日間でいて、友達の家に泊まりました。今回は友達の家はモンマーテルに位置したのでとっても便利だった。毎日の朝は一緒にモンマーテルのテラスで朝ご飯を食べて、その地区で散歩して回りました。私はフランス料理は大好きですが、私の意見で一番おいしい食べ物は必ず、ケーキとパンです。ちなみに、モンマーテルのパン屋さんはパリのパン屋さんの中で一番美味しいですよ。旅行の間では少し観光をしたり、友達と遊んだり、パーティーをしたり、とっても楽しかった旅行でした。もちろん、もう一回パリに行きたいですが今年は多分、来ないと思います。今週から私立学校で通うっていて、日本語能力試験の受けるように、毎日勉強しています。日本からバルセロナに帰ってずっと、良く楽しんで遊びましたけどこれから、ぜひ、べんきょうしなきゃいけない！

アンドラの旅行

2010-10-18T22:31:00.008+09:00

先週末は友達と海外に行きました。今回はあまり遠くないに行ったり、アンドラに旅行をしました。金曜日の夜は日本語のレッスンの後でバルセロナを出て、バスに乗って、カタルーニャの北の方に行きました。途中で友達の家で泊まりました。土曜日の朝、私達は３人、他の友達に向かいに行って、４人で一緒、アンドラに運転しました。土曜日の午後で昼ご飯を食べて散歩しました。そして、アンドラの首都に行ったり、色々なスポッツの服を買ったり、テレビでバルでバルセロナとバレンシアに対しての試合を見ました。試合を見ている間、最後の友達も来て、５人一緒、晩ご飯を食べに行きました。晩ご飯の後でブダバルに行って踊りました。そのバルは凄く混雑していたので２時間以下の間、飲み物を飲んだり、ちょっと踊ったり、とても楽しみました。ついに、家に帰って、泊まりました。日曜日の朝はまだ買い物をしたり、散歩しました。午後の３時ぐらいにアンドラの国境を渡ったり車でピレネーの風景を見せたり、愉快な時間を楽しみました。ピレネーの天気は寒かったけど太陽は強いので良かった。先週末の旅行はあまり長くなかったけれど、とても楽しかったです。必ず、来月も友達と一緒、もう一回アンドラに行く予定です。

ロンドン

2010-10-14T17:26:00.006+09:00

今月の始めにイギリスのロンドンに行って旅行をしました。私の友達はバルセロナから一緒に旅行をして、ロンドンで他の友達の家で泊まりました。私のロンドンに住んでいて友達は日本会社で働いてひんぱんに忙しいですが週末になると少し暇な時間があるので一緒にロンドンで散歩したり、のんびりをしたり、買い物を買ったりしました。私はロンドンに行くことが沢山あるので観光をすることがあまりしませんでした。今回はゆっくり散歩したり、色々な友達を会えたり、ミュージカル映画を見に行きました。ロンドン出身はパリ出身より、優しい人たちでした。ロンドンの生活はパリより、ちょっと高いですけど強くちがさはあまりないだと思います。ロンドンの地下鉄はパリより、凄く高いですがパリのテラスはロンドンより、小さくて高すぎる。ロンドンのカフェラッテは大きくて美味しいですけどパリのカフェラッテはホントに高すぎる。ところで、ロンドンの天気はいつも良くないので今回は毎日雨が降りました。私達は雨がいやだから私達の気持ちがちょっと下がったので残念でした。しかし、ロンドンは便利で大きい街なので雨が降ると美術館に行くのが可能性があります。

Barcelona en dol

2010-09-19T00:30:00.004+09:00

Fa dies que no deixes de plorar. Què tens? Què et passa, Barcelona? N'estàs tipa de que embrutem la teva sorra quan anem a remullar-nos a la platja? T'has cansat de mostrar-nos la teva al·legría amb lluminosos dies assolellats? O simplement ens recordes que ja toca tornar a la feina, que ja n'hi ha prou de prendre el sol i gaudir de les terrasses tot xerrant animadament amb els teus fills? Sí, potser ens toca tornar a treballar, seguir una rutina tancant-nos a la oficina, aprofitar per estudiar ja que no ens vols veure passejant pels teus carrers ni col·lapsant les teves carreteres. D'acord. Ho farem. Els teus nens tornaran a l'escola, els teus fills grans aniran a treballar i els avis miraran com plores per la finestra, esperant que t'animis per sortir a fer un vol. Procurarem complaure't Barcelona... però recorda que ens agrades més quan vesteixes d'estiu. Tots nosaltres: ciutadans, turistes, visitants i extranjers que desitgen venir-te a veure, trobem que et favoreix més. Aníma't, Barcelona! Deixa ja de plorar!

Roses @ Catalonia's Costa Brava

2010-09-14T19:11:00.005+09:00

Last weekend I went to Roses. The village, located on the North of Catalonia, is one of the most common places where Catalan & French people loves to enjoy the beach & the Sunny weather. I've been hosted by my friend Isabel, who I met in Tokyo last year. She'd moved to Roses last month and we made the most of our time together walking around the Cap de Creu's Park, enjoying the lovely panoramic views from the car, having a huge catalan cuisine meals and talking about our friendship. I'll come back as soon as I can! Roses is a nice village to discover, specially if you have enough time to appreciate the atmosphere of the Cala Montjoi's Sunset. Did you heard about El Bulli Restaurant? The best Restaurant of the world is located just there! If you're planning a trip to Catalonia, I totally recommend you to spend some days in Roses!

Park Güell グエル公園

2010-09-10T18:15:00.010+09:00

このたび、友達はバルセロナに着いて、３日間しかいなかったので時間があっという間に過ごしました。しかし、彼と一緒にいるのが好きだから凄く楽しかったです。彼のお父さんはアメリカ人ですがお母さんはハワイ人です。それに、昔から彼の家族は日本からハワイに着いたので私の友達は日本人みたいですがハーフです。彼はハワイに生まれたので太陽が大好きな男性です。そして、毎朝、早くに起きてバルセロナの綱浜に行って、３０分ぐらいで走って泳ぎました。彼は毎日「バルセロナの生活はとっても面白くて楽しいです」って言われて、バルセロナの生活は強く楽しみました。一昨日は午後７時、私達はグエル公園に散歩に行きました。彼はまだ行ったことがなかったので強く印象づけられてびっくりしました。「バルセロナの全景は凄い！凄い！」と言われた。ガウディの公園だから建物が全てガウディによって建てられたのでとっても素晴らしい公園です。グエル公園の場所はバルセロナの西の方であり、真ん中から公園まで、地下鉄に乗って２０分かかりました。地下鉄の駅は「レッセプス」です。グエル公園について興味があれば、こちらにクリックして下さい。

Last Tuesday, I went to Park Güell with a friend who came to visit Barcelona. He spent just 4 days on the city and I've been trying to show him the best spots of my hometown. Park Güell is one of my favorite places in Barcelona... So, That's why We went there. Enjoying a panoramic view of Barcelona's Skyline from the Bench of the Park it could be one of your nicest experience on the city, specially during the Sunset. Do you remember the lovely Scenes of Park Güell on the popular movie "Vicky Cristina Barcelona" ? Or the funny scenes of the Park on the awesome french movie "l'Auberge Espagnol"? What are you waiting for? Come to visit the best Public Park in Barcelona & enjoy the atmosphere taking a walk along the Bench.

バラ色の人生　La vie en rose

2010-09-02T22:47:00.008+09:00

今日は皆さんに素敵な映画を強く進みたい。その映画の題名は「バラ色の人生」です。その映画の題名はとても人気な歌について背景があり、フランス人の有名なエディットピアフというな歌手の生活について話せます。彼女の生活はホントに私の心を動かされて大好きだったのでぜひ、進めたい。皆さん、いつか時間があれば、この映画を見て下さい。こちらでは「エディットピアフ〜愛の讃歌」というな映画について日本語の案内です。それに、映画の女優はとっても上手な女性ですね。エディットピアフの機能は「マリオンコティヤール」として解釈されました。彼女は美人だし、上手だし、彼女の歌は素晴らしかったです。

Recomano totalment la pel·lícula "La vida en rosa", adaptació a l'espanyol del film francès original "La Môme", una excel·lent i sensible obra biogràfica de la cèl·lebre cantant francesa Edith Piaf. La brillant actuació de l'actriu protagonista, Marion Cotillard, no només m'ha deixat meravellada sinó que sentir-la cantar m'ha transportat a París, m'ha fet sommiar, m'ha emocionat. La pel·lícula en si mateixa és una joia que ben mereix l'Oscar a la millor actriu de cinema francès. Uns segons més de "No, Je ne regrette rien" i acabo plorant d'emoció!

La Môme, la vie d'Edith Piaf... porque la vida es rosa

2010-09-02T21:31:00.007+09:00

Hier, j'ai eu la chance de voir le film "La Môme", l'histoire de la célèbre chanteuse Edith Piaf. C'était tellement emotive et passionante sa vie...! J'ai bien aimée aussi l'actrice qui joue le rôl d'Edith Piaf. Marion Cotillard, la première actrice qui a gagnée l'Oscar pour jouer dans un film français, bien mérite le succès. En Espagne, le film est connu sous le nom de "La vida en rosa". Si todavía no habéis tenido la oportunidad de ver ésta brillante película, no esperéis más. Es larga, pero no se hace pesada en absoluto. Tampoco es un musical, aunque aparecen las canciones más populares de la cantante. Se trata de una acertada obra biográfica, tratada con sensibilidad, devoción y respeto. El papel de Marion Cotillard, la actriz principal que interpreta a Edith Piaf, ganó un Oscar. Es la primera vez que una actriz gana un Oscar en una película francesa. Bravo, Marion! Más información, escenas y canciones de la película en ela página oficial de "La Môme", en francés.

Recommended Restaurants in Barcelona's City Center

2010-09-01T18:59:00.006+09:00

Last days, my guests asked me about nice & charming restaurants in Barcelona where to eat & enjoy a not expensive meal. Actually, it's imposible to choose the best ones between the extended list of gorgeous restaurants of the city, but I would like to suggest you a great chain of restaurants, most of them, located in Barcelona's city center. My favorite one is called Flamant, a catalan word which means Gorgeous. Flamant is located in Enrique Granados Street, on the Eixample's quarter. The atmosphere is awesome, the catalan food tastes so good and the prices are totally afordable. They 're offering a Menu at noon for less than 20€ and the desserts are great! Other options are located close to Catalonia Square (Barcelona's City Center) like La Dolsa Herminia, Centfocs or even Ca la Rita, located next to Gaudi's Batlló House. I totally recommend you to discover at least, one of the restaurants of the list. You're not going to regret the choice!

Cocina japonesa en Casa de aIkO

2010-08-31T01:58:00.004+09:00

Si os interesa aprender a cocinar Sushi, Nigiri, Onigiri o Tekkamaki, acompañado de una deliciosa y saludable Sopa de Miso a base de algas wakame y tofu, apúntate al próximo curso de cocina japonesa que Aya y aIkO organizan cada semana a partir de las 19h00. En sólo 2 horas, cocinaremos los Sushis, la Sopa y los mochis como postre. Es muy fácil y divertido! Después de la clase, nos comeremos lo que hemos preparado y os ofreceremos un obsequio. La bebida corre a cargo de la casa (Umeshû y/o té verde)! Los grupos son de 3 - 4 personas para ofreceros una atención más personalizada y hablamos varios idiomas! Para más información sobre los cursos, contacta con nosotras directamente en este blog o pasar-te por nuestro stand el próximo fin de semana en Gràcia. Acudiremos a la Feria Akihabara Deep 2010. Os esperamos!

Cuina Japonesa a Ca l'aIkO

2010-08-31T00:23:00.004+09:00

Si us interessa aprendre a cuinar Sushi, Maki, Nigiri, Onigiri, Sashimi... acompanyat de Sopa de Miso amb tofu i algues wakame, apunteu-vos als cursos de cuina casolana de Ca l'aIkO. Aquest serà el proper menú que farem l'Aya i jo per als nostres comensals. Oferirem Umeshû per beure i Mochis de postres! Qui no vulgui alcohol, també tenim tè verd importat del Japó! Oferirem classes de cuina a partir de les 7 de la tarda, duren aproximadament 2 hores i a continuació, ens menjarem el que haguem preparat. Organitzarem grups de 3 - 4 persones, per a gaudir d'una atenció més personalitzada. Les classes les podem fer en varis idiomes, així que no us talleu si us ve de gust convidar amics extranjers! Al final de la classe, us entregarem un petit obsequi. Si esteu interessats, podeu contactar directament amb mi a través d'aquest blog o bé podeu trobar-nos el proper cap de setmana a les Jornades de manga, animació, tecnología i cultura japonesa: Akihabara Deep 2010, que tindrà lloc a Gràcia el 4 i 5 de setembre. Més informació sobre la Fira aquí. Sobre els cursos de cuina, poseu-vos en contacte amb nosaltres i us donarem més detalls.

カタルーニャ州の料理を作りましょう！

2010-08-27T19:18:00.009+09:00

スペイン料理は食べることがありますか？日本でかなりのスペイン料理のレストランがあるので一回しか食べられなかったね？日本でスペイン料理がかなりの興味があり、スペイン料理のレストランがどんどん増えていますね。特に、東京では沢山新しくて美味しいスペイン料理のレストランを食べることが出来ます。日本人はスペイン料理の件でパエリャとかイベリアのハムとかジャガイモ入りオムレツしかしりませんですけどスペイン料理はそれだけでなく、沢山種類がありますよ！例えば、スペインのカタルーニャ州の料理は知っていますか？カタルニャ州ではスペイン料理を食べることが可能性があるんですがカタルーニャ出身は私達の地方の料理を食べます。カタルーニャでの一番有名な食べ物はカタルーニャクリームというなカラメルソースをかけたカスタードクリームです。今週は私の家で色々なカタルーニャ州の料理を作って楽しかった。大阪出身は三日間しかバルセロナに来ないので早く沢山カタルーニャ州の料理を教えてあげました。彼たちは大阪でスペイン料理のレストランがあるので沢山興味がありました。カタルーニャ料理の食べ物はとっても健康な料理ですが時々食べ物は高いし、作り方は難しいし、長い時間がかかります。でも、全部は美味しいですよ！皆さん、バルセロナに行くなら、私の家に来て、私はカタルーニャ料理を教えってあげますよ！この経験は楽しくて面白いですよ！いただきます！