divendres, 19 d’octubre de 2012

Cap a la Independència?

Darrerament no es parla d'altra cosa que del desig d'Independència de Catalunya. Fora del territori, la repercussió mediàtica s'incrementa cada dia i a dins, el monotema asfíxia. N'hi ha una colla que ho veuen amb bons ulls, tant dins de Catalunya com fora d'aquesta (Québec, Escòcia, Flandes). S'emmirallen i s'animen amb la nostra causa generant grans corrents de simpatía malgrat que, el seu cas, poc tingui de comú amb el nostre. N'hi ha d'altres però, i no parlo de "l'enemic espanyol" que desconfíen de les pretencions catalanes (Alemanya i Bèlgica) tipes de nacionalismes europeus. Si algún dia arribem a ser independents (s'entén que ho volem ser d'Espanya però no de la UE) cal que parem atenció al "dia després" de sortir-ne. Si ens expulsen de la UE, què fem? com subsistim? Instaurem el secret bancari i ens convertim en la nova Suïssa costanera mentre supliquem que ens tornin a incloure a la UE? El que ens hauriem de plantejar és cap a On volem anar. Prou d'especular, imaginar i suposar. Per creuar la piscina cap a la independència cal saber nadar. On és la fulla de ruta que em convenci de que la independència serà la solució als meus problemes? La vull llegir! On ens portarà tot aquest circ de manifestacions i protestes quan el màxim exponent son els partits de futbol, on ja no hi queda res d'esportivitat sinó el més radical nacionalisme fanàtic? si d'això en diuen la lluita cap a la Independència, jo em pregunto, de qui i per a què? Independent d'Espanya però Interdependent d'Europa o Independent de tothom i aïllar-nos del món globalitzat? Quin futur ens espera si la globalització ens ha conduït a no ser autosuficients? Calla! M'oblidava del Barça, que ens seguirà donant de menjar quan els clàssics passin a ser històrics, oi?


La punta de l'iceberg de la sàtira catalana, el Mas Style
Després de llargues i feixugues hores de lectura i assimilació de reportatges, complexes tertúlies amb mal sabor de boca i tipa de tantes mesures i preses de pel per part de polítics farsants, opinio que no m'està bé ni una cosa ni l'altra. Ni la Independència és la solució als nostres poblemes ni quedar-nos tal i com estem tampoc. L'espiral política ens ha fet arribar massa lluny i ara no hi ha marxa enrera. Estem forçats a posicionar-nos. Si o No. Ja hem fet massa soroll i si ens queixavem de que Espanya ens odiava, ara ja li hem acabat de donar prous arguments. Com ho arreglem això? Agafem les estisores i retallem Catalunya de la península ibèrica o alcem murs d'acer com Israel i Palestina?  fem veure que mantindrem un utòpic estat del benestar i que les úniques conseqüències seran positives? Serem més rics perque Espanya deixarà de robar-nos el que ens robarà Catalunya? Seguirem comptant amb una població de 7 milions i mig, els quals estaran disposadíssims a rebaixar els seus salaris per ajustar-se a l'euro i a l'esforç econòmic que implica la creació d'un nou Estat Català? Quines seran les conseqüències? Siguem honestos. El dèficit ha generat el desig d'independència. Ens preocupa més la butxaca que l'atac a la nostra cultura o identitat pròpia. La tendència secessionista no és deguda a la manca d'encaix al marc espanyol sinó a la crisi i l'expoli fiscal. Si aconseguim la Independència el 2014 es compliran 300 anys d'aquesta "manca d'encaix" que ens anirà molt bé per justificar que n'estem tips de pagar impostos. Pocs experts s'atreveixen a justificar i garantir la viabilitat d'una Catalunya independent. Per alguna cosa serà! Jonathan Tepper, per exemple, vaticina que Catalunya podria seguir operant en euros, però hauria d'estar disposada a llargs anys d'esforç econòmic i ser capaç de mantenir una alta producció. Cito textualment el seu comentari: "Si una Catalunya independent continués a l'euro, tindria els mateixos problemes que té Espanya. Si un país petit té una divisa pròpia, té més marge de maniobra per fer els ajustos que calgui. Si Catalunya vol quedar-se dins l'euro, on no pot fer ajustos, ha de tenir un model productiu i una manera de treballar diferent." Què farem doncs? asfíxia fiscal per mantenir-nos dins l'eurozona? crear una divisa propia lligada a l'euro que ens permeti ajustar i maniobrar? No hi ha res clar però està clar que no fer res no ens serveix. En fi, ni polítics ni economistes es mullen sobre el futur incert de Catalunya, perque el nostre gran problema no és més que una petita peça que no sap com encaixar al trencaclosques mundial. M'entristeix la vulnerabilitat en que ens trobem i la gran popularitat de sàtires com Polònia que, paradoxalment, ens fa tant de riure quan hauriem de plorar.

dijous, 18 d’octubre de 2012

Minube, Gran web social de Viatges!

L'Ignacio i els seus companys treballant durant el Press Trip
Feia temps que us volia parlar de Minube. Un gran projecte que va començar fa 6 anys com un buscador de vols + hotels i que, a dia d'avui, s'ha convertit en una de les millors xarxes socials sobre viatges. L'empresa és espanyola i la majoria dels seus usuaris també, per tant, les entrades i opinions son en castellà. La web compta amb una gran varietat d'opcions per triar. Des d'opinions sobre indrets turístics i llocs amb encant amb informació de primera mà actualitzada i objectiva fins a una rica galeria d'imatges i vídeos domèstics i professionals d'arreu del món. Val molt la pena tant com a eina de consulta com d'inspiració per futurs viatges, escapades de cap de setmana, excursions, visites o fins i tot alhora de triar un bon restaurant. L'oferta és inesgotable i continuament renovada pels milers d'usuaris que en formen part, així com pels seus presentadors oficials, com l'Ignacio Izquierdo. Recentment, el meu amic ha estat viatjant per Catalunya, convidat d'honor per l'Agència Catalana de Turisme, continuant amb el projecte #catalunyaexperience, amb l'objectiu de donar a conèixer la nostra terra als seus seguidors. Entre els seguidors de l'Ignacio, s'hi troben els usuaris de Minube. Us convido a passar-vos pel seu insuperable blog de viatges, "Crónicas de una cámara", especialment per als que desitgin fer algún dia la volta al món. Per cert, em va dedicar una preciosa entrada quan va visitar Barcelona l'any passat. La trobareu clicant sobre l'enllaç. Minube ofereix constant informació directa e inmediata. Què més es pot desitjar? Que la xarxa estigui disponible com aplicació per descarregar-nos-la al nostre Smartphone? Done! I que poguem enllaçar i compartir els comentaris amb els nostres amics de Facebook? Done too! A què espereu per a fer-hi una ullada? Registreu-vos-hi i opineu! Segur que hi ha indrets del món únics i especials que us ve de gust compartir amb nosaltres o inspirar-vos amb milers de noves idees per la propera escapada!

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Un passeig nostàlgic per la Barcelona modernista del 1900


Exposició a la Sala Parés, Carlos Vázquez (1903)

Si pogués reviure un moment de la nostra història, de ben segur que triaria el 1900. Els inicis del segle XX no eren moments fàcils ni pacífics, però aquella transformació a nivell europeu s'intuïa fascinant. Europa es trobava inmersa amb el repte urbanístic dels famosos Eixamples. El segle precedent s'havia caracteritzat per la invasió de fàbriques a les principals ciutats europees, tota una revolució de la indústria i del transport. La febre industrial havia provocat un augment massiu de les ciutats i del moviment obrer, cada cop més exigent i revolucionari, el qual reclamava millors condicions laborals i en definitiva, poder-se beneficiar del progrés tecnològic que començava a néixer als tombants del nou segle. Mentre Europa discutia quin model d'eixample implantar a les seves ciutats, amb figures com Howard a Londres, Haussmann a París o Cerdà a Barcelona, en el camp de les arts, el nou segle XX també apuntava canvis sorprenentment originals. D'ençà de l'Exposició Universal de Barcelona, un nou moviment artístic s'obria camí a Catalunya. Es tractava del modernisme, que s'inspirava dels corrents artístics que revolucionaven les arts d'aquells temps a Regne Unit amb el Modern Style; a París, nucli artístic de l'època, amb l'Art Nouveau; a Itàlia amb el Floreale i Alemanya amb el Jugendstil. Artistes catalans com Ramon Casas i Santiago Rusiñol trobaren a París, l'ambient idoni per autorealitzar-se i al tornar a Barcelona, van fundar "Els 4 gats". Una taverna bohèmia inspirada en "Le chat noir" parisí, que fou l'epicentre artístic del moment a Barcelona. Tots aquells artistes com el jove Picasso en pintura, Granados i Albéniz en música, Eusebi Arnau en escultura o Joan Maragall en literatura, van ser els precursors del Modernisme a Catalunya. Un nou art nacional que s'emmirallava d'influències europees i que esdevindria una reacció renovadora amb connotacions polítiques. Tots ells, van aprendre molt aviat a combinar harmoniosament les seves arts a l'arquitectura d'aleshores, on despuntava Lluís Domènech i Montaner, Antoni Gaudí i el jove Josep Puig i Cadafalch. El tombant de segle suposà també, un moment important de reafirmació de la identitat nacional. Els artistes procuraven plasmar el segell català a les seves obres, mentres que la pintura modernista es preocupava per una temàtica més social, tant de denúncia com de sàtira o fins i tot, publicitària, acostant-se als canvis que provocava el capitalisme. Si tingués la oportunitat de passar una jornada amb algún d'aquells grans artistes del modernisme, no sé pas qui triaria. M'hauria agradat conèixer la introspectiva personalitat del geni català per excel·lència, Antoni Gaudí, l'humor de Rusiñol i Ramon Casas assistint a una de les seves famoses festes modernistes al Cau Ferrat de Sitges, passejar en tranvia per Barcelona i visitar les obres del gran mestre Domènech i Montaner al barri de St. Pere, intuïnt el que aviat es convertiria en l'obra modernista més fascinant del món: el Palau de la Música Catalana, sublim mosaic de l'art total que integra totes les disciplines artístiques i tots els ambits de la cultura. Què bonic seria poder participar en una de les tertúlies dels 4 gats, acompanyada pel piano d'Albéniz i els primers retrats de Picasso adornant les parets. Com desitjaria endinsar-me per uns moments en aquell fascinant món dels tombants de segle i experimentar com es deuria viure en un palauet modernista de l'Eixample burgès. Viure envoltada d'una família benestant com per exemple, els Güell, estudiant música i assistint a concerts o viatjant a París cada dos per tres. Qui s'hauria imaginat en aquell moment que, 120 anys més tard, Barcelona es convertiria en un museu modernista a l'aire lliure i una de les ciutats més famoses i turístiques del món.

dijous, 11 d’octubre de 2012

Concurs Casteller a Tarragona ・タラゴナへ人間の城コンテスト


Què emotiu va ser el Concurs de Castells del passat diumenge a Tarragona! La darrera edició es va celebrar el primer cap de setmana d'octubre 2010 i ja s'enyorava tornar a veure els millors castellers enfilant-se cap al cel. Un total de 32 colles han participat en aquesta XXIVª edició 2012, causant furor i llàgrimes a més de 20.000 espectadors. Si bé és cert que la majoria de les colles es troben a la demarcació de Tarragona (l'orígen dels castells té lloc a Valls) hi ha colles arreu de Catalunya. No fa pas massa vaig veure l'actuació en directe dels Saballuts a la Festa Major de Sabadell. Gràcies al Ricard, el meu amic casteller, cada cop m'apassiona més aquesta emotiva tradició catalana que ben bé mereix ser inclosa a la llista UNESCO de Patrimoni Inmaterial de la Humanitat. Els merescuts guanyadors del concurs van tornar a ser els Castellers de Vilafranca i dimarts passat, TV3 els hi va dedicar el documental "Enxaneta" que ha tingut récord d'audiència amb 446.000 espectadors. Veure com s'apilen i s'enfilen els uns sobre els altres, homes, dones, nens i nenes posa la pell de gallina i accelera el cor. Quan el castell es completa (es carrega, com diuen ells) la sensació que provoca com espectador és difícil d'explicar. Ells, els castellers, diuen que cal tenir Valor, Força, Equilibri i Seny. Nosaltres, els espectadors, sentim admiració, emoció, adrenalina, sofriment, orgull, al·legría, patriotisme... són tantes les emocions que es barregen quan la gralla comença a sonar i la colla es comença a enfilar! Ells tremolen, jo tremolo i Catalunya vibra d'emoció! 
先週の日曜日一日中、タラゴナには人間の城コンテストを開きました。そのコンテストは毎年ではなく、隔年のコンテストです。今年、32グループに参加して、とっても面白かったでした。カタルーニャ州で人間の城をすることはすごく伝統的な祝賀会です。今年の勝者は『Castellers de Vilafranca』という、人間の城グループでした。彼達はホントに素晴らしかった。良かったら来年、カタルーニャに来たら、ぜひ人間の城を訪問しなければなりません。ホントにとっても素晴らしいショーですよ!ちなみに、いつかまだ分からないけどもうすぐ、日本テレビで人間の城番組『1億人の大質問!?笑ってコラえて!』という、早く発するつもりです。

divendres, 5 d’octubre de 2012

Fires, Mercats, Festes i Tradicions a Catalunya


Els Saballuts (castellers de Sabadell)

Catalunya és terra de celebracions constants per a tots els gustos i edats. Les fires són reunions anuals i els mercats s'acostumen a celebrar setmanalment. Originàriament les fires tenien un caràcter religiós i van començar a guanyar importància a l'època medieval, on destacaven les fires agrícoles i ramaderes. Des del s. XII, ja tenim constància de les primeres fires a Catalunya que, mica en mica, van començar a entrar en decadència amb l'arribada de la industrialització, les exposicions internacionals i les fires de mostres dels segles XIX i XX. Actualment, han decaigut molt però es procura mantenir viva la tradició celebrant fires i mercats associats amb grans festes on la música, la dansa i la gastronomia hi juguen un paper fonamental. Seguint el calendari, trobem que a la tardor és temps de Fires Agrícoles i Ramaderes. Els cavalls, el bestiar boví i oví comencen a baixar de les muntanyes pirenaiques on hi han estat pastant tot l'estiu. La Fira de Bestiar de Peu Rodó a Salàs de Pallars és força popular, d'orígen medieval animada amb activitats relacionades amb els cavalls o la Fira de Bestiar de Bòssost on s'exhibeixen els millors exemplars de la contrada per subastar. La tardor i l'hivern és moment de Fires Medievals com la de Peratallada o la de Vic i multisectorials com la Fira de Sant Lluc a Olot i Ulldecona, on n'és patró. A la tardor, el Penedès celebra la Gran Fira agrícola i ramadera de Sant Sadurní d'Anoia, juntament amb el Cavatast. Al llarg de tot l'any trobem fires dedicades als productes del camp i com que ara és temps de verema, a Vilafranca celebren la Fira de la vinya i el vi. També tenim tota una colla de Fires d'artesania i d'antics oficis, com La Fira del Sabó de Montgai (Noguera), la Fira d'en Rocaguinarda a Olost, que commemora l'activitat del famós bandoler del s. XVII amb mostra d'antics oficis artesanals, ramaderia i cercaviles (*veure vídeo). Fires Gastronòmiques dedicades als productes naturals i artesanals com la Fira de la Coca i el Mató de Montserrat, la Fira de la Ratafia de Besalú, la Fira del Bolet i les Herbes remeieres a Castellterçol i la cèlebre fira del torró i la xocolata a la pedra d'Agramunt, amb degustacions, elaboració en directe del torró, mostra d'oficis antics, etc. A més, hi ha tot un seguit de fires marcades pel calendari litúrgic com el Mercat del Ram a Vic, la Fira de Santa Llúcia a la Plaça de la Catedral de Barcelona, la Fira dels Reis a Igualada, la Fira dels avets d'Espinelves o la Fira del Gall a Vilafranca, abans de Nadal. Apart, no hem d'oblidar les fires de temàtica diversa com la Diada de Sant Jordi amb la Fira del llibre i la rosa arreu de Catalunya el 23 d'abril o la de Sant Narcís a Girona. Pel que fa a les festes i tradicions, cal tenir present que el llegat cultural català abarca molts segles de pràctiques i costums molt diverses. La raó de ser d'aquestes festes provenen sovint de tradicions paganes o religioses, dictades pel calendari litúrgic. N'hi ha que commemoren miracles com la Festa de la Misteriosa llum a Manresa o la Festa de Sant Medir a Gràcia, festes que ens recorden antics oficis com la diada dels raiers al Pallars Sobirà o la Festa dels Traginers de Balsareny el dia de Sant Antoni Abat o dels 3 tombs (17/1) que també és en diverses localitats catalanes on es beneeixen els animals. Altres festiviats ens recorden llegendes com la de Sant Jordi, amb la Setmana Medieval a Montblanc o la Festa dels Moros i Cristians a Lleida. Relacionades amb el cicle litúrgic, en tenim una bona colla. Començant per Nadal, destaquen les representacions d'Els Pastorets a diverses localitats catalanes. Les festes de Carnaval són populars a Torelló, Solsona, Vilanova i Sitges; la Quaresma es llueix amb La Passió d'Olesa i Esparreguera i quan arriba Setmana Santa, hi ha nombroses activitats. Dijous i divendres Sant, processons del Via Crucis, les més famoses són les de Tarragona i dels manaies de Girona, sense oblidar la famosa Dansa de la Mort de Verges, originada durant l'epidèmia de pesta del s. XIV. Diumenge de Pasqua se celebren les cantades de caramelles i tot seguit arriben les festes de Corpus, on destaquen les alfombres de flors i danses de gegants i capgrossos. Un dels espectacles folklòrics més impressionants de Catalunya és la Patum de Berga. Un cop arriba l'estiu, celebrem la revetlla de Sant Joan amb coca, cava, petards i fogueres, així com un seguit de festes que ens recorden els temps de Segar i Batre el Blat, o plantar l'arròs al Delta. L'estiu és temps d'enviar els ramats a la muntanya on s'hi quedaran fins setembre i gaudim dels mesos de Festa Major a la majoria dels pobles de Catalunya. Manifestacions de música i dansa n'hi ha hagut sempre a tots els pobles de Catalunya on no hi falten les sardanes, les havaneres acompanyades d'un bon cremat, o els castellers acompanyats d'una gralla, tradició única al món, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, com la Patum.

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Essential Montserrat: Nature, Spirituality & Culture



Montserrat has traditionally been considered Catalonia's most famous mountain range and it's the second most touristic place in Catalonia, after her capital, Barcelona. According to statistical reports, Montserrat received more than 2 million of visitors last year. Her genuine silhouette explains her name: Montserrat means Jagged Mountain. The highest peak is called Sant Jeroni (1.230 m/high) where the panoramic view of the landscape worths the effort to climb to the top. Everywhere in Montserrat is protected by Montserrat's Natural Park which offers a largest variety of flora, fauna and plenty options of sport activities like trekking or hiking. Additionally, Montserrat is a focus of spirituality and culture far from the XIth century thanks to the monastery and our Lady Moreneta (the black madonna) who has been venerated by pilgrims and visitors from all over the world. She's the patron saint of Catalonia and it's possible to visit her inside the Basilica. The history of Montserrat starts in 888, when a couple of shepherds found the "carved in wood Mother of God" in the mountain and then, Abbot Oliba of Ripoll founded the monastery in 1025. One of the most exciting experiences during the visit of Montserrat is definetely the canticles of the Escolania, one of the most ancient children's choirs in Europe. The most famous and emotive song of the choir is called "Virolai" and for us (the catalan people), it becomes one of the most patriotic songs of our land. The little boys of the Escolania sings everyday (check out the schedules here). Besides, it's also interesting to discover the Museum of Art or the Interactive Exhibition which offers an insider's view of how the Benedictine community of Montserrat is organised. Before leaving, don't forget to taste the catalan traditional fresh cheese (Mató de Montserrat). To get to Montserrat from Barcelona, take the FGC from Plaça Espanya to Monistrol de Montserrat and then, transfer to the rack railway till the monastery.