diumenge, 30 de setembre de 2012

Montserrat essencial: Natura, Espiritualitat i Cultura



La muntanya de Montserrat és l'icona més visitat de Catalunya, després de la seva capital, Barcelona. L'any passat va rebre més de 2 milions de visitants i les xifres segueixen augmentant al ritme d'un 11% anual. Amb una extensió total de 10 km de llarg i 5 km d'ample, el Parc Natural de Montserrat pertany a 4 municipis i limita amb 3 comarques: el Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat. Des del gran incendi de 1986, tota Montserrat està protegida: l'excepcional i única geologia, la seva flora i la seva fauna. Fa uns 50 milions d'anys, la situació orogràfica de Catalunya estava invertida. És a dir, on avui hi ha el mar Mediterrani era terra i on hi ha Catalunya, un gran mar interior. Com a resultat de la força tectònica del Vallès, en un procés molt lent, tots els materials sedimentats van anar creant Montserrat amb aquestes formes tant originals. El pic més alt és el Sant Jeroni, amb 1.230 metres però també n'hi ha molts d'altres, com el Cavall Bernat, que se'ls hi ha triat el nom per la similitud de les seves formes peculiars o bé per l'associació a mites i llegendes de la rica història de Montserrat. Els orígens del Monestir daten del s. IX, quan el comte Guifré donà els territoris de Montserrat al monestir benedictí de Ripoll en senyal d'ofrena per haver-hi admès com a monjo, el seu fill Radulf. No va ser fins l'any 1025 però, que l'abat Oliba en fundà el monestir, integrant les 4 ermites existents. La llegenda, en canvi, és una mica diferent. Es veu que vora l'any 880 uns pastors de Montserrat van veure una llum que sortia d'una cova amagada a la muntanya i encuriosis, s'hi van acostar a observar-la. Sorpresos de trobar-hi la imatge de la Moreneta, ho van comunicar a les autoritats eclesiàstiques que decidiren portar-la en processó fins a Manresa. No obstant, el dia acordat, la imatge de la Moreneta es va fer tant pesada que ningú fou capaç d'aixecar-la i ho van interpretar com el desig de la Verge de romandre a la muntanya de Montserrat. Així doncs, de la Santa Cova se'n creà una ermita que n'és avui dia, santuari de molts pelegrins. Montserrat és un nucli d'espiritualitat i cultura. El seu monestir, encara habitat per una comunitat d'uns 80 monjos, segueix les normes de St. Benet des de fa deu segles. Els monjos de Montserrat, a més de dedicar-se a la pregària, han sigut grans fonts de cultura i saviesa al llarg dels segles. La Biblioteca de Montserrat és una de les més antigues de Catalunya i fins i tot compta amb la seva pròpia editorial. Apart, els monjos treballen al servei de la comunitat encarregant-se de la hostatgeria, dels jardins o de l'escolania. Aquesta brillant acadèmia de música i cant és un dels cors infantils més antics i prestigiosos d'Europa, amb més de 50 nens catalans d'entre 9 i 14 anys que han fet conèixer Montserrat al món. L'Escolania canta cada dia a les 13h entre setmana i a les 12h els dies festius. Un dels moments més emotius de la visita a Montserrat és, sens dubte, sentir-los cantar el Virolai. No hi ha res més màgic que contemplar la Moreneta entronada, patrona de Catalunya, mentre sentim les veus blanques del cor; recordant-nos com n'és d'especial i mil·lenaria, la nostra estimada terra.

divendres, 28 de setembre de 2012

Catalunya, un país per tastar-lo

Catalunya és una terra de contrastos que des de fa més de 2.000 anys, s'ha enriquit gràcies al comerç i a l'intercanvi de diverses cultures de tot el món. La seva situació geogràfica l'ha dotat d'un clima mediterrani que ha afavorit els cultius del blat, la vinya i la olivera, elements bàsics de la nostra dieta. Al plat d'un català no hi faltarà mai el pa sucat amb oli acompanyat d'un bon vi. Ja, des de temps romans, que s'exportaven vins catalans per tota la mediterrania a través d'àmfores. Un llegat que ha perdurat fins a dia d'avui en unes terres que no sempre han estat fèrtils però sí amb molt caràcter. La vinya catalana ha sobreviscut a terribles obstacles com guerres civils, crisis agrícoles i plagues com la de la fil·loxera de finals del s. XIX, quan pràcticament va arrassar amb la producció total dels ceps. Malgrat les penúries, Catalunya sempre se'n ha sortit. El nostre petit gran país s'enorgulleix de la seva història i la seva cultura, on hi destaca una gastronomía de primer ordre basada en les costums i tradicions autòctones. Els catalans sabem menjar i ho fem de la millor manera possible, combinant tradició amb novetat, salut amb plaer i sense quedar tips del tot. Cal deixar sempre un bocí d'estomag per a les postres més dolces, on la xocolata i les ametlles hi juguen un paper fonamental. Així doncs, des de que comença l'any, els catalans gaudim de les festes nadalenques amb la famosa escudella, els canalons per Sant Esteve i el tortell per al dia de reis, acompanyant les festes amb un bon cava refrescant. Després de Carnestoltes comença la quaresma però els catalans no fem pas dejuni, sinó que aprofitem l'avinentesa per menjar bunyols desitjant que arribi aviat la pasqua i gaudir de la Mona. Passada la setmana santa, arriba el desitjat estiu i amb ell, la coca de Sant Joan. Quan fa calor, ens apassiona gaudir d'un dia de platja amb una bona amanida de xató i un arrosset amb marisc. Per acompanyar els nostres plats, tant de mar com de muntanya, comptem amb més de 10 marques de vi registrades amb denominació d'orígen. Quan l'estiu s'acomiada i dona pas a la tardor, sortim a buscar bolets que acompanyaran les nostres cassoles d'ànec o pollastre. Quan comença novembre, celebrem Tot Sants amb una bona colla de variats panellets i ja, cap a finals de desembre, torna a arribar nadal. És aleshores quan "llencem la casa per la finestra" amb els excessos de neules i torrons. El nostre calendari festiu, ple d'excuses religioses o paganes, sempre ha anat lligat amb la gastronomía, cada cop més innovadora. El repte actual és l'art de saber casar la cuina més tradicional amb la nova cuina internacional. Catalunya no ha deixat mai de rebre influències forànies d'aquells que l'han visitat i s'hi han instal·lat, aportant tot tipus de productes i nous sabors. A dia d'avui, tant podem gaudir d'un sopar japonès asseguts en un tatami, com d'un aplec del cargol, d'una calçotada o d'una fira medieval plena d'embotits per donar i per vendre. Catalunya és rica i variada tant en productes com en serveis, amb un catàleg d'opcions impossible d'abarcar en un sol any. Catalunya, per a poder-la apreciar, s'ha de tastar cada dia durant molts i molts anys. Per a saber-ne més sobre gastronomía catalana, us convido a visitar Turisme Gastronòmic, la "FICCG" i la Gastroteca de Catalunya.


dimecres, 19 de setembre de 2012

Meravelles Catalanes de la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura)


Banc serpentejant del Park Güell (Barcelon
Sabíeu que la UNESCO ha declarat 9 conjunts patrimonials catalans dins la seva llista d'obres excepcionals? Sabíeu que només a Barcelona, comptem amb un total de 9 obres declarades patrimoni mundial de la humanitat i que, 7 de les quals van ser dissenyades per Gaudí? Antoni Gaudí, figura clau del Modernisme a Catalunya, fou el geni creador d'obres úniques ubicades principalment a Barcelona. Les sabríeu enumerar? el Parc i el Palau Güell, la cripta i la façana de la Nativitat de la Sagrada Família, la Casa Vicenç, la Casa Milà i la Casa Batlló. També ho és la cripta de la Colònia Güell, però recordem que no es troba ubicada a Barcelona sinó a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat). D'altra banda, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, contemporàni de Gaudí, mereix dues obres declarades PMH a Barcelona ciutat. Quines obres són? l'Hospital de Sant Pau i la Santa Creu juntament amb el Palau de la Música Catalana. Recentment, la UNESCO ha volgut incloure dins la seva classificació, recursos d'interès turístic i patrimonial intangibles, és a dir, festes i tradicions catalanes com la Patum de Berga i els Castellers o la dieta mediterrania. Si ens dirigim cap al sud de la capital catalana, seguint les traces de les obres declarades patrimoni de la humanitat, arribarem a Poblet, on es troba el monestir més espectacular de la ruta del Císter. Després, trobem Tarragona, l'antiga colònia romana, capital de la Hispània Citerior. El conjunt arqueològic de la colònia romana de Tàrraco, més l'Arc de Barà, l'aqüeducte de les Ferreres, la pedrera del Mèdol i la torre dels Escipions, també en formen part, sense oblidar-nos de vil·la romana dels Munts a Altafulla, la necròpoli paleocristiana i el mausoleu de Centcelles. Pel que fa al patrimoni rupestre, la UNESCO declarà un total de 757 jaciments ubicats al llarg de tota la franja mediterrània ibèrica, dels quals 60 es troben exclusivament en comarques catalanes. Finalment, què seria de Catalunya sense les joies del romànic més genuí? Trobem doncs, a la bonica vall de Boí a l'Alta Ribagorça, un conjunt de 9 esglésies declarades PMH l'any 2000. Per a saber-ne més, us convido a visitar el següent enllaç.

dilluns, 17 de setembre de 2012

Breu lliçó d'història de l'art a Catalunya visitant el MNAC


Segurament a molts de vosaltres no us interessi la religió i encara menys, l'art vinculat a la història religiosa de Catalunya. Afirmaré que no em sorprèn, perque ambdues temàtiques són abundants i complexes. Sovint, arribar-les a comprendre i apreciar, implica forces hores d'estudi i una base prèvia d'art i d'història. Ja que a tots ens agrada viatjar i comprendre els espais que visitem, procuraré sintetitzar al màxim la passejada virtual a través de la nostra història religiosa i artística. Primer de tot, sabeu quina és la diferència entre una catedral i una basílica? una Catedral és la seu episcopal d'una diòcesi, d'on hi té Seu o Càtedra un bisbe; mentres que una basílica és un temple consagrat prèviament per un Papa. Sabíeu que la cadira del bisbe més singular de tota Catalunya es troba a la Catedral de Girona? I que la figura del Papa de Roma és l'única persona amb potestat de concedir el títol de basílica a un temple? Sovint confonem catedral i basílica, sobretot a Barcelona, anomenant la basílica de Santa Maria del mar com "la Catedral del Mar" o la basílica de la Sagrada Família com "la Catedral de Gaudí". Hem de tenir present que, en una mateixa ciutat, de Catedral només n'hi ha una. Sabeu  quina és la diferència entre un monestir i un convent? els monestirs són espais de reclusió de grups religiosos que s'hi apleguen per viure en comunitat. Quan es reclouen per viure en solitari se'n diuen "ermitans o anacoretes" i l'espai on s'aïllen és l'ermita. Els monestirs cristians on hi viuen monjos o monges, s'anomena Abadia o Priorat en funció de si està regit per un Abat o per un Prior i la seva característica principal és que es troben isolats, amb la finalitat d'obtenir el retir espiritual de la comunitat, apartada dels homes, en contraposició al Convent, que tal i com ens suggereix la paraula, conviuen entre ells. Un Santuari és, principalment, un lloc de peregrinació i culte a una divinitat; mentre que una parroquia és senzillament l'espai on es reuneix la comunitat de fidels catòlics. Suposo que un cop clars aquests conceptes bàsics, ja podem apreciar millor l'art religiós i gaudir plenament de la visita del MNAC. El Museu Nacional d'Art de Catalunya acull la col·lecció d'art romànic i gòtic català més important del món i fa un repàs a través dels més de 1.000 anys d'història de l'art religiós català. Després de visitar-lo, entendreu els orígens de la nostra història religiosa que començà amb l'art romànic, introduït a Catalunya per influència dels francs durant la reconquesta carolíngia de les terres ocupades per visigots i àrabs. L'embrió de Catalunya es formà arrel de la confluència de cultures que enriquí les primeres mostres artístiques del que considerem l'art pre-romànic. D'ençà de les nombroses influències que ha sofert Catalunya al llarg dels segles, sempre hem desenvolupat la nostra pròpia versió autòctona de les corrents artístiques europees. Així doncs, el romànic català es començà a definir cap als volts dels segles XI i XII, amb el seus màxim exponents, les catedrals i els monestirs. Seguidament, ens endinsem a l'etapa gòtica, quan Catalunya gaudía d'una salut excepcional durant l'Edat Mitjana, gràcies a l'expansió mediterrània que propicià un gran enriquiment comercial i un fort intercanvi cultural. Ja cap a finals del s. XIV, Catalunya començà a entrar en decadència a causa de greus epidèmies com la famosa pesta negra amb l'afegit d'una gran crisi econòmica així com l'inici d'un llarg període d'inestabilitat política i social. Us sona la tràgica etapa de la Inquisició? Obviament, amb aquest panorama, poques manifestacions artístiques tornarem a trobar a Catalunya, tant impressionants i magestuoses com les que es van realitzar a l'edat mitjana. El renaixament, el barroc-rococó i el Neoclassicisme no van arrelar amb la mateixa força que ho va aconseguir el gòtic al llarg dels segles XIII - XIV i XV. No va ser fins a finals del s. XIX que sorgeix el Modernisme amb la figura d'Antoni Gaudí, qui decidí, l'any 1883, començar a portar a terme el projecte del temple més bonic, únic e impressionant del planeta. Cal dir que, malgrat la Sagrada Família resti encara inacabada, la basílica representa la imatge de la capital catalana i que, gràcies a la seva projecció internacional, Catalunya és coneguda arreu del món.

dijous, 13 de setembre de 2012

Yes, We CAT・2012年9月11日のバルセロナの顕現

バルセロナの顕現の中で私達の従兄弟達

地下鉄の中で子供たちも準備していました!

バルセロナの真ん中にカタルーニャの独立なフラグ
昨日、11日9月、カタルーニャ人はバルセロナに集まって、印象的な顕現を開きました。カタルーニャ州の色々な街の中でバルセロナはカタルーニャ州都だから、ほとんどみんながバルセロナに来ました。この顕現の始まった時間は午後6時聞いたけど実は朝から街がすごく混んでしまいました。特に、バルセロナの真ん中でカタルーニャ広場とかグラシア通りなどは混んで過ぎて、誰も歩けなかった。ひどい!でも、昨日の顕現は悪くなかった事ではないです。昔からカタルーニャはスペインの州ですがカタルーニャの人たちはスペイン人より、違う文化があり、違う気持ちを持っています。カタルーニャの歴史もスペインの歴史より、違います。1714年9月11日の前、カタルーニャは自分の政府があったけど、カスティヤに対してカタルーニャの人たちは酷い戦争を負けました後、カタルーニャがスペインの州になりました。その時から今、自分の文化やカタルーニャ語の状態が良くなりましたけど、最近、経済危機のせいで悪なりました。スペイン政府はどんどん厳しくなって、カタルーニャ人はとっても疲れました。昨日はカタルーニャ州の国民の休日だったのでこの顕現が開きました。私達はスペインの独立ほうしい。取り敢えず、昨日の顕現の結果まだ分からないけど、今日、私達はとっても幸せ!ほとんど200万の人たちが顕現に参加していました!印象的な結果でしょう?ここまで以上ですがこちらもロイターの案内田中龍作ジャーナルの記事

dimarts, 11 de setembre de 2012

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 3ª part "Un món bestial"


Ja és casualitat que just una setmana després d'haver tornat d'Uganda, Tele Madrid acabi d'emetre un capítol dedicat als madrilenys residents al país. Acabo de veure'l en directe des d'internet i espero que aviat estigui disponible per poder-lo compartir. Però és que just una setmana abans de marxar de viatge, tv3 també va emetre un altre capítol dedicat a la rica biodiversitat del país, consagrant l'emisió als primats en perill d'extinció: goril·les i ximpancés. No hi ha dubte que Uganda és el destí preferit d'aquest estiu 2012! Tindrà alguna cosa a veure la pifia del president quan afirmava "Spain is not Uganda"? Espero que gaudiu del capítol i a la propera entrada us mostraré les meves propies fotografíes e impressions de les visites als Parcs Nacionals de Virunga i Bwindi. Tal i com ho van viure els joves estudiants de veterinària, nosaltres també vam gaudir d'allò més de la nostra fascinant, única i màgica expedició!

dilluns, 10 de setembre de 2012

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 2ª part "La infància"

Sipi (Uganda de l'Est)
El petit conguito i la seva germana a Obongi (NO d'Uganda)

Somriures constants dels nens Acholi (Uganda del Nord)

La vida contemplativa al poblat pescador d'Obongi

- How are you? - I'm happy a Laropi (Uganda del Nord)

a Obalang, Uganda Central

 a Laropi (ètnia Adjumani d'Uganda del Nord)

Arua (NE d'Uganda)

Rengen (NO d'Uganda)

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 2ª part "l'altra infància"

Provablement a uns quants us haurà arribat el vídeo de la campanya de sensibilització americana contra Joseph Kony. Per als que us soni el tema, permeteu que m'allargui i us comenti el meu punt de vista i per als que no n'heu sentit a parlar mai, us demano uns minuts d'atenció. El tarat mental d'en Joseph Kony (perdoneu l'expresió però sincerament no trobo altres paraules) és el líder de la guerrilla LRA (Lord's Resistance Army) i el seu objectiu "polític" és el de governar Uganda segons la llei dels 10 manaments de la religió cristiana. Com va començar? Segrestant nens del nord d'Uganda, d'on es diu que ell n'és originari i obligant-los a lluitar al seu exèrcit. Si es negaven a deixar les seves famílies, se'ls mutilava i/o se'ls obligava a matar els seus familiars. Les nenes, d'altra banda, no s'escapaven a la desgràcia. Elles acabaven d'esclaves sexuals i/o de cuineres per als guerrillers. Recentment, s'han fet algunes campanyes de denúncia contra els abusos d'aquest tarat mental que es creu messies del senyor i sembla ser que malgrat segueixi lliure i en actiu, cada cop li costa més actuar i seguir reclutant nens-soldat. Actors internacionals com Invisible Children donen suport al govern ugandès per aturar la guerrilla, capturar el seu líder i alliberar els més de 30.000 nens i nenes segrestats. Mentrestant, totes les nits des de fa més de 20 anys, aquests infants dels poblats del nord, fronterers amb Sudan del Sud, dormen en centres d'acollida, separats de les seves famílies. És l'única mesura "momentània" d'evitar que siguin segrestats, mutilats, torturats i/o assassinats si fugen o es neguen a col·laborar amb la LRA. Durant la nostra estada hem conegut milers de nens. 23 dies donen per molt i en un país com Uganda, on la natalitat és altíssima (uns 7 fills per dona), n'hem vist moltíssims. El més curiós i admirable és que no n'he vist cap que estigués trist o si més no, mostrés feblesa. És més, el 90% dels nens ugandesos somriuren constantment, se'ls veu forts, animats i plens d'energía. Em meravella com malgrat les dificultats a les que s'enfronten cada dia, la població ugandesa sembli tan alegre i feliç. Com n'hauriem d'aprendre d'ells! Aquest viatge ha estat per a mi, entre moltes altres sensacions, una gran dutxa d'humiltat. Prou de pessimisme i victimisme! La nostra crisi econòmica és un petit got d'aigua on ens hi encanta ofegar-nos comparant-la amb la realitat ugandesa i la de molts estats africans. 

dimecres, 5 de setembre de 2012

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 1ª part "La sabana"







Ja fa un parell de dies que he tornat d'Uganda. Un país sorprenent ple de màgics paratges i situacions que et tallen la respiració. Uganda és, sens dubte, la perla d'Africa. Ideal per als viatgers més aventurers i els exploradors més intrèpids. Qui la visiti, quedarà fascinat amb cada somriure infantil i atrapat amb el ritme pausat de la brisa bufant a través de les acàcies, magestuoses e inmenses. La concepció del temps a Uganda divergeix totalment de la nostra. El temps no es mesura amb rellotges. Quan és el moment, la natura t'ho farà saber i mentrestant, sigues pacient i no deixis d'observar-la. De fet, és tasca difícil apartar la vista de l'entorn esquitxat d'acacies on sempre s'hi troben ocells de tota mena alimentant les seves cries o voltors esperant pacients el seu torn per menjar. Mentrestant, uns metres més enllà de l'escena, una família de joves lleones d'en prou feines 2 anys, es llepen les ferides després d'haver caçat un búfal despistat. La sabana sempre ha respirat tranquil·la i pausada des dels nostres orígens, ignorant els rellotges o qualsevol forma de mesurar-li el pols. La mare terra la rega d'abundants pluges que alimenten el cabdal dels seus rius i llacs, font de milers d'espècies. D'altra banda, el gran sol africà escalfa Uganda més càlidament que el nostre sol europeu, amb temperatures que sobrepassen els 30ºC al migdia, en temporada seca. La tímida lluna, en canvi, només es deixa veure si els núvols constants li permeten mostrar la seva forma peculiar. Sabíeu que a l'Equador africà la lluna creixent té forma de cistell i quan decreix, sembla un barret? És tan diferent de la nostra lluna mentidera que, mostra una D quan creix i una C quan decreix? Sí, a Uganda el temps no es mesura. Senzillament flueix constant i eternament com el Nil. Si sempre us passa el temps tan ràpid com a mi, tindreu tanta feina en abarcar tanta inmensitat en tantíssimes "petites coses" que quan us en vulgueu adonar, ja haurà arribat el dia de tornar a casa.  

dimarts, 4 de setembre de 2012

We welcome you with pleasure song to Uganda by the kids from R.O.D.C.

video
People from all over the world, let me introduce to you my first impressions and greetings from my trip to Uganda. So we beg you to pay attention and listen all we show you today! It's my pleasure to show you "We welcome you" song by my beloved Ugandan kids from Rulonguri orphans development centre in Kisoro (SW Uganda). Hope to enjoy the song and their dance! Es un honor i un gran plaer poder-vos mostrar el vídeo d'un dels moments més màgics d'aquest preciós viatge a Uganda que, sens dubte, sempre recordaré. Gràcies per la vostra càlida acollida, estimats nens!