Cellers, la ruta del Vi i del Cava

Heu visitat mai un celler? Jo tampoc ho havia fet mai fins divendres passat que, em vaig decidir a provar l'experiència de la mà del Catalunya Bús Turístic. Ja quan treballava al Barcelona Bús Turístic (fa 6 anys) recomanava les 3 rutes del programa sense conèixer-ne cap. De les 3 opcions: Vi i Cava, Girona i Dalí o Montserrat i la Colònia Güell; vaig decidir començar per la que em semblava més desconeguda i exòtica. Es a dir, la ruta del Vi i del Cava, dels cellers i de les vinyes. Reservant des de la mateixa web del Catalunya bus turístic o des de Turisme de Barcelona, el descompte és del 10%. La ruta inclou el trasllat, les entrades a 3 cellers diferents amb guia local a cadascún d'aquests i les explicacions adicionals del guia del propi bus. La jornada comença a Plaça Catalunya a les 8h30 per arribar a Jean Leon cap a les 10h. Un preciós celler on hi trobarem un vi d'autor tant original com el seu fundador, Ceferino Carrión. Per al meu gust, a les 10 del matí encara és massa aviat per apreciar diverses textures de vi negre, amarg i dolç, espès i lleuger, per als més experts i per als més novells que tot just s'estrenen en aquest nou món dels sentits. No obstant, amb el bon clima, les magnífiques vistes de la comarca i l'excel·lència d'un bon vi de qualitat amb D.O. Penedès, cal reconèixer que l'esforç val la pena. La següent visita es dedica al Celler Miguel Torres. Només arribar, un trenet ens endinsa cap a les enormes instal·lacions de producció del vi, des de les vinyes fins a la fàbrica, recorrent el celler i els magatzems. Un cop finalitzat el recorregut, es visita el Museu de la família Torres i es gaudeix d'una breu introducció al món del maridatge. Com combinar un vi negre o blanc amb diversos tipus de formatge? Com distingir un vi sec d'un vi dolç? Totes les respostes es resolen durant la visita guiada, on us ho explicaran tot degustant una modesta però intensa varietat de formatges i vins. Ja per acabar, abans de tornar a Barcelona, la sorpresa final: les Caves Freixenet a la capital del cava, Sant Sadurní d'Anoia. La zona de producció del cava la integren 160 municipis del Penedès i Sant Sadurní d'Anoia ja concentra el 75% del total de la producció. Tant Freixenet com Codorníu, situades en bonics cellers modernistes, són actualment els més dinàmics del sector, amb una producció de quasi 200 milions d'ampolles produïdes anualment. Si encara us falten raons per endinsar-vos al món del vi, el cava i els cellers modernistes, el Caixa Fòrum mostra actualment l'exposició "Cellers: Cooperativisme i Modernisme". Un recorregut per la història del cooperativisme a Catalunya en temps de la Mancomunitat, dinàmica e interactiva. Obert al públic fins les 21h. Voleu més excuses? 

カタルーニャが燃えている！ànim, Catalunya!

昨日の夜、カタルーニャ州の北のアンプルダという地方に酷い火災が始まりました。今日は一日中、消防士の仕事が大変だった。残念ながら、たまに、夏になる時、火災が多いんですが今年の火災が前の年より、酷すぎるんです。北カタルーニャの状態はホントに危なくて悲しいです。アンプルダ地方に住んでいる人は朝から家で待たなきゃ行けないか逃げなきゃいけないか酷い風のせいでまだ分からないのでみんな心配ですね。私の気持ちもとっても悲しくて心配です。私の大好きな地方は燃えてしまう！心が痛い。ここを押せば、英語での記事。Tragedy in Catalonia. Si cridem demanant ajuda i ens surt en català és perque tenim interioritzadíssim que desde sempre i pel que sembla, encara més en un futur, som autosuficients. Ningú ens vindrà a treure les castanyes del foc (mai més ben dit) sinó al contrari. Sembla que encara vulguin encendre més la flama del desig d'independència. Ànim, Catalunya!

Ken Kobayashi ・Mr Ben・小林ケン

先週、イギリスのロンドンに友達を会いに行きました。私の会いに行った友達はスペイン人ですが新しい友達を知り合った。彼は小林ケンという日本人とヨーロッパ人のハーフです。彼のお母さんは日本人ですがお父さんはドイツ人です。彼は子供ごろ、イギリスだけでなくドイツと東京に住んでいました。それに、小林ケンは良いミュージシャンですよ。ここは彼によって面白くて楽しいテーマです。歌の名前はベンさんです。ヴィデオクリップを面白いでしょう？

I aquí teniu un dels vídeoclips d'en Ken Kobayashi, el noi que vaig coneixer el passat cap de setmana a Londres, mentre visitava els meus amics. El tema d'aquesta cançó és titula Mr. Ben i com podeu veure, es va rodar a Londres l'any 2009, quan l'artista tot just tenia 20 anys. Enhorabona, Ken! Continúa deleitant-nos amb la teva música original, animada i divertida... i a vosaltres, lectors, desitjo que us agradi tant com a nosaltres. Arreveure! 

London Breakaway

Capuchino & muffin @Greenwich

Boris, Anna, Montse & Ana @Covent Garden

Ja tocava que em decidís a visitar la colleta d'amics expatriats a Londres! La majoria d'aquests (nois), fa temps que hi viuen, mentres que d'altres (noies) fa menys de mig any que s'hi han instalat. La raó principal d'aquesta visita de 4 dies era retrobar-nos tots plegats en una mateixa ciutat. El més curiós és que tots els amics que he anat a visitar tenen un mateix vincle en comú, i no és London sinó Tokio. Tots nosaltres ens vam conèixer fa 4 anys al Japó, on hi treballavem, compartiem i sortiem plegats. 4 anys més tard, la major part de la colleta ha triat la capital britànica per viure-hi i el destí ens ha tornat a agrupar. En aquesta ocasió m'he allotjat a casa la Montse, mentres que fa 2 anys em vaig quedar a casa el Boris, junt amb en Juanma. Ho recordeu? Suposo que tampoc haureu oblidat a la Montse si heu anat seguint el blog. Quan vivia a Tokio, es podria dir que ella i jo erem "cul i merda"... una mica com amb la Isabel, la Mizuki, l'Oihana i l'Anna. La meva família tokyota era amplia i rica, internacional i dinàmica, perque no paravem mai quiets! Ara que ja han passat 4 anys i cadascú de nosaltres ha anat seguint el seu camí, l'amistat perdura malgrat no compartir la mateixa ciutat. Vaig arribar a London Stansted el passat divendres 13 de juliol a les 8 am. El clima era fresc i semblava que es posaria a ploure en qualsevol moment. El primer que vaig fer va ser comprar la Oyster Card i anar a visitar el British Museum, cèntric, interessant i gratuit mentre feia temps esperant a que la Montse plegués de la feina. M'hi vaig passar quasi tot el dia observant sales detingudament i la següent parada va ser la National Gallery que, com la majoria dels museus de la ciutat, també és gratuita. Allà és on finalment em vaig retrobar amb la Montse a les 17h30. Des de fa 4 mesos, és la nova directora de PexGa, la plataforma empresarial de Galicia al Regne Unit i la seva oficina es troba a 500 metres de Trafalgar Square. Aquella tarda la vam dedicar a posar-nos al dia acompanyades d'un hot coffee i una cortina d'aigua a través de la finestra. L'endemà, vam dedicar la jornada a fer una mica de turisme light, acompanyades també de l'Ana Drake i del Boris. És a dir, passejar per Leicester Square, dinar a Chinatown, fer el cafè a Covent Garden i gaudir del musical Rock of Ages. Cap a les 23h, ens vam retrobar amb l'Anna Kubotera que em va presentar en Ken Kobayashi, un noi molt peculiar. Resulta que com l'Anna Kubotera, ell també és ハーフ (mig japonès mig europeu). Diumenge feia bo i vam anar a Greenwich a fer el brunch. Després, de passeig per la nova zona de Canary Wharf que em va recordar moltíssim a Tokio. Dilluns ja era l'últim dia i no calia que matinés per agafar l'avió de tornada, així que tranquil·lament, després d'un bon coffee i blueberry muffin, l'autobús em va portar cap a l'aeroport d'Stansted on em vaig prometre no esperar tant en tornar. Btw, la Montse ha dedicat una entrada a la comunitat d'expatriats japonesos a Londres que podeu llegir al seu blog "politmon Japan Life". 

Compartir a Cadaqués (Costa Brava)

L'Anna i l'Isabel, a Figueres (Costa Brava)

La setmana passada vaig anar a visitar la Isabel a Roses. Feia massa temps que no ens veiem amb la calma suficient com per posar-nos al dia i gaudir de l'amistat que ens uneix sense horaris per cumplir. L'estiu, per sort, anima a fer plans malgrat seguim estant força ocupades, sobretot ella, d'ençà que és mare treballadora. No obstant, vam comparar calendaris i vaig decidir enfilar cap a Figueres el passat diumenge dia 8 per passar el dia plegades. Com que feia poc que havia estat el meu aniversari, tant la Isabel com el seu marit, l'Eduard, em van proposar d'anar a sopar al seu preciós restaurant acabat d'estrenar. Sobra dir que la proposta no només em va entusiasmar, sinó que el menú que va escollir la Isabel i que va cuinar l'Eduard em va fascinar! El restaurant Compartir es troba a l'encantador poble coster de Cadaqués, situat en un entorn sofisticat i amb una refinada decoració. Les senzilles taules de la terrassa destaquen per la seva selecta clientela i els llampants plats que s'hi exposen abans de ser degustats pels comensals. Si és que el Compartir ben bé fa honor al seu nom. Es tracta d'un espai per compartir moments i sensacions, un espai per gaudir de la parella, la família o les amistats, acompanyada de la millor cuina del món. Realment és la millor! No ho dic per dir! l'Eduard i els seus socis colaboradors fa no res que treballaven al Bulli, el famós restaurant de Ferran Adrià que va plegar l'any passat. Des d'aleshores no ha estat un any calmat a la vida dels meus amics. Començar un matrimoni, finalitzar una feina de quasi 10 anys, començar a ser pares, iniciar un nou negoci... i el més sorprenent és que funciona d'allò més bé! Com no podia ser d'una altra manera... son uns lluitadors i els sobra empenta de triomfadors! M'ompla d'orgull dedicar-los'hi aquesta entrada i desitjar-los'hi encara molta més sort, tant amb la nova família com amb el nou restaurant que no us podeu perdre experimentar! Us garanteixo que val molt la pena dedicar uns moments a Compartir. Per a saber-ne més, us recomano "El Viajero" (article en espanyol).

面白くて楽しいバルセロナ！

アメリカのお観光客

綱浜に自転車・ツアーの休憩

こんにちは！今月は先月と同じように仕事が忙しいです。バルセロナはどこでもこんでいて、観光客が多い。はっきり、夏ですよ！私の観光会社は『Walking Planets』がバルセロナの新しいツアーを準備しています。取り敢えず、学生のために自転車のツアーを良くしましたけど、この間、別のツアーもできました。例えば、バルセロナのパノラミックのツアーやガウディのツアーとか、良くできました。時々、私は一日中働かなきゃいけないので沢山忙しくてお疲れだけど、良く楽しみますね。それに、バルセロナに来る人は何時もとても優しい観光客だから、私は嬉しいです。最近、沢山アメリカ人がバルセロナに来て、街の一番素敵なことはバルセロナの綱浜ですよ！後は私達の料理「パエリア」か「タパス」も沢山食べます。夏が始まったから、アメリカ人だけでなくフランス人やイギリス人やドイツ人も来て街を良く楽しんでいますね！日本人は沢山いるけど、バルセロナの綱浜に誰もいない（笑）日本人として、街の一番素晴らしいスポットは必ず、ガウディの場所です。特にサグラダ・ファミリアとかグエイ公園などです。私の観光会社は取り敢えず、英語やフランス語やスペイン語のツアーをすることできますが近い将来に日本語でもやりたい！みんなさん、宜しいなら、バルセロナに来る時、連絡して下さいませ！一緒にどこでもバルセロナのツアーをしましょう！私の街はあなた達にお待ちしていますね！

Discovering Barcelona ・Gaudir Gaudí a Barcelona

Ver mapa más grande

Bike Tour @ Port Vell

Egyptian group @ Sagrada Família (by Gaudí)

Com que darrerament estem fent força bike tours amb Walking Planets i molts de vosaltres em pregunteu quina ruta fem, aquí us deixo l'enllaç al mapa de google (a dalt). La nostra ruta sempre és la mateixa. Sortim del carrer Ataülf, on hi tenim Green Bikes i ens posem en marxa cap al Parc de la Ciutadella. La ruta sencera dura 2 hores amb el descans inclòs que, si anem bé de temps, acostumem a fer-lo de 15 minuts. Després de la pausa, al Port Oímpic, enfilem cap a la Barceloneta tot gaudint de les nostres platges i finalitzem de nou al barri gòtic. La veritat és que la brisa mediterrània i el somriure dels estudiants americans m'ajuda molt a treballar motivada i amb passió! També els grups de turistes de totes les nacionalitats que arriben a Barcelona amb ganes d'explorar-la i gaudir-la. L'altre dia, per exemple, vaig guiar i acompanyar una gran família egipcia. Ens ho vam passar d'allò més bé, malgrat les altes temperatures i l'enganxosa humitat que patim últimament, perque quan arriba el capvespre, la platja ens obsequia amb una agradable brisa mediterrania. Lately, I've been riding bikes almost every day. Our company, Walking Planets, offers daily tours from 10 am - 7 pm, departing from Sant Jaume Square. Come to enjoy my city riding a bike! You'll not forget the experience!