dissabte, 21 de juny de 2008

ちびまるこちゃん

Últimament estic molt aficionada a la sèrie d'animació "Chibi Maruko chan". Se suposa que és per a nens, per això em vaig comprar un manga de la sèrie amb l'esperança de poder-lo llegir, però... aaaaaahhhhh és encara massa difícil pel meu nivell de japonès! De tota manera, sí que entenc força bé la sèrie animada televisiva. Sobretot la versió amb personatges reals! Estic tant enganxada que cada dia quan arribo a casa, em poso un parell de capítols de la sèrie! jejeje estic enamorada de la petitona actriu que interpreta la Maruko chan. Oi que és una preciositat? és tan monaaaaaaaaa!! kawaiiiiiiii desneeee!! jejeje Jo vull una mini Maruko!!

Hakone 箱根

El cap de setmana passat vaig viatjar a Hakone. La Montse i jo, soletes i aventureres, ens vam llevar a quarts de 7 del matí de dissabte per aprofitar tot el cap de setmana des de la sortida del sol fins la negra nit. Vam visitar tot el Parc Nacional del famós llac d'Ashinoko, i dic famós perquè no us podeu imaginar les riuades de turistes japonesos "domingueros" que hi havia! Bbuufff!! Unes cues bestials per a pujar al tren, al cremallera, al telefèric... excepte pel creuer, ja que hi vam anar diumenge a primera hora del matí i a més, feia una mica de fred. Sort que vam ser previsores i vam comprar el "Hakone Free Pass"! jejeje
El dissabte vam visitar la vall d'Owakudani, una vall de termes d'aigua molt calenta amb sulfur, coneguda com la vall dels ous d'Owakudani. Diuen que si menges un ou cuit en aquestes aigües, gaudiràs de 7 anys més de vida. Evidentment, la Montse i jo no ens vam perdre l'experiència de tastar-los! Ous durs de closca negra. Què curiós, oi? A la tarda vam anar a buscar el nostre alberg (Hakone Sengokuhara Youth Hostel) on ens va atendre una senyora encantadora i l'habitació que ens va tocar era totalment japonesa... futón, tatami, vistes al jardí i portes corredisses de paper mate... i abans d'anar a dormir: ONSEN i sopar! Oohhh relax total! Un alberg acollidor i asequible, molt recomanable! L'endemà vam acabar de realitzar la visita oficial, però amb un plan "tranqui abueril", perquè no cal anar amb presses, que estem de vacances! jejeje cafetons, matchas, passejos, mooooltes fotos i molts somriures! Un cap de setmana molt entretingut, divertit i relaxant. Hem après moltes coses de la cultura i la gastronomía japonesa i el més important: ens ho hem passat teta! Aquesta setmana he estat una mica malaltona. He hagut d'anar al metge i m'han fet les proves de l'al·lèrgia, m'he estat medicant i ara em trobo molt millor. Més forta i enèrgica! Preparada per a rebre al Joan la setmana vinent!

dilluns, 9 de juny de 2008

Nikko 日光

Ahir diumenge vaig anar d'excursió a Nikko, un poblet encantador a 148 km al nord de Tokio. La Montse i jo ens vam llevar a quarts de 8 del matí, perquè ens sonava que es trigava unes 2 hores en arribar-hi. Ens vam trobar de bon matí a l'estació de Shinjuku i a les 10h30 vam agafar l'últim tren "express" que sortia cap a Nikko. La broma de no saber com van les coses ens va costar 4.000 yens. Si ho haguéssim sabut, hauríem quedat a l'estació Tobu Asakusa, des d'on surten molts més trens cap a Nikko i a sobre, bastant més econòmics, per només 1.300 yens. Una altra opció és la de comprar el Tobu Nikko Free Pass, que resulta pràctic i econòmic.
Quan vam aconseguir aclarar-nos amb els venedors dels bitllets i averiguar de quina andana sortía el nostre tren, vam conèixer a una noia que ens va sentir parlar espanyol, la Bea. Com que ella viatjava sola i nosaltres erem les dues úniques espanyoles del tren, totes 3 vam fer pinya fins a la tornada. Una excursió d'un dia a 3! Una experiència inoblidable perquè Nikko és preciós. Sens dubte, mereix el títol de Patrimoni de la Humanitat protegit per la UNESCO. L'entorn natural i paissatgístic en el que es troba el poble és el que el fa especial, encisador i romàntic... els boscos i el soroll de l'aigua que bessa de les fonts sembla sortit d'un conte de fades.
Els nens sortits de les excursions escolars (tot i ser diumenge) també han esdevingut part del paisatge, ja que des dels temps del viatge de noces dels meus pares, que Nikko és el típic destí d'excursions de nens de cole.
Molt recomanable venir a Nikko aviat, ja que la zona declarada Patrimoni de la Humanitat és força ample i si a sobre hi ha gent, s'ha de tenir paciència per a veure els temples de mica en mica, sense empentes. Nosaltres hi vam arribar cap a quarts d'una, vam dinar en un restaurant italià molt bo i econòmic just al davant de l'estació i tot seguit, vam pujar al bus local de Nikko que et porta cap a la zona dels temples per només 190 yens (aproximadament). La parada on s'ha de baixar per a començar la ruta és "Omotensando", del mateix nom que l'avinguda de moda a Tokio.
Després de visitar cadascún dels temples amb el tiquet combinat de 1.300 yens, vam tornar al poblet amb el mateix bus i vam agafar el darrer tren, que sortía a les 18h45, arribant a Tokio - estació d'Asakusa a les 21h30. A la tornada ja no vam pecar de guiris i vam comprar la opció més barata, tren turístic lentíssim!! el kaisoku ... de Nikko a l'estació d'Asakusa, però directe!!
Ahir ens ho vam passar tant bé que durant el recorregut de tornada ja feiem plans per a futures excursions de cap de setmana.

Yuushin ゆうしん

Abans de dir res més, us vull presentar al Yuushin, el nebodet de l'Ayumi de 4 anyets. Dissabte passat el vaig anar a veure a la seva classe de ball, a Takeshita dôri, Harajuku. L'escola de ball, a l'estil "Un paso adelante", ensenya Hip Hop, Jazz i Dança Clàssica a nens entre 4 y 20 anys.
El Yuushin és un petit Shin-chan que no para quiet, pleeeee d'energia, per això la seva mare, la Midori, germana gran de l'Ayumi, el porta cada dissabte a l'escola de ball. Ell s'ho passa teta i s'aplica moltíssim! Haurieu d'haver vist l'entussiasme que mostraven tots els nens quan el profe posava la música i es començaven a moure... era increíble! Com pot ser que nens tan petitons tinguin taaaanta flexibilitat i es moguin tan bé? Són de goma o què? jejeje
We Keep in touch,
aIkO

dimecres, 4 de juny de 2008

Classe de cuina japonesa 日本料理のレーソン

Sí! Dissabte passat vaig aprendre a cuinar el meu 1º plat de cuina japonesa. A més, vaig tenir la sort d'aprendre a fer i degustar el SUKIYAKI, un plat molt apreciat entre els japonesos. Tots els restaurants de Sukiyaki de la ciutat que he vist fins ara, estàn sempre plens! I no m'estranya... perquè el Sukiyaki és un plat de carn i verdures molt laboriós de preparar, car i apreciat pel seu valor nutritiu i saludable. La classe la vam realitzar a casa d'una amiga d'infància de l'Ayumi, la qual ara es dedica a cuinar professionalment. Tota la casa era plena d'estris culinaris que només es poden veure als restaurants més professionals! Cassoles de 3 pisos, culleres planes, Olles de terracota o fang... unes coses raríssimes! Molt Molt interessant. Només arribar a casa seva a quarts de 4 de la tarda, la chef ens havia preparat la recepta (gran part escrita en hiragana per a que la poguéssim entendre millor) i l'altra part en kanjis, que l'Ayumi, molt amablement, ens anava traduïnt a la Montse i a mi a mesura que la Junko (la chef) ens explicava com procedir amb la preparació del plat. Mentre tallavem les verdures i els bolets, es bullia l'arròs... i també vam preparar un postres: Mochi de Matcha! m'encanta! Es tracta del típic pastisset japonès elaborat a partir d'una pasta d'arròs i polssim de te verd amb llet.
mmmmmm vaig gaudir moltíssim preparant i menjant! Però no vaig ser la única, l'Ayumi, la Montse i la Nozoe tampoc paraven de menjar! La classe ens va costar 5.000 yens, uns 30€, incloses les despeses dels ingredients i un regal que ens va preparar: Fideus japonesos per a cuinar a casa! Udon! Em sembla que després d'aquesta fantàstica experiència, m'han vingut moltes ganes d'aprendre a cuinar ;)
Fins aviat!