divendres, 26 d’octubre de 2007

i l'estiu al Canadà

Tan de bo hagués tingut més dies de festa per gaudir amb la família, els amics i amb el Joan... No obstant, vaig tenir temps de veure a tots els qui volia veure. Llàstima que no pogués estar-hi més estona, potser... aprofitar millor els moments, però és difícil de gaudir de tothom en 1 única setmana. Amb la família vam anar al Canadà, una fantàstica però supersònica ruta que incloia el Québec, Ontario i una mil·lèssima part dels Estats Units (l'estat de New York, on hi ha les meravelloses Catarates del riu Niàgara). M'ho vaig passar taaaaaaan bé amb la meva family adorable! els trobava molt a faltar! I vam riure tant!! ... no sé si tornarem a repetir mai més un viatge tant llarg tots 4... (llarg de distància, no de temps)... perquè la veritat és que cansa bastant viatjar en agost, i quan es té una edat... ja no s'està per segons quins trotes. En fi, a mi m'agradaria repetir-ho.

Quan vam anar a Londres...

Només hi vaig poder passar quasi 4 dies, però el Joan, el Xavi i la Dési s'hi van quedar gairebé tota la setmana. Bé, jo ja hi havia estat un parell de vegades, la 1ª va ser quan era molt petitona. Recordo que hi vaig anar amb tota la family troup, amb l'avi, els cosins i els tiets! Ens en vam anar un cap de setmana corrent, com qualsevol altre, i feia mooooolt de fred! Ens van portar al Museu de la joguina, al de la Cera... i recordo que el primer cop que vaig veure el Buckingham Palace vaig pensar que era petit! jajajajaja... aquella vegada ens ho vam passar molt bé. La 2ª va ser una mica més endavant, l'estiu del 2005, quan el Joan hi treballava. Aquell cop m'hi vaig quedar 6 dies, i Sort! perquè gairebé em vaig quedar sense un duro! Què cara que és aquesta ciutat... i bé, el darrer cop va ser el mes passat. El moment en que millor m'ho vaig passar va ser ballant a la màquina japonesa d'aquella sala de jocs... quin riure! Com pot ser que els anglesos siguin taaaaaan negats amb el ritme? La Dési i jo erem les millors amb diferència!! jajajajaja ^^

dijous, 25 d’octubre de 2007

la diada de Catalunya à la Maison de la Catalogne

En el moment que tocava no ho vaig fer, però ara que tinc una estona abans de tornar a casa, us mostro algunes de les fotos de la diada de Catalunya que vam cel·lebrar a París, divendres dia 7 de setembre 2007... evidentment en Carot deuria tenir coses més importants a fer el propi dia de la diada però nosaltres encantats de que fos divendres! Després vam tenir festeta - coctail i vinga canapés, pernil, fideuà i copes de vi i de cava... del bo! Quina al·legría! Visca Catalunya! Cantant els segadors, rient i menjant... Vestíem elegants, oi?? Aquests eren els últims dies de la Noe i l'Amigoneta, abans de que marxéssin cadascuna pel seu compte... les meves nenes que enyoro un munt!! La Noe a la Catalogne, encara no sé si amb o sense feina i l'Amigoneta a Glasgow fent entrevistes. Sort noies! Els de la foto són l'Eveta i el seu Romà... quina foto taaaaan bonica, oi?

dimecres, 24 d’octubre de 2007

weekend à rOMe

De tornada a París, ja és dimecres, encara som al mes d'octubre però fa un fred gelat. Ja s'ha acabat l'estiu... i què poc que s'ha deixat veure aquí a París. Aquest cap de setmana esperava veure el SOL allà a Roma... però resulta que encara ha fet més fred que a França! Però bé, no parlaré del temps, sinó dels fantàstics 4 dies que he passat a la città del amOOooOoOre!! UOoOh!! amb el piccolo colazione menjant canneloni, lasagnes, pizzes i tiramisús!! Crec que m'he engreixat i tot! Sort dels 4 pisos + 320 esglaons que vam haver de pujar per veure les millors vistes de Roma des de la cúpola de San Piettro al Vaticà! Estava ple de japos! ... i hores de cua per veure la capella Sistina! Quin suplici! No la pots veure si abans no travesses les 50.000 galeries interminables de quadres de bodegons, motius religiosos, motius barrocs i rococós!! OooOoOiiix quina tortura!! Sort que val la pena la meravella de Michelangelo... i també recomano (només pels amants de Disney) d'anar a veure Ratatouille! La vam veure en italià en un enorme cinema del barri de Trastevere (Quin barri més encantador, semblava sortit d'un conte) ... i res, que la pel·lícula és divertidíssima, tot i que m'imagino que en francès deu ser millor! jejeje
Bacios!!

divendres, 19 d’octubre de 2007

la famille sur Paris

Aiiii... últimament tenim molta feina i jo molt poques ganes de treballar... i menys avui que és divendres i que demà marxo a Roma! bbuufff des de que vaig tornar del viatge de premsa a Catalunya que se m'acumulen els paperots damunt la taula i jo només pensant en escampar la boira! Tinc tantes ganes de sortir de weekend! Ja començo a percebre el final de l'estada a París, a la citée de la lumière, que c'est pas vrai... c'est la ville de crôtes de chien et toujours sous la pluie! ... no, de debò, que em farà molta llàstima marxar d'aquí, però com que marxo per tornar a marxar... no és el mateix que marxar per tornar a casa. Ara casa meva és la rue Moscou, i la meva famille son la Carol i l'Adrià. Com els trobaré a faltar! Aquest weekend és l'aniverari de la Carol, que en fa 27... i aviat serà el de l'Adrià! El temps passa volant! Com els enyoraré... ;(
Sento actualitzar el blog tant tard! Havia perdut el "mot de passe" mais Voilà! Ja hi tornem a ser... perquè cal que actualitzi una micona el dia a dia parisí! Doncs au, a penjar fotos! Petons a tots!